Proliferació cel·lular
 |
S'ha proposat fusionar aquesta pàgina amb «Reproducció cel·lular». (vegeu la discussió) |
La proliferació cel·lular, sovint anomenada impròpiament creixement cel·lular per l'anglicisme «cell growth», és l'increment en el nombre de cèl·lules en un organisme o colònia, no quan una cèl·lula augmenta la seva mida. La cèl·lula es divideix en el procés anomenat mitosi en eucariotes o en la fissió binària en el cas dels procariotes. La proliferació cel·lular es produeix de forma natural en els éssers vius i també pot desenvolupar-se en cultius de laboratori. En general les cèl·lules procariotes solen tenir uns requeriments menys estrictes per a la seva proliferació: unes condicions de creixement adients (temperatura, humitat, radiacions...), presència d'almenys una font de carboni i altres bioelements en una forma química assimilable i una font d'energia. En els organismes que formen teixits la proliferació cel·lular a banda de requerir les condicions esmentades per als procariotes està finament regulada per mecanismes de comunicació cel·lular bé siguin per contacte directe o a distància a través dels anomenats factors de creixement, hormones o neurotransmissors que regulen (activen o inactiven) el cicle cel·lular). És a dir que les cel·lules eucariotes dels organismes multicel·lulars estableixen sistemes de regulació de la seva proliferació enviant-se continuament missatges químics per a evitar la descoordinació de la proliferació. Quan alguna cèl·lula no reacciona a aquest autocontrol o es torna "immune" a aquests missatges desemboca a la formació de tumors o càncer.
