Escriptura de l'Indus: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - elevada per que cada + elevada perquè cada
Ampliació (#PESCAR)
Línia 1: Línia 1:
{{editant}}
[[Imatge:Indus seal impression.jpg|thumb|Impressió d'un segell mostrant una inscripció de cinc símbols.]]
[[Imatge:Indus seal impression.jpg|thumb|Impressió d'un segell mostrant una inscripció de cinc símbols.]]
[[Imatge:IndusValleySeals.JPG|thumb|Col·lecció de segells.]]
[[Imatge:IndusValleySeals.JPG|thumb|Col·lecció de segells.]]
L'''’escriptura de l’Indus''' és un sistema de símbols desenvolupat per la [[civilització de la vall de l'Indus]] durant els períodes de [[Kot Diji]] i [[Harappa|Harappa madur]], entre el 3.500 i el 1.900 aC. La majoria d'inscripcions són molt curtes, fet que dificulta determinar si aquests símbols constitueixen o no una [[sistema d'escriptura|forma d'escriptura]]. No hi ha cap inscripció bilingüe coneguda, i el codi segueix sense desxifrar malgrat els nombrosos intents en aquest sentit.<ref>(Possehl, 1996)</ref>
L'''’escriptura de l’Indus''' és un sistema de símbols desenvolupat per la [[civilització de la vall de l'Indus]] durant els períodes de [[Kot Diji]] i [[Harappa|Harappa madura]], entre el 3.500 i el 1.900 aC. La majoria d'inscripcions són molt curtes, fet que dificulta determinar si aquests símbols constitueixen o no una [[sistema d'escriptura|forma d'escriptura]]. No hi ha cap inscripció bilingüe coneguda, i el codi segueix sense desxifrar malgrat els nombrosos intents en aquest sentit.<ref>(Possehl, 1996)</ref>


Els símbols de Harappa van ser publicats per primera vegada l'any 1875, en un dibuix d'[[Alexander Cunningham]].<ref>{{cite journal|last1=Cunningham|first1=Alexander|title=Harappa|journal=Archaeological Survey of India: Report for the Years 1872-3|date=1875|volume=5|pages=105–108}}</ref> Des d'aleshores s'han descobert més de 4.00 objectes amb inscripcions, alguns en lloc tant distants com [[Mesopotàmia]]. A principis de la dècada de del 1970, [[Iravatham Mahadevan]] va publicar un [[corpus lingüístic]] i una [[concordància]] de les inscripcions de l'Indus on llistava 3.700 segells i 417 signes diferents en patrons específics. Va assenyalar que la inscripció mitjana contenia cinc símbols, i la més llarga contenia només 26 símbols en una única línia.<ref name="nature2015">[http://www.nature.com/news/ancient-civilization-cracking-the-indus-script-1.18587 Ancient civilization_ Cracking the Indus script _ Nature News & Comment]</ref> També establia la direcció de l'escriptura de dreta a esquerra. <ref name="natureindia2009">{{cite web|url=http://www.nature.com/nindia/2009/090531/full/nindia.2009.147.html|title=Write signs for Indus script?|date=2009-05-31|publisher=Nature India|accessdate=2007-01-03}}</ref>
Els símbols de Harappa van ser publicats per primera vegada l'any 1875, en un dibuix d'[[Alexander Cunningham]].<ref>{{cite journal|last1=Cunningham|first1=Alexander|title=Harappa|journal=Archaeological Survey of India: Report for the Years 1872-3|date=1875|volume=5|pages=105–108}}</ref> Des d'aleshores s'han descobert més de 4.00o objectes amb inscripcions, alguns en lloc tant distants com [[Mesopotàmia]]. A principis de la dècada de del 1970, [[Iravatham Mahadevan]] va publicar un [[corpus lingüístic]] i una [[concordància]] de les inscripcions de l'Indus on llistava 3.700 segells i 417 signes diferents en patrons específics. Va assenyalar que la inscripció mitjana contenia cinc símbols, i la més llarga contenia només 26 símbols en una única línia.<ref name="nature2015">[http://www.nature.com/news/ancient-civilization-cracking-the-indus-script-1.18587 Ancient civilization_ Cracking the Indus script _ Nature News & Comment]</ref> També establia la direcció de l'escriptura de dreta a esquerra. <ref name="natureindia2009">{{cite web|url=http://www.nature.com/nindia/2009/090531/full/nindia.2009.147.html|title=Write signs for Indus script?|date=2009-05-31|publisher=Nature India|accessdate=2007-01-03}}</ref>


