Desert de Líbia: diferència entre les revisions
Referències |
Referències |
||
| Línia 16: | Línia 16: | ||
Aquest desert és majoritàriament arenós i està habitat pels [[senussi]]. La fauna autòctona està composta principalment d'[[escorpí|escorpins]] i escurçons. |
Aquest desert és majoritàriament arenós i està habitat pels [[senussi]]. La fauna autòctona està composta principalment d'[[escorpí|escorpins]] i escurçons. |
||
Existeixen diverses depressions en certes parts del desert, i no hi ha rius que portin aigua ni dins ni fora de la zona. L'[[altiplà de Gilf al-Kebir]] té una altura d'aproximadament 300 metres, una excepció en comparació amb la resta del desert, que té una altura baixa formant una gran planura. |
Existeixen diverses depressions en certes parts del desert, i no hi ha rius que portin aigua ni dins ni fora de la zona. L'[[altiplà de Gilf al-Kebir]] té una altura d'aproximadament 300 metres, una excepció en comparació amb la resta del desert, que té una altura baixa formant una gran planura.<ref>{{Ref-llibre|títol=Egypt's Desert Dreams: Development Or Disaster?|url=https://books.google.com/books?id=whgnDAAAQBAJ&newbks=0&printsec=frontcover&pg=PA25&dq=The+plateau+of+Gilf+al-Kebir+has+a+height+300+meters&hl=ca|editorial=Oxford University Press|data=2014|isbn=978-977-416-668-6|llengua=en|nom=David E.|cognom=Sims|pàgines=25}}</ref> |
||
Hi ha vuit depressions importants al desert líbic, i són totes considerades [[oasi]]s excepte el més petit, [[Qattara]], ja que les seves aigües són salades. En les altres set depressions, trobem assentaments permanents, presència de recursos naturals, producció agrícola limitada i aigua potable provinent del Nil o del pou local. |
Hi ha vuit depressions importants al desert líbic, i són totes considerades [[oasi]]s excepte el més petit, [[Qattara]], ja que les seves aigües són salades.<ref>{{Ref-publicació|article=Problems of the Libyan Desert (Continued)|url=https://www.jstor.org/stable/1782177|publicació=The Geographical Journal|data=1927|issn=0016-7398|pàgines=105–128|volum=70|exemplar=2|doi=10.2307/1782177|nom=John|cognom=Ball}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=The history and fate of the Nubian Sandstone Aquifer springs in the oasis depressions of the Western Desert, Egypt|url=https://doi.org/10.1007/s10040-015-1335-1|publicació=Hydrogeology Journal|data=2016-03-01|issn=1435-0157|pàgines=395–406|volum=24|exemplar=2|doi=10.1007/s10040-015-1335-1|llengua=en|nom=Owen|cognom=Powell|nom2=Rod|cognom2=Fensham}}</ref> En les altres set depressions, trobem assentaments permanents, presència de recursos naturals, producció agrícola limitada i aigua potable provinent del Nil o del pou local. |
||
L'[[oasi de Siwa]], proper a la frontera amb Líbia i a l'oest de Qattara, està aïllat de la resta d'Egipte, però ha acollit vida des de temps antics. |
L'[[oasi de Siwa]], proper a la frontera amb Líbia i a l'oest de Qattara, està aïllat de la resta d'Egipte, però ha acollit vida des de temps antics.<ref>{{Ref-publicació|article=Social Control in the Oasis of Siwa: A Study in Natural Justice and Conflict Resolution|url=http://journals.sagepub.com/doi/10.1177/105756770101100104|publicació=International Criminal Justice Review|data=2001-05|issn=1057-5677|pàgines=82–103|volum=11|exemplar=1|doi=10.1177/105756770101100104|llengua=en|nom=Sam S.|cognom=Souryai}}</ref> |
||
Els altres oasis importants són [[Dakhla]] i [[Kharga]] a [[Egipte]], i [[Jaghbub]] a [[Líbia]], que, juntament amb Siwa, formen una cadena d'oasis des d'[[Oasi de Faium|Al Fayyum]], passant per [[Bahariya|Bahriya]], [[Farafra]], fins a arribar a Kharga. |
Els altres oasis importants són [[Dakhla]] i [[Kharga]] a [[Egipte]], i [[Jaghbub]] a [[Líbia]], que, juntament amb Siwa, formen una cadena d'oasis des d'[[Oasi de Faium|Al Fayyum]], passant per [[Bahariya|Bahriya]], [[Farafra]], fins a arribar a Kharga. |
