Dolor toràcic: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Línia 33: Línia 33:


== Teràpia ==
== Teràpia ==
Varia segons la causa que provoca la dolor.
Varia segons la causa subjacent que provoca la dolor i l'etapa de la cura.


=== Exàmens ===
=== Atenció prehospitalària ===
El dolor toràcic és un símptoma comú amb què es troben els serveis mèdics d'emergència . [[Àcid acetilsalicílic|L'aspirina]] augmenta la supervivència en persones amb síndrome coronària aguda i és raonable que els despatxadors de l' EMS la recomanin en persones sense hemorràgia greu recent. <ref name="ACLS2010">{{Ref-publicació|publicació=Circulation|volum=122|exemplar=18 Suppl 3|pàgines=S787–817|data=November 2010|pmid=20956226|doi=10.1161/CIRCULATIONAHA.110.971028|dataaccés=free}}</ref> [[Oxigenoteràpia|L'oxigen suplementari]] s'utilitzava en el passat per a la majoria de les persones amb dolor al pit, però no és necessari tret que les [[Oxigenació|saturacions d'oxigen]] siguin inferiors al 94% o hi hagi signes de [[Dispnea|dificultat respiratòria]] . <ref>{{Ref-web|url=http://www.heart.org/idc/groups/heart-public/@wcm/@ecc/documents/downloadable/ucm_317350.pdf|títol=Highlights of the 2010 AHA Guidelines for CPR and ECC|obra=American Heart Association}}</ref> <ref name="ACLS2010" /> Entonox és utilitzat freqüentment pel personal d' EMS en l'entorn prehospitalari. <ref>{{Ref-publicació|publicació=Emergency Nurse|volum=10|exemplar=9|pàgines=15–9|data=February 2003|pmid=12655961|doi=10.7748/en2003.02.10.9.15.c1090}}</ref> Tanmateix, hi ha poques evidències sobre la seva eficàcia. <ref name="ACLS2010" /> <ref>{{Ref-web|títol=Entonox for the Treatment of Undiagnosed Chest Pain: Clinical Effectiveness and Guidelines|url=http://www.cadth.ca/media/pdf/K0089_Entonox_for_the_Treatment_of_Undiagnosed_Chest_Pain_final.pdf|obra=Canadian Agency for Drugs and Technologies in Health|consulta=12 July 2011|arxiudata=29 September 2011|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110929152959/http://www.cadth.ca/media/pdf/K0089_Entonox_for_the_Treatment_of_Undiagnosed_Chest_Pain_final.pdf}}</ref>
L'[[electrocardiograma]] de 12 derivacions serveix per donar una primera indicació de si el [[cor]] està implicat en l'etiologia del cor. L'ECG no s'ha de considerar definitiu, car no són rars els falsos negatius, i cal confirmar-lo amb exàmens de laboratori ([[mioglobulina]], [[troponina]] i altres marcadors cardíacs).


=== Atenció hospitalària ===
Altres exàmens són la [[imatgeria mèdica|imatgeria]] del tòrax i les anàlisis de sang.
L'atenció hospitalària del dolor de pit comença amb l'estudi inicial dels [[signes vitals]], les vies respiratòries i [[Respiració|la respiració]] d'una persona i el nivell de consciència . <ref name="Tint2016">{{Ref-llibre|cognom=Tintinalli|nom=Judith E|url=https://books.google.com/books?id=FNKLCgAAQBAJ|títol=Tintinalli's emergency medicine: a comprehensive study guide|editorial=McGraw-Hill Education|any=2016|isbn=978-0-07-179476-3|edició=Eighth|lloc=New York|pàgines=325–331|oclc=915775025}}</ref> <ref name="Marx2014">{{Ref-llibre|nom=John A|cognom=Marx|títol=Rosen's Emergency Medicine: Concepts and Clinical Practice|isbn=978-1-4557-0605-1|edició=Eighth|editorial=Elsevier/Saunders|any=2014|lloc=Philadelphia, PA|oclc=853286850}}</ref> Això també pot incloure la connexió de [[Electrocardiograma|derivacions d'ECG]], [[Monitoratge cardíac|monitors cardíacs]], [[Teràpia intravenosa|línies intravenoses]] i altres dispositius mèdics, depenent de l'avaluació inicial. <ref name="Marx2014" /> Després de l'avaluació de la història d'una persona, els factors de risc, l'examen físic, les proves de laboratori i les imatges, la gestió comença en funció dels diagnòstics sospitosos. <ref name="Marx2014" /> Segons el diagnòstic, una persona pot ser col·locada a la unitat de [[Unitat de cures intensives|cures intensives]], ingressada a l'hospital o tractada ambulatòriament . <ref name="Marx2014" /> Per a les persones amb sospita de dolor toràcic cardíac o [[síndrome coronària aguda]], o altres diagnòstics emergents com ara [[pneumotòrax]], [[embòlia pulmonar]] o [[dissecció aòrtica]], sovint es recomana l'ingrés a l'hospital per a un tractament posterior. <ref name="Marx2014" />

