Tàlpids: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
Línia 27: | Línia 27: | ||
***Gènere ''[[Scapanulus]]'' |
***Gènere ''[[Scapanulus]]'' |
||
***Gènere ''[[Scapanus]]'' |
***Gènere ''[[Scapanus]]'' |
||
* '''Subfamília''' [[Talpinae]]<ref name="StephanBaron2012">{{cite book|author1=Heinz Stephan|author2=Georg Baron|author3=Heiko D. Frahm|title=Insectivora: With a Stereotaxic Atlas of the Hedgehog Brain|url=https://books.google.com/books?id=_gnaBwAAQBAJ&pg=PA252|date=6 December 2012|publisher=Springer Science & Business Media|isbn=978-1-4613-9124-1|pages=252–|authormask=|trans_title=|format=|origyear=|oclc=|doi=|bibcode=|id=|quote=|laysummary=|laydate=}}</ref> |
|||
* '''Subfamília''' [[Talpinae]] |
|||
**'''Tribu''' [[Desmanini]] |
**'''Tribu''' [[Desmanini]] |
||
***Gènere ''[[Desmana]]'' |
***Gènere ''[[Desmana]]'' |
Revisió del 15:39, 10 ago 2021
Talpidae | |
---|---|
talp | |
Dades | |
Principal font d'alimentació | cuc, crisàlide i eruga |
Taxonomia | |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Eulipotyphla |
Família | Talpidae G.Fisch.Waldh., 1814 |
Nomenclatura | |
Ortografia original | Talpini |
Subfamílies | |
Els tàlpids (Talpidae), també anomenats talpes o talpons, són membres de la família de mamífers de l'ordre dels eulipotifles els quals viuen sota terra, cavant forats. Algunes espècies són aquàtiques o semiaquàtiques. Aquesta família inclou els talps i animals semblants, com l'almesquera.[1]
Tenen el cos cilíndric i sense coll, cobert de pell, amb ulls petits; les orelles no són generalment visibles. Tenen pèls al musell i a la cua, ja que són òrgans sensibles o tàctils. Les seves potes estan proveïdes de fortes i grans ungles que utilitzen per a cavar galeries que poden arribar als 150 m de longitud. Les seves potes són curtes i estan reforçades.
El seu cos pot assolir la longitud de 17 cm, tot i que les femelles són més grans que els mascles. La seva cua acostuma a mesurar uns 4 cm i el seu pes oscil·la entre 1 i 5 kg. Els seus nius, acoixinats amb fullam, es troben a uns 5 m de profunditat, on acumulen cucs de terra i altres invertebrats per alimentar-se.
Se'n poden trobar generalment en terres de cultiu, prats o jardins i, en menor quantitat, als boscos. Pel que fa a la reproducció, poden arribar a tenir dues ventrades anuals de fins a cinc cries cadascuna, assolint -els joves- la maduresa reproductiva a l'any següent d'haver nascut.
Es poden trobar tàlpids a Nord-amèrica, Europa i Àsia.
Classificació
- Incertae sedis
- Anomodon †
- Subfamília Scalopinae
- Tribu Condylurini
- Gènere Condylura
- Tribu Scalopini
- Gènere Parascalops
- Gènere Scalopus
- Gènere Scapanulus
- Gènere Scapanus
- Tribu Condylurini
- Subfamília Talpinae[2]
- Tribu Desmanini
- Gènere Desmana
- Gènere Galemys (amb una única espècie: l'almesquera)
- Tribu Neurotrichini
- Gènere Neurotrichus
- Tribu Scaptonychini
- Gènere Scaptonyx
- Tribu Talpini
- Gènere Euroscaptor
- Gènere Mogera
- Gènere Parascaptor
- Gènere Scaptochirus
- Gènere Talpa
- Tribu Urotrichini
- Gènere Dymecodon
- Género Urotrichus
- Tribu Desmanini
- Subfamília Uropsilinae
- Gènere Desmanella
- Gènere Uropsilus
Referències
- ↑ John Howard Hutchison. The Talpidae (Insectivora, Mammalia): Evolution, Phylogeny, and Classification. University of California, 1976.
- ↑ Heinz Stephan. Insectivora: With a Stereotaxic Atlas of the Hedgehog Brain. Springer Science & Business Media, 6 December 2012, p. 252–. ISBN 978-1-4613-9124-1.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tàlpids |