Magnetorecepció: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[Imatge: +[[Fitxer:, -[[Image: +[[Fitxer:, -[[File: +[[Fitxer:)
Línia 3: Línia 3:
[[Fitxer:European Robin, Brittany, France (2).jpg|thumb|Ropit o [[pit-roig]] (Erithacus rubecula), potser l'exemple millor estudiat de magnetorecepció en animals.]]
[[Fitxer:European Robin, Brittany, France (2).jpg|thumb|Ropit o [[pit-roig]] (Erithacus rubecula), potser l'exemple millor estudiat de magnetorecepció en animals.]]


S'han proposat diversos mecanismes pels quals explicarien [[mecanicisme|mecanicisticament]] la magnetorecepció:
== Mecanismes proposats ==
*Basat en la presència de [[magnetita]] als teixits vius.<ref>Falkenberg G, Fleissner G, Schuchardt K, Kuehbacher M, Thalau P, et al. (2010) Avian Magnetoreception: Elaborate Iron Mineral Containing Dendrites in the Upper Beak Seem to Be a Common Feature of Birds. PLoS ONE 5(2): e9231. doi:10.1371/journal.pone.0009231</ref>
*Basat en la presència de [[magnetita]] als teixits vius.<ref>Falkenberg G, Fleissner G, Schuchardt K, Kuehbacher M, Thalau P, et al. (2010) ''Avian Magnetoreception: Elaborate Iron Mineral Containing Dendrites in the Upper Beak Seem to Be a Common Feature of Birds''. PLoS ONE 5(2): e9231. {{doi|10.1371/journal.pone.0009231}}</ref>
* Basat en efectes quàntics sobre un parell [[Radical químic|radical]].<ref>Jianming Cai, Gian Giacomo Guerreschi, i Hans J. Briegel [http://link.aps.org/doi/10.1103/PhysRevLett.104.220502 Quantum Control and Entanglement in a Chemical Compass] Phys. Rev. Lett. 104, 220502 (2010) {{doi|10.1103/PhysRevLett.104.220502}}</ref>
* Basat en la [[inducció electromagnètica]].<ref name=tauro>T. C. A. Molteno and W. L. Kennedy, “''Navigation by Induction-Based Magnetoreception in Elasmobranch Fishes'',” Journal of Biophysics, vol. 2009, Article ID 380976, 6 pages, 2009. {{doi|10.1155/2009/380976 }}</ref>


[[Fitxer:RDB 2IJG.png|thumb|Estructura en llaç del [[criptocrom]] 3 de la planta ''[[Arabidopsis thaliana]]'', mostrant els ligands FAD (al front) i MTHF (darrera).]]
* Basat en efectes quàntics sobre un parell [[radical]].<ref>Jianming Cai, Gian Giacomo Guerreschi, i Hans J. Briegel Quantum Control and Entanglement in a Chemical Compass Phys. Rev. Lett. 104, 220502 (2010) http://link.aps.org/doi/10.1103/PhysRevLett.104.220502 DOI:10.1103/PhysRevLett.104.220502</ref>

* Basat en la [[inducció electromagnètica]].<ref name=tauro>T. C. A. Molteno and W. L. Kennedy, “Navigation by Induction-Based Magnetoreception in Elasmobranch Fishes,” Journal of Biophysics, vol. 2009, Article ID 380976, 6 pages, 2009. doi:10.1155/2009/380976 </ref>
[[Fitxer:RDB 2IJG.png|thumb|Estructura en llaç del [[Criptocrom]] 3 de la planta Arabidopsis thaliana, mostrant els ligands FAD (al front) i MTHF (darrera).]]


== Bacteris ==
== Bacteris ==

Revisió del 17:41, 22 maig 2015

La magnetorecepció és un sentit que permet als animals la detecció d'un camp magnètic per a percebre la direcció, l'altitud o la localització. L'existència d'aquest sentit es va proposar per a explicar la capacitat per a navegar que presenten diverses espècies animals, així com un mètode mitjançant el qual els animals poden desenvolupar mapes regionals. La magnetorecepció s'ha observat en bacteris. També se suposa present en aus, en les quals la percepció del camp magnètic terrestre pot ser important en relació als seus hàbits migratoris.

Ropit o pit-roig (Erithacus rubecula), potser l'exemple millor estudiat de magnetorecepció en animals.

S'han proposat diversos mecanismes pels quals explicarien mecanicisticament la magnetorecepció:

Estructura en llaç del criptocrom 3 de la planta Arabidopsis thaliana, mostrant els ligands FAD (al front) i MTHF (darrera).

Bacteris

Una demostració inequívoca de l'ús dels camps magnètics per a l'orientació per part d'un organisme viu es troba en una classe de bacteris anomenats bacteris magnetotàctics. Aquests bacteris demostren tenir un comportament anomenat magnetotaxis, en què el bacteri s'orienta i es mou seguint les línies del camp magnètic. S'ha suggerit que d'aquesta manera els bacteris poden dirigir el seu moviment cap abaix, cap al sediment. Una altra explicació suposa que els permet alinear-se contra el moviment brownià. [4]

Peixos

Experiments sobre el comportament dels peixos elasmobranquis (taurons, rajades) mostren que aquests poden detectar canvis en el camp magnètic terrestre.[3]


Referències

  1. Falkenberg G, Fleissner G, Schuchardt K, Kuehbacher M, Thalau P, et al. (2010) Avian Magnetoreception: Elaborate Iron Mineral Containing Dendrites in the Upper Beak Seem to Be a Common Feature of Birds. PLoS ONE 5(2): e9231. doi:10.1371/journal.pone.0009231
  2. Jianming Cai, Gian Giacomo Guerreschi, i Hans J. Briegel Quantum Control and Entanglement in a Chemical Compass Phys. Rev. Lett. 104, 220502 (2010) doi:10.1103/PhysRevLett.104.220502
  3. 3,0 3,1 T. C. A. Molteno and W. L. Kennedy, “Navigation by Induction-Based Magnetoreception in Elasmobranch Fishes,” Journal of Biophysics, vol. 2009, Article ID 380976, 6 pages, 2009. doi:10.1155/2009/380976
  4. Book Chapter. Spring, Stefan; Bazylinski, Dennis;Magnetotactic Bacteria; The Prokaryotes; Dworkin, Martin et al; 2006; Springer New York;Isbn: 978-0-387-30742-8;(842-862);Url: http://dx.doi.org/10.1007/0-387-30742-7_26; Doi: 10.1007/0-387-30742-7_26

Enllaços externs