Part preterme: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 9: | Línia 9: | ||
Un grup d'investigadors del ''Children’s Hospital of Philadelphia Research Institute'' desenvolupa un nou sistema de bossa plàstica estèril i tancada, semblant a un "úter artificial", que permet l'intercanvi de gasos entre el fetus i el contingut líquid de la bossa. Les proves realitzades amb fetus de xai han estat prometedores. El sistema podria ser, en el futur, un instrument vàlid i de baix cost per aconseguir la supervivència de prematurs extrems humans a llocs sense centres neonatals especialitzats.<ref>{{ref-publicació|cognom=Partridge, EA|títol=An extra-uterine system to physiologically support the extreme premature lamb|publicació=Nat Commun|pàgines=pp: 15112|volum=2017 Abr 25; 8|pmid= 28440792 |pmc=|doi=10.1038/ncomms15112|url=https://www.nature.com/articles/ncomms15112|autor2=Davey, MG|autor3=Hornick, MA|autor4=McGovern, PE|autor5=''et al''|llengua=anglès| consulta= 29 abril 2017|}}</ref> |
Un grup d'investigadors del ''Children’s Hospital of Philadelphia Research Institute'' desenvolupa un nou sistema de bossa plàstica estèril i tancada, semblant a un "úter artificial", que permet l'intercanvi de gasos entre el fetus i el contingut líquid de la bossa. Les proves realitzades amb fetus de xai han estat prometedores. El sistema podria ser, en el futur, un instrument vàlid i de baix cost per aconseguir la supervivència de prematurs extrems humans a llocs sense centres neonatals especialitzats.<ref>{{ref-publicació|cognom=Partridge, EA|títol=An extra-uterine system to physiologically support the extreme premature lamb|publicació=Nat Commun|pàgines=pp: 15112|volum=2017 Abr 25; 8|pmid= 28440792 |pmc=|doi=10.1038/ncomms15112|url=https://www.nature.com/articles/ncomms15112|autor2=Davey, MG|autor3=Hornick, MA|autor4=McGovern, PE|autor5=''et al''|llengua=anglès| consulta= 29 abril 2017|}}</ref> |
||
==Causes== |
|||
* Problemes d'[[asfíxia]] fetal o infecció durant l'embaràs. Un 10–25% dels parts preterme. |
|||
* [[Sífilis]]. Més del 50% dels casos a algunes zones geogràfiques.<ref>{{ref-publicació|cognom=McClure EM, Saleem S, Pasha O, Goldenberg RL|títol=Stillbirth in developing countries: a review of causes, risk factors and prevention strategies|publicació=J Matern Fetal Neonatal Med|pàgines=pp: 183-190|volum=2009 Mar; 22 (3)|pmid=19089779|pmc=3893926|doi=10.1080/14767050802559129|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3893926/|llengua=anglès| consulta= 4 juny 2017|}}</ref> |
|||
* [[Malària]]. Possiblement la causa més important, si bé no es coneixen dades amb [[Medicina basada en l'evidència|suficient validesa estadística]]. |
|||
* [[Preeclàmpsia]]. Segons els països i/o la gravetat del procés, es creu que afecta aproximadament a 9/1000 embarassos.<ref>{{ref-publicació|cognom=Backes CH, Markham K, Moorehead P, Cordero L, ''et al''|títol=Maternal preeclampsia and neonatal outcomes|publicació=J Pregnancy|pàgines=pp: 214365|volum=2011; 2011|pmid=21547086|pmc=3087144|doi=10.1155/2011/214365|url=https://www.hindawi.com/journals/jp/2011/214365/|llengua=anglès| consulta= 4 juny 2017|}}</ref> |
|||
* [[Malnutrició|Estat nutricional]] matern deficient. |
|||
* Alteracions de la concentració de l'[[hemoglobina]] materna durant l'embaràs.<ref>{{ref-publicació|cognom=Maghsoudlou S, Cnattingius S, Stephansson O, Aarabi M, ''et al''|títol=Maternal haemoglobin concentrations before and during pregnancy and stillbirth risk: a population-based case-control study|publicació=BMC Pregnancy Childbirth|pàgines=pp: 135|volum=2016 Jun 3; 16 (1)|pmid=27259282|pmc=4893297|doi=10.1186/s12884-016-0924-x|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4893297/|llengua=anglès| consulta= 4 juny 2017|}}</ref> De vegades en relació amb l'abús de certs [[Complement dietètic|complements dietètics]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Peña-Rosas JP, De-Regil LM, Dowswell T, Viteri FE|títol=Daily oral iron supplementation during pregnancy|publicació=Cochrane Database Syst Rev|pàgines=pp: CD004736|volum=2012 Des 12; 12|pmid=23235616|pmc=4233117|doi=10.1002/14651858.CD004736.pub4|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4233117/|llengua=anglès| consulta= 4 juny 2017|}}</ref> |
|||
==Detecció precoç== |
==Detecció precoç== |
||
Revisió del 22:28, 4 juny 2017
El naixement prematur o part preterme és aquell en el qual el part ocorre abans de les 37 setmanes de gestació, en oposició a la majoria dels embarassos que duren més de 37 setmanes, comptades des del primer dia de l'última menstruació.
