Infart: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 16: | Línia 16: | ||
Els infarts, en un mateix òrgan, poden presentar diferents localitzacions i patrons morfològics, segons sigui la conformació estructural d'aquest, les seves relacions anatòmiques i el mecanisme causal. Per exemple, els [[Melsa|infarts esplènics]] poden mostrar característiques molt diverses en cas de torsió de l'''hilum'' i pèrdua de la funció vascular, d'[[endocarditis]] o de [[anèmia falciforme]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Goel, A; Weerakkody, Y|títol=Splenic infarction|publicació=Radiopaedia|pàgines=pàgs: 4|volum=2016, Maig 12|pmid=|doi=|url=https://radiopaedia.org/articles/splenic-infarction|llengua=anglès|consulta= 20 juny 2017|}}</ref> |
Els infarts, en un mateix òrgan, poden presentar diferents localitzacions i patrons morfològics, segons sigui la conformació estructural d'aquest, les seves relacions anatòmiques i el mecanisme causal. Per exemple, els [[Melsa|infarts esplènics]] poden mostrar característiques molt diverses en cas de torsió de l'''hilum'' i pèrdua de la funció vascular, d'[[endocarditis]] o de [[anèmia falciforme]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Goel, A; Weerakkody, Y|títol=Splenic infarction|publicació=Radiopaedia|pàgines=pàgs: 4|volum=2016, Maig 12|pmid=|doi=|url=https://radiopaedia.org/articles/splenic-infarction|llengua=anglès|consulta= 20 juny 2017|}}</ref> |
||
Alguns processos en especial, com la síndrome paraneoplàstica o la síndrome antifosfolipìdica provoquen infarts múltiples a múltiples òrgans.<ref>{{ref-publicació|cognom=Cervera, R; Espinosa, G; Bucciarelli, S; Font, J|títol=Síndrome antifosfolipídico catastrófico|publicació=Jano|pàgines=pp: 461-468|volum=2005, Sep; 69 (1576) |
Alguns processos en especial, com la síndrome paraneoplàstica o la síndrome antifosfolipìdica provoquen infarts múltiples a múltiples òrgans.<ref>{{ref-publicació|cognom=Cervera, R; Espinosa, G; Bucciarelli, S; Font, J|títol=Síndrome antifosfolipídico catastrófico|publicació=Jano|pàgines=pp: 461-468|volum=2005, Sep; 69 (1576)|pmid=|issn=0210-220X |url=http://www.jano.es/ficheros/sumarios/1/69/1576/31/1v69n1576a13079023pdf001.pdf|llengua=castellà|consulta= 20 juny 2017|}}</ref> La [[trombofília]] és una de les causes d'infarts renals<ref>{{ref-publicació|cognom=Gómez PF, García-Cosmes P, Corbacho L, Tabernero JM|títol=Varón de 48 años con infarto renal y trombofilia|publicació=Nefrologia|pàgines=pp: 463-464|volum=2008; 28 (4)|pmid=18662160|issn=0211-6995|url=http://www.revistanefrologia.com/es-publicacion-nefrologia-articulo-varon-48-anos-con-infarto-renal-trombofilia-X0211699508005575|llengua=castellà|consulta= 12 juliol 2017|}}</ref> i de miocardi en persones joves.<ref>{{ref-publicació|cognom=Vacek TP, Yu S, Rehman S, Grubb BP, ''et al''|títol=Recurrent myocardial infarctions in a young football player secondary to thrombophilia, associated with elevated factor VIII activity|publicació=Int Med Case Rep J|pàgines=pp: 147-154|volum=2014 Oct 31; 7|pmid=25382985|pmc=4222711|doi=10.2147/IMCRJ.S68416|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4222711/|llengua=anglès|consulta= 12 juliol 2017|}}</ref> |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 21:48, 12 jul 2017
Es denomina infart a la necrosi (mort d'un teixit) per alteració del flux sanguini (habitualment l'aport arterial) d'un òrgan o d'una part d'ell, per:
- Obstrucció arterial, el cas més habitual, ja sigui per:
- Ruptura arterial (traumatisme).
- Vasoconstricció arterial (per exemple: consum de cocaïna).
- Obstrucció venosa.
Els infarts més freqüents ocorren:
- al cor (infart agut de miocardi),
- en el cervell (accident vascular encefàlic),
- en l'intestí (Infart intestinal, habitualment ocasionat per oclusió o reducció de la llum dels vasos mesentèrics),[1]
però poden produir-se en qualsevol òrgan.
Els infarts, en un mateix òrgan, poden presentar diferents localitzacions i patrons morfològics, segons sigui la conformació estructural d'aquest, les seves relacions anatòmiques i el mecanisme causal. Per exemple, els infarts esplènics poden mostrar característiques molt diverses en cas de torsió de l'hilum i pèrdua de la funció vascular, d'endocarditis o de anèmia falciforme.[2]
Alguns processos en especial, com la síndrome paraneoplàstica o la síndrome antifosfolipìdica provoquen infarts múltiples a múltiples òrgans.[3] La trombofília és una de les causes d'infarts renals[4] i de miocardi en persones joves.[5]
Referències
- ↑ Skinner DB, Zarins CK, Moossa AR «Mesenteric vascular disease» (en anglès). Am J Surg, 1974 Des; 128 (6), pp: 835-839. PMID: 4433010 [Consulta: 19 juny 2017].
- ↑ Goel, A; Weerakkody, Y «Splenic infarction» (en anglès). Radiopaedia, 2016, Maig 12, pàgs: 4 [Consulta: 20 juny 2017].
- ↑ Cervera, R; Espinosa, G; Bucciarelli, S; Font, J «Síndrome antifosfolipídico catastrófico» (en castellà). Jano, 2005, Sep; 69 (1576), pp: 461-468. ISSN: 0210-220X [Consulta: 20 juny 2017].
- ↑ Gómez PF, García-Cosmes P, Corbacho L, Tabernero JM «Varón de 48 años con infarto renal y trombofilia» (en castellà). Nefrologia, 2008; 28 (4), pp: 463-464. ISSN: 0211-6995. PMID: 18662160 [Consulta: 12 juliol 2017].
- ↑ Vacek TP, Yu S, Rehman S, Grubb BP, et al «Recurrent myocardial infarctions in a young football player secondary to thrombophilia, associated with elevated factor VIII activity» (en anglès). Int Med Case Rep J, 2014 Oct 31; 7, pp: 147-154. DOI: 10.2147/IMCRJ.S68416. PMC: 4222711. PMID: 25382985 [Consulta: 12 juliol 2017].
Bibliografia
- Kumar, V; Abbas; Fausto, N (Eds). Cell Injury, Cell Death and Adaptations. A: Robbins and Cotran Pathologic Basis of Disease, 7th Edition, Chap 1 (en anglès, capítol de llibre de text). Elsevier Inc, 2005. ISBN 0-7216-0187-1 [Consulta: 19 juny 2017]. Disponible a: http://www.newagemedical.org/celldeath-injury-link2.pdf
Vegeu també
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Infart |