Leucèmia mieloide crònica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Commonscat}} que enllaça amb commons:category:Chronic myeloid leukemia |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 14: | Línia 14: | ||
MeshID = D015464 | |
MeshID = D015464 | |
||
}} |
}} |
||
La '''leucèmia mieloide crònica''' ('''LMC'''), també coneguda com a '''leucèmia granulocítica''', '''leucèmia mielocítica''' o '''leucèmia mielògena''', cròniques, és un càncer de les [[leucòcit|cèl·lules blanques de la sang]]. És una forma de [[leucèmia]] caracteritzada per l'augment sense control de les cèl·lules [[mieloide]]s predominantment en la [[medul·la òssia]] i l'acumulació d'aquestes cèl·lules en la sang. La LMC és un trastorn de la clonació en les [[cèl·lula mare|cèl·lules mare]] de la medul·la òssia en la qual es troba una proliferació de [[granulòcit]]s madurs ([[neutròfil]]s, [[eosinòfil]]s i [[basòfil]]s) i els seus precursors. És un tipus de [[malaltia mieloproliferativa]] associada amb una [[translocació cromosòmica]] característica anomenada el [[cromosoma Filadèlfia]]. La LMC ara es tracta majoritàriament amb uns fàrmacs específics anomenats |
La '''leucèmia mieloide crònica''' ('''LMC'''), també coneguda com a '''leucèmia granulocítica''', '''leucèmia mielocítica''' o '''leucèmia mielògena''', cròniques, és un càncer de les [[leucòcit|cèl·lules blanques de la sang]]. És una forma de [[leucèmia]] caracteritzada per l'augment sense control de les cèl·lules [[mieloide]]s predominantment en la [[medul·la òssia]] i l'acumulació d'aquestes cèl·lules en la sang. Té una [[incidència]] de 1-2 casos per 100,000 adults.<ref>{{ref-publicació|cognom=Jabbour, E|títol=Chronic myeloid leukemia: 2016 update on diagnosis, therapy, and monitoring|publicació=Am J Hematol|pàgines=pp: 252-265|volum=2016 Feb; 91 (2)|pmid=26799612|doi=10.1002/ajh.24275|url=http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/ajh.24275/full|autor2=Kantarjian, H|autor3=|llengua=anglès| consulta= 21 abril 2017|}}</ref> La LMC és un trastorn de la clonació en les [[cèl·lula mare|cèl·lules mare]] de la medul·la òssia en la qual es troba una proliferació de [[granulòcit]]s madurs ([[neutròfil]]s, [[eosinòfil]]s i [[basòfil]]s) i els seus precursors. És un tipus de [[malaltia mieloproliferativa]] associada amb una [[translocació cromosòmica]] característica anomenada el [[cromosoma Filadèlfia]]. Fou la primera malaltia humana que es va associar amb una anormalitat citogenètica específica.<ref>{{ref-publicació|cognom=Rey, LA |títol=Leucemia mieloide cronica, estado del arte|publicació= Rev. Univ. Ind. Santander, Salud|pàgines=pp: 169-180|volum=2009 Abr-Ag; 41 (2)|pmid=|doi=|url=http://www.scielo.org.co/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0121-08072009000200008|autor2=Montenegro, Y|autor3=|llengua=castellà| consulta= 21 abril 2017|}}</ref> La LMC ara es tracta majoritàriament amb uns fàrmacs específics anomenats inhibidors de la [[tirosina-cinasa]] (ITC), com Glivec ([[imatinib]]), Sprycel ([[dasatinib]]), Tasigna ([[nilotinib]]), o Bosulif ([[bosutinib]]) que han portat una gran millora en les taxes de supervivència a llarg termini (arribant al 95,2%), ja amb la introducció de Glivec el 2001.<ref>{{ref-web|url=http://www.aemps.gob.es/cima/fichasTecnicas.do?metodo=buscar|consulta=6 juny 2013|títol=Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA|editor=Ministerio de Sanidad. AEMPS.}}</ref> Aquests fàrmacs han revolucionat el tractament d'aquesta malaltia i ha permès que la majoria dels pacients tinguin una bona qualitat de vida en comparació amb els antics medicaments de quimioteràpia. Avui dia, l'estudi del [[polimorfisme de nucleòtids simples]] a determinades regions reguladores dels [[gen]]s SLC22A4 i SLC22A5 ajuden a predir la resposta dels malalts al tractament amb ITCs.