Família nuclear

La família nuclear és un tipus de família que agrupa en un mateix habitatge la parella i els fills, que funcionen com a nucli autònom, en oposició a la família extensa on juguen un paper destacat altres parents. És un model força estès a Occident, però minoritari en el còmput mundial.

Emmanuel Todd distingeix tres tipus de famílies nuclears:

• absoluta, on no hi ha diferència entre els fills i es viu una gran llibertat en la relació entre els membres de la família. És l'estructura pròpia del món anglosaxó contemporani, però no suma més del 10% del total de famílies
• igualitària, pròpia del sud d'Europa i Amèrica llatina, on hi ha més vincle entre pares i fills després de l'emancipació
• anòmica, on falten normes de relació, els vincles poden ser febles o incorporar models híbrids, com passa a regions sud-asiàtiques

El model tradicional d'aquesta família es basa en un vincle de matrimoni heterosexual, però està essent fortament contestat per l'auge de famílies monoparentals (per la decisió de tenir fills sense parella o per un divorci), parelles de fet i el matrimoni homosexual.

Una persona no pot pertànyer a dos nuclis familiars alhora. Si els fills formen part d'un altre nucli (si estan casats o si tenen fills) no formen part del nucli inicial, amb independència que convisquin o no.

D'acord amb el Diccionari Cambrigde, el terme data de 1947, i per tant és relativament nou, encara que les estructures socials que designa no ho siguin. El canvi de les estructures familiars extenses a les nuclears en moltes societats no occidentals obeeix en moltes ocasions a la difusió dels valors i civilització occidentals.

Variacions en l'ús del terme

El terme pot tenir diferents variacions però en la seva accepció més comuna, el terme família nuclear es refereix a un grup domèstic conformat per un pare i una mare, pare i pare o mare i mare i els seus fills. George Murdock descrivia la família en aquests termes:

«

La família és un grup social caracteritzat per una residència comuna, la cooperació econòmica i la reproducció. Contenen adults de tots dos sexes, els quals mantenen una relació sexual socialment aprovada. També inclou un o més fills, propis o adoptats, dels adults que cohabiten sexualment.

»

En algunes ocasions, s'empra el terme per a descriure les llars monoparentals i aquelles famílies en les quals els pares no constitueixen una parella conjugal.

Diferències amb la família extensa

Article principal: Família extensa

Al voltant del món, les normes sobre l'estructura familiar són diferents. Les representacions sobre el que constitueix una família canvien d'acord amb la cultura, la mobilitat, la salut o la tradició. En moltes societats, la necessitat de ser secundat socialment és un fet molt comú, especialment en aquells llocs on els costos econòmics per a la formació d'un patrimoni són molt elevats. En aquests contextos, la família nuclear es torna un obstacle més que una oportunitat, i per això sorgeixen formes familiars diferents, com aquella que a Occident es diu família estesa.

Canvis en la formació de la família nuclear

L'antropologia i la sociologia estudien les famílies i la seva conformació, intentant definir les diferències entre els tipus d'elles. No obstant això, mentre que l'antropologia històricament ha estat més receptiva a l'anàlisi de tots els tipus de família existents, la sociologia poques vegades contempla a la família nuclear com una estructura. Bittman es pregunta per què els sociòlegs promouen la idea de família nuclear quan "molt poques societats mostren una inclinació a aquesta mena de família".

L'ascens de la família nuclear és originada, segons la hipòtesi del mateix Bittman, per:

• El relatiu augment de l'edat mitjana al moment de casar-se en les societats industrialitzades.
• La caiguda de la taxa de fertilitat i el retard dels primers naixements en les noves parelles.
• El patró històric de la fertilitat inestable: va d'un boom a una depressió, depenent d'altres factors socioeconòmics i culturals.
• L'envelliment de la població i la tendència a l'increment de l'esperança de vida.
• L'augment de la taxa de divorcis i de persones que no desitgen contreure matrimoni.

Malgrat això, en països com els Estats Units, la família nuclear apareix com l'estructura més estesa respecte a altres alternatives. En aquest país, les famílies nuclears representen el 73% de les llars amb nens, d'acord amb el cens de l'any 2000.

Efecte sobre la mida de la família

Com a factor de fecunditat, les llars unifamiliars nuclears generalment tenen un nombre més gran de fills que els acords de convivència cooperativa segons estudis tant del món occidental i Índia.

S'han fet estudis que mostren una diferència en el nombre de fills desitjats per llar segons el lloc on viuen. Les famílies que viuen a les zones rurals volien tenir més fills que les famílies a les zones urbanes. Un estudi realitzat al Japó entre octubre de 2011 i febrer de 2012 va investigar més l'efecte de l'àrea de residència sobre el nombre mitjà desitjat de nens. Els investigadors de l'estudi van arribar a la conclusió que les dones que vivien a les zones rurals amb famílies més nombroses tenien més probabilitats de voler més fills, en comparació amb les dones que vivien a zones urbanes del Japó.

Divorci

El divorci ha donat lloc a noves maneres d'establir relacions parentals entre cònjuges, així com entre aquests i els seus fills. Des de finals del segle XX, a les societats occidentals ha augmentat el nombre de famílies monoparentals per aquesta causa. Aquestes famílies tenen un major risc de pobresa, segons la compareixença de la consellera de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya en el Parlament de Catalunya.

El divorci representa un desafiament per als defensors de la família nuclear. Whitehead (1996) descriu aquestes famílies post nuclears com a estructures "trencades en la mesura en què el llaç marital ha estat trencat"

Vegeu també

• Família reconstituïda

Enllaços externs

• «The Nuclear Family».
• «How the nuclear family became controversial».