Alguns estudiosos, com G.R. Hunter,<ref name="Hunter 1934">{{citation|title=The Script of Harappa and Mohenjodaro and Its Connection with Other Scripts|last=Hunter|first=G.R.|year=1934|publisher=London:K. Paul, Trench, Trubner|series=Studies in the history of culture|url=http://ufdc.ufl.edu/AA00013642/}}</ref> S. R. Rao, John Newberry,<ref>"Indus script monographs - Volumes 1-7", p.10-20, 1980, John Newberry</ref> Krishna Rao,<ref>"An Encyclopaedia of Indian Archaeology", Amalananda Ghosh, p.362, 1990</ref> i [[Subhash Kak]]<ref>Patel, P.G., Pandey, P., Rajgor, D. (2007) The Indic Scripts: Palaeographic and Linguistic Perspectives. D.K. Printworld.</ref> defensen que l'[[escriptures bràmiques|escriptura bràmica]] està connectada al sistema de l'Indus, mentre que d'altres com Iravatham Mahadevan, Kamil Zvelebil i Asko Parpola proposen una vinculació amb les [[llengües dravídiques]].<ref>{{cite web | last = Rahman | first = Tariq | title = Peoples and languages in pre-islamic Indus valley | url=http://asnic.utexas.edu/asnic/subject/peoplesandlanguages.html|
Alguns estudiosos, com G.R. Hunter,<ref name="Hunter 1934">{{citation|title=The Script of Harappa and Mohenjodaro and Its Connection with Other Scripts|last=Hunter|first=G.R.|year=1934|publisher=London:K. Paul, Trench, Trubner|series=Studies in the history of culture|url=http://ufdc.ufl.edu/AA00013642/}}</ref> S. R. Rao, John Newberry,<ref>"Indus script monographs - Volumes 1-7", p.10-20, 1980, John Newberry</ref> Krishna Rao,<ref>"An Encyclopaedia of Indian Archaeology", Amalananda Ghosh, p.362, 1990</ref> i [[Subhash Kak]]<ref>Patel, P.G., Pandey, P., Rajgor, D. (2007) The Indic Scripts: Palaeographic and Linguistic Perspectives. D.K. Printworld.</ref> defensen que l'[[escriptures bràmiques|escriptura bràmica]] està connectada al sistema de l'Indus, mentre que d'altres com Iravatham Mahadevan, Kamil Zvelebil i Asko Parpola proposen una vinculació amb les [[llengües dravídiques]].<ref>{{cite web | last = Rahman | first = Tariq | title = Peoples and languages in pre-islamic Indus valley | url=http://asnic.utexas.edu/asnic/subject/peoplesandlanguages.html|
quote=most scholars have taken the 'Dravidian hypothesis' seriously | accessdate = 2017-01-03 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20080509053921/http://asnic.utexas.edu/asnic/subject/peoplesandlanguages.html |archivedate=2017-01-03 }}</ref><ref>[https://www.harappa.com/script/maha0.html The Indus Script]</ref> Una altra possibilitat que ha estat plantejada és que la tradició de l'Indus hagués tingut continuïtat en els símbols de les cultures megalítiques de l'Índia meridional i central (i Sri Lanka), que probablement no constitueixen una escriptura lingüística però que podria tenir algunes coincidències amb l'inventari de símbols de l'Indus.<ref>{{citation| last1=Mahadevan | first1=Iravatham|title=Megalithic pottery inscription and a Harappa tablet:A case of extraordinary resemblance |publisher=Harappa.com|url=http://www.harappa.com/arrow/sulur-megalithic.pdf|year=2004|isbn=}}</ref><ref>{{citation|title=Between the Empires : Society in India 300 BCE to 400 CE|chapter=Inscribed pots, emerging identities|first=Himanshu Prabha| last=Ray|pages=121–122|publisher=Oxford University Press|year=2006|editor=[[Patrick Olivelle]]}}</ref>
quote=most scholars have taken the 'Dravidian hypothesis' seriously | accessdate = 2017-01-03 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20080509053921/http://asnic.utexas.edu/asnic/subject/peoplesandlanguages.html |archivedate=2017-01-03 }}</ref><ref>[https://www.harappa.com/script/maha0.html The Indus Script]</ref> Una altra possibilitat que ha estat plantejada és que la tradició de l'Indus hagués tingut continuïtat en els símbols de les cultures megalítiques de l'Índia meridional i central (i [[Sri Lanka]]), que probablement no constitueixen una escriptura lingüística però que podria tenir algunes coincidències amb l'inventari de símbols de l'Indus.<ref>{{citation| last1=Mahadevan | first1=Iravatham|title=Megalithic pottery inscription and a Harappa tablet:A case of extraordinary resemblance |publisher=Harappa.com|url=http://www.harappa.com/arrow/sulur-megalithic.pdf|year=2004|isbn=}}</ref><ref>{{citation|title=Between the Empires : Society in India 300 BCE to 400 CE|chapter=Inscribed pots, emerging identities|first=Himanshu Prabha| last=Ray|pages=121–122|publisher=Oxford University Press|year=2006|editor=Patrick Olivelle}}</ref>

== Perioditzacions ==
La nomenclatura més comunament usada,{{sfn|Manuel|2010}}{{sfn|Coningham|Young|2015|p=25}} classifica la [[civilització de la Vall de l'Indus]] en la Fase d'Harappa primerenca, madura i tardana.{{sfn|Manuel|2010|p=148}} La civilització de l'Indus va estar precedida per llogarets agrícoles locals, des d'on les planes fluvials es van poblar quan es va fer disponible la gestió de l'aigua, creant una civilització integrada. Aquest interval de temps més ampli també s'ha denominat l'Era de l'Indus,{{sfn|Possehl|2002|p=3}} i la tradició de la vall de l'Indus.{{sfn|Kenoyer|1991|p=331}}


== Ús ==
== Ús ==
[[File:Indus civilisation seal unicorn at Indian Museum, Kolkata.jpg|thumb|Segell acompanyat d'un unicorn.]]
[[File:Indus civilisation seal unicorn at Indian Museum, Kolkata.jpg|thumb|Segell acompanyat d'un unicorn.]]
Les excavacions arqueològiques han recuperat més de 4.000 objectes inscrits amb l’escriptura de l’Indus. Majoritàriament es tracta de taules de pedra llisa de petites dimensions, quadrades o rectangulars, anomenades “segells”. Sovint, els segells van acompanyats de representacions d'animals com toros, elefants, rinoceronts, búfals d'aigua o unicorns.
Les excavacions arqueològiques han recuperat més de 4.000 objectes inscrits amb l'escriptura de l'Indus. Majoritàriament es tracta de taules de pedra llisa de petites dimensions, quadrades o rectangulars, anomenades “segells”. Sovint, els segells van acompanyats de representacions d'animals com toros, elefants, rinoceronts, búfals d'aigua o unicorns.


També s’han trobat símbols sobre gerros de ceràmica, taules de coure, utensilis diversos de bronze i sobre vares d’or i ivori. En canvi, no han aparegut inscripcions en parets, làpides de tombes o taules d’argila, com és habitual en d’altres sistemes d’escriptura.<ref>{{cite encyclopedia|encyclopedia=Corpus of Indus Seals and Inscriptions|volume=Volume 3: New material, untraced objects, and collections outside India and Pakistan - Part 1: Mohenjo-daro and Harappa|url=http://www.harappa.com/indus/Kenoyer-Meadow-2010-HARP.pdf|editor1-first=Asko|editor1-last=Parpola|editor2-first=B.M.|editor2-last=Pande|editor3-first=Petteri|editor3-last=Koskikallio|title=Inscribed Objects from Harappa Excavations 1986-2007|first=J. Mark|last=Kenoyer|first2=Richard H.|last2=Meadow|page=xlviii|date=2010|publisher=Suomalainen Tiedeakatemia}}</ref>
També s'han trobat símbols sobre gerros de ceràmica, taules de coure, utensilis diversos de bronze i sobre vares d'or i ivori. En canvi, no han aparegut inscripcions en parets, làpides de tombes o taules d'argila, com és habitual en d'altres sistemes d’escriptura.<ref>{{cite encyclopedia|encyclopedia=Corpus of Indus Seals and Inscriptions|volume=Volume 3: New material, untraced objects, and collections outside India and Pakistan - Part 1: Mohenjo-daro and Harappa|url=http://www.harappa.com/indus/Kenoyer-Meadow-2010-HARP.pdf|editor1-first=Asko|editor1-last=Parpola|editor2-first=B.M.|editor2-last=Pande|editor3-first=Petteri|editor3-last=Koskikallio|title=Inscribed Objects from Harappa Excavations 1986-2007|first=J. Mark|last=Kenoyer|first2=Richard H.|last2=Meadow|page=xlviii|date=2010|publisher=Suomalainen Tiedeakatemia}}</ref>


