Sit pardalenc d'aiguamoll: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Bot estandarditza crida a plantilla per facilitar-ne el manteniment.
Afegida més informació general, taxonomia i referències.
Línia 1: Línia 1:
⚫
{{Infotaula ésser viu
{{FR|data=desembre de 2021}}
| nom_binomial = Ammospiza caudacuta
⚫
{{Infotaula ésser viu}}
| combinacio_original = Ammodramus caudacutus
| mapa_distribucio = Ammospiza caudacuta map.svg
| peu_mapa_distribucio = {{leftlegend|#FF7F2A|Nidificació|outline=gray}}{{leftlegend|#8d5fd3|Tot l'any|outline=gray}}{{leftlegend|#87aade|No nidificació|outline=gray}}
}}
El '''sit pardalenc d'aiguamoll'''<ref>{{TERMCAT|sit pardalenc d'aiguamoll}} Rev. 10/02/2023{{ca}}</ref> (''Ammospiza caudacuta'') és una [[espècie]] d'[[ocell]] [[passeriforme]] de la [[Família (biologia)|família]] dels [[passerèl·lids]] (Passerellidae) que habita en aiguamolls d'[[Amèrica del Nord]].
El '''sit pardalenc d'aiguamoll'''<ref>{{TERMCAT|sit pardalenc d'aiguamoll}} Rev. 10/02/2023{{ca}}</ref> (''Ammospiza caudacuta'') és una [[espècie]] d'[[ocell]] [[passeriforme]] de la [[Família (biologia)|família]] dels [[passerèl·lids]] (Passerellidae) que habita en aiguamolls d'[[Amèrica del Nord]].


== Distribució i hàbitat ==
Habita en àrees properes a les masses d'aigua, incloent aquelles amb cert grau de salinitat properes a la costa. L'hi troba en les [[Prades canadenques]] i el nord-centro dels [[Estats Units]] (porció septentrional de les Grans Planes). També en el límit sud de la [[Badia de Hudson]], la costa atlàntica del sud del [[Canadà]] i al llarg de la costa oriental dels Estats Units fins a [[Virgínia]].
Només es troba a els [[Aiguamoll|aiguamolls]] amb [[Marea|marees]] al llarg de la costa atlàntica dels Estats Units. Es reprodueix al llarg de la costa nord, des de [[Maine]] fins a la [[badia de Chesapeake]] i hiverna al llarg de la costa sud, des de [[Carolina del Nord]] fins a [[Florida]].<ref name=":1">{{Ref-publicació|article=Saltmarsh Sparrow (Ammodramus caudacutus)|url=https://birdsoftheworld.org/bow/historic/bna/sstspa/1.1/introduction|publicació=The Birds of North America Online|data=1994-01-01|doi=10.2173/bna.112|nom=Jon S.|cognom=Greenlaw|nom2=James D.|cognom2=Rising}}</ref> El '''sit pardalenc d'aiguamoll''' prefereix l'hàbitat de pantans alts, dominat per l'herba de prat salat ([[Spartina|''Spartina patens'']]) i el jonc del pantans ([[Juncus gerardii|''Juncus gerardii'']]), que no s'inunda amb tanta freqüència com els aiguamolls baixos.<ref name=":0">{{Ref-publicació|article=WINTERING DISTRIBUTIONS AND MIGRATION OF SALTMARSH AND NELSON'S SHARP-TAILED SPARROWS|url=http://www.bioone.org/doi/abs/10.1676/05-152.1|publicació=The Wilson Journal of Ornithology|data=2007-09|issn=1559-4491|pàgines=361–377|volum=119|exemplar=3|doi=10.1676/05-152.1|llengua=en|nom=Jon S.|cognom=Greenlaw|nom2=Glen E.|cognom2=Woolfenden}}</ref>


Migra de nit, viatjant per la costa. Aparentment només fa distàncies curtes i la majoria dels individus hiverna al llarg de la costa atlàntica sud.<ref>{{Ref-web|títol=Saltmarsh Sparrow|url=https://www.audubon.org/field-guide/bird/saltmarsh-sparrow|consulta=2023-10-28|llengua=en|editor=Audubon Field Guide}}</ref>
A l'hivern migra el sud dels Estats Units. Hi ha registres accidentals en el límit nord de Mèxic.


