Infecció puerperal: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m neteja i estandardització de codi
Cap resum de modificació
Línia 2: Línia 2:
<!-- Definition and symptoms -->
<!-- Definition and symptoms -->
Les '''infeccions puerperals''', també conegudes '''febres puerperals''', són [[infeccions bacterianes]] del [[Aparell sexual femení|tracte reproductor femení]] després del [[part]] o de l'[[avortament]].<ref name=W2014/> Els signes i símptomes solen incloure [[febre]] superior a 38,0 °C, [[calfreds]], [[dolor abdominal]] inferior i possiblement [[Leucorrea|secrecions vaginals]] amb mala olor.<ref name=W2014>{{cite book|title=Williams Obstetrics|date=2014|publisher=McGraw-Hill Professional|isbn=978-0-07-179893-8|pages=Chapter 37|edition=24th|chapter=37}}</ref> Generalment es produeix després de les primeres 24 hores i abans dels deu primers dies posteriors al part.<ref name=Hir2014>{{cite book|author1=Hiralal Konar|title=DC Dutta's Textbook of Obstetrics|date=2014|publisher=JP Medical Ltd|isbn=978-93-5152-067-2|page=432|url=https://books.google.com/books?id=LU2VAwAAQBAJ&pg=PA432|url-status=live|archive-url=https://web.archive.org/web/20151208041911/https://books.google.ca/books?id=LU2VAwAAQBAJ&pg=PA432|archive-date=2015-12-08}}</ref>
Les '''infeccions puerperals''', també conegudes '''febres puerperals''', són [[infeccions bacterianes]] del [[Aparell sexual femení|tracte reproductor femení]] després del [[part]] o de l'[[avortament]].<ref name=W2014/> Els signes i símptomes solen incloure [[febre]] superior a 38,0 °C, [[calfreds]], [[dolor abdominal]] inferior i possiblement [[Leucorrea|secrecions vaginals]] amb mala olor.<ref name=W2014>{{cite book|title=Williams Obstetrics|date=2014|publisher=McGraw-Hill Professional|isbn=978-0-07-179893-8|pages=Chapter 37|edition=24th|chapter=37}}</ref> Generalment es produeix després de les primeres 24 hores i abans dels deu primers dies posteriors al part.<ref name=Hir2014>{{cite book|author1=Hiralal Konar|title=DC Dutta's Textbook of Obstetrics|date=2014|publisher=JP Medical Ltd|isbn=978-93-5152-067-2|page=432|url=https://books.google.com/books?id=LU2VAwAAQBAJ&pg=PA432|url-status=live|archive-url=https://web.archive.org/web/20151208041911/https://books.google.ca/books?id=LU2VAwAAQBAJ&pg=PA432|archive-date=2015-12-08}}</ref>

<!--Causes and diagnosis-->
La infecció més freqüent és la de l'úter i els teixits circumdants coneguts com a '''sèpsia puerperal''', '''metritis puerperal''' o '''endometritis puerperal'''.<ref name=W2014/><ref name=Hac2015>{{cite book |title=Hacker & Moore's essentials of obstetrics and gynecology |date=2015 |publisher=Elsevier Canada |isbn=978-1455775583 |pages=276–290 |edition=6 |chapter=Cover of Hacker & Moore's Essentials of Obstetrics and Gynecology}}</ref> Els factors de risc inclouen la [[cesària]], la presència de certs bacteris com l'[[estreptococ del grup B]] a la vagina, la [[ruptura prematura de membranes]], múltiples [[exàmens vaginals]], l'eliminació manual de la [[placenta]] i el [[part prolongat]], entre d'altres.<ref name=W2014/><ref name=WHOBook2015>{{cite book|title=WHO recommendations for prevention and treatment of maternal peripartum infections|date=2015|publisher=World Health Organization|isbn=978-9241549363|pmid=26598777|page=1|url=http://apps.who.int/iris/bitstream/10665/186171/1/9789241549363_eng.pdf|url-status=live|archive-url=https://web.archive.org/web/20160207091250/http://apps.who.int/iris/bitstream/10665/186171/1/9789241549363_eng.pdf|archive-date=2016-02-07}}</ref> La majoria de les infeccions afecten diversos tipus de bacteris.<ref name=W2014/> El diagnòstic poques vegades s'ajuda al [[Cultiu microbiològic|cultiu]] de la vagina o de la sang.<ref name=W2014/> En aquelles que no milloren, pot ser necessària un estudi amb [[imatge mèdica|imatges]].<ref name=W2014/> Altres causes de febre després del part són la [[congestió mamària]], [[infeccions del tracte urinari]], infeccions per una incisió abdominal o una [[episiotomia]].<ref name=W2014/><ref name=WHOBook2015/>