=== Harapa madura ===
A partir del segle XIX aC finalitza l'ús sistemàtic de dels símbols, coincidint amb l'última etapa de la civilització Harappa madura. S'han trobat alguns objectes inscrits amb símbols similars en excavacions d'assentaments del segle XVI aC, però ni la datació ni la identifiació dels símbols són conclusius.<ref>Sullivan, S. M. (2011) Indus Script Dictionary, pàgina viii</ref>
A partir del segle XIX aC finalitza l'ús sistemàtic de dels símbols, coincidint amb l'última etapa de la civilització Harappa madura. S'han trobat alguns objectes inscrits amb símbols similars en excavacions d'assentaments del segle XVI aC, però ni la datació ni la identifiació dels símbols són conclusius. Les exploracions en terra a la vora de Bet Dwarka a [[Gujarat]] van revelar la presència dels últims segells de l'Indus que representen un animal de tres caps, un atuell de [[terrissa]] inscrit en el que es diu que és un signe tardà d'Harappa, i una gran quantitat de [[ceràmica]]. La data de [[termoluminescència]] per a la ceràmica és 1528 BCE. Aquesta evidència s'ha utilitzat per afirmar que un símbol tardà d'Harappan es va usar fins al voltant de 1500 aC.<ref>Sullivan, S. M. (2011) Indus Script Dictionary, pàgina viii</ref>


== Característiques ==
== Característiques ==
[[File:The'Ten Indus Scripts' discovered near the northen gateway of the citadel Dholavira.svg|thumb|right|Inscripció de deu caràcters trobats a [[Dholavira]].]]
[[File:The'Ten Indus Scripts' discovered near the northen gateway of the citadel Dholavira.svg|thumb|right|Inscripció de deu caràcters trobats a [[Dholavira]].]]
Els primers exemples del sistema de símbols es troben en un context de civilització primerenca d'Harappa i Indus , datat possiblement ja al segle 35 aC.,<ref>{{ref llibre|nom=Richard H. |cognom=Meadow|nom2=Jonathan Mark |cognom2=Kenoyer|capítol=Excavations at Harappa 2000–2001: New insights on Chronology and City Organization
Els caràcters són principalment pictòrics, però inclouen molts signes abstractes. Es creu que la direcció de l’escriptura és de dreta a esquerra (perquè en alguns casos els símbols es troben comprimits al cantó esquerra, com si l’escriptor s’estén quedant sense espai al final de la línia), però en alguns casos se segueix un estil [[Bustrofedon|boustrofèdic]].
|títol=South Asian Archaeology 2001. Sixteenth international conference of the Association of South Asian Archaeologists|data=2 de julio de 2001|editorial=Collège de France|lloc=París |url=http://a.harappa.com/content/excavations-harappa-2000-2001-new-insights-chronology-and-city-organization|isbn=978-2-8653830-1-6
|consulta=27 de maig de 2013}}
</ref><ref>{{ref publicació|cognom=Whitehouse |nom=David |data=5 d'abril de 1999 |títol=Earliest writing' found |editor=BBC |publicació=BBC News Online |consulta=21 d'agost de 2014 |url=https://www.webcitation.org/6RztiugCy?url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/science/nature/334517.stm }}</ref> i la primera publicació d'un segell amb símbols d'Harappan data de 1875, en un dibuix d'[[Alexander Cunningham]].<ref>{{cite journal|last1=Cunningham|first1=Alexander|title=Harappa|journal=Archaeological Survey of India: Report for the Years 1872-3|date=1875|volume=5|pages=105–108}}</ref> Els caràcters són principalment pictòrics, però inclouen molts signes abstractes. Es creu que la direcció de l'escriptura és de dreta a esquerra (perquè en alguns casos els símbols es troben comprimits al cantó esquerra,<ref name="natureindia2009"/> com si l'escriptor s'estén quedant sense espai al final de la línia), però en alguns casos se segueix un estil [[Bustrofedon|boustrofèdic]].


El nombre de símbols diferents pot variar entre 60 o 500 depenent dels criteris d'identificació i recompte, però el consens entre els experts és que el nombre de símbols diferents es troba al voltant dels 400. Com que és una xifra massa elevada perquè cada caràcter representi un fonograma, es suposa que es tractaria d’una escriptura [[logograma|logo-sil·làbica]].<ref name="nature2015"/>
El nombre de símbols diferents pot variar entre 60 o 500 depenent dels criteris d'identificació i recompte, però el consens entre els experts és que el nombre de símbols diferents es troba al voltant dels 400. Com que és una xifra massa elevada perquè cada caràcter representi un fonograma, es suposa que es tractaria d'una escriptura [[logograma|logo-sil·làbica]].<ref name="nature2015"/>


Els objectes descoberts contenen quatre o cinc caràcters de mitjana. La inscripció més llarga descoberta en una única superfície conté 17 símbols, sense cap repetició. Però la majoria d'especialistes consideren que la inscripció més llarga seria una sèrie de 26 símbols que sembla tenir continuïtat al llarg de tres de les cares laterals d'una peça.<ref>[http://www.safarmer.com/indus/longestinscription.htm Longest Indus inscription]</ref>
Els objectes descoberts contenen quatre o cinc caràcters de mitjana. La inscripció més llarga descoberta en una única superfície conté 17 símbols, sense cap repetició. Però la majoria d'especialistes consideren que la inscripció més llarga seria una sèrie de 26 símbols que sembla tenir continuïtat al llarg de tres de les cares laterals d'una peça.<ref>[http://www.safarmer.com/indus/longestinscription.htm Longest Indus inscription]</ref>

