Tàlpids: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 45: Línia 45:
**'''Tribu''' [[Scaptonychini]]
**'''Tribu''' [[Scaptonychini]]
***Gènere ''[[Scaptonyx]]''
***Gènere ''[[Scaptonyx]]''
****[[Talp cuallarg]] (Scaptonyx fusicaudus)<ref name="ShapshakSinnott2015">{{cite book|author1=Paul Shapshak|author2=John T. Sinnott|author3=Charurut Somboonwit|coauthors=Jens H. Kuhn|title=Global Virology I - Identifying and Investigating Viral Diseases|url=https://books.google.com/books?id=CjkwCgAAQBAJ&pg=PA171|date=13 July 2015|publisher=Springer|isbn=978-1-4939-2410-3|pages=171–|authormask=|trans_title=|format=|origyear=|oclc=|doi=|bibcode=|id=|quote=|laysummary=|laydate=}}</ref>
**'''Tribu''' [[Talpini]]
**'''Tribu''' [[Talpini]]
***Gènere ''[[Euroscaptor]]''
***Gènere ''[[Euroscaptor]]''

Revisió del 16:50, 10 ago 2021

Infotaula d'ésser viuTàlpids
Talpidae Modifica el valor a Wikidata

talp Modifica el valor a Wikidata
Dades
Principal font d'alimentaciócuc, crisàlide i eruga Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreEulipotyphla
FamíliaTalpidae Modifica el valor a Wikidata
Fischer von Waldheim, 1814
Nomenclatura
Ortografia originalTalpini Modifica el valor a Wikidata
Subfamílies

Els tàlpids (Talpidae), també anomenats talpes o talpons, són membres de la família de mamífers de l'ordre dels eulipotifles els quals viuen sota terra, cavant forats. Algunes espècies són aquàtiques o semiaquàtiques. Aquesta família inclou els talps i animals semblants, com l'almesquera.[1]

Tenen el cos cilíndric i sense coll, cobert de pell, amb ulls petits; les orelles no són generalment visibles. Tenen pèls al musell i a la cua, ja que són òrgans sensibles o tàctils. Les seves potes estan proveïdes de fortes i grans ungles que utilitzen per a cavar galeries que poden arribar als 150 m de longitud. Les seves potes són curtes i estan reforçades.

El seu cos pot assolir la longitud de 17 cm, tot i que les femelles són més grans que els mascles. La seva cua acostuma a mesurar uns 4 cm i el seu pes oscil·la entre 1 i 5 kg. Els seus nius, acoixinats amb fullam, es troben a uns 5 m de profunditat, on acumulen cucs de terra i altres invertebrats per alimentar-se.

Se'n poden trobar generalment en terres de cultiu, prats o jardins i, en menor quantitat, als boscos. Pel que fa a la reproducció, poden arribar a tenir dues ventrades anuals de fins a cinc cries cadascuna, assolint -els joves- la maduresa reproductiva a l'any següent d'haver nascut.

Es poden trobar tàlpids a Nord-amèrica, Europa i Àsia.

Classificació

Referències

  1. ↑ John Howard Hutchison. The Talpidae (Insectivora, Mammalia): Evolution, Phylogeny, and Classification. University of California, 1976. 
  2. ↑ Edward Drinker Cope. The Relations of the Horizons of Extinct Vertebrata of Europe and of North America. Verlag nicht ermittelbar, 1879, p. 48–. 
  3. ↑ Andrew T. Smith; Darrin Lunde, John MacKinnon, Don E. Wilson, W. Chris Wozencraft. A Guide to the Mammals of China. Princeton University Press, 23 April 2010, p. 321–. ISBN 1-4008-3411-2. 
  4. ↑ Douglas A. Kelt. A Manual of the Mammalia: An Homage to Lawlor’s “Handbook to the Orders and Families of Living Mammals”. University of Chicago Press, 1 September 2020, p. 209–. ISBN 978-0-226-53314-8. 
  5. ↑ William John Hamilton. The Biology of the Star-nosed Mole, Condylura Cristata (Linnaeus) .... Cornell University., 1930. 
  6. ↑ Vernon Bailey. Life Zones and Crop Zones of New Mexico. U.S. Government Printing Office, 1913, p. 3–. 
  7. ↑ Terry L. Yates. Scalopus Aquaticus. Soc., 1978. 
  8. ↑ Frank Elmer Wood. On the Common Shrew-mole, Scalopus Aquaticus Machrinus (Rafinesque), in Illinois. Illinois State Laboratory of Natural History, 1914. 
  9. ↑ Stephen J. O'Brien. Atlas of Mammalian Chromosomes. Wiley, 2 April 2020, p. 501–. ISBN 978-1-119-41804-7. 
  10. ↑ Elliott Leigh Adams. Activity Rhythm in the Mole Scapanus Latimanus. University of California, Davis., 1967. 
  11. ↑ Moles of the Scapanus Latimanus Group. ISBN 9789997604828. 
  12. ↑ B. J. Verts. Scapanus Latimanus. Soc., 2001. 
  13. ↑ Víctor Sánchez-Cordero. Contribuciones mastozoológicas en homenaje a Bernardo Villa. UNAM, 2005, p. 489–. ISBN 978-970-32-2603-0. 
  14. ↑ B. J. Verts. Land Mammals of Oregon. University of California Press, 1998, p. 69–. ISBN 978-0-520-21199-5. 
  15. ↑ Vernon Bailey. The Mammals and Life Zones of Oregon. U.S. Government Printing Office, 1936, p. 2–. 
  16. ↑ Tim Caro. Behavioral Ecology and Conservation Biology. Oxford University Press, USA, 27 August 1998, p. 378–. ISBN 978-0-19-510489-9. 
  17. ↑ Heinz Stephan. Insectivora: With a Stereotaxic Atlas of the Hedgehog Brain. Springer Science & Business Media, 6 December 2012, p. 252–. ISBN 978-1-4613-9124-1. 
  18. ↑ Ana Isabel Queiroz; Council of Europe. Status and Conservation of Desmaninae in Europe. Council of Europe, 1 January 1996, p. 10–. ISBN 978-92-871-2968-0. 
  19. ↑ Estrategia para la conservación del desmán ibérico (Galemys pyrenaicus) en España. Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, 2014. 
  20. ↑ Yohanna Regis Gallardo. Distribución del desmán ibérico "Galemys pyrenaicus" en la provincia de Segovia. Caja Segovia, Obra Social y Cultural, 2006. ISBN 978-84-96145-61-0. 
  21. ↑ Jorge M. Palmeirim. Galemys Pyrenaicus. Soc., 1983. 
  22. ↑ L. N. Carraway. Neurotrichus Gibbsii. Soc., 1991. 
  23. ↑ Paul Shapshak; Jens H. Kuhn. Global Virology I - Identifying and Investigating Viral Diseases. Springer, 13 July 2015, p. 171–. ISBN 978-1-4939-2410-3. 
  24. ↑ R. David Stone. Eurasian Insectivores and Tree Shrews: Status Survey and Conservation Action Plan. IUCN, 1995, p. 57–. ISBN 978-2-8317-0062-5. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tàlpids
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tàlpids&oldid=27995951»