<!--Prevention and treatment-->
A causa dels riscos derivats de la cesària, es recomana que totes les dones rebin una dosi preventiva d'[[antibiòtics]] com l'[[ampicil·lina]] durant el moment de la cirurgia.<ref name=W2014/> El tractament de les infeccions establertes es fa amb antibiòtics, la majoria de les persones milloren en dos o tres dies.<ref name=W2014/> En aquells amb malaltia lleu, es poden utilitzar antibiòtics orals; en cas contrari, es recomanen antibiòtics per [[via intravenosa]].<ref name=W2014/> Els antibiòtics habituals inclouen una combinació d'[[ampicil·lina]] i [[gentamicina]] després del [[part vaginal]] o [[clindamicina]] i gentamicina en aquells que han tingut una cesària.<ref name=W2014/> En aquells que no milloren amb un tractament adequat, s'han de considerar altres complicacions com un [[abscés]].<ref name=W2014/>

<!--Epidemiology and history-->
El 2015 es van produir uns 11,8 milions d'infeccions maternes.<ref name=GBD2015Pre>{{cite journal|last1=GBD 2015 Disease and Injury Incidence and Prevalence|first1=Collaborators.|title=Global, regional, and national incidence, prevalence, and years lived with disability for 310 diseases and injuries, 1990-2015: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2015.|journal=Lancet|date=8 October 2016|volume=388|issue=10053|pages=1545–1602|pmid=27733282|doi=10.1016/S0140-6736(16)31678-6|pmc=5055577}}</ref> Al món desenvolupat, aproximadament un o dos per cent desenvolupen infeccions uterines després del part vaginal.<ref name=W2014/> Això augmenta entre un cinc i un tretze per cent entre les que tenen parts més difícils i un 50 per cent amb cesària abans de l'ús d'antibiòtics preventius.<ref name=W2014/> El 2015, aquestes infeccions van provocar 17.900 defuncions per sota de les 34.000 morts del 1990.<ref name=GBD2015De>{{cite journal|last1=GBD 2015 Mortality and Causes of Death|first1=Collaborators.|title=Global, regional, and national life expectancy, all-cause mortality, and cause-specific mortality for 249 causes of death, 1980–2015: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2015.|journal=Lancet|date=8 October 2016|volume=388|issue=10053|pages=1459–1544|pmid=27733281|doi=10.1016/s0140-6736(16)31012-1|pmc=5388903}}</ref><ref name=GDB2013>{{cite journal|last1=GBD 2013 Mortality and Causes of Death|first1=Collaborators|title=Global, regional, and national age-sex specific all-cause and cause-specific mortality for 240 causes of death, 1990–2013: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2013.|journal=Lancet|date=17 December 2014|pmid=25530442|doi=10.1016/S0140-6736(14)61682-2|pmc=4340604|volume=385|issue=9963|pages=117–171}}</ref> Són la causa d'aproximadament un 10% de les morts al moment de l'embaràs.<ref name=WHOBook2015/> Les primeres descripcions conegudes de la condició es remunten almenys al segle V aC en els escrits d'[[Hipòcrates]].<ref>{{cite book|last1=Walvekar|first1=Vandana|title=Manual of perinatal infections|date=2005|publisher=Jaypee Bros.|location=New Delhi|isbn=978-81-8061-472-9|page=153|url=https://books.google.com/books?id=DIOmY2ROeVAC&pg=PA152|url-status=live|archive-url=https://web.archive.org/web/20160304220030/https://books.google.ca/books?id=DIOmY2ROeVAC&pg=PA152|archive-date=2016-03-04}}</ref> Aquestes infeccions van ser una causa de mort molt freqüent en el moment del part, com a mínim al segle XVIII fins a la dècada de 1930, quan es van introduir els antibiòtics.<ref>{{cite book|last1=Magner|first1=Lois N.|title=A history of medicine|date=1992|publisher=Dekker|location=New York|isbn=978-0-8247-8673-1|pages=[https://archive.org/details/historyofmedicin0000magn/page/257 257]–258|url=https://archive.org/details/historyofmedicin0000magn|url-access=registration}}</ref> El 1847, el metge hongarès [[Ignaz Semmelweiss]] va reduir la mort per la malaltia a la Primera Clínica Obstètrica de Viena de gairebé un vint per cent a un dos per cent mitjançant l'ús de rentat de mans amb [[hipoclorit de calci]].<ref>{{cite journal|last1=Anderson|first1=BL|title=Puerperal group A streptococcal infection: beyond Semmelweis.|journal=Obstetrics and Gynecology|date=April 2014|volume=123|issue=4|pages=874–882|pmid=24785617|doi=10.1097/aog.0000000000000175|doi-access=free}}</ref><ref>{{cite journal|last1=Ataman|first1=AD|last2=Vatanoğlu-Lutz|first2=EE|last3=Yıldırım|first3=G|title=Medicine in stamps-Ignaz Semmelweis and Puerperal Fever.|journal=Journal of the Turkish German Gynecological Association|date=2013|volume=14|issue=1|pages=35–9|pmid=24592068|doi=10.5152/jtgga.2013.08|pmc=3881728}}</ref>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 07:10, 31 ago 2021