Segons una recomanació de l'OMS, l'edat de la gestació és un criteri necessari i suficient: serà prematur tot naixement abans de les 37 setmanes d'amenorrea (SA), és a dir, després dels 259 dies que segueixen al primer dia de l'última regla i assolir un pes de 500 grams.[1]
Límit de viabilitat
Als Estats Units i altres països anglosaxons, el límit pràctic de viabilitat dels prematurs és de 22 setmanes (SA), en casos excepcionals poden ser viables més aviat.[2]
En altres països com França i d'altres, el límit pràctic de viabilitat s'estima com 24-25 SA /o un pes de naixement d'almenys 500 grams.[3]
Un grup d'investigadors del Children’s Hospital of Philadelphia Research Institute desenvolupa un nou sistema de bossa plàstica estèril i tancada, semblant a un "úter artificial", que permet l'intercanvi de gasos entre el fetus i el contingut líquid de la bossa. Les proves realitzades amb fetus de xai han estat prometedores. El sistema podria ser, en el futur, un instrument vàlid i de baix cost per aconseguir la supervivència de prematurs extrems humans a llocs sense centres neonatals especialitzats.[4]
Causes
- Problemes d'asfíxia fetal o infecció durant l'embaràs. Un 10–25% dels parts preterme.
- Sífilis. Més del 50% dels casos a algunes zones geogràfiques.[5]
- Malària. Possiblement la causa més important, si bé no es coneixen dades amb suficient validesa estadística.
- Preeclàmpsia. Segons els països i/o la gravetat del procés, es creu que afecta aproximadament a 9/1000 embarassos.[6]
- Estat nutricional matern deficient.
- Alteracions de la concentració de l'hemoglobina materna durant l'embaràs.[7] De vegades en relació amb l'abús de certs complements dietètics.[8]
Detecció precoç
Un examen ultrasònic a través de la vagina pot detectar els canvis cervicals (en la seva longitud) que es creu que prediuen el part prematur en dones que ja tenen contraccions uterines.
L'estudi de l'expressió de determinats microARNs materns pot ser un instrument útil per la detecció precoç del risc de parts prematurs.[9]
La durada de l'embaràs es considera normal quan el part es produeix entre les setmanes 37 i 42 ("part a terme"). Quan el nen neix abans de les 37 setmanes se l'anomena "prematur o preterme". El nen prematur neix amb una "immaduresa" dels seus òrgans i sistemes (respiració, control de temperatura, digestió, metabolisme, etc.) Això el fa més vulnerable a les malalties i més sensible als agents externs (llum, soroll, etc. ). És possible que un nen neixi a les 40 setmanes amb un pes igual al d'un nen prematur de 32 setmanes, són els petits amb relació a la seva edat gestacional. No tots els nens prematurs van a presentar els mateixos problemes. Per sota de 35 setmanes necessiten suport addicional per sobreviure fora de l'úter matern, per la qual cosa hauran d'ingressar en una sala de neonatologia. Cal tenir en compte que la gravetat dels problemes està en relació a l'edat gestacional (durada de la gestació en setmanes).
Els nadons prematurs que reben atenció al seu domicili guanyen cada dia uns 40 grams, el doble de pes que els que es mantenen als hospitals. Com a conseqüència, l'alta arriba entre vuit i deu dies, la meitat que al centre mèdic.
Amb la intenció d'homenatjar els nens prematurs i les seves famílies i de conscienciar sobre la prematuritat, aquest any (2009) se celebrarà per primera vegada el 29 de novembre el Dia del Nen Prematur a Espanya
Aspecte del nen
El nen petit té un aspecte fràgil, la seva pell és encara immadura i a través d'ella es poden veure els vasos sanguinis subjacents, això fa que tingui un color vermellós o violaci. Així mateix pot aparèixer "enganxosa" al tacte, morat o tallar-se amb facilitat. Per aquesta raó les infermeres li posen un gel o un altre material protector sota l'esparadrap per protegir la pell. La majoria dels nens molt prematurs poden tenir també una fina capa de pèl molt suau lanugen, que els cobreix la major part del cos. Anirà desapareixent segons creixi.
El cap pot semblar desproporcionadament gran per la mida del seu cos i els seus braços i cames bastant llargs. Tenen molt poca quantitat de greix sobre els seus ossos. No obstant això en anar creixent desenvoluparà més greix i el seu cap, braços i cames adquiriran un aspecte més proporcionat.
No és infreqüent que tingui les parpelles fusionades en el moment del naixement. Amb el temps s'obriran. També les orelles estan poc desenvolupades, molt enganxades al cap i amb poc o gens de cartílag-el material que els proporciona la carcassa elàstica-, si estan plegades o doblades, és possible que es mantinguin en aquesta posició durant algun temps, la qual cosa no els ha de preocupar. Segons creixin les seves orelles formaran cartílag i això farà que es redrecin en ser tocades.
