Harry Nyquist: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Referències |
Referències |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona}} |
{{Infotaula persona}} |
||
'''Harry Nyquist''' (pron. [nʏ:kvɪst], no [naɪkwɪst]) ([[Nilsby]], [[Värmland]], [[7 de febrer]] de [[1889]] - [[Harlingen (Texas)|Harlingen]], [[Texas]], [[4 d'abril]] de [[1976]]) fou un enginyer nord-americà d'origen suec que va contribuir de forma important al desenvolupament de la [[teoria de la informació]].<ref>{{Ref-web|títol=Harry Nyquist|url=https://www.britannica.com/biography/Harry-Nyquist|consulta=2023-03-25|llengua=en|editor=Encyclopaedia .Britannica|data=3/02/2023|nom=George|cognom=Markowsky}}</ref> |
'''Harry Nyquist''' (pron. [nʏ:kvɪst], no [naɪkwɪst]) ([[Nilsby]], [[Värmland]], [[7 de febrer]] de [[1889]] - [[Harlingen (Texas)|Harlingen]], [[Texas]], [[4 d'abril]] de [[1976]]) fou un enginyer nord-americà d'origen [[Suecs|suec]] que va contribuir de forma important al desenvolupament de la [[teoria de la informació]].<ref>{{Ref-web|títol=Harry Nyquist|url=https://www.britannica.com/biography/Harry-Nyquist|consulta=2023-03-25|llengua=en|editor=Encyclopaedia .Britannica|data=3/02/2023|nom=George|cognom=Markowsky}}</ref> |
||
== Biografia == |
== Biografia == |
||
Tot i néixer a [[Suècia]] va emigrar als [[Estats Units d'Amèrica]] el [[1907]]. Va començar els seus estudis a la [[Universitat de Dakota del Nord]] el 1912. Va realitzar un doctorat en Física a la [[Universitat Yale]] el 1917. Va treballar per a [[AT&T]] des del 1917 fins al 1934 i després va passar a [[Bell Telephone Laboratories]]. |
Tot i néixer a [[Suècia]] va emigrar als [[Estats Units d'Amèrica]] el [[1907]]. Va començar els seus estudis a la [[Universitat de Dakota del Nord]] el 1912. Va realitzar un doctorat en Física a la [[Universitat Yale]] el 1917. Va treballar per a [[AT&T]] des del 1917 fins al 1934 i després va passar a [[Bell Telephone Laboratories]].<ref>{{Ref-publicació|article=Harry Nyquist|url=https://physicstoday.scitation.org/doi/10.1063/1.3023534|publicació=Physics Today|data=1976-06-01|issn=0031-9228|pàgines=64–64|volum=29|exemplar=6|doi=10.1063/1.3023534}}</ref> |
||
Com a enginyer en els laboratoris de Bell, va descriure el [[soroll de Johnson-Nyquist]] i va desenvolupar la teoria matemàtica de l'estabilitat dels amplificadors realimentats. |
Com a enginyer en els laboratoris de Bell, va descriure el [[soroll de Johnson-Nyquist]] i va desenvolupar la teoria matemàtica de l'estabilitat dels amplificadors realimentats.<ref>{{Ref-publicació|article=Thermal Agitation of Electric Charge in Conductors|url=https://link.aps.org/doi/10.1103/PhysRev.32.110|publicació=Physical Review|data=1928-07-01|pàgines=110–113|volum=32|exemplar=1|doi=10.1103/PhysRev.32.110|nom=H.|cognom=Nyquist}}</ref> |
||
Juntament amb [[Herbert E. Ives]], va ajudar a desenvolupar les primeres màquines [[Telefotografia|facsímil]] d'AT&T que es van fer públiques el 1924. El 1932, va publicar un article clàssic sobre l'estabilitat dels amplificadors de retroalimentació.<ref name=":0">{{Ref-publicació|article=Regeneration theory|url=https://ieeexplore.ieee.org/document/6773211|publicació=The Bell System Technical Journal|data=1932-01|issn=0005-8580|pàgines=126–147|volum=11|exemplar=1|doi=10.1002/j.1538-7305.1932.tb02344.x|nom=H.|cognom=Nyquist}}</ref> El [[Criteri de Nyquist|criteri d'estabilitat de Nyquist]] ara es pot trobar en molts llibres de text sobre teoria de control de retroalimentació.<ref name=":0" /> |
