L-Myc: diferència entre les revisions
m reordenació, descripció breu i inici apartat funció |
+apartat teràpies |
||
Línia 17: | Línia 17: | ||
== Mutacions == |
== Mutacions == |
||
Implicat en el càncer de pulmó.<ref>{{ref-publicació|vauthors=Ikegaki N, Minna J, Kennett RH|títol=The human L-myc gene is expressed as two forms of protein in small cell lung carcinoma cell lines: detection by monoclonal antibodies specific to two myc homology box sequences|publicació=EMBO J.|volum=8|exemplar=6|pàgines=1793–9|any=1989|pmid=2548855|pmc=401025|doi=10.1002/j.1460-2075.1989.tb03573.x}}</ref> |
Implicat en el càncer de pulmó.<ref>{{ref-publicació|vauthors=Ikegaki N, Minna J, Kennett RH|títol=The human L-myc gene is expressed as two forms of protein in small cell lung carcinoma cell lines: detection by monoclonal antibodies specific to two myc homology box sequences|publicació=EMBO J.|volum=8|exemplar=6|pàgines=1793–9|any=1989|pmid=2548855|pmc=401025|doi=10.1002/j.1460-2075.1989.tb03573.x}}</ref> |
||
== Teràpies == |
|||
La proteïna L-Myc té seqüències d’aminoàcids més curtes a la regió N-terminal que les altres dues membres de la família Myc (C-Myc i N-Myc). Degut a la seva baixa activitat de transformació, s’ha pogut observar que té una activitat molt forta i específica en promoure la regeneració de cèl·lules mare Pluripotents Induïdes o cèl·lules iPS. Per tant, la proteïna L-Myc contribueix en la reprogramació nuclear amb la supressió de gens que podrien estar involucrats en processos tumorals i de gens involucrats en la diferenciació, que podrien provocar una transformació maligna.<ref>{{Ref-publicació|article=Emerging roles of Myc in stem cell biology and novel tumor therapies|url=https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/30053872/|publicació=Journal of experimental & clinical cancer research: CR|data=07 27, 2018|issn=1756-9966|pmc=6062976|pmid=30053872|pàgines=173|volum=37|exemplar=1|doi=10.1186/s13046-018-0835-y|nom=Go J.|cognom=Yoshida}}</ref> |
|||
Així, s’obre un ventall de possibilitats en la investigació mèdica sobre aquesta proteïna i la seva possible aplicació per a disminuïr la probabilitat de la formació de tumors o la gravetat d’aquests. |
|||
== Referències == |
== Referències == |
Revisió del 18:06, 1 nov 2020
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
MYCL | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Identificadors | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Àlies | MYCL, LMYC, MYCL1, bHLHe38, L-Myc, v-myc avian myelocytomatosis viral oncogene lung carcinoma derived homolog, MYCL proto-oncogene, bHLH transcription factor | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
IDs externes | OMIM: 164850 MGI: 96799 HomoloGene: 3921 GeneCards: MYCL | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Wikidata | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
La proteïna L-Myc, també anomenada proteïna proto-oncògena L-myc-1, MYCL o MYCL1, és una proteïna que en humans és codificada pel gen MYCL1.[4][5] La proteïna L-Myc és un factor de transcripció que pertany a la superfamília de bHLH (basic helix-loop-helix, en anglès), concretament és una proteïna d'unió a l'ADN.
El gen L-MYC forma part d'una família de gens reguladors anomenada MYC. Comparteix gran part de la seva seqüència i té un comportament semblant a dos altres gens anomenats C-MYC i N-MYC.
No es coneix la fisiologia d'aquesta família de gens, tot i això, es creu que tenen un paper fonamental en la proliferació cel·lular i en la diferenciació. La sobreexpressió dels tres gens s'ha associat a la neoplàsia (creixement anormal del teixit) i provoca la transformació cel·lular. També són presents en el desenvolupament embrionari.
Els tres gens mostren patrons d'expressió diferents durant tot el desenvolupament i en l'organisme adult. Degut a les seves funcions fisiològiques diferents, es conserven els tres gens com a seqüències independents amb una gran distància filogenètica. Dels tres gens, L-myc és el menys eficient per promoure la transformació i la transcripció cel·lular. La seva expressió està molt restringida tant pel que fa al teixit com a l'etapa de desenvolupament. Durant l'embriogènesi (formació d'un organisme pluricel·lular), el gen L-myc s'expressa al sistema nerviós, al ronyó i al pulmó, mentre que en l'adult es manté l'expressió al pulmó, però en cap altre teixit.