Plantilla:Infotaula malaltiaInfecció puerperal
Streptococcus pyogenes (boletes tenyides de vermell) és responsable de molts casos de febre puerperal greu. modifica
Tipustrastorn puerperal i infecció de l'aparell genital Modifica el valor a Wikidata
Especialitatobstetrícia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11JB40 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10O85 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9672 i 672.0 Modifica el valor a Wikidata
CIAPW70 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0183338 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine796892 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD011645 Modifica el valor a Wikidata

Les infeccions puerperals, també conegudes febres puerperals, són infeccions bacterianes del tracte reproductor femení després del part o de l'avortament.[1] Els signes i símptomes solen incloure febre superior a 38,0 °C, calfreds, dolor abdominal inferior i possiblement secrecions vaginals amb mala olor.[1] Generalment es produeix després de les primeres 24 hores i abans dels deu primers dies posteriors al part.[2]

La infecció més freqüent és la de l'úter i els teixits circumdants coneguts com a sèpsia puerperal, metritis puerperal o endometritis puerperal.[1][3] Els factors de risc inclouen la cesària, la presència de certs bacteris com l'estreptococ del grup B a la vagina, la ruptura prematura de membranes, múltiples exàmens vaginals, l'eliminació manual de la placenta i el part prolongat, entre d'altres.[1][4] La majoria de les infeccions afecten diversos tipus de bacteris.[1] El diagnòstic poques vegades s'ajuda al cultiu de la vagina o de la sang.[1] En aquelles que no milloren, pot ser necessària un estudi amb imatges.[1] Altres causes de febre després del part són la congestió mamària, infeccions del tracte urinari, infeccions per una incisió abdominal o una episiotomia.[1][4]

A causa dels riscos derivats de la cesària, es recomana que totes les dones rebin una dosi preventiva d'antibiòtics com l'ampicil·lina durant el moment de la cirurgia.[1] El tractament de les infeccions establertes es fa amb antibiòtics, la majoria de les persones milloren en dos o tres dies.[1] En aquells amb malaltia lleu, es poden utilitzar antibiòtics orals; en cas contrari, es recomanen antibiòtics per via intravenosa.[1] Els antibiòtics habituals inclouen una combinació d'ampicil·lina i gentamicina després del part vaginal o clindamicina i gentamicina en aquells que han tingut una cesària.[1] En aquells que no milloren amb un tractament adequat, s'han de considerar altres complicacions com un abscés.[1]

