Badia d'Hiroshima: diferència entre les revisions
Creant article. |
(Cap diferència)
|
Revisió del 02:01, 17 març 2017
| 広島湾 | ||||
| ||||
| Tipus | badia | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Hiroshima  | |||
| Part de | mar interior de Seto | |||
| Localitzat en l'àrea protegida | Parc Nacional de la mar interior de Seto | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | prefectura de Hiroshima (Japó) | |||
| ||||
| Banyat per | mar de Seto | |||
| Illa | Honshu | |||
| Format per | ||||
| Afluent | Kyōbashi River (en)  ,Motoyasu River (en) ,Oze River (en) ,Kyū-Ōta River (en) ,Enkō River (en) ,Tenma River (en)
| |||
La Badia d'Hiroshima (en kanji: 広 島 湾, en hiragana: ひ ろ し ま わ ん, en romaji: Hiroshima-wan) és una badia del Japó banyada per el Mar Interior de Seto.
Geografia
La badia es troba a l'illa de Honshū, la més gran de tot l'arxipèlag japonès i dins d'aquesta illa, forma part de la regió de Chūgoku. De forma molt irregular i amb diverses illes al seu interior, està envoltada gairebé per la seva totalitat per la prefectura d'Hiroshima llevat de la part sud-oest, que forma part de la prefectura de Yamaguchi. Les aigües que li van donar forma i entren fins al punt més interior, que és Hiroshima captital, són les de la Mar Interior de Seto, una gran massa d'aigua que s'estén des d'Osaka fins Fukuoka.
Illes
Les principals illes banyades pel mar de Seto dins de la badia d'Hiroshima són les següents:
- Illa d'Atata.
- Illa d'Itsukushima.
- Illa de Kabuto.
- Illa de Kanawa.
- Illa de Kurahashi, que és la que delimita la badia per la seva banda est.
- Illa de Nomi.
- Illa d'Okurokami.
Rius
Els principals rius que desemboquen a la badia són, pel nord, el riu Ōta després de creuar el centre d'Hiroshima capital, pel nord-oest el riu Yawata, que també creua la mateixa ciutat i pel sud-est el riu Nishiki, que creua i divideix la ciutat Iwakuni, delimitant pel sud la badia.
Economia
.jpg)
Les principals activitats econòmiques centrades dins a la badia d'Hiroshima, destaca la gran rellevància econòmica i cultural per a la regió que suposa l'ostreïcultura, sent un dels principals reclams gastronòmics de la zona[1] juntament amb l'okonomiyaki. Amb més de 400 anys anys d'història i gràcies a unes aigües que poques vegades baixen dels 10º, afavorint així el seu cultiu, les ostres d'Hiroshima van anar guanyant una gran reputació a tot el país, sobretot, a partir del Període Edo quan es va començar a exportar més quantitats a la resta de prefectures de Japó. Durant els primers segles, a la badia es va emprar la tècnica de cria tradicional mitjançant pals i canyes de bambú, pràctica que ha anat minvant fins a quasi desaparèixer a finals del segle XIX en aquesta zona en concret, canviant l'ancestral tècnica pel cultiu mitjançant grans plataformes de 10 metres per 20 metres cadascuna, unides entre sí per cordes formant grans grups en les zones més propícies de la badia, especialment, rodejant totes les illes.[2]
El negoci de la ostricultura a la badia d'Hiroshima, representa un volum entre 25.000 fins 30.000 tones d'ostres al any[3] esdevenint la principal zona de cultiu d'ostres de tot el país en produir fins a un 80% del total[2] a més d'exportar-les a d'altres països.
Un altre punt important de l'economia de la badia, és la presència d'un dels principals actius turístics del país com és l'Illa d'Itsukushima, que tot i la poca grandària de la mateixa, concentra una gran quantitat de temples budistes i xintoistes de gran rellevància arquitectònica, històrica i religiosa, destacant especialment el Santuari Itsukushima, declarat com a Patrimoni de la Humanitat l'any 1996[4]. El su gran torii d'estil Ryōbu, conegut com O-torii, té la particularitat que està construït en una zona de la badia poc profunda i, gràcies a la marees molt pronunciades en aquesta zona, fan que les aigües del mar de Seto es retirin més de 300 metres, deixant a la vista la terra des del Santuari xintoista fins a més enllà del O-torii, quan normalment està rodejat pel les aigües de Seto.
Ecologia
S'han pogut observar episodis d'eutrofització per una abundància anormalment alta de nutrients i casos marees vermelles[5][6], propiciant l'aparició de les chatonella marina que han arribat a causar esdeveniments de morts massives de peixos, influint-hi tant aspectes meteorològics com humans per l'explotació intensiva del mar en aquesta zona.[7]
La major part d'espècies marines que es troben a la badia, són el Paralichthys olivaceus, el fugu, trichodon trichodon, pagrus major i spondyliosoma cantharus, aquest últim, gairebé va arribar a desaparèixer en la dècada dels 80 fruit de la pesca intensiva i episodis de marees vermelles abans esmentats, però gràcies a programes de reintroducció i protecció, vint anys després, es va poder restablir el nombre d'espècimens.[8]
Referències
- ↑ Bishop, George. Pika-Don: una historia real (en castellà). SAL Terrae, 1999. ISBN 9788429313208.
- ↑ 2,0 2,1 Matthiessen, George C. Oyster Culture (en anglès). John Wiley & Sons, 2008. ISBN 9780470999806.
- ↑ «Oyster Cultivating in Hiroshima Bay» (en anglès). WebJapan. [Consulta: 17 març 2017].
- ↑ «Itsukushima Shinto Shrine» (en anglès). UNESCO. [Consulta: 17 març 2017].
- ↑ Gōda, Yoshimi. Asian and Pacific Coasts 2003 (en anglès). World Scientific. ISBN 9789812385581.
- ↑ Okaichi, Tomotoshi. Red Tides (en anglès). Springer Science & Business Media, 2004. ISBN 9781402015120.
- ↑ André Monaco, Patrick Prouzet. Marine Ecosystems: Diversity and functions (en anglès). John Wiley & Sons. ISBN 9781119232469.
- ↑ Hubert-Jean Ceccaldi, Ivan Dekeyser, Mathias Girault, Georges Stora. Global Change: Mankind-Marine Environment Interactions (en anglès). Springer Science & Business Media, 2011. ISBN 9789048186303.