Percepció del color: diferència entre les revisions
Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.9.5 |
|||
| Línia 48: | Línia 48: | ||
Sovint s'utilitza el balanç de blancs per donar a la imatge un efecte concret. En lloc d'ajustar-la per portar-la a la il·luminació més neutra possible s'intenta que, forçant la temperatura de la imatge, doni unes sensacions o unes altres.<ref>{{Ref-web|url=https://www.blogdelfotografo.com/balance-de-blancos/|títol=Si Te Asusta el Término "Balance de Blancos" Necesitas Leer Este Artículo|consulta=2018-12-10|cognom=blogfotografo|llengua=es-ES|data=2012-11-05}}</ref> |
Sovint s'utilitza el balanç de blancs per donar a la imatge un efecte concret. En lloc d'ajustar-la per portar-la a la il·luminació més neutra possible s'intenta que, forçant la temperatura de la imatge, doni unes sensacions o unes altres.<ref>{{Ref-web|url=https://www.blogdelfotografo.com/balance-de-blancos/|títol=Si Te Asusta el Término "Balance de Blancos" Necesitas Leer Este Artículo|consulta=2018-12-10|cognom=blogfotografo|llengua=es-ES|data=2012-11-05}}</ref> |
||
''Sabeu-ne més: article [[balanç de blancs]].'' |
''Sabeu-ne més: article [[balanç de blancs]].'' |
||
== Evolució == |
|||
Els mecanismes de percepció del color depenen molt de factors evolutius, dels quals es creu que el més destacat és el reconeixement satisfactori de les fonts d'aliment. En els primats [[herbívor]]s, la percepció del color és essencial per trobar fulles adequades (immadures). Als [[colibrís]], sovint també es reconeixen tipus de flors particulars pel color. D'altra banda, els mamífers [[nocturn]]s tenen una visió del color menys desenvolupada, ja que es necessita una llum adequada perquè els cons funcionin correctament. Hi ha proves que la llum [[ultraviolada]] juga un paper en la percepció del color en moltes branques del regne [[animal]], especialment els [[insecte]]s. En general, l'espectre òptic engloba les [[Transicions electròniques moleculars|transicions electròniques]] més comunes en la matèria i, per tant, és la més útil per recollir informació sobre el medi ambient. |
|||
L'[[Evolució de la visió del color en els primats|evolució de la visió del color tricromàtica en els primats]] es va produir quan els avantpassats dels micos, simis i humans moderns van canviar a l'activitat [[Diurnalitat|diürna]] i van començar a consumir fruites i fulles de plantes amb flors.<ref>{{cite book | vauthors = Steven P |title=How the Mind Works |publisher=Norton |location=New York |year=1997 |page=[https://archive.org/details/howmindworks00pink/page/191 191] |isbn=978-0-393-04535-2 |title-link=How the Mind Works |author-link=Steven Pinker }}</ref> La visió del color, amb discriminació UV, també està present en diversos artròpodes, els únics animals terrestres a més dels vertebrats que posseeixen aquest tret.<ref>{{cite journal | vauthors = Koyanagi M, Nagata T, Katoh K, Yamashita S, Tokunaga F | title = Molecular evolution of arthropod color vision deduced from multiple opsin genes of jumping spiders | journal = Journal of Molecular Evolution | volume = 66 | issue = 2 | pages = 130–7 | date = February 2008 | pmid = 18217181 | doi = 10.1007/s00239-008-9065-9 | s2cid = 23837628 | bibcode = 2008JMolE..66..130K }}</ref> |
|||