El 2015 es van produir uns 11,8 milions d'infeccions maternes.[5] Al món desenvolupat, aproximadament un o dos per cent desenvolupen infeccions uterines després del part vaginal.[1] Això augmenta entre un cinc i un tretze per cent entre les que tenen parts més difícils i un 50 per cent amb cesària abans de l'ús d'antibiòtics preventius.[1] El 2015, aquestes infeccions van provocar 17.900 defuncions per sota de les 34.000 morts del 1990.[6][7] Són la causa d'aproximadament un 10% de les morts al moment de l'embaràs.[4] Les primeres descripcions conegudes de la condició es remunten almenys al segle V aC en els escrits d'Hipòcrates.[8] Aquestes infeccions van ser una causa de mort molt freqüent en el moment del part, com a mínim al segle XVIII fins a la dècada de 1930, quan es van introduir els antibiòtics.[9] El 1847, el metge hongarès Ignaz Semmelweiss va reduir la mort per la malaltia a la Primera Clínica Obstètrica de Viena de gairebé un vint per cent a un dos per cent mitjançant l'ús de rentat de mans amb hipoclorit de calci.[10][11]

Referències

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 «37». A: Williams Obstetrics. 24th. McGraw-Hill Professional, 2014, p. Chapter 37. ISBN 978-0-07-179893-8. 
  2. ↑ Hiralal Konar. DC Dutta's Textbook of Obstetrics. JP Medical Ltd, 2014, p. 432. ISBN 978-93-5152-067-2. 
  3. ↑ «Cover of Hacker & Moore's Essentials of Obstetrics and Gynecology». A: Hacker & Moore's essentials of obstetrics and gynecology. 6. Elsevier Canada, 2015, p. 276–290. ISBN 978-1455775583. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 WHO recommendations for prevention and treatment of maternal peripartum infections. World Health Organization, 2015, p. 1. ISBN 978-9241549363. 
  5. ↑ GBD 2015 Disease and Injury Incidence and Prevalence, Collaborators. «Global, regional, and national incidence, prevalence, and years lived with disability for 310 diseases and injuries, 1990-2015: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2015.». Lancet, vol. 388, 10053, 08-10-2016, pàg. 1545–1602. DOI: 10.1016/S0140-6736(16)31678-6. PMC: 5055577. PMID: 27733282.
  6. ↑ GBD 2015 Mortality and Causes of Death, Collaborators. «Global, regional, and national life expectancy, all-cause mortality, and cause-specific mortality for 249 causes of death, 1980–2015: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2015.». Lancet, vol. 388, 10053, 08-10-2016, pàg. 1459–1544. DOI: 10.1016/s0140-6736(16)31012-1. PMC: 5388903. PMID: 27733281.
  7. ↑ GBD 2013 Mortality and Causes of Death, Collaborators «Global, regional, and national age-sex specific all-cause and cause-specific mortality for 240 causes of death, 1990–2013: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2013.». Lancet, vol. 385, 9963, 17 December 2014, pàg. 117–171. DOI: 10.1016/S0140-6736(14)61682-2. PMC: 4340604. PMID: 25530442.
  8. ↑ Walvekar, Vandana. Manual of perinatal infections. New Delhi: Jaypee Bros., 2005, p. 153. ISBN 978-81-8061-472-9. 
  9. ↑ Magner, Lois N. A history of medicine. New York: Dekker, 1992, p. 257–258. ISBN 978-0-8247-8673-1. 
  10. ↑ Anderson, BL «Puerperal group A streptococcal infection: beyond Semmelweis.». Obstetrics and Gynecology, vol. 123, 4, April 2014, pàg. 874–882. DOI: 10.1097/aog.0000000000000175. PMID: 24785617.
  11. ↑ Ataman, AD; Vatanoğlu-Lutz, EE; Yıldırım, G «Medicine in stamps-Ignaz Semmelweis and Puerperal Fever.». Journal of the Turkish German Gynecological Association, vol. 14, 1, 2013, pàg. 35–9. DOI: 10.5152/jtgga.2013.08. PMC: 3881728. PMID: 24592068.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Infecció_puerperal&oldid=28152625»