Syngonanthus nitens: diferència entre les revisions
publicació de nou article des de la pàgina de proves Etiqueta: editor de codi 2017 |
(Cap diferència)
|
Revisió del 19:21, 17 gen 2022
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Poales |
| Família | Eriocaulaceae |
| Gènere | Syngonanthus |
| Espècie | Syngonanthus nitens Ruhland, 1903 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Eriocaulon nitens |
L'herba daurada (Syngonanthus nitens Ruhland) és un membre de la família de les eriocaulàcies.[1] Aquesta sempreviva es troba al bioma brasiler del cerrado, en prats propers a rius. Les seves virtuts més reconegudes són el color daurat - d'aquí li ve el seu nom en portugués, capim dourado - i la flexibilitat i durabilitat què, com a matèria primera, les fan idònies per ser manufacturades.[2]
Encara que es pot trobar en una gran extensió de l'estepa brasilera coneguda com cerrado, en estats com Minas Gerais, Goiás, Tocantins o Bahia, històricament se la considera una herba pròpia del Parc Estatal del Jalapão (Tocantins) i, més concretament, de la localitat de Mateiros, on es va donar a conèixer la producció d'objectes fabricats amb palla d'herba daurada.[3]
El capim dourado era emprat pels indígenes del poble xerente. A la dècada del 1920 es va formar al Jalapão una comunitat quilombola d'ex-esclaus migrats de Bahia, que van aprendre dels xerentes la tècnica per manufacturar l'herba daurada.[4] Les tiges d'herba són cosides amb una fibra resistent, obtinguda de les fulles de la palmera buriti (Mauritia flexuosa), força abundant a la regió.[5] La producció tradicional formava part de l'economia de subsistència de la localitat, passant de generació en generació sense grans canvis. Es produeixen principalment polseres, arracades, penjolls, clauers, bosses, cinturons, elements de decoració, sandàlies i roba.[6]
No va ser fins a finals del segle xx que aquestes peces d'artesania no van guanyar rellevància nacional.[7] Això va suposar un vertiginós creixement de la demanda i, a la llarga, va posar en risc la sostenibiltat dels conreus d'herba daurada. El govern estatal de Tocantins va regular-ne el conreu, limitant-la a dos mesos per any (del 20 de setembre al 20 de novembre) i l'extracció in natura va ser prohibida. Es protegia així, no només els prats d'herba daurada, sino el creixement econòmic i social de la població local.[8]
A més de la intensificació en la producció d'artesania de capim dourado, la gran amenaça d'aquesta espècie són els incendis i la desforestació que assolen el Brasil des de fa dècades.[9][10]
- Manufactures d'Herba daurada
-
Producció -
Detall d'una mandala -
Exposició i venda
.jpg)
Referències
- ↑ Mosquin, Daniel. «Syngonanthus nitens» (en anglès canadenc). University of British Columbia Botanic Garden, 04-08-2006. [Consulta: 17 gener 2022].
- ↑ «Capim Dourado» (en portuguès brasiler). Museu do Cerrado, 18-10-2019. [Consulta: 17 gener 2022].
- ↑ Pizzio, Alex «Controversias sobre la certificación de indicación geográfica del oro vegetal de Jalapão: el caso de la comunidad Mumbuca, Mateiros (TO)». Cultura y Representaciones Sociales, 2018, pàg. 140–169. DOI: 10.28965/2018-25-05.
- ↑ «Una comunidad brasileña teje un tesoro en peligro extinción: el Capim Dourado» (en castellà). [EFE], 01-11-2015. [Consulta: 17 gener 2022].
- ↑ Sampaio, Maurício Bonesso. Boas práticas de manejo para o extrativismo sustentável do capim dourado e buriti (pdf). pt-br. Brasília: Embrapa Recursos Genéticos e Biotecnologia, 2010. ISBN 978-85-87697-65-3.
- ↑ «Artesanato em Capim Dourado» (en portuguès brasiler). Turismo Tocantins. [Consulta: 17 gener 2022].
- ↑ Farias, Elisangela. «Peças de capim dourado valem mais que 'ouro' na região do Jalapão» (en portuguès brasiler). G1, 02-10-2013. [Consulta: 17 gener 2022].
- ↑ Schmidt, Isabel Belloni; Figueiredo, Isabel Benedetti; Scariot, Aldicir «Ethnobotany and effects of harvesting on the population ecology ofsyngonanthus nitens (bong.) ruhland (eriocaulaceae), a NTFP from Jalapão region, central Brazil» (en anglès). Economic Botany, 61, 1, 01-03-2007, pàg. 73. DOI: 10.1663/0013-0001(2007)61[73:EAEOHO]2.0.CO;2. ISSN: 1874-9364.
- ↑ Figueiredo, Isabel Benedetti. Efeito do fogo em populações de capim dourado (Syngonanthus nitens Eriocaulaceae) no Jalapão, TO (tesi) (en portuguès). Universidade de Brasília, 2007-07-06.
- ↑ «Desmatamento no Cerrado e resistências nos territórios» (en portuguès brasiler). IPPUR, 30-09-2020. [Consulta: 17 gener 2022].
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Syngonanthus nitens |
- Associació Capim Dourado del poblat de Mumbuca (Mateiros, TO) (portuguès)
- Web del Parc Estatal del Jalapão (portuguès)
- Web de l'Instituto Natureza de Tocantins (portuguès)