== Referències ==
== Comportament ==
{{referències}}


=== Vocalitzacions ===
{{esborrany de passeriforme}}
Només els mascles canten.<ref name=":0" /> El cant és una sèrie complexa de [https://dlc.iec.cat/Results?EntradaText=brunzit&operEntrada=0 brunzits], [[Trinat|trinats]] i [https://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=clapoteig&operEntrada=0 clapoteig] roncs i amb prou feines audibles. Es distingeix del [[sit pardalenc de Nelson]] perquè és un brunzit més fort i com si xiulés seguit d'un «''xip''» brunzit. Els reclams d'ambdues espècies són aguts i indistingibles.<ref>{{Ref-publicació|article=The Sibley field guide to birds of eastern North America|url=http://choicereviews.org/review/10.5860/CHOICE.41-2180|publicació=Choice Reviews Online|data=2003-12-01|issn=0009-4978|pàgines=41–2180–41-2180|volum=41|exemplar=04|doi=10.5860/CHOICE.41-2180|llengua=en}}</ref>
=== Dieta ===
El '''sit pardalenc d'aiguamoll''' s'alimenta a terra al llarg dels canals dels aiguamolls o a la vegetació dels pantans, de vegades sondejant el fang durant la [[marea]] baixa. Més del 80% de la dieta consisteix en [[Mosca (nom comú)|mosques]], [[amfípodes]], [[Celífers|llagostes]] i [[Arna (insecte)|arnes]], especialment les [[Larva|larves]], les [[Pupa|pupes]] i les [[Estratiòmids|mosques soldats]] adultes.<ref name=":2">{{Ref-publicació|article=Nestling diets of coexisting salt marsh sparrows: Opportunism in a food-rich environment|url=http://link.springer.com/10.1007/BF02786527|publicació=Estuaries and Coasts|data=2006-10|issn=1559-2723|pàgines=765–775|volum=29|exemplar=5|doi=10.1007/BF02786527|llengua=en|nom=William|cognom=Post|nom2=Jon S.|cognom2=Greenlaw}}</ref> Durant l'hivern, també menja [[Llavor|llavors]].<ref name=":1" /> És oportunista i no fa fàstics a qualsevol tipus d'aliment.<ref name=":2" />


== Reproducció ==
El '''sit pardalenc d'aiguamol''' no és territorial i té grans àrees d'habitat superposades. Els territoris d'habitat masculins són dues vegades més grans que els de les femelles i poden abastar 50 hectàrees.<ref>{{Ref-publicació|article=Home Range Sizes and Habitat Use of Nelson's and Saltmarsh Sparrows|url=http://www.bioone.org/doi/abs/10.1676/09-149.1|publicació=The Wilson Journal of Ornithology|data=2010-06|issn=1559-4491|pàgines=340–345|volum=122|exemplar=2|doi=10.1676/09-149.1|llengua=en|nom=W. Gregory|cognom=Shriver|nom2=Thomas P.|cognom2=Hodgman|nom3=James P.|cognom3=Gibbs|nom4=Peter D.|cognom4=Vickery}}</ref>