=== Atenció ambulatòria ===
Per a les persones amb dolor de pit no cardíac, [[Teràpia cognitivoconductual|la teràpia cognitivo-conductual]] pot ser útil de manera ambulatòria. Una revisió Cochrane de 2015 va trobar que la teràpia cognitivo-conductual podria reduir la freqüència d'episodis de dolor al pit els primers tres mesos després del tractament. <ref>{{Ref-publicació|publicació=The Cochrane Database of Systematic Reviews|exemplar=6|pàgines=CD004101|data=June 2015|volum=2021|pmid=26123045|pmc=6599861|doi=10.1002/14651858.cd004101.pub5|url=https://espace.library.uq.edu.au/view/UQ:187762/UQ187762_OA.pdf}}</ref> Per a les persones amb dolor al pit a causa de la malaltia de [[Malaltia per reflux gastroesofàgic|reflux gastroesofàgic]], s'ha demostrat que un [[inhibidor de la bomba de protons]] és el tractament més eficaç. <ref name="Burgstaller_2014">{{Ref-publicació|publicació=PLOS ONE|volum=9|exemplar=8|pàgines=e104722|data=2014-08-11|pmid=25111147|pmc=4128723|doi=10.1371/journal.pone.0104722|bibcode=2014PLoSO...9j4722B|dataaccés=free}}</ref> Tanmateix, s'ha demostrat que el tractament amb inhibidors de la bomba de protons no és millor que el [[placebo]] en persones amb dolor de pit no cardíac no causat per la malaltia de reflux gastroesofàgic. <ref name="Burgstaller_2014" /> Per a les causes musculoesquelètics del dolor al pit, la teràpia de manipulació o la teràpia quiropràctica, [[Acupuntura|l'acupuntura]] o una recomanació per augmentar l'exercici s'utilitzen sovint com a tractament. <ref name="Burgstaller_2014" /> Els estudis han mostrat resultats contradictoris sobre l'eficàcia d'aquests tractaments. <ref name="Burgstaller_2014" /> S'ha demostrat que una teràpia combinada de [[Antiinflamatori no esteroidal|fàrmacs antiinflamatoris no esteroides]] i teràpia de manipulació amb exercicis a casa és més eficaç en el tractament del dolor toràcic musculoesquelètic. <ref name="Ayloo_2013">{{Ref-publicació|publicació=Primary Care|volum=40|exemplar=4|pàgines=863–87, viii|data=December 2013|pmid=24209723|doi=10.1016/j.pop.2013.08.007}}</ref>

== Epidemiologia ==
El dolor al pit és un problema de presentació comú. El dolor toràcic global és responsable d'aproximadament el 6% de totes les visites al servei d'urgències als Estats Units i és el motiu més comú d'ingrés hospitalari. <ref name="Dezman_2017">{{Ref-publicació|publicació=The Western Journal of Emergency Medicine|volum=18|exemplar=4|pàgines=752–760|data=June 2017|pmid=28611898|pmc=5468083|doi=10.5811/westjem.2017.3.32666}}</ref> El dolor toràcic també és molt comú a les clíniques d'atenció primària, representant l'1-3% de totes les visites. <ref>{{Ref-publicació|publicació=The Medical Clinics of North America|volum=94|exemplar=2|pàgines=259–73|data=March 2010|pmid=20380955|doi=10.1016/j.mcna.2010.01.007}}</ref> La taxa de visites al servei d'urgències als EUA per dolor al pit va disminuir un 10% entre 1999 i 2008. <ref>{{Ref-web|url=https://www.cdc.gov/nchs/products/databriefs/db43.htm|títol=Products - Data Briefs - Number 43 - September 2010|obra=www.cdc.gov|consulta=2018-01-19}}</ref> però es va observar un augment posterior del 13% entre 2006 i 2011. <ref>{{Ref-web|títol=Trends in Emergency Department Visits, 2006-2011|obra=HCUP Statistical Brief #179|editor=Agency for Healthcare Research and Quality|data=September 2014|url=https://www.hcup-us.ahrq.gov/reports/statbriefs/sb179-Emergency-Department-Trends.jsp}}</ref> Es considera que menys del 20% de tots els casos d'ingressos per dolor toràcic es deuen a una malaltia de l'artèria coronària. <ref>{{Ref-publicació|publicació=Alimentary Pharmacology & Therapeutics|volum=16|exemplar=7|pàgines=1217–23|data=July 2002|pmid=12144570|doi=10.1046/j.1365-2036.2002.01296.x|dataaccés=free}}</ref> La taxa de dolor al pit com a símptoma de [[Síndrome coronària aguda|la síndrome coronària aguda]] varia entre les poblacions en funció de l'edat, el sexe i [[Malaltia|les condicions mèdiques prèvies]] . <ref name="Canto_2000">{{Ref-publicació|publicació=JAMA|volum=283|exemplar=24|pàgines=3223–9|data=June 2000|pmid=10866870|doi=10.1001/jama.283.24.3223|dataaccés=free}}</ref> En general, les dones tenen més probabilitats que els homes de presentar-se sense dolor de pit (49% vs. 38%) en casos d'infart de miocardi. <ref name="Canto_2000" />