|||
El seu treball teòric en la determinació dels requeriments de l'[[amplada de banda]] per a la transmissió de la informació, va ser publicat a "''Certain factors affecting telegraph speed''" (Bell System Technical Journal, 3, 324-346, 1924), va contribuir a la fundació dels avenços posteriors realitzats per [[Claude Shannon]], el qual va conduir al desenvolupament de la Teoria de la Informació. |
|||
El seu treball teòric en la determinació dels requeriments de l'[[amplada de banda]] per a la transmissió de la informació, va ser publicat a "''Certain factors affecting telegraph speed''" (Bell System Technical Journal, 3, 324-346, 1924), va contribuir a la fundació dels avenços posteriors realitzats per [[Claude Shannon]], el qual va conduir al desenvolupament de la [[Teoria de la informació|Teoria de la Informació]].<ref>{{Ref-publicació|article=Review of Modern Sampling Theory|url=https://www.jstor.org/stable/25053324|publicació=Sankhyā: The Indian Journal of Statistics (2003-2007)|data=2003|issn=0972-7671|pàgines=849–851|volum=65|exemplar=4|nom=Debapriya|cognom=Sengupta}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Encyclopedia of Media and Communication|url=https://books.google.com/books?id=dHW2SbFze5IC&newbks=0&printsec=frontcover&pg=PA351&dq=Harry+Nyquist+claude+shannon+information+theory&hl=ca|editorial=University of Toronto Press|data=2013-01-01|isbn=978-1-4426-1169-6|llengua=en|nom=Marcel|cognom=Danesi|pàgines=351}}</ref> |
|||
| ⚫ | El 1927, Nyquist va determinar que un [[senyal analògic]] limitat en banda hauria de ser mostrejat com a mínim amb una freqüència doble que l'amplada de banda del senyal per a ser convertit en una representació adequada en forma [[senyal digital|digital]]. Nyquist va publicar els seus resultats a l'article "''Certain temes en Telegraph Transmission Theory''" (1928). Aquesta regla ara és coneguda com el [[Teorema de mostreig de Nyquist-Shannon]]. |
||
| ⚫ | El 1927, Nyquist va determinar que un [[senyal analògic]] limitat en banda hauria de ser mostrejat com a mínim amb una freqüència doble que l'amplada de banda del senyal per a ser convertit en una representació adequada en forma [[senyal digital|digital]]. Nyquist va publicar els seus resultats a l'article "''Certain temes en Telegraph Transmission Theory''" (1928). Aquesta regla ara és coneguda com el [[Teorema de mostreig de Nyquist-Shannon]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Energy, Information, Feedback, Adaptation, and Self-organization: The Fundamental Elements of Life and Society|url=https://books.google.com/books?id=WD5FDwAAQBAJ&newbks=0&printsec=frontcover&pg=PA205&dq=Harry+Nyquist+Nyquist%E2%80%93Shannon+sampling+theorem&hl=ca|editorial=Springer|data=2018-01-03|isbn=978-3-319-66999-1|llengua=en|nom=Spyros G.|cognom=Tzafestas|pàgines=205}}</ref> |
||
Es va retirar de [[Bell Labs]] a 1954 i va morir a Harlingen, Texas. |
Es va retirar de [[Bell Labs]] a 1954 i va morir a Harlingen, Texas. |
||
Revisió del 23:16, 25 març 2023
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (sv) Harry Theodor Nyqvist  7 febrer 1889 |
| Mort | 4 abril 1976 (87 anys) Harlingen (Texas) |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Suecs americans |