Són [[Promiscuïtat|promiscus]] i la majoria de cries són de descendència mixta.<ref>{{Ref-publicació|article=Extreme Levels of Multiple Mating Characterize the Mating System of the Saltmarsh Sparrow ( Ammodramus caudacutus )|url=https://academic.oup.com/auk/article/127/2/300-307/5148466|publicació=The Auk|data=2010-04|issn=0004-8038|pàgines=300–307|volum=127|exemplar=2|doi=10.1525/auk.2009.09055|llengua=en|nom=Christopher E.|cognom=Hill|nom2=Carina|cognom2=Gjerdrum|nom3=Chris S.|cognom3=Elphick}}</ref> Durant l'època de [[Niu|nidificació]], els mascles recorren llargues distàncies perseguint i copulant amb femelles independentment de la receptivitat. Només les femelles tenen cura dels [[Pollet|polls]], construeixen el niu, [[Incubació|coven]] els [[Ou (biologia)|ous]] i proporcionen menjar a les cries.<ref name=":4">{{Ref-publicació|article=Behavioral and Morphological Diversification in Sharp-Tailed Sparrows (Ammodramus caudacutus) of the Atlantic Coast|url=https://www.jstor.org/stable/4088557|publicació=The Auk|data=1993|issn=0004-8038|pàgines=286–303|volum=110|exemplar=2|nom=Jon S.|cognom=Greenlaw}}</ref> El niu és una copa oberta construïda amb herba, generalment unida a l'herba d'algun tipus de [[Poàcies|poàcea]] com l'''[[Spartina patens]]'' o de [[Jonc|joncs]] (''[[Juncus gerardii]]'') a una alçada de 6 a 15 centímetres. La mida de la [[Posta d'ous|posta]] és de 3 a 5 ous. La incubació comença després de la posta de l'últim ou i triga entre 11 i 12 dies. Les cries [[Emplomada|emplomen]] entre 8 i 11 dies després de l'eclosió però romanen dependents de la mare durant 15 a 20 dies més.<ref name=":1" />
{{Commonscat}}
⚫
{{Bases de dades taxonòmiques}}


