Sigurd Debus: diferència entre les revisions
m neteja i estandardització de codi |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{editant|Jove|data= |
{{editant|Jove|data=agost de 2021}} |
||
{{Infotaula persona}} |
{{Infotaula persona}} |
||
'''Sigurd Debus''' ([[7 de maig]] de [[1942]] - [[Hamburg]], [[16 d'abril]] de [[1981]] va ser un [[activista polític]] [[alemanys|alemany]], vinculat a l'esquerra revolucionària dels anys 1960, se l'associa proper al grup armat Fracció de l'Exèrcit Roig (''RAF''). El dia 30 El maig de 1975 fou condemnat a dotze anys de presó. Durant una [[vaga de fam]] amb alimentació forçada oficialment ordenada, va caure en [[Coma (medicina)|coma]] i va morir poc després. |
'''Sigurd Debus''' ([[7 de maig]] de [[1942]] - [[Hamburg]], [[16 d'abril]] de [[1981]]) va ser un [[activista polític]] [[alemanys|alemany]], vinculat a l'esquerra revolucionària dels anys 1960, se l'associa proper al grup armat Fracció de l'Exèrcit Roig (''RAF''). El dia 30 El maig de 1975 fou condemnat a dotze anys de presó. Durant una [[vaga de fam]] amb alimentació forçada oficialment ordenada, va caure en [[Coma (medicina)|coma]] i va morir poc després. |
||
== Trajectòria == |
== Trajectòria == |
||
Com a empleat d’una companyia petroliera, Sigurd Debus probablement va tenir contacte amb diversos |
Com a empleat d’una companyia petroliera, Sigurd Debus probablement va tenir contacte amb diversos grups [[comunistes]] per primera vegada. Es diu que va estar actiu en el context del [[Partit Comunista d'Alemanya]] (KPD), que va ser prohibit el 1956, a principis dels anys seixanta, abans que probablement es va unir al recentment fundat KPD / ML el 1969. El 1970 va deixar de nou el KPD / ML per participar en el HamburgerAktionsZentrum (HAZ), fundat el 1971. En relació amb una manifestació organitzada pel HAZ el 24. El maig de 1972 va ser portat a judici per primera vegada després de realitzar actes contra la [[Guerra del Vietnam]]. |
||
Des de mitjan 1973 Debus vivia en la il·legalitat. S'havia incendiat un dipòsit de celler amb productes químics per fabricar explosius. Va ser allà on la policia va trobar proves d’ell per primera vegada. En el temps següent, Debus es va concentrar a establir una [[guerrilla urbana]] a Hamburg, possiblement per crear un grup propi independent de la RAF. A finals de febrer de 1974 va ser arrestat per un robatori de bancs a Hamburg. |
Des de mitjan 1973 Debus vivia en la il·legalitat. S'havia incendiat un dipòsit de celler amb productes químics per fabricar explosius. Va ser allà on la policia va trobar proves d’ell per primera vegada. En el temps següent, Debus es va concentrar a establir una [[guerrilla urbana]] a Hamburg, possiblement per crear un grup propi independent de la RAF. A finals de febrer de 1974 va ser arrestat per un robatori de bancs a Hamburg. |
||
El dia 30 El maig de 1975 se li va acusar de participar en robatoris de bancs, un intent de bomba contra la protecció de la constitució ­ seu a Hamburg, un atac amb bomba contra la Casa de la Indústria a Colònia i la formació d'una organització criminal condemnada a dotze anys de presó <ref>Bernard Rambert, Ralf Binswanger, Pieter Bakker Schut u. a. (Hg): [http://www.socialhistoryportal.org/sites/default/files/raf/0019851000_01_0.pdf Todesschüsse. Isolationshaft. Eingriffe ins Verteidigungsrecht. Kritische Anmerkungen zu dem Bericht der Bundesrepublik Deutschland an den UN-Menschenrechtsausschuß vom November 1977]. Selbstverlag, 1985, S. 130</ref> i empresonada a la presó de Celle. L'Oficina per a la Protecció de la Constitució de la Baixa Saxònia va enganyar el 25 |