Un nen molt prematur té un penis molt petit i és possible que els testicles no hagin baixat encara a les borses. Una nena molt prematura té un clítoris prominent a causa que els llavis circumdants encara no estan desenvolupats.
És freqüent que es mogui poc i quan ho faci sigui amb moviments bruscos a manera de "sacsejades" o "sobresalts". Això succeeix perquè les seves respostes encara no estan desenvolupades i la seva coordinació segueix sent immadura.
Com que el nen prematur té poc to muscular, haurà d'observar atentament per Descobrir els signes que mostren com els seus músculs estan guanyant força i coordinació. És possible que el vegi fent moviments espontanis o doblant un braç o una cama. També podrà observar un reflex de succió en posar el dit a prop de la seva boca. A mesura que dorm, menja i guanya pes, el seu to i color de la pell aniran semblant cada vegada més a la dels nens més grans.
És possible que al principi tingui por d'acaronar-lo, aquests nens semblen molt fràgils per la seva mida tan petit. No obstant això és molt important que s'estableixi com més aviat millor un vincle físic entre la mare i el nen, parlar i tocar el nadó facilita el seu desenvolupament i ajuda als pares a establir vincles afectius. Quan es trobi preparada per acaronar-lo, ha de rentar-se les mans i posar-se bata i mascareta. Depenent de les condicions de salut del nen podrà alimentar-lo, netejar-lo i cuidar-lo. En molts hospitals s'anima als pares a utilitzar el "mètode cangur" que és el contacte entre la pell nua del nen i la pell nua dels pares, aquest contacte ajuda a fer que els nadons es relaxin i respirin amb més facilitat, alhora que els estimula a succionar i alimentar-se.
Referències
- ↑ Segons les recomanacions de l'OMS (1977), el límit inferior per establir una acta de naixement per infants nascuts vius és de 22 setmanes després de l'amenorrea i un pes de 500 grams.Lien
- ↑ Amilia Taylor, nascuda el 24 d'octubre de 2006 a Miami, de només 22 setmanes feia 24,13 centímetres i pesava menys de 285 grams. Va sobreviure sense seqüeles greus a llarg termini, malgrat patir inicialment una hemorràgia cerebral i problemes respiratoris i gastrointestinals. La Vanguardia, 20.2.2007
- ↑ Desfrere L, Tsatsaris V, Sanchez L, Cabrol D, Moriette G, « Prise en charge des prématurés entre 24 et 28 semaines d'aménorrhée: Critères de réanimation des prématurissimes en salle de naissance: quel discours en anténatal? » Journal de Gynécologie Obstétrique et Biologie de la Reproduction 2004; 33, pp: 84-87
- ↑ Partridge, EA; Davey, MG; Hornick, MA; McGovern, PE; et al «An extra-uterine system to physiologically support the extreme premature lamb» (en anglès). Nat Commun, 2017 Abr 25; 8, pp: 15112. DOI: 10.1038/ncomms15112. PMID: 28440792 [Consulta: 29 abril 2017].
- ↑ McClure EM, Saleem S, Pasha O, Goldenberg RL «Stillbirth in developing countries: a review of causes, risk factors and prevention strategies» (en anglès). J Matern Fetal Neonatal Med, 2009 Mar; 22 (3), pp: 183-190. DOI: 10.1080/14767050802559129. PMC: 3893926. PMID: 19089779 [Consulta: 4 juny 2017].
- ↑ Backes CH, Markham K, Moorehead P, Cordero L, et al «Maternal preeclampsia and neonatal outcomes» (en anglès). J Pregnancy, 2011; 2011, pp: 214365. DOI: 10.1155/2011/214365. PMC: 3087144. PMID: 21547086 [Consulta: 4 juny 2017].
- ↑ Maghsoudlou S, Cnattingius S, Stephansson O, Aarabi M, et al «Maternal haemoglobin concentrations before and during pregnancy and stillbirth risk: a population-based case-control study» (en anglès). BMC Pregnancy Childbirth, 2016 Jun 3; 16 (1), pp: 135. DOI: 10.1186/s12884-016-0924-x. PMC: 4893297. PMID: 27259282 [Consulta: 4 juny 2017].
- ↑ Peña-Rosas JP, De-Regil LM, Dowswell T, Viteri FE «Daily oral iron supplementation during pregnancy» (en anglès). Cochrane Database Syst Rev, 2012 Des 12; 12, pp: CD004736. DOI: 10.1002/14651858.CD004736.pub4. PMC: 4233117. PMID: 23235616 [Consulta: 4 juny 2017].
- ↑ Gray, C; McCowan, LM; Patel R; Taylor, RS; Vickers, MH «Maternal plasma miRNAs as biomarkers during mid-pregnancy to predict later spontaneous preterm birth: a pilot study» (en anglès). Sci Rep. 2017, Apr 11; (71), pp: 815. DOI: 10.1038/s41598-017-00713-8. PMID: 28400603 [Consulta: 20 abril 2017].
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Part preterme |
- Preterm Birth: Causes, Consequences and Prevention. Institute of Medicine.
- «prematuros.info» (en castellà). [Consulta: 6 octubre 2013].
- http://www.neonatos.org