== Referències ==
<references responsive="1" group=""></references>


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==

Revisió del 15:18, 14 nov 2022

Plantilla:Infotaula malaltiaDolor toràcic
Tipusdolor Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Localitzaciótors Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10R07.4 Modifica el valor a Wikidata
CIAPA11 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB16537 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus003079 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD002637 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0008031 Modifica el valor a Wikidata

El dolor toràcic o la dolor toràcica és un símptoma que pot estar associat a nombroses anomalies i malalties, generalment és considerat una emergència per motiu de l'angina de pit o de l'infart miocardíac, malalties cardíaques a les quals la dolor toràcic pot associar-se. Quan la dolor toràcica no es pot atribuir a patologies del cor, hom s'hi refereix com a dolor toràcica no cardíaca. Les guies més recents recomanen atribuir a la fase del triatge el codi vermell a una dolor toràcica de presumpte origen cardíac.

Simptomatologia

Dels símptomes i signes clínics observats es pot obtenir una primera idea sobre l'etiologia de l'esdeveniment.

Si la dolor deriva d'un esforç o una emoció intensa, aleshores la causa pot ser cardíaca. La irradiació de la dolor toràcica al braç esquerre, a la regió epigàstrica o al coll pot donar suport a la hipòtesi d'una patologia isquèmica del cor.

Etiologia

Existeixen nombroses causes d'aquesta mena de dolor, algunes extremament greus i d'altres menys, però de totes maneres es tracta d'una patologia gastroesofàgia el 40% dels casos.

Causes greus

Altres causes

Teràpia

Varia segons la causa subjacent que provoca la dolor i l'etapa de la cura.

Atenció prehospitalària

El dolor toràcic és un símptoma comú amb què es troben els serveis mèdics d'emergència . L'aspirina augmenta la supervivència en persones amb síndrome coronària aguda i és raonable que els despatxadors de l' EMS la recomanin en persones sense hemorràgia greu recent. [1] L'oxigen suplementari s'utilitzava en el passat per a la majoria de les persones amb dolor al pit, però no és necessari tret que les saturacions d'oxigen siguin inferiors al 94% o hi hagi signes de dificultat respiratòria . [2] [1] Entonox és utilitzat freqüentment pel personal d' EMS en l'entorn prehospitalari. [3] Tanmateix, hi ha poques evidències sobre la seva eficàcia. [1] [4]

Atenció hospitalària

L'atenció hospitalària del dolor de pit comença amb l'estudi inicial dels signes vitals, les vies respiratòries i la respiració d'una persona i el nivell de consciència . [5] [6] Això també pot incloure la connexió de derivacions d'ECG, monitors cardíacs, línies intravenoses i altres dispositius mèdics, depenent de l'avaluació inicial. [6] Després de l'avaluació de la història d'una persona, els factors de risc, l'examen físic, les proves de laboratori i les imatges, la gestió comença en funció dels diagnòstics sospitosos. [6] Segons el diagnòstic, una persona pot ser col·locada a la unitat de cures intensives, ingressada a l'hospital o tractada ambulatòriament . [6] Per a les persones amb sospita de dolor toràcic cardíac o síndrome coronària aguda, o altres diagnòstics emergents com ara pneumotòrax, embòlia pulmonar o dissecció aòrtica, sovint es recomana l'ingrés a l'hospital per a un tractament posterior. [6]