Alguns animals poden distingir els colors en l'espectre ultraviolat. L'espectre UV cau fora del rang visible humà, excepte en alguns pacients amb [[cirurgia de cataractes].<ref name="Hambling_2002">{{cite news | url=https://www.theguardian.com/science/2002/may/30/medicalscience.research | title=Let the light shine in: You don't have to come from another planet to see ultraviolet light | publisher=EducationGuardian.co.uk | vauthors = Hambling D | date=May 30, 2002 | url-status=live | archive-url=https://web.archive.org/web/20141123170913/http://www.theguardian.com/science/2002/may/30/medicalscience.research | archive-date=November 23, 2014 }}</ref> Les aus, les tortugues, els llangardaixos, molts peixos i alguns rosegadors tenen receptors UV a la retina.<ref>{{cite journal | vauthors = Jacobs GH, Neitz J, Deegan JF | title = Retinal receptors in rodents maximally sensitive to ultraviolet light | journal = Nature | volume = 353 | issue = 6345 | pages = 655–6 | date = October 1991 | pmid = 1922382 | doi = 10.1038/353655a0 | s2cid = 4283145 | bibcode = 1991Natur.353..655J }}</ref> Aquests animals poden veure els patrons UV que es troben a les flors i altres animals salvatges que d'altra manera són invisibles per a l'ull humà. |
|||
La visió ultraviolada és una adaptació especialment important en les aus. Permet als ocells detectar petites preses des de la distància, navegar, evitar els depredadors i alimentar-se mentre volen a gran velocitat. Els ocells també utilitzen la seva visió d'ampli espectre per reconèixer altres ocells i en la selecció sexual.<ref>{{cite book| vauthors = Varela FJ, Palacios AG, Goldsmith TM | veditors = Bischof HJ, Zeigler HP |title=Vision, brain, and behavior in birds |publisher=MIT Press |location=Cambridge, Mass |year=1993 |pages=77–94 |isbn=978-0-262-24036-9 }}</ref><ref>{{cite book|title=Advances in the Study of Behavior | vauthors = Cuthill IC, Partridge JC, Bennett AT, Church SC, Hart NS, Hunt S |chapter= Ultraviolet Vision in Birds |year=2000 |volume=29 |pages=159–214 }}</ref> |
|||
== Vegeu també == |
== Vegeu també == |
||
Revisió del 18:52, 28 oct 2023
La percepció del color fa referència a com el cervell humà és capaç de distingir i captar tota la gamma de colors de la natura, a partir dels estímuls sobre les cèl·lules de visió. Realment podem dir que el color en si no existeix en la realitat física, el que existeixen són les variacions de les longituds de les ones de llum visible. Per tant el que realment percebem són ones lluminoses. La llum, sobretot la solar, té una àmplia gamma espectral, però l'ull només és capaç de percebre'n una petita part, en què es troben els colors que veiem en el nostre dia a dia.
En el fons de l'ull hi ha milions de cèl·lules especialitzades a detectar les longituds d'ona procedents de l'entorn. Aquestes cèl·lules, principalment els cons i els bastons, recullen els diferents elements de l'espectre de llum solar i els transformen en impulsos elèctrics, que són enviats després al cervell a través dels nervis òptics. És el cervell (concretament l'escorça visual, que es troba en el lòbul occipital) l'encarregat de fer conscient la percepció del color.
Cons
Els cons es concentren en una regió propera al centre de la retina anomenada fòvea. La seva distribució segueix un angle de prop de 2°, mesurats des de la fòvea. La quantitat de cons és de 6 milions i alguns d'ells tenen una terminació nerviosa que es dirigeix cap al cervell.
Els cons són els responsables de la visió del color i, a partir d'una teoria formulada per Thomas Young l'any 1860, es creia que hi havia tres tipus de cons, sensibles als colors vermell, verd i blau, respectivament. Més tard va ser adaptada per Helmholtz. Però aquesta teoria està en dubte actualment; no se sap si són els únics cons que existeixen.[1] Donada la seva forma de connexió a les terminacions nervioses que es dirigeixen al cervell, són els responsables de la definició espacial. També són una mica sensibles a la intensitat de la llum i proporcionen visió fotòpica (visió a alts nivells).
Sabeu-ne més: article con (cèl·lula).
