Vés al contingut

Enterovirus 68: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Línia 15: Línia 15:
== Biologia ==
== Biologia ==


L'enterovirus 68 és un dels més de cent tipus d'enterovirus que existeixen, formats per un [[ARN]] monocatenari (en anglès: '''s'''ingle-'''s'''tranded '''r'''ibo'''n'''ucleic '''a'''cid o ssRNA), que comprenen els [[poliovirus]], els [[coxsackievirus]] i els [[ecovirus]]. No posseeix [[embolcall víric]]. Correspon al grup IV de la [[classificació de Baltimore]]. A diferència de tots els altres enterovirus, l'EV68 mostra [[labilitat]] als àcids i una temperatura menor de creixement òptima, ambdós trets característics dels [[rinovirus]] humans. Prèviament va ser anomenat ''rinovirus humà 87'' per alguns investigadors.<ref>{{ref-publicació| doi = 10.1128/JCM.40.11.4218-4223.2002| pmid = 12409401|títol= Human Rhinovirus 87 and Enterovirus 68 Represent a Unique Serotype with Rhinovirus and Enterovirus Features|publicació= Journal of Clinical Microbiology|volum= 40|exemplar= 11|pàgines= 4218–23|any= 2002|cognom1= Blomqvist |nom1= S.|cognom2= Savolainen |nom2= C.|cognom3= Raman |nom3= L.|cognom4= Roivainen |nom4= M.|cognom5= Hovi |nom5= T.}}</ref>
L'enterovirus 68 és un dels més de cent tipus d'enterovirus que existeixen, formats per un [[ARN]] monocatenari (en anglès: '''s'''ingle-'''s'''tranded '''r'''ibo'''n'''ucleic '''a'''cid o ssRNA), que comprenen els [[poliovirus]], els [[coxsackievirus]] i els [[ecovirus]]. No posseeix [[embolcall víric]]. Correspon al grup IV de la [[classificació de Baltimore]]. A diferència de tots els altres enterovirus, l'EV68 mostra [[labilitat]] als àcids i una temperatura menor de creixement òptima, ambdós trets característics dels [[rinovirus]] humans. Prèviament va ser anomenat ''rinovirus humà 87'' per alguns investigadors.<ref>{{ref-publicació| doi = 10.1128/JCM.40.11.4218-4223.2002| pmid = 12409401|pmc=139630|títol= Human Rhinovirus 87 and Enterovirus 68 Represent a Unique Serotype with Rhinovirus and Enterovirus Features|publicació= Journal of Clinical Microbiology|volum= 40|exemplar= 11|pàgines= 4218–23|any= 2002 |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC139630/|cognom1= Blomqvist |nom1= S.|cognom2= Savolainen |nom2= C.|cognom3= Raman |nom3= L.|cognom4= Roivainen |nom4= M.|cognom5= Hovi |nom5= T.}}</ref>


El [[genoma]] d'alguna [[Soca (biologia)|soca]] d'EV68 ha estat completament seqüenciat. És motiu d'estudi la possibilitat de la seva transmissió aérea.<ref>{{ref-publicació|cognom=Lednicky, JA|títol=Complete Genome Sequence of Enterovirus D68 Detected in Classroom Air and on Environmental Surfaces|publicació=Genome Announc|pàgines=pp. pii: e00579-16|volum=2016 Jun 16; 4 (3)|pmid=27313311|doi=10.1128/genomeA.00579-16|url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4911490/|autor2=Bonny, TS|autor3=Morris, JG|autor4=Loeb, JC|autor5=|llengua=anglès|consulta=23 juny 2016|}}</ref>
El [[genoma]] d'alguna [[Soca (biologia)|soca]] d'EV68 ha estat completament seqüenciat. És motiu d'estudi la possibilitat de la seva transmissió aérea.<ref>{{ref-publicació|cognom=Lednicky, JA|títol=Complete Genome Sequence of Enterovirus D68 Detected in Classroom Air and on Environmental Surfaces|publicació=Genome Announc|pàgines=pp. pii: e00579-16|volum=2016 Jun 16; 4 (3)|pmid=27313311|doi=10.1128/genomeA.00579-16|url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4911490/|autor2=Bonny, TS|autor3=Morris, JG|autor4=Loeb, JC|autor5=|llengua=anglès|consulta=23 juny 2016|}}</ref>