Atenció ambulatòria

Per a les persones amb dolor de pit no cardíac, la teràpia cognitivo-conductual pot ser útil de manera ambulatòria. Una revisió Cochrane de 2015 va trobar que la teràpia cognitivo-conductual podria reduir la freqüència d'episodis de dolor al pit els primers tres mesos després del tractament. [7] Per a les persones amb dolor al pit a causa de la malaltia de reflux gastroesofàgic, s'ha demostrat que un inhibidor de la bomba de protons és el tractament més eficaç. [8] Tanmateix, s'ha demostrat que el tractament amb inhibidors de la bomba de protons no és millor que el placebo en persones amb dolor de pit no cardíac no causat per la malaltia de reflux gastroesofàgic. [8] Per a les causes musculoesquelètics del dolor al pit, la teràpia de manipulació o la teràpia quiropràctica, l'acupuntura o una recomanació per augmentar l'exercici s'utilitzen sovint com a tractament. [8] Els estudis han mostrat resultats contradictoris sobre l'eficàcia d'aquests tractaments. [8] S'ha demostrat que una teràpia combinada de fàrmacs antiinflamatoris no esteroides i teràpia de manipulació amb exercicis a casa és més eficaç en el tractament del dolor toràcic musculoesquelètic. [9]

Epidemiologia

El dolor al pit és un problema de presentació comú. El dolor toràcic global és responsable d'aproximadament el 6% de totes les visites al servei d'urgències als Estats Units i és el motiu més comú d'ingrés hospitalari. [10] El dolor toràcic també és molt comú a les clíniques d'atenció primària, representant l'1-3% de totes les visites. [11] La taxa de visites al servei d'urgències als EUA per dolor al pit va disminuir un 10% entre 1999 i 2008. [12] però es va observar un augment posterior del 13% entre 2006 i 2011. [13] Es considera que menys del 20% de tots els casos d'ingressos per dolor toràcic es deuen a una malaltia de l'artèria coronària. [14] La taxa de dolor al pit com a símptoma de la síndrome coronària aguda varia entre les poblacions en funció de l'edat, el sexe i les condicions mèdiques prèvies . [15] En general, les dones tenen més probabilitats que els homes de presentar-se sense dolor de pit (49% vs. 38%) en casos d'infart de miocardi. [15]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Circulation, 122, 18 Suppl 3, November 2010, pàg. S787–817. DOI: 10.1161/CIRCULATIONAHA.110.971028. PMID: 20956226 [Consulta: free].
  2. ↑ «Highlights of the 2010 AHA Guidelines for CPR and ECC». American Heart Association.
  3. ↑ Emergency Nurse, 10, 9, February 2003, pàg. 15–9. DOI: 10.7748/en2003.02.10.9.15.c1090. PMID: 12655961.
  4. ↑ «Entonox for the Treatment of Undiagnosed Chest Pain: Clinical Effectiveness and Guidelines». Canadian Agency for Drugs and Technologies in Health. Arxivat de l'original el 29 September 2011. [Consulta: 12 juliol 2011].
  5. ↑ Tintinalli, Judith E. Tintinalli's emergency medicine: a comprehensive study guide. Eighth. New York: McGraw-Hill Education, 2016, p. 325–331. ISBN 978-0-07-179476-3. OCLC 915775025. 
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Marx, John A. Rosen's Emergency Medicine: Concepts and Clinical Practice. Eighth. Philadelphia, PA: Elsevier/Saunders, 2014. ISBN 978-1-4557-0605-1. OCLC 853286850. 
  7. ↑ The Cochrane Database of Systematic Reviews, 2021, 6, June 2015, pàg. CD004101. DOI: 10.1002/14651858.cd004101.pub5. PMC: 6599861. PMID: 26123045.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 PLOS ONE, 9, 8, 11-08-2014, pàg. e104722. Bibcode: 2014PLoSO...9j4722B. DOI: 10.1371/journal.pone.0104722. PMC: 4128723. PMID: 25111147 [Consulta: free].
  9. ↑ Primary Care, 40, 4, December 2013, pàg. 863–87, viii. DOI: 10.1016/j.pop.2013.08.007. PMID: 24209723.
  10. ↑ The Western Journal of Emergency Medicine, 18, 4, June 2017, pàg. 752–760. DOI: 10.5811/westjem.2017.3.32666. PMC: 5468083. PMID: 28611898.
  11. ↑ The Medical Clinics of North America, 94, 2, March 2010, pàg. 259–73. DOI: 10.1016/j.mcna.2010.01.007. PMID: 20380955.
  12. ↑ «Products - Data Briefs - Number 43 - September 2010». www.cdc.gov. [Consulta: 19 gener 2018].
  13. ↑ «Trends in Emergency Department Visits, 2006-2011». HCUP Statistical Brief #179. Agency for Healthcare Research and Quality, September 2014.
  14. ↑ Alimentary Pharmacology & Therapeutics, 16, 7, July 2002, pàg. 1217–23. DOI: 10.1046/j.1365-2036.2002.01296.x. PMID: 12144570 [Consulta: free].
  15. ↑ 15,0 15,1 JAMA, 283, 24, June 2000, pàg. 3223–9. DOI: 10.1001/jama.283.24.3223. PMID: 10866870 [Consulta: free].

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dolor_toràcic&oldid=30923850»