Kana

Escriptura japonesa

Kanji (漢字)

Kana (仮名)
• Hiragana (平仮名)
• Katakana (片仮名)
Usos
• Furigana (振り仮名)
• Okurigana (送り仮名)
• Man'yōgana (万葉仮名)
• Hentaigana (変体仮名)

•Rōmaji (ローマ字)

•Hepburn

•Kunrei-shiki

•Nippon-shiki

•JSL

•Wāpuro rōmaji

[ Categoria ]

Hiragana Ｎ Ｗ Ｒ Ｙ Ｍ Ｈ Ｎ Ｔ Ｓ Ｋ - ん わ ら や ま は な た さ か あ Ａ ゐ り み ひ に ち し き い Ｉ る ゆ む ふ ぬ つ す く う Ｕ ヶ ゑ れ め へ ね て せ け え Ｅ ー を ろ よ も ほ の と そ こ お Ｏ

Katakana Ｎ Ｗ Ｒ Ｙ Ｍ Ｈ Ｎ Ｔ Ｓ Ｋ - ン ワ ラ ヤ マ ハ ナ タ サ カ ア Ａ 　 ヰ リ 　 ミ ヒ ニ チ シ キ イ Ｉ 　 　 ル ユ ム フ ヌ ツ ス ク ウ Ｕ 　 ヱ レ 　 メ ヘ ネ テ セ ケ エ Ｅ 　 ヲ ロ ヨ モ ホ ノ ト ソ コ オ Ｏ

Kana és un terme genèric que es refereix a dos sil·labaris japonesos: hiragana (ひらがな) i katakana (カタカナ), que són caràcters basats en els pictogrames xinesos, o kanji (漢字), i que actualment els sustitueixen o acompanyen.

El katakana s'usa per escriure aproximacions a paraules i noms estrangers que han passat a formar part del japonès. Per exemple, muixeranga es pot escriure ムセランガ. (que com que és una llengua de fonètica més pobre equivaldria a mu-se-ran'-ga )

En canvi l'hiragana es fa servir sobretot pels aspectes gramaticals de l'idioma. També es pot emprar per representar una paraula (normalment d'origen japonès, i no xinès) en lloc d'un kanji.

L'hiragana es pot escriure en petit a sobre o a la dreta de caràcters kanji poc coneguts per mostrar la seva pronunciació: això es coneix com a furigana. El furigana es fa servir sobretot en els llibres per a nens, encara que la literatura dirigida a nens petits amb pocs coneixements de kanji el poden ometre i fer servir hiragana combinat amb espais per separar les paraules.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kana

• Kana exercir (PDF)