El virus te la capacitat de modificar el [[Cicle cel·lular|cicle vital]] de la cèl·lula [[hoste]] infectada per afavorir la seva replicació, d'una forma diferent a la d'altres virus de la seva [[Família (biologia)|família]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Wang ZY, Zhong T, Wang Y, Song FM, ''et al''|títol=Human Enterovirus 68 Interferes with the Host Cell Cycle to Facilitate Viral Production|publicació=Front Cell Infect Microbiol|pàgines=pp: 29|volum= 2017 Feb 8; 7|pmid=28229049|pmc=5296350|doi=10.3389/fcimb.2017.00029|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5296350/|llengua=anglès|consulta= 20 juny 2017|}}</ref>
;Epidemiologia
;Epidemiologia


Revisió del 14:31, 20 juny 2017

Infotaula d'ésser viuEnterovirus 68
Enterovirus D68 Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegneOrthornavirae
FílumPisuviricota
ClassePisoniviricetes
OrdrePicornavirales
FamíliaPicornaviridae
GènereEnterovirus
EspècieEnterovirus D
Cap valorEnterovirus D68 Modifica el valor a Wikidata

L'enterovirus 68 (EV68, EV-D68, HEV68) és un enterovirus membre de la família dels picornavirius. Aïllat per primera vegada a Califòrnia el 1962, durant un temps fou considerat com a rar i ha estat en una fase d'expansió a tot el món en el segle XXI.[2][3][4] Amb certa incertesa, ha estat implicat en casos d'una malaltia similar a la pòlio anomenada mielitis aguda flàccida.

Biologia

L'enterovirus 68 és un dels més de cent tipus d'enterovirus que existeixen, formats per un ARN monocatenari (en anglès: single-stranded ribonucleic acid o ssRNA), que comprenen els poliovirus, els coxsackievirus i els ecovirus. No posseeix embolcall víric. Correspon al grup IV de la classificació de Baltimore. A diferència de tots els altres enterovirus, l'EV68 mostra labilitat als àcids i una temperatura menor de creixement òptima, ambdós trets característics dels rinovirus humans. Prèviament va ser anomenat rinovirus humà 87 per alguns investigadors.[5]

El genoma d'alguna soca d'EV68 ha estat completament seqüenciat. És motiu d'estudi la possibilitat de la seva transmissió aérea.[6]

El virus te la capacitat de modificar el cicle vital de la cèl·lula hoste infectada per afavorir la seva replicació, d'una forma diferent a la d'altres virus de la seva família.[7]

Epidemiologia

Des del seu descobriment el 1962, l'EV68 s'havia descrit majoritàriament de forma esporàdica en casos aïllats. Sis grups (10 o més casos) o brots produïts entre el 2005 i el 2011 s'han registrat a les Filipines, al Japó, als Països Baixos, i als estats de Geòrgia, Pennsylvània i Arizona als Estats Units.[8] L'EV68 es va trobar en 2 de cada 5 nens durant un esclat de la malaltia (2012/13) similar a la pòlio que es va detectar a Califòrnia.[9]

Entre juny de 2014 i febrer de 2015 es va detectar un brot de EVD68 a Dinamarca, sense cap cas de mielitis aguda flàccida.[10] El primer cas a Europa d'afectació neurològica greu tipus pòlio derivada d'aquesta virasis fou descrit a França, al setembre de 2014.[11] A la tardor de 2014 foren identificats dos casos de mielitis aguda flàccida a Noruega, relacionats amb infecció per EVD68.[12]

El primer cas de paràlisi flàccida aguda provocada per l'enterovirus D68 dintre de l'Estat espanyol fou identificat a Saragossa, al desembre de 2015, mitjançant PCR d'exsudat respiratori.[13]

S'ha descrit que els casos ocorren al final de la temporada d'enterovirus,[8] que és típicament durant els mesos càlids, des de la primavera a la tardor (agost i setembre a l'hemisferi nord).

Alguns autors consideren les infeccions per enterovirus 68 com una malaltia reemergent.[14][15]

Factors predisposants

Els nens menors de 5 anys d'edat i els nens amb asma semblen tenir un major risc de contraure la malaltia,[16] tot i que la malaltia també s'ha detectat en adults amb asma i immunosupressió.

Brot d'Amèrica del Nord del 2014

L'agost del 2014, el virus va ser el causant de grups de malalties respiratòries als Estats Units d'Amèrica.[17] A mitjans d'octubre 691 persones en 46 estats i el Districte de Colúmbia havien estat afectats per una malaltia respiratòria causada per l'EV-D68. Cinc nens van morir.