Bastons
Els bastons es concentren en zones allunyades de la fòvea i són els responsables de la visió escotòpica (visió a baixos nivells). Els bastons comparteixen les terminacions nervioses que es dirigeixen al cervell i, per tant, la seva aportació a la definició espacial resulta important. La quantitat de bastons se situa al voltant de 100 milions i no són sensibles al color. Els bastons són molt més sensibles que els cons a la intensitat lluminosa, per la qual cosa aporten a la visió del color aspectes com la brillantor i el to, i són els responsables de la visió nocturna.
Sabeu-ne més: article bastó (cèl·lula).
La nostra visió perifèrica és menys nítida; això és així perquè tant els bastons com els cons es concentren al mig de la retina i en la perifèria n'hi ha un nombre inferior.
Percepció de la longitud d'ona
Isaac Newton al segle xvii va descobrir, entre altres coses, la capacitat de la llum blanca per descompondre’s, a través d'un prisma triangular, en bandes de set colors diversos, anomenats espectre cromàtic. Estaven ordenats segons la seva longitud d'ona: violeta, anyil, blau, verd, groc, taronja i vermell. A més, Newton, també va descobrir el procés recíproc, la síntesi de la llum blanca a partir dels colors de l'espectre cromàtic. Això es pot fer a partir de l'anomenat disc de Newton, en què es posen en ordre els set colors i es fa rodar el disc fins a la velocitat en què l'ull té la percepció que tot el cercle és blanc.[2]
El nostre ull percep una longitud d'ona i la variació de la longitud és la que ens fa veure un color o un altre. Perquè la diferència entre la longitud d'ones sigui notable ha d'anar d'1 nm en les ones de blau, verd i groc a uns 10 nm o més en les ones més llargues del vermell i les més curtes del blau. El nostre ull és capaç de percebre centenars de diverses longituds d'ones i quan els espectres purs de color es barregen o es dilueixen amb més llum blanca, la diversitat de colors que percebem és molt alta.[2]
La percepció depèn de la llum que impacti
Quan la llum impacta en un objecte les característiques d'aquest fan que una part de l'espectre cromàtic es quedi en aquest i una altra part reboti. Aquestes ones que reboten són les que percep l'ull. D'aquesta manera si un material o objecte, com podria ser una poma, reté tots els espectres cromàtics menys l'ona que correspon al vermell, que rebota, nosaltres veurem la poma vermella. Això demostra que el color no és inherent a l'objecte i que depèn de la llum que l'impacti.[3]
La percepció del color que tenim d'un objecte depèn molt del tipus de llum que impacti sobre aquest. El nostre ull és capaç de captar moltíssimes variacions d'ones i, per tant, som capaços de percebre molts tons, saturacions i intensitats diferents. A més, en el nostre món hi ha molta diversitat de llums; la llum més habitual i més natural és la del sol. I igualment la llum solar té moltes variacions, depèn de l'hora del dia, del moment de l'any, del lloc en el món, de si està núvol... per tant ni la llum del sol impacta sempre igual sobre les superfícies. A més hi ha moltes llums artificials amb diverses temperatures, intensitats... i fins i tot hi ha llum de diversos colors (llums violetes, vermelles...), tot i que són menys habituals.
Tot això ens deixa en la conclusió que un mateix objecte el veiem de molts colors diversos, tot i que sempre diguem que és d'un color, ja que el llenguatge generalitza molt el tema dels colors. El nostre cervell sap que una poma és vermella i, encara que per la llum, la vegem, per exemple, més violeta, direm que és vermella. Així i tot, encara que no ho manifestem cada dia en el llenguatge, la llum que impacta en un objecte fa dependre molt la percepció del color que tenim d'aquest.[4]
Trastorns en la percepció del color
Hi ha diversos trastorns en la percepció del color, alguns de més coneguts i altres menys:
L'acromatòpsia i el monocromatisme són la falta total de percepció del color, en el primer cas per manca de cons en la retina i en el segon, per la presència d'un sol tipus de cons.
