Nihon-shiki

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Nipponsiki o Nihonsiki (日本式 "Estil del Japó"; romanitzat com a Nihon-shiki en Hepburn) és un sistema de romanització per transcriure el japonès a l'alfabet llatí. Es diu que aquest sistema s'adapta millor al sistema d'escriptura kana, però, com que no segueix patrons familiars de l'anglès (com sí que ocorre en el sistema Hepburn), als anglòfons nadius l'escriptura els esdevé poc intuïtiva.

El sistema va ser inventat pel físic Akitsu Tanakadate el 1885 i és el predecesor del sistema de romanització més popular Kunreisiki (Kunrei-shiki).


Nipponsiki - ISO 3602 estricte
a i u e o
ka ki ku ke ko
sa si su se so
ta ti tu te to
na ni nu ne no
ha hi hu he ho
ma mi mu me mo
ya (i) yu (e) yo
ra ri ru re ro
wa wi (u) we wo
n
ga gi gu ge go
za zi zu ze zo
da di du de do
ba bi bu be bo
pa pi pu pe po
kya kyu kyo
sya syu syo
tya tyu tyo
nya nyu nyo
hya hyu hyo
mya myu myo
rya ryu ryo
gya gyu gyo
zya zyu zyo
dya dyu dyo
bya byu byo
pya pyu pyo
kwa
gwa

Nota:

  • Quan he へ es fa servir com a partícula s'escriu he, no e (Kunreisiki/Hepburn).
  • Quan ha は es fa servir com a partícula s'escriu ha, no wa.
  • Quan wo を es fa servir com a partícula s'escriu wo, no o.
  • Les vocals llargues s'indiquen mitjançant macron, por exemple, la o llarga s'escriu ō.
  • La n sil·làbica ん s'escriu n abans de consonant i n' abans de vocal o y.
  • Les consonants geminades s'emmarquen doblant la consonant que segueix al caràcter っ, sense excepció.

La diferència entre Nipponsiki i Kunreisiki és la diferència entre el sil·labari kana i la pronunciació actual. En el japonès estàndard modern, els sons dels parells di/zi ぢ/じ, du/zu づ/ず, dya/zya ぢゃ/じゃ, dyu/zyu ぢゅ/じゅ, dyo/zyo ぢょ/じょ, wi/i ゐ/い, we/e ゑ/え, kwa/ka くゎ/か, gwa/ga ぐゎ/が són actualment idèntics. Per exemple, la paraula kanadukai (Nipponsiki) かなづかい es pronuncia kanazukai en el japonès modern.

El Nipponsiki a vegades es diu que és més regular, ja que manté una correspondència estricta d'un kana, dues lletres. Com disposa d'escriptures diferents dels parells ja esmentats, és l'únic sistema de romanització que permet una correspondència sense pèrdues entre el kana i l'alfabet llatí.

Nipponsiki ha estat reconegut com la forma estricta d'ISO 3602. El sistema JSL, que és dirigit a estudiants estrangers de japonès, està basat en Nipponsiki.