Els signes i símptomes

L'EV68 gairebé només provoca malalties respiratòries, que varien de lleus a greus, però pot causar una varietat de símptomes, des de cap en absolut, passant per símptomes subtils similars a la grip, a una feble malaltia respiratòria i se sospita que podria tenir a veure amb síndrome rara que es presenta amb símptomes pareguts a la pòlio. Igual com tots els enterovirus, pot afectar la pell causant erupcions cutànies variables, dolor abdominal i femtes toves. Els símptomes inicials són similars als del refredat comú, incloent una secreció nasal, mal de coll, tos i febre.[18] A mesura que la malaltia progressa, es poden produir símptomes més greus, que inclourien dificultat per respirar com a la pneumònia, disminució de la consciència, una reducció en la producció d'orina i deshidratació, i pot conduir a una insuficiència respiratòria.[8][18]

El grau de severitat dels símptomes experimentats sembla dependre de la població demogràfica en qüestió. Els experts estimen que la majoria de la població, de fet, ha estat exposat a l'enterovirus, però que els adults sans no presenten símptomes. Per contra, l'EV-D68 és desproporcionadament debilitant en nens molt petits i també en els individus molt febles. Mentre que diversos centenars de persones (472), majoritàriament joves, han estat exposats a la malaltia, almenys un centenar d'aquests pacients han estat diagnosticats amb símptomes greus (com ara paràlisi), i -durant aquest brot- als EUA només una sola mort era registrada a Rhode Island durant l'últim cap de setmana de setembre del 2014. La primera víctima mortal va ser una nena de 10 anys d'edat, a New Hampshire.[19]

Mielitis flàccida aguda

Se sospita d'aquest virus com a causa d'una rara paràlisi (paràlisi flàccida) semblant a la poliomielitis, atès que dos nens de Califòrnia que van donar positiu en les proves del virus, tenien debilitat muscular o paràlisi d'una o més extremitats que va arribar al pic de gravetat dins de les 48 hores de l'aparició i "La recuperació de la funció motora era pobra als 6 mesos de seguiment." [20] L'octubre del 2014, el CDC estava investigant 10 casos de paràlisi i / o disfunció cranial a Colorado i altres informes de tot el país, coincidint amb l'augment de l'activitat de l'enterovirus D68. Fins al 23 d'octubre es creu que el nombre real de casos detectats podria ser de 100 o més.[21][22]

Diagnòstic

El CDC (Center for Disease Control) va crear un test de polimerasa en temps real per accelerar la detecció d'aquest virus en pacients.[23]

Tractament

No existeix un tractament específic i no hi ha una vacuna, de manera que la malaltia ha de seguir el seu curs; el tractament es dirigeix ​​a pal·liar els símptomes (tractament simptomàtic). La majoria de les persones es recuperen completament; No obstant això, alguns necessiten ser hospitalitzats, i alguns han mort com a conseqüència del virus. Cinc casos de paràlisi per l'EV68 van ser tractats sense èxit amb esteroides, immunoglobulina intravenosa i / o intercanvi de plasma sanguini. El tractament no va tenir cap benefici evident i tampoc es va observar la recuperació de la funció motora.[20] Un estudi del 2015 va suggerir que el fàrmac antiviral pleconaril pot ser útil per al tractament de l'EV-D68.[24] Altres compostos antivirals (V-7404 i DAS181, entre d'altres) estan en una fase preliminar (II) d'assaig clínic in vitro.[25][26]

Prevenció

El Centre per al Control i Prevenció de Malalties (CDC) dels EUA recomana "evitar els que estan malalts." Atès que el virus es transmet a través del contacte amb la saliva, el flegma o la femta, i el rentat de mans és molt important.[18] Les persones malaltes poden intentar disminuir la propagació del virus amb mesures sanitàries bàsiques com cobrir-se el nas i la boca quan s'esternuda o es tus. Altres mesures inclouen la neteja de superfícies i de joguines.[18]

Per als pacients hospitalitzats amb infecció per l'EV-D68, el CDC recomana precaucions basades en la transmissió, és a dir, les precaucions estàndard o precaucions de contacte, tal com es recomana per a tots els enterovirus,[27] i eliminar tota possibilitat d'esquitxos dels elements tranmissors.[28]

Neteja del medi ambient

Segons el CDC des del 2003, les superfícies dels centres sanitaris s'han de netejar amb un desinfectant de grau hospitalari que porti una etiqueta de l'EPA que l'identifiqui com a apte per l'eliminació de qualsevol dels diversos virus no embolicats (per exemple, el norovirus, virus de la pòlio, rinovirus).[29]