||
| Línia 36: | Línia 36: | ||
* [[El Mar de Sorra de Kalansho|El mar de sorra de Kalansho]] |
* [[El Mar de Sorra de Kalansho|El mar de sorra de Kalansho]] |
||
* [[El Mar de Sorra de Ribiana|El mar de sorra de Ribiana]] |
* [[El Mar de Sorra de Ribiana|El mar de sorra de Ribiana]] |
||
== Història == |
|||
Històricament, "Líbia" es referia a una zona mal definida a l'oest de l'[[Antic Egipte]], el límit del qual tradicionalment era el llac de [[Mareotis]], a les afores d'Alexandria. Els antics grecs, com [[Heròdot]], consideraven tot el litoral nord-africà, fins al [[Cap Espartel|cap Spartel]] al Marroc, com "Líbia". Més tard, els romans van organitzar la regió les províncies de Líbia Inferior ([[Marmàrica]]) i Líbia Superior ([[Cirenaica]]), que cobrien l'oest d'Egipte i Cirenaica. Així, el "desert de Líbia" era el desert al sud de l'antiga Líbia. Amb l'organització de la colònia italiana de Líbia al segle XX, el terme "desert de Líbia" per a aquesta regió es va convertir en un nom inadequat, i l'àrea del desert dins d'Egipte es va conèixer com el "desert occidental" en contraposició al desert oriental, a l'est del Nil<ref>{{Ref-llibre|títol=The crucible of war : Western desert, 1941|url=http://archive.org/details/crucibleofwar0000unse|editorial=London : Book Club Associates|data=1980|nom=Barrie|cognom=Pitt|pàgines=13}}</ref>. |
|||
Després de la conquesta del territori per part d'Itàlia durant la [[guerra italo-turca]] de 1911-1912, el desert es va convertir en l'escenari d'una lluita de dues dècades entre els italians i els [[sanusiyya]] a partir de 1915,<ref>{{Ref-publicació|article=Ghosts in the Desert: the Archaeological Investigation of a Sub-Saharan Battlefield|url=http://www.tandfonline.com/doi/full/10.1163/157407807X257340|publicació=Journal of Conflict Archaeology|data=2007-11|issn=1574-0773|pàgines=1–28|volum=3|exemplar=1|doi=10.1163/157407807X257340|llengua=en|nom=Iain|cognom=Banks}}</ref> centrats en el Jebel Akhdar. a [[Cirenaica]] i a l'oasi de [[Kufra]]. Va acabar l'any 1931 amb la conquesta de Kufra pels italians. |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 21:50, 16 jul 2023
| الصحراء الليبية | |||||
| |||||
| Tipus | Subtropical, de dunes de sorra i hamades | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Part de | Sàhara  | ||||
| Localització | |||||
| Continent | Àfrica del Nord | ||||
| |||||
| Format per | |||||
| Dades i xifres | |||||
| Altitud | 1.024 m | ||||
| Mida | 1.000 ( ) km | ||||
| Punt més baix | Depressió de Qattara | ||||
| Travessa | Líbia, Egipte i Sudan | ||||
| Superfície | 1.100.000 km² | ||||
| Ciutat més propera | Kharga | ||||
| Candidat a Patrimoni de la Humanitat | |||||
| Oasis de Siwa | |||||
| Data | 1r novembre 1994 | ||||
| Identificador | 186 | ||||
El desert Líbic (àrab: الصحراء الليبية, aṣ-ṣaḥrāʾ al-Lībiyya) és un desert africà situat a la part nord-est del desert del Sàhara que ocupa el sud-oest d'Egipte, l'est de Líbia i el nord-oest del Sudan. Amb una àrea d'1.100.000 km², s'estén 1.100 km d'est a oest i 1.000 km de nord a sud, amb una forma rectangular.[1]
Aquest desert és majoritàriament arenós i està habitat pels senussi. La fauna autòctona està composta principalment d'escorpins i escurçons.
Existeixen diverses depressions en certes parts del desert, i no hi ha rius que portin aigua ni dins ni fora de la zona. L'altiplà de Gilf al-Kebir té una altura d'aproximadament 300 metres, una excepció en comparació amb la resta del desert, que té una altura baixa formant una gran planura.[2]
Hi ha vuit depressions importants al desert líbic, i són totes considerades oasis excepte el més petit, Qattara, ja que les seves aigües són salades.[3][4] En les altres set depressions, trobem assentaments permanents, presència de recursos naturals, producció agrícola limitada i aigua potable provinent del Nil o del pou local.