== Descifrabilitat ==
Una hipòtesi oposada que ha estat oferta per Michael Witzel i Steve Farmer, és que aquests símbols són signes no lingüístics que simbolitzen famílies, clans, déus i conceptes religiosos, similars als components d'escuts o tòtems.<ref>Farmer ''et al.'' (2004)</ref> En un article de 2004, aquests autors van presentar una sèrie d'arguments que indicaven que la seqüència de comandos de l'Indus no és lingüística, entre ells per l'extrema brevetat de les inscripcions, l'existència de massa signes estranys —que augmenten en els 700 anys del període de la civilització Harappa madura—), i la falta de la repetició del signe d'aspecte aleatori típic del [[llenguatge]].<ref>{{cite journal | last1 = Lawler | first1 = Andrew | year = 2004 | title = The Indus script: Write or wrong? | journal = Science | volume = 306 | pages = 2026–2029 | doi=10.1126/science.306.5704.2026}}</ref>

Asko Parpola, en revisar la tesi de Farmer, Sproat i Witzel el 2005, va afirmar que els seus arguments «poden ser fàcilment controvertits». <ref>(Parpola, 2005, p. 37)</ref> Va citar la presència d'un gran nombre de signes estranys en xinès, i va emfasitzar que n'hi havia «poques raons per a la repetició del senyal en textos curts de segells escrits en una escriptura inicial de síl·laba i logotip». Revisant les proposicions en una conferència de 2007,<ref>(Parpola, 2008).</ref> Parpola va assumir cadascun dels deu arguments principals de Farmer i companys, presentant contra arguments per a cadascun.

Un document de 2009,<ref>{{cite journal|last=Rao|first=R.P.N.|title=Entropic Evidence for Linguistic Structure in the Indus Script|doi=10.1126/science.1170391 |journal=Science|volume=324|date=6 de maig de 2009|url=http://www.cs.washington.edu/homes/rao/ScienceIndus.pdf|pmid=19389998|pages=1165}}</ref> publicat per Rajesh PN Rao, [[Iravatham Mahadevan]] i d'altres en la revista ''[[Science]]'' també va qüestionar l'argument que la seqüència de comandos de l'Indus podria haver estat un sistema de símbols no lingüístics. L'article va concloure que l'[[entropia]] condicional de les inscripcions de l'Indus que coincideix estretament amb les dels sistemes lingüístics com el sistema logotip-sil·làbic [[sumeri]], [[vèdic]], etc., encara que els autors tenen cura de per subratllar que això no implica en si mateix que el signe sigui lingüístic. Un estudi de seguiment va presentar una evidència addicional en termes d'entropies de seqüències més llargues de símbols més enllà dels parells.<ref>{{cite journal|last=Rao|first=R.P.N.|title=Probabilistic Analysis of an Ancient Undeciphered Script|journal=IEEE Computer|volume=43 | issue = 4|pages=76–80|date=abril de 2010|url=http://www.cs.washington.edu/homes/rao/ieeeIndus.pdf|doi=10.1109/mc.2010.112}}</ref>

Tanmateix, Sproat va afirmar que existien una sèrie de malentesos a Raoet i d'altres, inclosa la falta de poder discriminatori en el seu model, i va argumentar que l'aplicació del seu model a sistemes no lingüístics coneguts, com els símbols de la deïtat de Mesopotàmia, van produir resultats similars a la seqüència de signes de l'Indus. L'argument de Rao i d'altres contra les afirmacions de Sproat i la resposta de Sproat es va publicar en ''Computational Linguistics'' al desembre de 2010.<ref>[http://www.mitpressjournals.org/toc/coli/36/4 Computational Linguistics], Volume 36, Issue 4, Desembre 2010.</ref> L'edició de juny de 2014 de la revista ''Language'' presenta un document de Sproat que proporciona una evidència addicional que la metodologia de Rao i companys, és defectuosa.<ref>R. Sproat, 2014, "[http://www.linguisticsociety.org/sites/default/files/archived-documents/Sproat_Lg_90_2.pdf A Statistical Comparison of Written Language and Nonlinguistic Symbol Systems]". Language, Volume 90, Issue 2, Juny 2014.</ref> La refutació de l'article de Sproat el 2014 i la resposta de Sproat es van publicar en l'edició de desembre de 2015 de ''Language''.<ref>R. P. N. Rao, R. Lee, N. Yadav, M. Vahia, P. Jonathan, P. Ziman, 2015, "[https://muse.jhu.edu/article/604093 On statistical measures and ancient writing systems]". Language, Volume 91, Number 4, Desembre 2015.</ref><ref>R. Sproat, 2015, "[https://muse.jhu.edu/article/604094 On misunderstandings and misrepresentations: A reply to Rao et al]". Language, Volume 91, Number 4, desembre 2015.</ref>

=== Darrers intents ===
Amb els anys, s'han proposat nombrosos desxiframents, però no existeix un consens acadèmic establert.<ref>{{cite book|title=The Indus Civilization: A Contemporary Perspective|page=136|publisher=Rowman Altamira|url=https://books.google.com/books?id=pmAuAsi4ePIC&pg=PA136&dq=|author=Gregory L. Possehl}}</ref> Els següents factors són en general considerats com els més grans obstacles per a un desxifrat reeixit:
* El llenguatge subjacent no ha estat identificat, encara que uns 300 prèstecs del [[Rigveda]] són un bon punt de partida per a la comparació.<ref>FBJ Kuiper, Aryans in the Rigveda, Amsterdam/Atlanta 1991</ref><ref>M. Witzel underlines the prefixing nature of these words and calls them Para-Munda, a language related to but not belonging to Proto-Munda; see:
Witzel, M. Substrate Languages in Old Indo-Aryan (Ṛgvedic, Middle and Late Vedic), EJVS Vol. 5,1, 1999, 1-67</ref>
* La longitud mitjana de les inscripcions éas de menys de cinc signes, el més llarg només 26 signes de longitud.<ref>[http://www.safarmer.com/indus/longestinscription.htm Longest Indus inscription]</ref>
* No s'han trobat textos bilingües —com a la [[Pedra de Rosetta]]—.