La discromatòpsia és la discapacitat de la visió dels colors i pot ser congènita o adquirida. La més comuna i coneguda dins aquest grup és el daltonisme, que és un defecte genètic que dificulta la distinció entre colors. El daltonisme té molts graus: pot anar des de la dificultat en la distinció de qualsevol color (acromatòpsia) a la dificultat de distingir certs tons entre vermell i verd.[5]
El daltonisme és hereditari i s'associa al cromosoma Y, per tant és més habitual en els homes. Existeix el daltonisme monocromàtic i el dicromàtic. Dins del daltonisme hi ha moltes variacions, que dificulten la identificació d'un color en concret o altre. Per exemple, amb la protanòpsia hi ha dificultats per identificar les longituds d'ona llarga dels colors vermells. El vermell es percep com un beix fosc i el verd s'assembla al vermell. Hi ha diversos tests per identificar les persones daltòniques. Per exemple el test d'Ishihara, que consisteix en unes làmines fetes de punts de colors i, al mig, un número. Un daltònic no podria identificar el número.[6] També hi ha el test de Fransworth, format per fins a 100 fitxes de colors que el pacient ha d'ordenar.[5]
Balanç de blancs
Quan es fan fotografies la llum influeix moltíssim en com la càmera percep els colors d'una imatge. Per intentar que aquests colors s'assemblin al màxim als reals i normals, és a dir, perquè s'assemblin al color que tindrien si estiguessin il·luminats amb una llum blanca, hi ha el balanç de blancs, que s'encarregat de corregir-los. Es pot fer des de la pròpia càmera que fa la fotografia, dient-li a la càmera quin tipus de llum hi ha perquè aquesta ajusti la fotografia automàticament. Però també es pot fer amb l'edició posterior de la imatge amb programes d'edició com el photoshop.
Sovint s'utilitza el balanç de blancs per donar a la imatge un efecte concret. En lloc d'ajustar-la per portar-la a la il·luminació més neutra possible s'intenta que, forçant la temperatura de la imatge, doni unes sensacions o unes altres.[7]
Sabeu-ne més: article balanç de blancs.
Evolució
Els mecanismes de percepció del color depenen molt de factors evolutius, dels quals es creu que el més destacat és el reconeixement satisfactori de les fonts d'aliment. En els primats herbívors, la percepció del color és essencial per trobar fulles adequades (immadures). Als colibrís, sovint també es reconeixen tipus de flors particulars pel color. D'altra banda, els mamífers nocturns tenen una visió del color menys desenvolupada, ja que es necessita una llum adequada perquè els cons funcionin correctament. Hi ha proves que la llum ultraviolada juga un paper en la percepció del color en moltes branques del regne animal, especialment els insectes. En general, l'espectre òptic engloba les transicions electròniques més comunes en la matèria i, per tant, és la més útil per recollir informació sobre el medi ambient.
L'evolució de la visió del color tricromàtica en els primats es va produir quan els avantpassats dels micos, simis i humans moderns van canviar a l'activitat diürna i van començar a consumir fruites i fulles de plantes amb flors.[8] La visió del color, amb discriminació UV, també està present en diversos artròpodes, els únics animals terrestres a més dels vertebrats que posseeixen aquest tret.[9]
Alguns animals poden distingir els colors en l'espectre ultraviolat. L'espectre UV cau fora del rang visible humà, excepte en alguns pacients amb [[cirurgia de cataractes].[10] Les aus, les tortugues, els llangardaixos, molts peixos i alguns rosegadors tenen receptors UV a la retina.[11] Aquests animals poden veure els patrons UV que es troben a les flors i altres animals salvatges que d'altra manera són invisibles per a l'ull humà.