<ref>{{ref-publicació|cognom=Jaruskova, M|títol=Genotypes of SLC22A4 and SLC22A5 regulatory loci are predictive of the response of chronic myeloid leukemia patients to imatinib treatment|publicació=J Exp Clin Cancer Res|pàgines=pp: 55|volum=2017 Abr 18; 36 (1)|pmid=28420426|pmc=5395939|doi=10.1186/s13046-017-0523-3|url=https://jeccr.biomedcentral.com/articles/10.1186/s13046-017-0523-3|autor2=Curik, N|autor3=Hercog, R|autor4=Polivkova, V|autor5=''et al''|llengua=anglès| consulta= 21 abril 2017|}}</ref> |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 10:14, 22 abr 2017
 | |
| Tipus | leucèmia mieloide, leucèmia crònica i malaltia  |
|---|---|
| Especialitat | oncologia |
| Clínica-tractament | |
Medicació uracil mustard (en)  , busulfan, idarrubicina, ciclofosfamida, plicamicina, hidroxiurea, thioguanine hydrate (en) , imatinib mesylate (en) i pipobroman | |
| Classificació | |
| CIM-11 | XH4XG8 |
| CIM-10 | C92.1 |
| CIM-9 | 205.1 |
| CIM-O | M9875/3 |
| Recursos externs | |
| OMIM | 608232 |
| DiseasesDB | 2659 |
| MedlinePlus | 000570 |
| eMedicine | med/371 |
| MeSH | D015464 |
| Orphanet | 521 |
| UMLS CUI | C0023473 i C0279543 |
| DOID | DOID:8552 |
La leucèmia mieloide crònica (LMC), també coneguda com a leucèmia granulocítica, leucèmia mielocítica o leucèmia mielògena, cròniques, és un càncer de les cèl·lules blanques de la sang. És una forma de leucèmia caracteritzada per l'augment sense control de les cèl·lules mieloides predominantment en la medul·la òssia i l'acumulació d'aquestes cèl·lules en la sang. Té una incidència de 1-2 casos per 100,000 adults.[1] La LMC és un trastorn de la clonació en les cèl·lules mare de la medul·la òssia en la qual es troba una proliferació de granulòcits madurs (neutròfils, eosinòfils i basòfils) i els seus precursors. És un tipus de malaltia mieloproliferativa associada amb una translocació cromosòmica característica anomenada el cromosoma Filadèlfia. Fou la primera malaltia humana que es va associar amb una anormalitat citogenètica específica.[2] La LMC ara es tracta majoritàriament amb uns fàrmacs específics anomenats inhibidors de la tirosina-cinasa (ITC), com Glivec (imatinib), Sprycel (dasatinib), Tasigna (nilotinib), o Bosulif (bosutinib) que han portat una gran millora en les taxes de supervivència a llarg termini (arribant al 95,2%), ja amb la introducció de Glivec el 2001.[3] Aquests fàrmacs han revolucionat el tractament d'aquesta malaltia i ha permès que la majoria dels pacients tinguin una bona qualitat de vida en comparació amb els antics medicaments de quimioteràpia. Avui dia, l'estudi del polimorfisme de nucleòtids simples a determinades regions reguladores dels gens SLC22A4 i SLC22A5 ajuden a predir la resposta dels malalts al tractament amb ITCs.[4]
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leucèmia mieloide crònica |
- ↑ Jabbour, E; Kantarjian, H «Chronic myeloid leukemia: 2016 update on diagnosis, therapy, and monitoring» (en anglès). Am J Hematol, 2016 Feb; 91 (2), pp: 252-265. DOI: 10.1002/ajh.24275. PMID: 26799612 [Consulta: 21 abril 2017].
- ↑ Rey, LA; Montenegro, Y «Leucemia mieloide cronica, estado del arte» (en castellà). Rev. Univ. Ind. Santander, Salud, 2009 Abr-Ag; 41 (2), pp: 169-180 [Consulta: 21 abril 2017].
- ↑ «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Ministerio de Sanidad. AEMPS.. [Consulta: 6 juny 2013].
- ↑ Jaruskova, M; Curik, N; Hercog, R; Polivkova, V; et al «Genotypes of SLC22A4 and SLC22A5 regulatory loci are predictive of the response of chronic myeloid leukemia patients to imatinib treatment» (en anglès). J Exp Clin Cancer Res, 2017 Abr 18; 36 (1), pp: 55. DOI: 10.1186/s13046-017-0523-3. PMC: 5395939. PMID: 28420426 [Consulta: 21 abril 2017].