Tàlpids: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 45: Línia 45:
**'''Tribu''' [[Scaptonychini]]
**'''Tribu''' [[Scaptonychini]]
***Gènere ''[[Scaptonyx]]''
***Gènere ''[[Scaptonyx]]''
****[[Talp cuallarg]] (Scaptonyx fusicaudus)<ref name="ShapshakSinnott2015">{{cite book|author1=Paul Shapshak|author2=John T. Sinnott|author3=Charurut Somboonwit|coauthors=Jens H. Kuhn|title=Global Virology I - Identifying and Investigating Viral Diseases|url=https://books.google.com/books?id=CjkwCgAAQBAJ&pg=PA171|date=13 July 2015|publisher=Springer|isbn=978-1-4939-2410-3|pages=171–|authormask=|trans_title=|format=|origyear=|oclc=|doi=|bibcode=|id=|quote=|laysummary=|laydate=}}</ref>
**'''Tribu''' [[Talpini]]
**'''Tribu''' [[Talpini]]
***Gènere ''[[Euroscaptor]]''
***Gènere ''[[Euroscaptor]]''

Revisió del 16:50, 10 ago 2021

Infotaula d'ésser viuTàlpids
Talpidae Modifica el valor a Wikidata

talp Modifica el valor a Wikidata
Dades
Principal font d'alimentaciócuc, crisàlide i eruga Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreEulipotyphla
FamíliaTalpidae Modifica el valor a Wikidata
Fischer von Waldheim, 1814
Nomenclatura
Ortografia originalTalpini Modifica el valor a Wikidata
Subfamílies

Els tàlpids (Talpidae), també anomenats talpes o talpons, són membres de la família de mamífers de l'ordre dels eulipotifles els quals viuen sota terra, cavant forats. Algunes espècies són aquàtiques o semiaquàtiques. Aquesta família inclou els talps i animals semblants, com l'almesquera.[1]

Tenen el cos cilíndric i sense coll, cobert de pell, amb ulls petits; les orelles no són generalment visibles. Tenen pèls al musell i a la cua, ja que són òrgans sensibles o tàctils. Les seves potes estan proveïdes de fortes i grans ungles que utilitzen per a cavar galeries que poden arribar als 150 m de longitud. Les seves potes són curtes i estan reforçades.

El seu cos pot assolir la longitud de 17 cm, tot i que les femelles són més grans que els mascles. La seva cua acostuma a mesurar uns 4 cm i el seu pes oscil·la entre 1 i 5 kg. Els seus nius, acoixinats amb fullam, es troben a uns 5 m de profunditat, on acumulen cucs de terra i altres invertebrats per alimentar-se.

Se'n poden trobar generalment en terres de cultiu, prats o jardins i, en menor quantitat, als boscos. Pel que fa a la reproducció, poden arribar a tenir dues ventrades anuals de fins a cinc cries cadascuna, assolint -els joves- la maduresa reproductiva a l'any següent d'haver nascut.

Es poden trobar tàlpids a Nord-amèrica, Europa i Àsia.

Classificació

Referències

  1. John Howard Hutchison. The Talpidae (Insectivora, Mammalia): Evolution, Phylogeny, and Classification. University of California, 1976. 
  2. Edward Drinker Cope. The Relations of the Horizons of Extinct Vertebrata of Europe and of North America. Verlag nicht ermittelbar, 1879, p. 48–. 
  3. Andrew T. Smith; Darrin Lunde, John MacKinnon, Don E. Wilson, W. Chris Wozencraft. A Guide to the Mammals of China. Princeton University Press, 23 April 2010, p. 321–. ISBN 1-4008-3411-2. 
  4. Douglas A. Kelt. A Manual of the Mammalia: An Homage to Lawlor’s “Handbook to the Orders and Families of Living Mammals”. University of Chicago Press, 1 September 2020, p. 209–. ISBN 978-0-226-53314-8. 
  5. William John Hamilton. The Biology of the Star-nosed Mole, Condylura Cristata (Linnaeus) .... Cornell University., 1930. 
  6. Vernon Bailey. Life Zones and Crop Zones of New Mexico. U.S. Government Printing Office, 1913, p. 3–. 
  7. Terry L. Yates. Scalopus Aquaticus. Soc., 1978. 
  8. Frank Elmer Wood. On the Common Shrew-mole, Scalopus Aquaticus Machrinus (Rafinesque), in Illinois. Illinois State Laboratory of Natural History, 1914. 
  9. Stephen J. O'Brien. Atlas of Mammalian Chromosomes. Wiley, 2 April 2020, p. 501–. ISBN 978-1-119-41804-7. 
  10. Elliott Leigh Adams. Activity Rhythm in the Mole Scapanus Latimanus. University of California, Davis., 1967. 
  11. Moles of the Scapanus Latimanus Group. ISBN 9789997604828. 
  12. B. J. Verts. Scapanus Latimanus. Soc., 2001. 
  13. Víctor Sánchez-Cordero. Contribuciones mastozoológicas en homenaje a Bernardo Villa. UNAM, 2005, p. 489–. ISBN 978-970-32-2603-0. 
  14. B. J. Verts. Land Mammals of Oregon. University of California Press, 1998, p. 69–. ISBN 978-0-520-21199-5. 
  15. Vernon Bailey. The Mammals and Life Zones of Oregon. U.S. Government Printing Office, 1936, p. 2–. 
  16. Tim Caro. Behavioral Ecology and Conservation Biology. Oxford University Press, USA, 27 August 1998, p. 378–. ISBN 978-0-19-510489-9. 
  17. Heinz Stephan. Insectivora: With a Stereotaxic Atlas of the Hedgehog Brain. Springer Science & Business Media, 6 December 2012, p. 252–. ISBN 978-1-4613-9124-1. 
  18. Ana Isabel Queiroz; Council of Europe. Status and Conservation of Desmaninae in Europe. Council of Europe, 1 January 1996, p. 10–. ISBN 978-92-871-2968-0. 
  19. Estrategia para la conservación del desmán ibérico (Galemys pyrenaicus) en España. Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, 2014. 
  20. Yohanna Regis Gallardo. Distribución del desmán ibérico "Galemys pyrenaicus" en la provincia de Segovia. Caja Segovia, Obra Social y Cultural, 2006. ISBN 978-84-96145-61-0. 
  21. Jorge M. Palmeirim. Galemys Pyrenaicus. Soc., 1983. 
  22. L. N. Carraway. Neurotrichus Gibbsii. Soc., 1991. 
  23. Paul Shapshak; Jens H. Kuhn. Global Virology I - Identifying and Investigating Viral Diseases. Springer, 13 July 2015, p. 171–. ISBN 978-1-4939-2410-3. 
  24. R. David Stone. Eurasian Insectivores and Tree Shrews: Status Survey and Conservation Action Plan. IUCN, 1995, p. 57–. ISBN 978-2-8317-0062-5. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tàlpids