La visió ultraviolada és una adaptació especialment important en les aus. Permet als ocells detectar petites preses des de la distància, navegar, evitar els depredadors i alimentar-se mentre volen a gran velocitat. Els ocells també utilitzen la seva visió d'ampli espectre per reconèixer altres ocells i en la selecció sexual.[12][13]
Vegeu també
- Ceguesa
- Daltonisme o ceguesa del color
- Llum
- David Hunter Hubel
- Torsten Wiesel
Bibliografia
- Wagner, HJ, Douglas, RH, Frank, TM, Roberts, NW, and Partridge, JC (Jan 27, 2009). "A Novel Vertebrate Eye Using Both Refractive and Reflective Optics". Current Biology 19 (2): 108-114.
- Wilson, M. (1978). "The functional organisation of locust ocelli". Journal of Comparative Physiology (4): 297-316.
- Conway-Morris, S. (1998). The Crucible of Creation. Oxford: Oxford University Press.
- Halder, G., Callaerts, P. and Gehring, W.J. (1995). "Induction of ectopic eyes by targeted expression of the eyeless general in Drosophila". Science 267 (pp. 1788-1792).
- Halder, G., Callaerts, P. and Gehring, W.J. (1995). "New perspectives on eye evolution." Curr. OPIN. Genet. Dev 5 (pp. 602 -609).
- Land, M.F. and Fernald, Russell D. (1992). "The evolution of eyes." Annu Rev Neurosci 15 (pp. 1-29).
- Tomarev, SI, Callaerts, P., Kos, L., Zinovieva, R., Halder, G., Gehring, W., and Piatigorsky, J. (1997). "Squid Pax-6 and eye development." Proc. Natl. Acad. Sci USA, 94 (pp. 2421-2426).
Referències
- ↑ «Upf: Tecnologia de l'audiovisual». [Consulta: 30 novembre 2018].[Enllaç no actiu]
- ↑ 2,0 2,1 «4. La percepción del color» (en castellà). Arxivat de l'original el 2018-12-10. [Consulta: 10 desembre 2018].
- ↑ «La percepción del color | store.pantone.com». Arxivat de l'original el 2018-12-11. [Consulta: 10 desembre 2018].
- ↑ «PERCEPCIÓN: LUZ Y COLOR - artevisual.3a2.com». [Consulta: 10 desembre 2018].[Enllaç no actiu]
- ↑ 5,0 5,1 «Anomalías en la visión de los colores. Acromatopsia y monocromatopsia» (en espanyol europeu), 13-06-2016. [Consulta: 10 desembre 2018].
- ↑ «Test de Ishihara». Arxivat de l'original el 2018-12-04. [Consulta: 10 desembre 2018].
- ↑ blogfotografo. «Si Te Asusta el Término "Balance de Blancos" Necesitas Leer Este Artículo» (en espanyol europeu), 05-11-2012. [Consulta: 10 desembre 2018].
- ↑ How the Mind Works. New York: Norton, 1997, p. 191. ISBN 978-0-393-04535-2.
- ↑ «Molecular evolution of arthropod color vision deduced from multiple opsin genes of jumping spiders». Journal of Molecular Evolution, vol. 66, 2, February 2008, pàg. 130–7. Bibcode: 2008JMolE..66..130K. DOI: 10.1007/s00239-008-9065-9. PMID: 18217181.
- ↑ «Let the light shine in: You don't have to come from another planet to see ultraviolet light». EducationGuardian.co.uk, May 30, 2002.
- ↑ «Retinal receptors in rodents maximally sensitive to ultraviolet light». Nature, vol. 353, 6345, October 1991, pàg. 655–6. Bibcode: 1991Natur.353..655J. DOI: 10.1038/353655a0. PMID: 1922382.
- ↑ Vision, brain, and behavior in birds. Cambridge, Mass: MIT Press, 1993, p. 77–94. ISBN 978-0-262-24036-9.
- ↑ «Ultraviolet Vision in Birds». A: Advances in the Study of Behavior. 29, 2000, p. 159–214.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Percepció del color |