Brassicals: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
== Descripció == |
== Descripció == |
||
Les plantes d'aquest ordre presenten múltiples diferències [[Fenotip|fenotípiques]], estructurals i [[Bioquímica|bioquímiques]]. Com ja s'ha avançat, una característica que comparteixen la gran majoria de brassicals és la presència de [[Glucosinolat|glucosinolats]], compostos [[Sofre|sulfurats]], que eviten les afectacions per [[Bacteris|bacteries]] i també la ingesta de la planta per organismes més grans com ara [[Herbivorisme|mamífers hervívors]].<ref name=":0" /> Aquests glucosinolats es produeixen a partir de certs aminoàcids primaris en tres etapes:<ref>{{Ref-publicació|article=Biosynthesis of glucosinolates – gene discovery and beyond|url=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S1360138510000312|publicació=Trends in Plant Science|data=2010-05|pàgines=283–290|volum=15|exemplar=5|doi=10.1016/j.tplants.2010.02.005|llengua=en|nom=Ida E.|cognom=Sønderby|nom2=Fernando|cognom2=Geu-Flores|nom3=Barbara A.|cognom3=Halkier}}</ref> 1) aquests aminoàcids primaris poden creixer mitjançant la inserció de diferents grups metilè a la seva estructura; 2) els aminoàcids, tant els primaris com els ja allargats, es metabolitzen tot formant l'estructura central dels glucosinolats. |
Les plantes d'aquest ordre presenten múltiples diferències [[Fenotip|fenotípiques]], estructurals i [[Bioquímica|bioquímiques]]. Com ja s'ha avançat, una característica que comparteixen la gran majoria de brassicals és la presència de [[Glucosinolat|glucosinolats]], compostos [[Sofre|sulfurats]], que eviten les afectacions per [[Bacteris|bacteries]] i també la ingesta de la planta per organismes més grans com ara [[Herbivorisme|mamífers hervívors]].<ref name=":0" /> Aquests glucosinolats es produeixen a partir de certs aminoàcids primaris en tres etapes:<ref>{{Ref-publicació|article=Biosynthesis of glucosinolates – gene discovery and beyond|url=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S1360138510000312|publicació=Trends in Plant Science|data=2010-05|pàgines=283–290|volum=15|exemplar=5|doi=10.1016/j.tplants.2010.02.005|llengua=en|nom=Ida E.|cognom=Sønderby|nom2=Fernando|cognom2=Geu-Flores|nom3=Barbara A.|cognom3=Halkier}}</ref> 1) aquests [[Aminoàcid|aminoàcids]] primaris poden creixer mitjançant la inserció de diferents grups metilè a la seva estructura; 2) els aminoàcids, tant els primaris com els ja allargats, es metabolitzen tot formant l'estructura central dels glucosinolats; això es duu a terme per la conversió dels aminoàcids a una [[Oxima|aldoxima]] que posteriorment es convertirà, tot conjugant-se amb [[glutatió]], en S-[[Grup alquil|alquil]]-tiohidroximat<ref>{{Ref-publicació|article=Glucosinolate engineering identifies a γ-glutamyl peptidase|url=https://www.nature.com/articles/nchembio.185|publicació=Nature Chemical Biology|data=2009-08|issn=1552-4469|pàgines=575–577|volum=5|exemplar=8|doi=10.1038/nchembio.185|llengua=en|nom=Fernando|cognom=Geu-Flores|nom2=Morten Thrane|cognom2=Nielsen|nom3=Majse|cognom3=Nafisi|nom4=Morten Emil|cognom4=Møldrup|nom5=Carl Erik|cognom5=Olsen}}</ref> que, al seu torn, es transformarà en tiohidroximat. Aquests compostos intermediaris són altament reactius i se sulfaten per a produir desulfoglucosinolats. 3) Finalment, la cadena que deriva de l'aminoàcid precursor pot afegir grups [[Grup hidroxi|hidroxil]], alquils i [[Grup metoxi|metoxis]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Chasing Ghosts: Comparative Mapping in the Brassicaceae|url=https://doi.org/10.1007/978-1-4419-7118-0_5|editorial=Springer|data=2011|lloc=New York, NY|isbn=978-1-4419-7118-0|pàgines=153–170|doi=10.1007/978-1-4419-7118-0_5|llengua=en|nom=Isobel|cognom=Parkin}}</ref> |
||
== Taxonomia == |
== Taxonomia == |
||
Revisió del 20:05, 26 oct 2023
Brassicales  | |
|---|---|
 Capparaceae, una família de l'ordre brassical (Capparis spinosa) | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Subregne | Viridiplantae |
| Ordre | Brassicales Bromhead, 1838 |
Les brassicals (Brassicales) són un ordre de plantes amb flors. Sota els criteris del sistema APG II pertanyen al grup euròsids II dels dicotiledonis i a més s'inclouen les Capparals.[1][2] Una característica comuna en molts membres d'aquest ordre és la producció de glucosinolat.
