Roger Paman: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «{{orfe|gener 2015}} {{infotaula científic | nom = Roger Paman | taula_amplada = 255px | imatge = | imatge_amplada =...».
(Cap diferència)

Revisió del 20:46, 6 gen 2015


Infotaula de personaRoger Paman
Biografia
Naixementvers 1700
lloc desconegut d'Anglaterra
Mort1748 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Es coneix peroposició a Berkeley
Activitat
Ocupaciómatemàtic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Royal Society (1743–) Modifica el valor a Wikidata

Roger Paman fou un matemàtic anglès del segle XVIII.

Vida i Obra

Molt poca cosa es coneix de la vida de Roger Paman. Tot i que no se'n conserven registres, potser que estudiés a la universitat de Cambridge perquè cita un professor del Saint John's College com al seu mentor.[1]

Pel que explica al prefaci de la seva única obra publicada, va participar en l'expedició de George Anson per donar la volta al món (1740-1744), tot i que ell va retornar abans de 1744 en un dels vaixells que van sobreviure i abandonar l'expedició.[2] Abans de salpar, ja havia deixat els seus escrits matemàtics al filòsof David Hartley.[3]

Al seu retorn el 1742, va presentar els seus escrits a la Royal Society, motiu pel qual ve ser escollit fellow de la institució el maig de 1743.[1]

El 1745 (Londres) es va publicar la seva única obra coneguda: The Harmony of the Ancient and Modern Geometry Asserted. El llibre és una rèplica a les idees matemàtiques de George Berkeley expresades en el seu llibre The Analyst (1734).[4] L'originalitat del llibre de Paman, resideix en el fet de que, per evitar les paradoxes del infinit que planteja Berkeley, desenvolupa tots els seus càlculs en diferències finites.[5] En el llibre presenta els conceptes de maximinus i minimaius que podrien ser uns antecedents llunyans dels conceptes matemàtics de suprem i ínfim.[6][7]

Referències

  1. 1,0 1,1 Smestad Capítol 5.1
  2. Appleby, pàgina 200.
  3. Jesseph, pàgina 285.
  4. Breidert, pàgines 119-123.
  5. Jesseph, pàgina 287.
  6. Smestad, capítol 5.3.1
  7. Jesseph, pàgines 287-290.

Bibliografia

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Roger Paman» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Smestad, Bjorn. «Foundations for fluxions». Universitat d'Oslo, 1995. [Consulta: 6 gener 2015]. «Tesi Doctoral»