Descobriment
Prèviament al descobriment de la proteïna, es va descobrir el gen que la codificava. Dins de la família de gens reguladors MYC, el primer en ser identificat va ser el c-myc com a gen homòleg (prové del mateix gen ancestral) d'un gen de transformació retroviral de les aus, anomenat v-myc. Posteriorment, el gen N-MYC va ser identificat als neuroblasts humans i es va observar que presentava homologia amb el C-MYC. Finalment, es va identificar L-myc. Inicialment es va classificar com a un gen relacionat amb la família de MYC que es va amplificar en un subconjunt de carcinomes de pulmó humà i es va aïllar del genoma humà. L'anàlisi de les seqüències de nucleòtids va revelar unes seqüències que presentaven homologia amb els gens N i C-myc, per tant es va determinar que era un nou membre d'aquesta família de gens.
Funció
S'ha vist que la proteïna L-Myc interacciona amb MAX.[6][7] La proteïna L-Myc, com les proteïnes N-Myc i C-Myc, està involucrada en processos cel·lulars bàsics. Aquests són, principalment, el metabolisme cel·lular, la divisió i diferenciació cel·lular i la mort cel·lular.
Mutacions
Implicat en el càncer de pulmó.[8]
Teràpies
La proteïna L-Myc té seqüències d’aminoàcids més curtes a la regió N-terminal que les altres dues membres de la família Myc (C-Myc i N-Myc). Degut a la seva baixa activitat de transformació, s’ha pogut observar que té una activitat molt forta i específica en promoure la regeneració de cèl·lules mare Pluripotents Induïdes o cèl·lules iPS. Per tant, la proteïna L-Myc contribueix en la reprogramació nuclear amb la supressió de gens que podrien estar involucrats en processos tumorals i de gens involucrats en la diferenciació, que podrien provocar una transformació maligna.[9]
Així, s’obre un ventall de possibilitats en la investigació mèdica sobre aquesta proteïna i la seva possible aplicació per a disminuïr la probabilitat de la formació de tumors o la gravetat d’aquests.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 GRCm38: Ensembl release 89: ENSMUSG00000028654 - Ensembl, May 2017
- ↑ «Human PubMed Reference:». National Center for Biotechnology Information, U.S. National Library of Medicine.
- ↑ «Mouse PubMed Reference:». National Center for Biotechnology Information, U.S. National Library of Medicine.
- ↑ «Reassignment of MYCL1 to human chromosome 1p34.3 by fluorescence in situ hybridization». Cytogenet Cell Genet, 72, 2–3, Jan 1997, pàg. 189–190. DOI: 10.1159/000134185. PMID: 8978772.
- ↑ «Entrez Gene: MYCL1 v-myc myelocytomatosis viral oncogene homolog 1, lung carcinoma derived (avian)».
- ↑ «Max: a helix-loop-helix zipper protein that forms a sequence-specific DNA-binding complex with Myc». Science, 251, 4998, Mar 1991, pàg. 1211–1217. Bibcode: 1991Sci...251.1211B. DOI: 10.1126/science.2006410. PMID: 2006410.
- ↑ «Differential effects of the widely expressed dMax splice variant of Max on E-box vs initiator element-mediated regulation by c-Myc». Oncogene, 18, 15, Apr 1999, pàg. 2489–2498. DOI: 10.1038/sj.onc.1202611. PMID: 10229200.
- ↑ «The human L-myc gene is expressed as two forms of protein in small cell lung carcinoma cell lines: detection by monoclonal antibodies specific to two myc homology box sequences». EMBO J., 8, 6, 1989, pàg. 1793–9. DOI: 10.1002/j.1460-2075.1989.tb03573.x. PMC: 401025. PMID: 2548855.
- ↑ Yoshida, Go J. «Emerging roles of Myc in stem cell biology and novel tumor therapies». Journal of experimental & clinical cancer research: CR, 37, 1, 07 27, 2018, pàg. 173. DOI: 10.1186/s13046-018-0835-y. ISSN: 1756-9966. PMC: 6062976. PMID: 30053872.