El dia 30 El maig de 1975 se li va acusar de participar en robatoris de bancs, un intent de bomba contra la protecció de la constitució ­ seu a Hamburg, un atac amb bomba contra la Casa de la Indústria a Colònia i la formació d'una organització criminal condemnada a dotze anys de presó <ref>Bernard Rambert, Ralf Binswanger, Pieter Bakker Schut u. a. (Hg): [http://www.socialhistoryportal.org/sites/default/files/raf/0019851000_01_0.pdf Todesschüsse. Isolationshaft. Eingriffe ins Verteidigungsrecht. Kritische Anmerkungen zu dem Bericht der Bundesrepublik Deutschland an den UN-Menschenrechtsausschuß vom November 1977]. Selbstverlag, 1985, S. 130</ref> i empresonada a la presó de Celle. L'Oficina per a la Protecció de la Constitució de la Baixa Saxònia va enganyar el 25 de juliol de 1978, mitjançant un atac amb bomba contra el centre correccional, un intent d’alliberament infructuós per tal d’introduir un informant a la RAF. Les eines que es van trobar durant una recerca posterior van ser introduïdes prèviament a la cel·la de Debus. L'autoria de l'Oficina per a la Protecció de la Constitució només es va conèixer el 1986 i posteriorment es va conèixer amb el nom de Celler Loch . |
||
El 1979 Debus va ser transferit a la JVA Hamburg-Fuhlsbüttel . Allà va participar a partir de l'11 |
El 1979 Debus va ser transferit a la JVA Hamburg-Fuhlsbüttel . Allà va participar a partir de l'11 de febrer de 1981 en vaga de fam per part dels membres de la RAF després de la negació de l'alliberament de la detenció en referència al fals intent d'alliberament. A partir del 19 El març de 1981 va ser alimentat per força. El dia 8 Va caure en coma el 10 d'abril. L’abril es ventilarà artificialment. Als 16 anys. Abril es va determinar que era mort. L' [[Autòpsia|autòpsia va]] revelar que la causa de la mort va ser "la mort del teixit cerebral amb hemorràgia cerebral i un augment molt elevat de la pressió arterial".<ref>Andreas Juhnke: [https://books.google.de/books?id=WCw8AQAAIAAJ&q=%22Sigurd+Debus%22+todesursache%22&dq=%22Sigurd+Debus%22+todesursache%22&hl=de ''Tod durch Ernährung.''] [[Konkret (Zeitschrift)|konkret]] Ausgabe 4/86; [https://www.zeit.de/1989/16/an-der-schwelle-zum-exitus/komplettansicht An der Schwelle zum Exitus], [[Die Zeit]], 14. April 1989, Nr. 16</ref> Debus va morir tot i ser alimentat per força, ja que els metges van [[Tiamina|ignorar els símptomes greus de deficiència de tiamina]] (vitamina B1).<ref>[http://www.br-online.de/podcast/mp3-download/bayern1/mp3-download-podcast-neun-vor-neun.shtml ''Staatliche Bombe sprengt das Celler Loch''], [[Bayerischer Rundfunk]] vom 25. Juli 2013 {{Webarchive|url=http://cdn-storage.br.de/mir-live/MUJIuUOVBwQIb71S/iw11MXTPbXPS/_2rc_H1S/_-0S/_28d_AF6/130725_0851_Bayern-1-am-Morgen_Staatliche-Bombe-sprengt-das-Celler-Loch-25.mp3}}</ref> La qüestió de si la vaga de fam o l’error d’alimentació forçosa van ser la causa de la mort va continuar oberta.<ref name="swrw071002">Rolf Cantzen: [http://www.swr.de/-/id=2551420/property=download/nid=660374/1z0liwz/swr2-wissen-20071012.rtf ''„Aktion Feuerzauber“ – Das Celler Loch''], SWR 2 – „Wissen“ vom 2. Oktober 2007, S. 11</ref> La vaga de fam es va acabar després de conèixer la seva mort. Ja l'11 d'abril s'havia informat erròniament de la seva mort,<ref>[[Sven Felix Kellerhoff]], [[Lars-Broder Keil]]: [https://books.google.de/books?id=PbsHAQAAQBAJ&pg=PA191 ''Gerüchte machen Geschichte: Folgenreiche Falschmeldungen im 20. Jahrhundert''], Links, Berlin 2006; ISBN 978-3-86153-386-3, S. 191</ref> després de la qual cosa es van produir enfrontaments entre policies i esquerrans militants en algunes ciutats alemanyes.<ref>{{ref-llibre |nom=Lorenz |cognom=Graitl |url= https://books.google.de/books?id=tkQfBAAAQBAJ&pg=PA70 |títol= Sterben als Spektakel: Zur Kommunikativen Dimension des Politisch Motivierten Suizids |editorial= VS Verlag |any= 2012 |llengua=alemany |isbn= 978-3-531-18461-6}}</ref> |
||