El tema és popular entre els investigadors aficionats, i hi ha hagut diverses afirmacions de desxifrat —mutuament excloents—.<ref>Per exemple Egbert Richter i N. S. Rajaram.</ref>



== Notes ==
== Notes ==
Línia 30: Línia 58:
{{Refbegin}}
{{Refbegin}}
*Bryant, Edwin (2000), ''The Quest for the Origins of Vedic Culture : The Indo-Aryan Migration Debate'' [[Oxford University Press]].
*Bryant, Edwin (2000), ''The Quest for the Origins of Vedic Culture : The Indo-Aryan Migration Debate'' [[Oxford University Press]].
* {{cite book | last1 =Coningham | first1 =Robin |author1link=Robin Coningham | last2 =Young | first2 =Ruth | year =2015 | title =The Archaeology of South Asia: From the Indus to Asoka, c.6500 BCE–200 CE | publisher =Cambridge University Press}}
*{{Cite journal|url=http://std.dkuug.dk/JTC1/SC2/WG2/docs/n1959.pdf|publisher=ISO/IEC JTC1/SC2/WG2|last=Everson|first=Michael |date=1999-01-29|accessdate=2017-01-04|title=Proposal for encoding the Indus script in Plane 1 of the UCS}}
*{{Cite journal|url=http://std.dkuug.dk/JTC1/SC2/WG2/docs/n1959.pdf|publisher=ISO/IEC JTC1/SC2/WG2|last=Everson|first=Michael |date=1999-01-29|accessdate=2017-01-04|title=Proposal for encoding the Indus script in Plane 1 of the UCS}}
*Farmer, Steve ''et al.'' (2004) ''The Collapse of the Indus-Script Thesis: The Myth of a Literate Harappan Civilization'', ''Electronic Journal of Vedic Studies (EJVS)'', vol. 11 (2004), núm 2 (desembre) [http://www.ejvs.laurasianacademy.com/ejvs1102/ejvs1102article.pdf] ([[PDF]]).
*Farmer, Steve ''et al.'' (2004) ''The Collapse of the Indus-Script Thesis: The Myth of a Literate Harappan Civilization'', ''Electronic Journal of Vedic Studies (EJVS)'', vol. 11 (2004), núm 2 (desembre) [http://www.ejvs.laurasianacademy.com/ejvs1102/ejvs1102article.pdf] ([[PDF]]).
*{{Cite book | last =Kenoyer | first =Jonathan Mark | year =1991 | title =The Indus Valley tradition of Pakistan and Western India | journal =Journal of World Prehistory | volume =5 | issue =4 | pages =1–64 | doi =10.1007/BF00978474}}
*{{Cite book | last =Kenoyer | first =Jonathan Mark | year =1997 | chapter =Early City-States in South Asia. Comparing the harappan Phase and Early Historic Period | editor-last1 =Charlton | editor-first1 =Thomas Henry | editor-last2 =Nichols | editor-first2 =Deborah L. | title =The Archaeology of City-states: Cross-cultural Approaches | publisher =Smithsonian Inst. Press}}
*Knorozov, Yuri V. (ed.) (1965) ''Predvaritel’noe soobshchenie ob issledovanii protoindiyskikh textov''. Moscow.
*Knorozov, Yuri V. (ed.) (1965) ''Predvaritel’noe soobshchenie ob issledovanii protoindiyskikh textov''. Moscow.
*Mahadevan, Iravatham, [http://www.varalaaru.com/Default.asp?articleid=194 Murukan In the Indus Script] (1999)
*Mahadevan, Iravatham, [http://www.varalaaru.com/Default.asp?articleid=194 Murukan In the Indus Script] (1999)
Línia 40: Línia 71:
* Parpola, Asko (2005) [http://www.helsinki.fi/~aparpola/tices_50.pdf ''Study of the Indus Script'']. 50th ICES Tokyo Session.
* Parpola, Asko (2005) [http://www.helsinki.fi/~aparpola/tices_50.pdf ''Study of the Indus Script'']. 50th ICES Tokyo Session.
* Parpola, Asko (2008) [http://www.harappa.com/script/indus-writing.pdf ''Is the Indus script indeed not a writing system?'']. Published in ''Airāvati, Felicitation volume in honour of Iravatham Mahadevan'', Chennai.
* Parpola, Asko (2008) [http://www.harappa.com/script/indus-writing.pdf ''Is the Indus script indeed not a writing system?'']. Published in ''Airāvati, Felicitation volume in honour of Iravatham Mahadevan'', Chennai.
* {{Cite book| last =Manuel | first =Mark | year =2010 | chapter =Chronology and Culture-History in the Indus Valley | editor-last1 =Gunawardhana | editor-first1 =P. | editor-last2 =Adikari | editor-first2 =G. | editor-last3 = Coningham Battaramulla | editor-first3 =R.A.E. | title =Sirinimal Lakdusinghe Felicitation Volume | publisher =Neptune | url =https://www.academia.edu/243477/Chronology_and_Culture-History_in_the_Indus_Valley}}
*{{Cite book | last =Possehl | first =Gregory L. | author-link =Gregory Possehl | year =1996 | title =Indus Age: The Writing System | publisher =University of Pennsylvania Press | isbn =0-8122-3345-X}}.
*{{Cite book | last =Possehl | first =Gregory L. | year =1996 | title =Indus Age: The Writing System | publisher =University of Pennsylvania Press | isbn =0-8122-3345-X}}.
*{{Cite book|last=Possehl|first=Gregory L. | year =2002 | title=The Indus Civilization: A Contemporary Perspective|url=https://books.google.com/books?id=XVgeAAAAQBAJ&pg=PA154 | publisher =Rowman Altamira | isbn=978-0-7591-1642-9}}
*{{cite book|title=The Harappan Civilization and Its Writing: A Model for the Decipherment of the Indus Script|publisher=BRILL|year=1992|author=Walter Ashlin Fairservis|url=https://books.google.com/books?id=ckmzIlTQBh4C}}
*{{cite book|title=The Harappan Civilization and Its Writing: A Model for the Decipherment of the Indus Script|publisher=BRILL|year=1992|author=Walter Ashlin Fairservis|url=https://books.google.com/books?id=ckmzIlTQBh4C}}
* Rao, R.P.N. ''et al.'' (2009). [http://www.cs.washington.edu/homes/rao/ScienceIndus.pdf "Entropic Evidence for Linguistic Structure in the Indus Script"]. ''[[Science (journal)|Science]]'', 29 maig 2009.
* Rao, R.P.N. ''et al.'' (2009). [http://www.cs.washington.edu/homes/rao/ScienceIndus.pdf "Entropic Evidence for Linguistic Structure in the Indus Script"]. ''Science'', 29 maig 2009.
* Rao, R.P.N. (2010). [http://www.cs.washington.edu/homes/rao/ieeeIndus.pdf "Probabilistic Analysis of an Ancient Undeciphered Script"]. ''IEEE Computer'', vol. 43(4), 76-80, April 2010.
* Rao, R.P.N. (2010). [http://www.cs.washington.edu/homes/rao/ieeeIndus.pdf "Probabilistic Analysis of an Ancient Undeciphered Script"]. ''IEEE Computer'', vol. 43(4), 76-80, April 2010.
* Sproat, R. (2014). [http://www.linguisticsociety.org/files/archived-documents/Sproat_Lg_90_2.pdf "A Statistical Comparison of Written Language and Nonlinguistic Symbol Systems"]. "Language", vol. 90(2), 457-481, June 2014.
* Sproat, R. (2014). [http://www.linguisticsociety.org/files/archived-documents/Sproat_Lg_90_2.pdf "A Statistical Comparison of Written Language and Nonlinguistic Symbol Systems"]. "Language", vol. 90(2), 457-481, June 2014.
*Subramanian, T. S. (2006) [http://www.hindu.com/2006/05/01/stories/2006050101992000.htm "Significance of Mayiladuthurai find"] a ''The Hindu'', 1 de maig de 2006.
*Subramanian, T. S. (2006) [http://www.hindu.com/2006/05/01/stories/2006050101992000.htm "Significance of Mayiladuthurai find"] a ''The Hindu'', 1 de maig de 2006.
* Wells, B. "An Introduction to Indus Writing" Independence, MO: Early Sites Research Society 1999.
* Wells, B. "An Introduction to Indus Writing" Independence, MO: Early Sites Research Society 1999.
*Keim, Brandon (2009) "[http://blog.wired.com/wiredscience/2009/04/indusscript.html Artificial Intelligence Cracks 4,000 Year Old Mystery]" a ''[[WIRED]]''
*Keim, Brandon (2009) "[http://blog.wired.com/wiredscience/2009/04/indusscript.html Artificial Intelligence Cracks 4,000 Year Old Mystery]" a ''WIRED''
* {{cite journal | last1 = Vidale | first1 = Massimo | year = 2007 | title = The collapse melts down: a reply to Farmer, Sproat and Witzel | url = http://www.docstoc.com/docs/document-preview.aspx?doc_id=9163376| journal = Philosophy East and West | volume = 57 | issue = 1-4| pages = 333–366 }}
* {{cite journal | last1 = Vidale | first1 = Massimo | year = 2007 | title = The collapse melts down: a reply to Farmer, Sproat and Witzel | url = http://www.docstoc.com/docs/document-preview.aspx?doc_id=9163376| journal = Philosophy East and West | volume = 57 | issue = 1-4| pages = 333–366 }}