Referències

  1. ↑ Ishiko, H.; Miura, R.; Shimada, Y.; Hayashi, A.; Nakajima, H.; Yamazaki, S.; Takeda, N. «Human Rhinovirus 87 Identified as Human Enterovirus 68 by VP4-Based Molecular Diagnosis». Intervirology, 45, 3, 2002, pàg. 136–41. DOI: 10.1159/000065866. PMID: 12403917.
  2. ↑ Oberste, M. S. «Enterovirus 68 is associated with respiratory illness and shares biological features with both the enteroviruses and the rhinoviruses». Journal of General Virology, 85, 9, 2004, pàg. 2577–2584. DOI: 10.1099/vir.0.79925-0.
  3. ↑ Lauinger, I. L.; Bible, J. M.; Halligan, E. P.; Aarons, E. J.; MacMahon, E.; Tong, C. Y. W. «Lineages, Sub-Lineages and Variants of Enterovirus 68 in Recent Outbreaks». PLoS ONE, 7, 4, 2012, pàg. e36005. DOI: 10.1371/journal.pone.0036005. PMID: 22536453.
  4. ↑ Tokarz, R.; Firth, C.; Madhi, S. A.; Howie, S. R. C.; Wu, W.; Sall, A. A.; Haq, S.; Briese, T.; Lipkin, W. I. «Worldwide emergence of multiple clades of enterovirus 68». Journal of General Virology, 93, 2012, pàg. 1952–1958. DOI: 10.1099/vir.0.043935-0. PMID: 22694903.
  5. ↑ Blomqvist, S.; Savolainen, C.; Raman, L.; Roivainen, M.; Hovi, T. «Human Rhinovirus 87 and Enterovirus 68 Represent a Unique Serotype with Rhinovirus and Enterovirus Features». Journal of Clinical Microbiology, 40, 11, 2002, pàg. 4218–23. DOI: 10.1128/JCM.40.11.4218-4223.2002. PMC: 139630. PMID: 12409401.
  6. ↑ Lednicky, JA; Bonny, TS; Morris, JG; Loeb, JC «Complete Genome Sequence of Enterovirus D68 Detected in Classroom Air and on Environmental Surfaces» (en anglès). Genome Announc, 2016 Jun 16; 4 (3), pp. pii: e00579-16. DOI: 10.1128/genomeA.00579-16. PMID: 27313311 [Consulta: 23 juny 2016].
  7. ↑ Wang ZY, Zhong T, Wang Y, Song FM, et al «Human Enterovirus 68 Interferes with the Host Cell Cycle to Facilitate Viral Production» (en anglès). Front Cell Infect Microbiol, 2017 Feb 8; 7, pp: 29. DOI: 10.3389/fcimb.2017.00029. PMC: 5296350. PMID: 28229049 [Consulta: 20 juny 2017].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «Clusters of Acute Respiratory Illness Associated with Human Enterovirus 68 --- Asia, Europe, and United States, 2008--2010» p. 1301–1304. 60(38): CDC, 30-09-2011. [Consulta: 9 setembre 2014].
  9. ↑ Brown, Eryn «Mysterious polio-like illnesses reported in some California children». LA Times, 23-02-2014.
  10. ↑ Midgley, SE; Christiansen, CB; Poulsen, MW; Hansen, CH; Fischer, TK «Emergence of enterovirus D68 in Denmark, June 2014 to February 2015» (en anglès). Euro Surveill, 2015 Apr 30; 20 (17), pp. pii: 21105. DOI: 10.2807/1560-7917.ES2015.20.17.21105. PMID: 25955773 [Consulta: 23 maig 2016].
  11. ↑ Lang, M; Mirand, A; Savy, N; Henquell, C; et al «Acute flaccid paralysis following enterovirus D68 associated pneumonia, France, 2014» (en anglès). Euro Surveill, 2014 Nov 6; 19 (44), pp. pii: 20952. DOI: 10.2807/1560-7917.ES2014.19.44.20952. PMID: 25394254 [Consulta: 24 maig 2016].
  12. ↑ Pfeiffer, HC; Bragstad, K; Skram, MK; Dahl, H; et al «Two cases of acute severe flaccid myelitis associated with enterovirus D68 infection in children, Norway, autumn 2014» (en anglès). Euro Surveill, 2015 Mar 12; 20 (10), pp. 21062. DOI: 10.2807/1560-7917.ES2015.20.10.21062. PMID: 25788251 [Consulta: 24 maig 2016].
  13. ↑ Masa Calles, J; Cabrerizo Sanz, M «Enterovirus identificados en los casos de Parálisis Flácida Aguda notificados al Sistema de Vigilancia de PFA y a la Vigilancia de Enterovirus» (en castellà). Comunicado del Centro nacional de Epidemiología, 2016 May 19 [Consulta: 8 juny 2016].