A causa de la seva participació en una vaga de fam de la RAF i dels antecedents pels quals complia pena de presó, Debus apareix sovint com a membre de la RAF.<ref name="swrw071002">Rolf Cantzen: [http://www.swr.de/-/id=2551420/property=download/nid=660374/1z0liwz/swr2-wissen-20071012.rtf ''„Aktion Feuerzauber“ – Das Celler Loch''], SWR 2 – „Wissen“ vom 2. Oktober 2007, S. 11</ref> L’afiliació organitzativa a la RAF encara no s’ha demostrat. En la declaració de la RAF sobre l'ocupació i la presa d'ostatges a l'ambaixada alemanya d'Estocolm el 24. L'abril de 1975 es sol·licita l'alliberament de 26 presos, entre els quals es nomena Sigurd Debus. A més, pocs mesos després de la seva mort, la RAF va nomenar un comandant que va atacar el quarter general de la Força Aèria dels Estats Units a Europa a la base aèria de Ramstein després de Debus. Debus també figura en la declaració de dissolució de la RAF del 1998, juntament amb altres 25 persones que van morir com a membres de grups terroristes d’esquerres alemanys . |
A causa de la seva participació en una vaga de fam de la RAF i dels antecedents pels quals complia pena de presó, Debus apareix sovint com a membre de la RAF.<ref name="swrw071002">Rolf Cantzen: [http://www.swr.de/-/id=2551420/property=download/nid=660374/1z0liwz/swr2-wissen-20071012.rtf ''„Aktion Feuerzauber“ – Das Celler Loch''], SWR 2 – „Wissen“ vom 2. Oktober 2007, S. 11</ref> L’afiliació organitzativa a la RAF encara no s’ha demostrat. En la declaració de la RAF sobre l'ocupació i la presa d'ostatges a l'ambaixada alemanya d'Estocolm el 24. L'abril de 1975 es sol·licita l'alliberament de 26 presos, entre els quals es nomena Sigurd Debus. A més, pocs mesos després de la seva mort, la RAF va nomenar un comandant que va atacar el quarter general de la Força Aèria dels Estats Units a Europa a la base aèria de Ramstein després de Debus. Debus també figura en la declaració de dissolució de la RAF del 1998, juntament amb altres 25 persones que van morir com a membres de grups terroristes d’esquerres alemanys . |
||
Revisió del 00:28, 4 ago 2021
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari Jove hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 maig 1942  |
| Mort | 11 abril 1981 (38 anys) Hamburg (Alemanya) |
| Causa de mort | Suïcidi (Vaga de fam ) |
| Dades personals | |
| Ideologia política | Comunisme |
| Activitat | |
| Ocupació | activista polític |
| Partit | Partit Comunista d'Alemanya/Marxistes-Leninistes (1969–1970) |
Sigurd Debus (7 de maig de 1942 - Hamburg, 16 d'abril de 1981) va ser un activista polític alemany, vinculat a l'esquerra revolucionària dels anys 1960, se l'associa proper al grup armat Fracció de l'Exèrcit Roig (RAF). El dia 30 El maig de 1975 fou condemnat a dotze anys de presó. Durant una vaga de fam amb alimentació forçada oficialment ordenada, va caure en coma i va morir poc després.
Trajectòria
Com a empleat d’una companyia petroliera, Sigurd Debus probablement va tenir contacte amb diversos grups comunistes per primera vegada. Es diu que va estar actiu en el context del Partit Comunista d'Alemanya (KPD), que va ser prohibit el 1956, a principis dels anys seixanta, abans que probablement es va unir al recentment fundat KPD / ML el 1969. El 1970 va deixar de nou el KPD / ML per participar en el HamburgerAktionsZentrum (HAZ), fundat el 1971. En relació amb una manifestació organitzada pel HAZ el 24. El maig de 1972 va ser portat a judici per primera vegada després de realitzar actes contra la Guerra del Vietnam.
Des de mitjan 1973 Debus vivia en la il·legalitat. S'havia incendiat un dipòsit de celler amb productes químics per fabricar explosius. Va ser allà on la policia va trobar proves d’ell per primera vegada. En el temps següent, Debus es va concentrar a establir una guerrilla urbana a Hamburg, possiblement per crear un grup propi independent de la RAF. A finals de febrer de 1974 va ser arrestat per un robatori de bancs a Hamburg.