{{Refend}}
{{Refend}}


Línia 56: Línia 90:
* {{en}} [http://ancientscripts.com/indus.html Indus Script] (ancientscripts.com)
* {{en}} [http://ancientscripts.com/indus.html Indus Script] (ancientscripts.com)
*Iravatham Mahadevan, [http://www.hindu.com/mag/2007/02/04/stories/2007020400260500.htm Towards a scientific study of the Indus Script]
*Iravatham Mahadevan, [http://www.hindu.com/mag/2007/02/04/stories/2007020400260500.htm Towards a scientific study of the Indus Script]
* {{en}} [http://www.srikanta-sastri.org/studies-in-indus-scripts-i/4563127643 "Studies in Indus Scripts - I"] by [[S. Srikanta Sastri]], published in Quarterly Journal of Mythic Society, Vol XXIV, No. 3
* {{en}} [http://www.srikanta-sastri.org/studies-in-indus-scripts-i/4563127643 "Studies in Indus Scripts - I"] by S. Srikanta Sastri, published in Quarterly Journal of Mythic Society, Vol XXIV, No. 3
* {{en}} [http://www.srikanta-sastri.org/studies-in-indus-scripts-ii/4564848729 "Studies in Indus Scripts - II"] by [[S. Srikanta Sastri]], published in Quarterly Journal of Mythic Society, Vol XXIV, No 4
* {{en}} [http://www.srikanta-sastri.org/studies-in-indus-scripts-ii/4564848729 "Studies in Indus Scripts - II"] by S. Srikanta Sastri, published in Quarterly Journal of Mythic Society, Vol XXIV, No 4
* {{en}} [http://www.straightdope.com/mailbag/mindusscript.html How come we can't decipher the Indus script?]
* {{en}} [http://www.straightdope.com/mailbag/mindusscript.html How come we can't decipher the Indus script?]



Revisió del 21:46, 15 des 2017

Impressió d'un segell mostrant una inscripció de cinc símbols.
Col·lecció de segells.

L’escriptura de l’Indus és un sistema de símbols desenvolupat per la civilització de la vall de l'Indus durant els períodes de Kot Diji i Harappa madura, entre el 3.500 i el 1.900 aC. La majoria d'inscripcions són molt curtes, fet que dificulta determinar si aquests símbols constitueixen o no una forma d'escriptura. No hi ha cap inscripció bilingüe coneguda, i el codi segueix sense desxifrar malgrat els nombrosos intents en aquest sentit.[1]

Els símbols de Harappa van ser publicats per primera vegada l'any 1875, en un dibuix d'Alexander Cunningham.[2] Des d'aleshores s'han descobert més de 4.00o objectes amb inscripcions, alguns en lloc tant distants com Mesopotàmia. A principis de la dècada de del 1970, Iravatham Mahadevan va publicar un corpus lingüístic i una concordància de les inscripcions de l'Indus on llistava 3.700 segells i 417 signes diferents en patrons específics. Va assenyalar que la inscripció mitjana contenia cinc símbols, i la més llarga contenia només 26 símbols en una única línia.[3] També establia la direcció de l'escriptura de dreta a esquerra. [4]

