Hiragana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Escriptura japonesa

Escriptura japonesa

Kanji (漢字)

Kana (仮名)
Hiragana (平仮名)
Katakana (片仮名)
Usos
Furigana (振り仮名)
Okurigana (送り仮名)
Man'yōgana (万葉仮名)
Hentaigana (変体仮名)

Romaji (ローマ字)

Hepburn
Kunrei-shiki
Nippon-shiki
JSL
Wapuro romaji
[ Categoria ]

El hiragana (平仮名; ひらがな) és un dels dos sil·labaris emprats a l'escriptura japonesa junt amb el katakana. També se sol utilitzar el hiragana per referir-se a qualsevol dels caràcters del sil·labari.

Aquests caràcters, i contràriament als kanji, no tenen cap valor conceptual, sinó únicament fonètic. S'utilitza per exemple per a les terminacions verbals i les declinacions, mentre que les arrels de les paraules s'espressen amb kanjis.

El sil·labari hiragana consta de 46 caràcters que representen síl·labes formades per una consonant i una vocal, o bé una única vocal. L'única consonant que pot anar sola és la 'n'.

L'hiragana s'empra a l'escriptura de paraules japoneses, partícules i desinències verbals; en contrast amb el katakana que s'utilitza per a paraules estrangeres i onomatopeies. És per això que l'hiragana és el primer sil·labari que aprenen els nens nipons. Els manga per a adolescents i joves, per exemple, encara tenen els kanjis considerats difícils, transcrits a sobre amb el sil·labari hiragana. A mesura que aprenen els kanji, els estudiants van reemplaçant els caràcters sil·làbics en favor dels caràcters xinesos.

El hiragana té les formes més arrodonides que el katakana i al Japó és considerat més simple. És un sil·labari que van inventar les dones quan no tenien accés a aprendre l'escriptura, per això es considera un sil·labari femení mentre que el katakana es considera masculí.

Caràcters hiragana bàsics[modifica | modifica el codi]

A I U E O
_  (a)  (i)  (u)  (e)  (o)
K  (ka)  (ki)  (ku)  (ke)  (ko)
S  (sa)  (shi)  (su)  (se)  (so)
T  (ta)  (chi)  (tsu)  (te)  (to)
N  (na)  (ni)  (nu)  (ne)  (no)
H  (ha)  (hi)  (fu)  (he)  (ho)
M  (ma)  (mi)  (mu)  (me)  (mo)
Y  (ya)  (yu)  (yo)
R  (ra)  (ri)  (ru)  (re)  (ro)
W  (wa)  (wo / o)
N  (n)

Anteriorment existien un altres dos caràcters hiragana:

ゐ (wi)
ゑ (we)

Tanmateix, han caigut en desús i ja no s'utilitzen.

[NOTA SOBRE LA PRONUNCIACIÓ: Les vocals es pronuncien com en castellà. Quant a les consonants, la 'h' es pronuncia com en anglès. La 'r' és sempre suau, com la 'r' de 'mira', ¡però NO la 'rr' de 'mirra'. La 'w' es pronuncia com la 'u' de 'quadre'.]

Formació de nous sons mitjançant nigori[modifica | modifica el codi]

Existeix un accent diacrític en japonès anomenat nigori, i serveix per formar consonants sonores o impures (cas de la G, Z, D y B) o la mig impura P.

En el primer cas, el de les consonants sonores, s'empra el dakuten (゛) (濁点), que es representa amb dues traces diagonals curtes a la part superior dreta del caràcter.

Per formar el so P, s'utilitza el handakuten (半濁点) (゜), que té forma de cercle i s'utilitza també en la part superior dreta del caràcter.

G が (ga) ぎ (gi) ぐ (gu) げ (ge) ご (go)
Z ざ (za) じ (ji) ず (zu) ぜ (ze) ぞ (zo)
D だ (da) ぢ (ji) づ (zu) で (de) ど (do)
B ば (ba) び (bi) ぶ (bu) べ (be) ぼ (bo)
P ぱ (pa) ぴ (pi) ぷ (pu) ぺ (pe) ぽ (po)

Diftongs[modifica | modifica el codi]

Per una altra part, quan una síl·laba s'uneix amb ya, yu, yo, es poden formar diftongs. En aquest cas el segon kana (ya, yu o yo) s'escriurà més petit del que és habitual.

YA YU YO
K きゃ (kya) きゅ (kyu) きょ (kyo)
S しゃ (sha) しゅ (shu) しょ (sho)
T ちゃ (cha) ちゅ (chu) ちょ (cho)
N にゃ (nya) にゅ (nyu) にょ (nyo)
H ひゃ (hya) ひゅ (hyu) ひょ (hyo)
M みゃ (mya) みゅ (myu) みょ (myo)
R りゃ (rya) りゅ (ryu) りょ (ryo)
G ぎゃ (gya) ぎゅ (gyu) ぎょ (gyo)
J じゃ (ja) じゅ (ju) じょ (jo)
B びゃ (bya) びゅ (byu) びょ (byo)
P ぴゃ (pya) ぴゅ (pyu) ぴょ (pyo)

[La pronunciació d'aquesta y és com la de la i a novio en castellà (byo) o quiosc (kyo). Un altre exemple és la u en algunes paraules angleses en què sona com yu: huge (hyu)]

Consonants dobles o geminades[modifica | modifica el codi]

Les consonants dobles es formen escrivint un 'tsu' petit (っ) davant de la consonant en qüestió. Només es doblen les consonants k, s, t, p.
Exemples: よっか (yokka, dia 4 del mes), ざっし (zasshi, revista), だった (datta, passat del verb ser), にっぽん (nippon, Japó). La pronunciació és: yok-ka, zas-shi, dat-ta, nip-pon, és a dir, la consonant sona dues vegades.
Quant a les consonants nasals ('m', 'n'), es doblen escrivint ん davant. Exemples: おんな (onna, dona), うんめい (unmei, destí).
De la mateixa manera que en castellà, la 'n' ん es pronuncia 'm' davant de 'p' o 'b'. Exemples: せんぱい (senpai, fórmula de respecte a la gent gran), こんばん (konban, aquesta tarda).

Vocals llargues[modifica | modifica el codi]

Finalment, existeixen vocals llargues, que es formen de la següent manera:

*(Síl·laba en -a) + a: おかあさん (okaasan = mare)
*(Síl·laba en -i) + i: おにいさん (oniisan = germà gran)
*(Síl·laba en -u) + u: じゅう (juu = deu)
*(Síl·laba en -e) + e: おねえさん (oneesan = germana gran)
*(Síl·laba en -e) + i: せんせい (sensei = professor, mestre)
*(Síl·laba en -o) + o: おおきい (ookii = gran)
*(Síl·laba en -o) + u: おうじ (ouji = príncep)

Observacions[modifica | modifica el codi]

  • La 'n' (ん) es considera una síl·laba, i els dos kana 'ji' (じ i ぢ) tenen la mateixa pronunciació, de la mateixa manera que els dos kana 'zu' (ず i づ). Així, hi ha un total de 112 síl·labes en japonès, de les quals 44 són pures, 25 impures i 33 diftongs.
  • La 'o' llarga es pot escriure 'oo' (おお) o bé 'ou' (おう), i la 'e' llarga es pot escriure 'ee' (ええ) o bé 'ei' (えい).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]