| Formació | Universitat de Dakota del Nord - electrotècnia (1912–1915) Universitat Yale - física |
| Director de tesi | Henry Andrews Bumstead |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teoria de la informació |
| Ocupació | físic, estadístic, matemàtic, inventor, informàtic, enginyer |
| Ocupador | Bell Labs (1934–1954) AT&T (1917–1934) |
Premis
| |
Harry Nyquist (pron. [nʏ:kvɪst], no [naɪkwɪst]) (Nilsby, Värmland, 7 de febrer de 1889 - Harlingen, Texas, 4 d'abril de 1976) fou un enginyer nord-americà d'origen suec que va contribuir de forma important al desenvolupament de la teoria de la informació.[1]
Biografia
Tot i néixer a Suècia va emigrar als Estats Units d'Amèrica el 1907. Va començar els seus estudis a la Universitat de Dakota del Nord el 1912. Va realitzar un doctorat en Física a la Universitat Yale el 1917. Va treballar per a AT&T des del 1917 fins al 1934 i després va passar a Bell Telephone Laboratories.[2]
Com a enginyer en els laboratoris de Bell, va descriure el soroll de Johnson-Nyquist i va desenvolupar la teoria matemàtica de l'estabilitat dels amplificadors realimentats.[3]
Juntament amb Herbert E. Ives, va ajudar a desenvolupar les primeres màquines facsímil d'AT&T que es van fer públiques el 1924. El 1932, va publicar un article clàssic sobre l'estabilitat dels amplificadors de retroalimentació.[4] El criteri d'estabilitat de Nyquist ara es pot trobar en molts llibres de text sobre teoria de control de retroalimentació.[4]
El seu treball teòric en la determinació dels requeriments de l'amplada de banda per a la transmissió de la informació, va ser publicat a "Certain factors affecting telegraph speed" (Bell System Technical Journal, 3, 324-346, 1924), va contribuir a la fundació dels avenços posteriors realitzats per Claude Shannon, el qual va conduir al desenvolupament de la Teoria de la Informació.[5][6]
El 1927, Nyquist va determinar que un senyal analògic limitat en banda hauria de ser mostrejat com a mínim amb una freqüència doble que l'amplada de banda del senyal per a ser convertit en una representació adequada en forma digital. Nyquist va publicar els seus resultats a l'article "Certain temes en Telegraph Transmission Theory" (1928). Aquesta regla ara és coneguda com el Teorema de mostreig de Nyquist-Shannon.[7]
Es va retirar de Bell Labs a 1954 i va morir a Harlingen, Texas.
Referències
- ↑ Markowsky, George. «Harry Nyquist» (en anglès). Encyclopaedia .Britannica, 03-02-2023. [Consulta: 25 març 2023].
- ↑ «Harry Nyquist». Physics Today, 29, 6, 01-06-1976, pàg. 64–64. DOI: 10.1063/1.3023534. ISSN: 0031-9228.
- ↑ Nyquist, H. «Thermal Agitation of Electric Charge in Conductors». Physical Review, 32, 1, 01-07-1928, pàg. 110–113. DOI: 10.1103/PhysRev.32.110.
- ↑ 4,0 4,1 Nyquist, H. «Regeneration theory». The Bell System Technical Journal, 11, 1, 1932-01, pàg. 126–147. DOI: 10.1002/j.1538-7305.1932.tb02344.x. ISSN: 0005-8580.
- ↑ Sengupta, Debapriya «Review of Modern Sampling Theory». Sankhyā: The Indian Journal of Statistics (2003-2007), 65, 4, 2003, pàg. 849–851. ISSN: 0972-7671.
- ↑ Danesi, Marcel. Encyclopedia of Media and Communication (en anglès). University of Toronto Press, 2013, p. 351. ISBN 978-1-4426-1169-6.
- ↑ Tzafestas, Spyros G. Energy, Information, Feedback, Adaptation, and Self-organization: The Fundamental Elements of Life and Society (en anglès). Springer, 2018-01-03, p. 205. ISBN 978-3-319-66999-1.