Alguns estudiosos, com G.R. Hunter,[5] S. R. Rao, John Newberry,[6] Krishna Rao,[7] i Subhash Kak[8] defensen que l'escriptura bràmica està connectada al sistema de l'Indus, mentre que d'altres com Iravatham Mahadevan, Kamil Zvelebil i Asko Parpola proposen una vinculació amb les llengües dravídiques.[9][10] Una altra possibilitat que ha estat plantejada és que la tradició de l'Indus hagués tingut continuïtat en els símbols de les cultures megalítiques de l'Índia meridional i central (i Sri Lanka), que probablement no constitueixen una escriptura lingüística però que podria tenir algunes coincidències amb l'inventari de símbols de l'Indus.[11][12]

Perioditzacions

La nomenclatura més comunament usada,[13][14] classifica la civilització de la Vall de l'Indus en la Fase d'Harappa primerenca, madura i tardana.[15] La civilització de l'Indus va estar precedida per llogarets agrícoles locals, des d'on les planes fluvials es van poblar quan es va fer disponible la gestió de l'aigua, creant una civilització integrada. Aquest interval de temps més ampli també s'ha denominat l'Era de l'Indus,[16] i la tradició de la vall de l'Indus.[17]

Ús

Segell acompanyat d'un unicorn.

Les excavacions arqueològiques han recuperat més de 4.000 objectes inscrits amb l'escriptura de l'Indus. Majoritàriament es tracta de taules de pedra llisa de petites dimensions, quadrades o rectangulars, anomenades “segells”. Sovint, els segells van acompanyats de representacions d'animals com toros, elefants, rinoceronts, búfals d'aigua o unicorns.

També s'han trobat símbols sobre gerros de ceràmica, taules de coure, utensilis diversos de bronze i sobre vares d'or i ivori. En canvi, no han aparegut inscripcions en parets, làpides de tombes o taules d'argila, com és habitual en d'altres sistemes d’escriptura.[18]

Harapa madura

A partir del segle XIX aC finalitza l'ús sistemàtic de dels símbols, coincidint amb l'última etapa de la civilització Harappa madura. S'han trobat alguns objectes inscrits amb símbols similars en excavacions d'assentaments del segle XVI aC, però ni la datació ni la identifiació dels símbols són conclusius. Les exploracions en terra a la vora de Bet Dwarka a Gujarat van revelar la presència dels últims segells de l'Indus que representen un animal de tres caps, un atuell de terrissa inscrit en el que es diu que és un signe tardà d'Harappa, i una gran quantitat de ceràmica. La data de termoluminescència per a la ceràmica és 1528 BCE. Aquesta evidència s'ha utilitzat per afirmar que un símbol tardà d'Harappan es va usar fins al voltant de 1500 aC.[19]

Característiques

Inscripció de deu caràcters trobats a Dholavira.

Els primers exemples del sistema de símbols es troben en un context de civilització primerenca d'Harappa i Indus , datat possiblement ja al segle 35 aC.,[20][21] i la primera publicació d'un segell amb símbols d'Harappan data de 1875, en un dibuix d'Alexander Cunningham.[22] Els caràcters són principalment pictòrics, però inclouen molts signes abstractes. Es creu que la direcció de l'escriptura és de dreta a esquerra (perquè en alguns casos els símbols es troben comprimits al cantó esquerra,[4] com si l'escriptor s'estén quedant sense espai al final de la línia), però en alguns casos se segueix un estil boustrofèdic.

El nombre de símbols diferents pot variar entre 60 o 500 depenent dels criteris d'identificació i recompte, però el consens entre els experts és que el nombre de símbols diferents es troba al voltant dels 400. Com que és una xifra massa elevada perquè cada caràcter representi un fonograma, es suposa que es tractaria d'una escriptura logo-sil·làbica.[3]

Els objectes descoberts contenen quatre o cinc caràcters de mitjana. La inscripció més llarga descoberta en una única superfície conté 17 símbols, sense cap repetició. Però la majoria d'especialistes consideren que la inscripció més llarga seria una sèrie de 26 símbols que sembla tenir continuïtat al llarg de tres de les cares laterals d'una peça.[23]

Descifrabilitat

Una hipòtesi oposada que ha estat oferta per Michael Witzel i Steve Farmer, és que aquests símbols són signes no lingüístics que simbolitzen famílies, clans, déus i conceptes religiosos, similars als components d'escuts o tòtems.[24] En un article de 2004, aquests autors van presentar una sèrie d'arguments que indicaven que la seqüència de comandos de l'Indus no és lingüística, entre ells per l'extrema brevetat de les inscripcions, l'existència de massa signes estranys —que augmenten en els 700 anys del període de la civilització Harappa madura—), i la falta de la repetició del signe d'aspecte aleatori típic del llenguatge.[25]

Asko Parpola, en revisar la tesi de Farmer, Sproat i Witzel el 2005, va afirmar que els seus arguments «poden ser fàcilment controvertits». [26] Va citar la presència d'un gran nombre de signes estranys en xinès, i va emfasitzar que n'hi havia «poques raons per a la repetició del senyal en textos curts de segells escrits en una escriptura inicial de síl·laba i logotip». Revisant les proposicions en una conferència de 2007,[27] Parpola va assumir cadascun dels deu arguments principals de Farmer i companys, presentant contra arguments per a cadascun.

Un document de 2009,[28] publicat per Rajesh PN Rao, Iravatham Mahadevan i d'altres en la revista Science també va qüestionar l'argument que la seqüència de comandos de l'Indus podria haver estat un sistema de símbols no lingüístics. L'article va concloure que l'entropia condicional de les inscripcions de l'Indus que coincideix estretament amb les dels sistemes lingüístics com el sistema logotip-sil·làbic sumeri, vèdic, etc., encara que els autors tenen cura de per subratllar que això no implica en si mateix que el signe sigui lingüístic. Un estudi de seguiment va presentar una evidència addicional en termes d'entropies de seqüències més llargues de símbols més enllà dels parells.[29]