El dia 30 El maig de 1975 se li va acusar de participar en robatoris de bancs, un intent de bomba contra la protecció de la constitució seu a Hamburg, un atac amb bomba contra la Casa de la Indústria a Colònia i la formació d'una organització criminal condemnada a dotze anys de presó [1] i empresonada a la presó de Celle. L'Oficina per a la Protecció de la Constitució de la Baixa Saxònia va enganyar el 25 de juliol de 1978, mitjançant un atac amb bomba contra el centre correccional, un intent d’alliberament infructuós per tal d’introduir un informant a la RAF. Les eines que es van trobar durant una recerca posterior van ser introduïdes prèviament a la cel·la de Debus. L'autoria de l'Oficina per a la Protecció de la Constitució només es va conèixer el 1986 i posteriorment es va conèixer amb el nom de Celler Loch .
El 1979 Debus va ser transferit a la JVA Hamburg-Fuhlsbüttel . Allà va participar a partir de l'11 de febrer de 1981 en vaga de fam per part dels membres de la RAF després de la negació de l'alliberament de la detenció en referència al fals intent d'alliberament. A partir del 19 El març de 1981 va ser alimentat per força. El dia 8 Va caure en coma el 10 d'abril. L’abril es ventilarà artificialment. Als 16 anys. Abril es va determinar que era mort. L' autòpsia va revelar que la causa de la mort va ser "la mort del teixit cerebral amb hemorràgia cerebral i un augment molt elevat de la pressió arterial".[2] Debus va morir tot i ser alimentat per força, ja que els metges van ignorar els símptomes greus de deficiència de tiamina (vitamina B1).[3] La qüestió de si la vaga de fam o l’error d’alimentació forçosa van ser la causa de la mort va continuar oberta.[4] La vaga de fam es va acabar després de conèixer la seva mort. Ja l'11 d'abril s'havia informat erròniament de la seva mort,[5] després de la qual cosa es van produir enfrontaments entre policies i esquerrans militants en algunes ciutats alemanyes.[6]
A causa de la seva participació en una vaga de fam de la RAF i dels antecedents pels quals complia pena de presó, Debus apareix sovint com a membre de la RAF.[4] L’afiliació organitzativa a la RAF encara no s’ha demostrat. En la declaració de la RAF sobre l'ocupació i la presa d'ostatges a l'ambaixada alemanya d'Estocolm el 24. L'abril de 1975 es sol·licita l'alliberament de 26 presos, entre els quals es nomena Sigurd Debus. A més, pocs mesos després de la seva mort, la RAF va nomenar un comandant que va atacar el quarter general de la Força Aèria dels Estats Units a Europa a la base aèria de Ramstein després de Debus. Debus també figura en la declaració de dissolució de la RAF del 1998, juntament amb altres 25 persones que van morir com a membres de grups terroristes d’esquerres alemanys .
Referències
- ↑ Bernard Rambert, Ralf Binswanger, Pieter Bakker Schut u. a. (Hg): Todesschüsse. Isolationshaft. Eingriffe ins Verteidigungsrecht. Kritische Anmerkungen zu dem Bericht der Bundesrepublik Deutschland an den UN-Menschenrechtsausschuß vom November 1977. Selbstverlag, 1985, S. 130
- ↑ Andreas Juhnke: Tod durch Ernährung. konkret Ausgabe 4/86; An der Schwelle zum Exitus, Die Zeit, 14. April 1989, Nr. 16
- ↑ Staatliche Bombe sprengt das Celler Loch, Bayerischer Rundfunk vom 25. Juli 2013 Arxivat [Date missing], at cdn-storage.br.de Error: unknown archive URL
- ↑ 4,0 4,1 Rolf Cantzen: „Aktion Feuerzauber“ – Das Celler Loch, SWR 2 – „Wissen“ vom 2. Oktober 2007, S. 11
- ↑ Sven Felix Kellerhoff, Lars-Broder Keil: Gerüchte machen Geschichte: Folgenreiche Falschmeldungen im 20. Jahrhundert, Links, Berlin 2006; ISBN 978-3-86153-386-3, S. 191
- ↑ Graitl, Lorenz. Sterben als Spektakel: Zur Kommunikativen Dimension des Politisch Motivierten Suizids (en alemany). VS Verlag, 2012. ISBN 978-3-531-18461-6.
Bibliografia
- Christa Ellersiek, Wolfgang Becker: The Celler Hole. Die Hintergründe der Aktion Feuerzauber. Verlag am Galgenberg, Hamburg 1987, ISBN 3-925387-30-7 .