  14. ↑ Tokarz, R; Firth, C; Madhi, SA; Howie, SR; et al «Worldwide emergence of multiple clades of enterovirus 68» (en anglès). J Gen Virol, 2012 Sep; 93 (Pt 9), pp. 1952-8. DOI: 10.1099/vir.0.043935-0. PMID: 22694903 [Consulta: 24 maig 2016].
  15. ↑ Imamura, T; Oshitani, H «Global reemergence of enterovirus D68 as an important pathogen for acute respiratory infections» (en anglès). Rev Med Virol, 2015 Mar; 25 (2), pp. 102-14. DOI: 10.1002/rmv.1820. PMID: 25471236 [Consulta: 24 maig 2016].
  16. ↑ Vazquez-Perez, JA; Ramirez-Gonzalez, JE; Moreno-Valencia, Y; Hernandez-Hernandez, VA; et al «EV-D68 infection in children with asthma exacerbation and pneumonia in Mexico City during 2014 autumn» (en anglès). Influenza Other Respir Viruses, 2016 May; 10 (3), pp. 154-60. DOI: 10.1111/irv.12384. PMID: 26935868 [Consulta: 9 juny 2016].
  17. ↑ «Severe Respiratory Illness Associated with Enterovirus D68 — Missouri and Illinois, 2014». Morbidity and Mortality Weekly Report (MMWR). CDC, 63(primera part), 08-09-2014, pàg. 1–2 [Consulta: 9 setembre 2014].
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 «Enterovirus D68: 3 confirmed cases in B.C.'s Lower Mainland». CBC News, 16-09-2014 [Consulta: 17 setembre 2014].
  19. ↑ «Rhode Island Child Dies From Complications Of Enterovirus That Has Been Affecting Kids Nationwide», publicat en: CBS Connecticut, 1 d'octubre del 2014
  20. ↑ 20,0 20,1 «A Polio-Like Syndrome in California: Clinical, Radiologic, and Serologic Evaluation of Five Children Identified by a Statewide Laboratory over a Twelve-Months Period», 29-04-2014. [Consulta: 9 setembre 2014].
  21. ↑ Dan Hurley. «The mysterious polio-like disease affecting American kids». The Atlantic, 24-10-2014.
  22. ↑ Dan Hurley. «Cases of acute flaccid myelitis in children suspected in multiple states, prompting comparisons to polio». Neurology News. American Academy of Neurology, 21-10-2014.
  23. ↑ «real-time PCR test to speed up EV-D68 detection». [Consulta: 17 octubre 2014].
  24. ↑ Liu, Y; Sheng, J; Fokine, A; etal «Structure and inhibition of EV-D68, a virus that causes respiratory illness in children». Science, 347, 6217, 2015, pàg. 71–74. DOI: 10.1126/science.1261962. PMID: 25554786 [Consulta: 9 juny 2016].
  25. ↑ Rhoden, E; Zhang, M; Nix, WA; Oberste, MS «In Vitro Efficacy of Antiviral Compounds against Enterovirus D68» (en anglès). Antimicrob Agents Chemother, 2015 Dec; 59 (12), pp. 7779–7781. DOI: 10.1128/AAC.00766-15. PMID: 26149998 [Consulta: 3 juny 2016].
  26. ↑ Sun, L; Meijer, A; Froeyen, M; Zhang, L; et al «Antiviral Activity of Broad-Spectrum and Enterovirus-Specific Inhibitors against Clinical Isolates of Enterovirus D68» (en anglès). Antimicrob Agents Chemother, 2015 Dec; 59 (12), pp. 7782–7785. DOI: 10.1128/AAC.01375-15. PMID: 26369972 [Consulta: 3 juny 2016].
  27. ↑ Siegel, JD; Rhinehart, E; Jackson, M; Chiarello, L; Health Care Infection Control Practices Advisory Committee «2007 Guideline for Isolation Precautions: Preventing Transmission of Infectious Agents in Health Care Settings» (en anglès). Am J Infect Control, 2007 Dec; 35 (10 Suppl 2), pp. S65-164 (S154). DOI: 10.1016/j.ajic.2007.10.007. PMID: 18068815 [Consulta: 22 maig 2016].
  28. ↑ «Severe Respiratory Illness Associated with Enterovirus D68 – Multiple States, 2014». CDC-Health Alert Network, 12-09-2014. [Consulta: 17 setembre 2014].
  29. ↑ «Guidelines for Environmental Infection Control in Health-Care Facilities», 2003. [Consulta: 17 setembre 2014].

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Enterovirus_68&oldid=18562368»