Leucèmia mieloide crònica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Leucèmia mieloide crònica
Classificació i recursos externs

El cromosoma Filadèlfia com es veu en la metafase per FISH.
CIM-10 C92.1
CIM-9 205.1
ICD-O: M9875/3
DiseasesDB 2659
MedlinePlus 000570
eMedicine med/371
MeSH D015464

La leucèmia mieloide crònica (LMC), també coneguda com a leucèmia granulocítica, leucèmia mielocítica o leucèmia mielògena, cròniques, és un càncer de les cèl·lules blanques de la sang. És una forma de leucèmia caracteritzada per l'augment sense control de les cèl·lules mieloides predominantment en la medul·la òssia i l'acumulació d'aquestes cèl·lules en la sang. La LMC és un trastorn de la clonació en les cèl·lules mare de la medul·la òssia en la qual es troba una proliferació de granulòcits madurs (neutròfils, eosinòfils i basòfils) i els seus precursors. És un tipus de malaltia mieloproliferativa associada amb una translocació cromosòmica característica anomenada el cromosoma Filadèlfia. La LMC ara es tracta majoritàriament amb uns fàrmacs específics anomenats inhibidors de la tirosina-cinasa (ITC), com Glivec (imatinib), Sprycel (dasatinib), Tasigna (nilotinib), o Bosulif (bosutinib) que han portat una gran millora en les taxes de supervivència a llarg termini (arribant al 95,2%), ja amb la introducció de Glivec el 2001.[1] Aquests fàrmacs han revolucionat el tractament d'aquesta malaltia i ha permès que la majoria dels pacients tinguin una bona qualitat de vida en comparació amb els antics medicaments de quimioteràpia.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Ministerio de Sanidad. AEMPS.. [Consulta: 6 juny 2013].