L'oasi de Siwa, proper a la frontera amb Líbia i a l'oest de Qattara, està aïllat de la resta d'Egipte, però ha acollit vida des de temps antics.[5]
Els altres oasis importants són Dakhla i Kharga a Egipte, i Jaghbub a Líbia, que, juntament amb Siwa, formen una cadena d'oasis des d'Al Fayyum, passant per Bahriya, Farafra, fins a arribar a Kharga.
Característiques geogràfiques del desert Líbic
La depressió de Qattara
La depressió de Qattara, que conté el segon punt més baix d'Àfrica, té aproximadament 15.000 km² d'extensió, i la seva altitud és majoritàriament sota el nivell del mar (el seu punt més baix està situat a 133 metres sota el nivell del mar). Aquesta zona, pràcticament inhabitada, està coberta de llacs de sal.
Gilf Kebir
L'altiplà de Gilf Kebir s'aixeca 300 m aproximadament sobre la mitjana de la zona i està situat a Egipte. La seva mida és comparable a la de Suïssa, i les seves característiques són semblants a les d'altiplans semblants al Sàhara central. La seva part sud-est està ben definida per penya-segats i uadis profunds. La part septentrional, separada de l'altra meitat per una vall anomenada "Gap" està més trencada, i acull tres grans uadis amb vegetació.
Els mars de sorra
Els tres mars de sorra, que tenen dunes de fins a 110 metres d'altura i que cobreixen aproximadament una quarta part de la regió, inclouen:
Història
Històricament, "Líbia" es referia a una zona mal definida a l'oest de l'Antic Egipte, el límit del qual tradicionalment era el llac de Mareotis, a les afores d'Alexandria. Els antics grecs, com Heròdot, consideraven tot el litoral nord-africà, fins al cap Spartel al Marroc, com "Líbia". Més tard, els romans van organitzar la regió les províncies de Líbia Inferior (Marmàrica) i Líbia Superior (Cirenaica), que cobrien l'oest d'Egipte i Cirenaica. Així, el "desert de Líbia" era el desert al sud de l'antiga Líbia. Amb l'organització de la colònia italiana de Líbia al segle XX, el terme "desert de Líbia" per a aquesta regió es va convertir en un nom inadequat, i l'àrea del desert dins d'Egipte es va conèixer com el "desert occidental" en contraposició al desert oriental, a l'est del Nil[6].
Després de la conquesta del territori per part d'Itàlia durant la guerra italo-turca de 1911-1912, el desert es va convertir en l'escenari d'una lluita de dues dècades entre els italians i els sanusiyya a partir de 1915,[7] centrats en el Jebel Akhdar. a Cirenaica i a l'oasi de Kufra. Va acabar l'any 1931 amb la conquesta de Kufra pels italians.
Referències
- ↑ «desert de Líbia». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 16 juliol 2023].
- ↑ Sims, David E. Egypt's Desert Dreams: Development Or Disaster? (en anglès). Oxford University Press, 2014, p. 25. ISBN 978-977-416-668-6.
- ↑ Ball, John «Problems of the Libyan Desert (Continued)». The Geographical Journal, 70, 2, 1927, pàg. 105–128. DOI: 10.2307/1782177. ISSN: 0016-7398.
- ↑ Powell, Owen; Fensham, Rod «The history and fate of the Nubian Sandstone Aquifer springs in the oasis depressions of the Western Desert, Egypt» (en anglès). Hydrogeology Journal, 24, 2, 01-03-2016, pàg. 395–406. DOI: 10.1007/s10040-015-1335-1. ISSN: 1435-0157.
- ↑ Souryai, Sam S. «Social Control in the Oasis of Siwa: A Study in Natural Justice and Conflict Resolution» (en anglès). International Criminal Justice Review, 11, 1, 2001-05, pàg. 82–103. DOI: 10.1177/105756770101100104. ISSN: 1057-5677.
- ↑ Pitt, Barrie. The crucible of war : Western desert, 1941. London : Book Club Associates, 1980, p. 13.
- ↑ Banks, Iain «Ghosts in the Desert: the Archaeological Investigation of a Sub-Saharan Battlefield» (en anglès). Journal of Conflict Archaeology, 3, 1, 2007-11, pàg. 1–28. DOI: 10.1163/157407807X257340. ISSN: 1574-0773.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Desert de Líbia |