Tanmateix, Sproat va afirmar que existien una sèrie de malentesos a Raoet i d'altres, inclosa la falta de poder discriminatori en el seu model, i va argumentar que l'aplicació del seu model a sistemes no lingüístics coneguts, com els símbols de la deïtat de Mesopotàmia, van produir resultats similars a la seqüència de signes de l'Indus. L'argument de Rao i d'altres contra les afirmacions de Sproat i la resposta de Sproat es va publicar en Computational Linguistics al desembre de 2010.[30] L'edició de juny de 2014 de la revista Language presenta un document de Sproat que proporciona una evidència addicional que la metodologia de Rao i companys, és defectuosa.[31] La refutació de l'article de Sproat el 2014 i la resposta de Sproat es van publicar en l'edició de desembre de 2015 de Language.[32][33]

Darrers intents

Amb els anys, s'han proposat nombrosos desxiframents, però no existeix un consens acadèmic establert.[34] Els següents factors són en general considerats com els més grans obstacles per a un desxifrat reeixit:

  • El llenguatge subjacent no ha estat identificat, encara que uns 300 prèstecs del Rigveda són un bon punt de partida per a la comparació.[35][36]
  • La longitud mitjana de les inscripcions éas de menys de cinc signes, el més llarg només 26 signes de longitud.[37]
  • No s'han trobat textos bilingües —com a la Pedra de Rosetta—.

El tema és popular entre els investigadors aficionats, i hi ha hagut diverses afirmacions de desxifrat —mutuament excloents—.[38]


Notes

  1. (Possehl, 1996)
  2. Cunningham, Alexander «Harappa». Archaeological Survey of India: Report for the Years 1872-3, vol. 5, 1875, pàg. 105–108.
  3. 3,0 3,1 Ancient civilization_ Cracking the Indus script _ Nature News & Comment
  4. 4,0 4,1 «Write signs for Indus script?». Nature India, 31-05-2009. [Consulta: 3 gener 2007].
  5. Hunter, G.R. (1934), The Script of Harappa and Mohenjodaro and Its Connection with Other Scripts, Studies in the history of culture, London:K. Paul, Trench, Trubner, <http://ufdc.ufl.edu/AA00013642/>
  6. "Indus script monographs - Volumes 1-7", p.10-20, 1980, John Newberry
  7. "An Encyclopaedia of Indian Archaeology", Amalananda Ghosh, p.362, 1990
  8. Patel, P.G., Pandey, P., Rajgor, D. (2007) The Indic Scripts: Palaeographic and Linguistic Perspectives. D.K. Printworld.
  9. Rahman, Tariq. «Peoples and languages in pre-islamic Indus valley». Arxivat de l'original el 2017-01-03. [Consulta: 3 gener 2017]. «most scholars have taken the 'Dravidian hypothesis' seriously»
  10. The Indus Script
  11. Mahadevan, Iravatham (2004), Megalithic pottery inscription and a Harappa tablet:A case of extraordinary resemblance, Harappa.com, <http://www.harappa.com/arrow/sulur-megalithic.pdf>
  12. Ray, Himanshu Prabha (2006), "Inscribed pots, emerging identities", in Patrick Olivelle, Between the Empires : Society in India 300 BCE to 400 CE, Oxford University Press, pàg. 121–122
  13. Manuel, 2010.
  14. Coningham i Young, 2015, p. 25.
  15. Manuel, 2010, p. 148.
  16. Possehl, 2002, p. 3.
  17. Kenoyer, 1991, p. 331.
  18. Kenoyer, J. Mark. «Inscribed Objects from Harappa Excavations 1986-2007». A: Corpus of Indus Seals and Inscriptions. Volume 3: New material, untraced objects, and collections outside India and Pakistan - Part 1: Mohenjo-daro and Harappa. Suomalainen Tiedeakatemia, 2010. 
  19. Sullivan, S. M. (2011) Indus Script Dictionary, pàgina viii
  20. Meadow, Richard H.; Kenoyer, Jonathan Mark. «Excavations at Harappa 2000–2001: New insights on Chronology and City Organization». A: South Asian Archaeology 2001. Sixteenth international conference of the Association of South Asian Archaeologists. París: Collège de France, 2 de julio de 2001. ISBN 978-2-8653830-1-6 [Consulta: 27 maig 2013]. 
  21. Whitehouse, David «Earliest writing' found». BBC News Online. BBC, 05-04-1999 [Consulta: 21 agost 2014].
  22. Cunningham, Alexander «Harappa». Archaeological Survey of India: Report for the Years 1872-3, vol. 5, 1875, pàg. 105–108.
  23. Longest Indus inscription
  24. Farmer et al. (2004)
  25. Lawler, Andrew «The Indus script: Write or wrong?». Science, vol. 306, 2004, pàg. 2026–2029. DOI: 10.1126/science.306.5704.2026.
  26. (Parpola, 2005, p. 37)
  27. (Parpola, 2008).
  28. Rao, R.P.N. «Entropic Evidence for Linguistic Structure in the Indus Script». Science, vol. 324, 06-05-2009, pàg. 1165. DOI: 10.1126/science.1170391. PMID: 19389998.
  29. Rao, R.P.N. «Probabilistic Analysis of an Ancient Undeciphered Script». IEEE Computer, vol. 43, 4, abril 2010, pàg. 76–80. DOI: 10.1109/mc.2010.112.
  30. Computational Linguistics, Volume 36, Issue 4, Desembre 2010.
  31. R. Sproat, 2014, "A Statistical Comparison of Written Language and Nonlinguistic Symbol Systems". Language, Volume 90, Issue 2, Juny 2014.
  32. R. P. N. Rao, R. Lee, N. Yadav, M. Vahia, P. Jonathan, P. Ziman, 2015, "On statistical measures and ancient writing systems". Language, Volume 91, Number 4, Desembre 2015.
  33. R. Sproat, 2015, "On misunderstandings and misrepresentations: A reply to Rao et al". Language, Volume 91, Number 4, desembre 2015.
  34. Gregory L. Possehl. The Indus Civilization: A Contemporary Perspective. Rowman Altamira, p. 136. 
  35. FBJ Kuiper, Aryans in the Rigveda, Amsterdam/Atlanta 1991
  36. M. Witzel underlines the prefixing nature of these words and calls them Para-Munda, a language related to but not belonging to Proto-Munda; see: Witzel, M. Substrate Languages in Old Indo-Aryan (Ṛgvedic, Middle and Late Vedic), EJVS Vol. 5,1, 1999, 1-67
  37. Longest Indus inscription
  38. Per exemple Egbert Richter i N. S. Rajaram.

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escriptura de l'Indus