Descripció
Les plantes d'aquest ordre presenten múltiples diferències fenotípiques, estructurals i bioquímiques. Com ja s'ha avançat, una característica que comparteixen la gran majoria de brassicals és la presència de glucosinolats, compostos sulfurats, que eviten les afectacions per bacteries i també la ingesta de la planta per organismes més grans com ara mamífers hervívors.[1] Aquests glucosinolats es produeixen a partir de certs aminoàcids primaris en tres etapes:[3] 1) aquests aminoàcids primaris poden creixer mitjançant la inserció de diferents grups metilè a la seva estructura; 2) els aminoàcids, tant els primaris com els ja allargats, es metabolitzen tot formant l'estructura central dels glucosinolats; això es duu a terme per la conversió dels aminoàcids a una aldoxima que posteriorment es convertirà, tot conjugant-se amb glutatió, en S-alquil-tiohidroximat[4] que, al seu torn, es transformarà en tiohidroximat. Aquests compostos intermediaris són altament reactius i se sulfaten per a produir desulfoglucosinolats. 3) Finalment, la cadena que deriva de l'aminoàcid precursor pot afegir grups hidroxil, alquils i metoxis.[5]
Taxonomia
Les següents famílies estan incloses en l'ordre brassicales:[6][7]
- Akaniaceae
- Bataceae
- Brassicaceae (amb inclusió de la família Capparaceae)
- Caricaceae
- Gyrostemonaceae
- Koeberliniaceae
- Limnanthaceae
- Moringaceae
- Pentadiplandraceae
- Resedaceae
- Salvadoraceae
- Setchellanthaceae
- Tovariaceae
- Tropaeolaceae
Seguint els criteris del sistema Cronquist les brassicals eren anomenades Capparales, i incloses dins les Dileniidae; a més de les famílies Brassicaceae i Capparaceae inclou les Tovariaceae, Resedaceae i Moringaceae.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Brassicales» (en anglès). Britannica. [Consulta: 7 novembre 2022].
- ↑ Austin. «What are Brassicas Vegetables?» (en anglès americà), 28-04-2021. [Consulta: 7 novembre 2022].
- ↑ Sønderby, Ida E.; Geu-Flores, Fernando; Halkier, Barbara A. «Biosynthesis of glucosinolates – gene discovery and beyond» (en anglès). Trends in Plant Science, 15, 5, 2010-05, pàg. 283–290. DOI: 10.1016/j.tplants.2010.02.005.
- ↑ Geu-Flores, Fernando; Nielsen, Morten Thrane; Nafisi, Majse; Møldrup, Morten Emil; Olsen, Carl Erik «Glucosinolate engineering identifies a γ-glutamyl peptidase» (en anglès). Nature Chemical Biology, 5, 8, 2009-08, pàg. 575–577. DOI: 10.1038/nchembio.185. ISSN: 1552-4469.
- ↑ Parkin, Isobel. Chasing Ghosts: Comparative Mapping in the Brassicaceae (en anglès). New York, NY: Springer, 2011, p. 153–170. DOI 10.1007/978-1-4419-7118-0_5. ISBN 978-1-4419-7118-0.
- ↑ «Brassicales - EcuRed» (en castellà). [Consulta: 7 novembre 2022].
- ↑ «Brassicales - Encyclopedia of Life». [Consulta: 7 novembre 2022].
Vegeu també
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Brassicals |
- Brassicas: All in the Family[Enllaç no actiu] (anglès) North Carolina Cooperative Extension