La causa principal de la mortalitat en els nius són les [[Inundació|inundacions]] a causa de les tempestes i les [[Marea|marees]] de primavera periòdiques excepcionalment altes que es produeixen cada 28 dies durant la lluna nova. El '''sit pardalenc d'aiguamol''' presenta diverses adaptacions a les inundacions, com ara la reparació del niu, la recuperació d'ous, la re-nidificació ràpida i la sincronització de la reproducció amb el cicle lunar.<ref>{{Ref-publicació|article=NEST SITE SELECTION AND NESTING SUCCESS IN SALTMARSH BREEDING SPARROWS: THE IMPORTANCE OF NEST HABITAT, TIMING, AND STUDY SITE DIFFERENCES|url=https://academic.oup.com/condor/article/107/4/849-862/5152078|publicació=The Condor|data=2005|issn=0010-5422|pàgines=849|volum=107|exemplar=4|doi=10.1650/7723.1|llengua=en|nom=Carina|cognom=Gjerdrum|nom2=Chris S.|cognom2=Elphick|nom3=Margaret|cognom3=Rubega}}</ref><ref name=":3">{{Ref-publicació|article=FLOOD TIDES AFFECT BREEDING ECOLOGY OF TWO SYMPATRIC SHARP-TAILED SPARROWS|url=https://academic.oup.com/auk/article/124/2/552-560/5147821|publicació=The Auk|data=2007|issn=0004-8038|pàgines=552|volum=124|exemplar=2|doi=10.1642/0004-8038(2007)124[552:FTABEO]2.0.CO;2|llengua=en|nom=W. Gregory|cognom=Shriver|nom2=Peter D.|cognom2=Vickery|nom3=Thomas P.|cognom3=Hodgman|nom4=James P.|cognom4=Gibbs}}</ref> La nidificació comença immediatament després d'una marea de primavera, permetent que les cries s'enfilin abans de la següent marea de primavera.<ref name=":3" /> Normalment es crien dos polls per temporada de reproducció.<ref name=":1" />
⚫
[[Categoria:Ammospiza|aiguamoll]]
== Estat de conservació ==
L'estat de conservació del '''sit pardalenc d'aiguamol''' és molt preocupant a causa de la pèrdua d'hàbitat que provoca la fragmentació en petites poblacions.<ref name=":1" /><ref>{{Ref-publicació|article=SITE FIDELITY, PHILOPATRY, AND SURVIVAL OF PROMISCUOUS SALTMARSH SHARP-TAILED SPARROWS IN RHODE ISLAND|url=https://academic.oup.com/auk/article/118/4/888-899/5147313|publicació=The Auk|data=2001|issn=0004-8038|pàgines=888|volum=118|exemplar=4|doi=10.1642/0004-8038(2001)118[0888:SFPASO]2.0.CO;2|llengua=en|nom=Deborah A.|cognom=DiQuinzio|nom2=Peter W. C.|cognom2=Paton|nom3=William R.|cognom3=Eddleman}}</ref> Les [[Maresma (ecosistema)|maresmes]] són un dels hàbitats més amenaçats del món per l'extensió natural limitada, la llarga història de modificació humana i l'[[Pujada del nivell del mar|augment anticipat del nivell del mar]].<ref>{{Ref-publicació|article=Centuries of Human-Driven Change in Salt Marsh Ecosystems|url=https://www.annualreviews.org/doi/10.1146/annurev.marine.010908.163930|publicació=Annual Review of Marine Science|data=2009-01-01|issn=1941-1405|pàgines=117–141|volum=1|exemplar=1|doi=10.1146/annurev.marine.010908.163930|llengua=en|nom=K. Bromberg|cognom=Gedan|nom2=B.R.|cognom2=Silliman|nom3=M.D.|cognom3=Bertness}}</ref> La propagació de les ''[[Phragmites]]'' (canya invasora) també ha contribuït a la pèrdua d'hàbitat. El '''sit pardalenc d'aiguamol''' és molt sensible a l'augment del nivell del mar per les inundacions que provoquen la destrucció dels nius.<ref>{{Ref-publicació|article=Planning for Sea-level Rise: Quantifying Patterns of Saltmarsh Sparrow ( Ammodramus Caudacutus ) Nest Flooding Under Current Sea-level Conditions|url=https://academic.oup.com/auk/article/128/2/393-403/5148682|publicació=The Auk|data=2011-04|pàgines=393–403|volum=128|exemplar=2|doi=10.1525/auk.2011.10178|llengua=en|nom=Trina S.|cognom=Bayard|nom2=Chris S.|cognom2=Elphick}}</ref> A més, és especialment susceptible a la bioacumulació de mercuri, però els efectes d'aquest sobre la supervivència no estan clars.<ref>{{Ref-publicació|article=Mercury in breeding saltmarsh sparrows (Ammodramus caudacutus caudacutus)|url=http://link.springer.com/10.1007/s10646-011-0740-z|publicació=Ecotoxicology|data=2011-11|issn=0963-9292|pàgines=1984–1991|volum=20|exemplar=8|doi=10.1007/s10646-011-0740-z|llengua=en|nom=Oksana P.|cognom=Lane|nom2=Kathleen M.|cognom2=O’Brien|nom3=David C.|cognom3=Evers|nom4=Thomas P.|cognom4=Hodgman|nom5=Andrew|cognom5=Major}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Mercury levels of Nelson’s and saltmarsh sparrows at wintering grounds in Virginia, USA|url=http://link.springer.com/10.1007/s10646-011-0710-5|publicació=Ecotoxicology|data=2011-11|issn=0963-9292|pàgines=1773–1779|volum=20|exemplar=8|doi=10.1007/s10646-011-0710-5|llengua=en|nom=Daniel A.|cognom=Cristol|nom2=Fletcher M.|cognom2=Smith|nom3=Claire W.|cognom3=Varian-Ramos|nom4=Bryan D.|cognom4=Watts}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Characterization of Mercury and Its Risk in Nelson’s, Saltmarsh, and Seaside Sparrows|url=https://dx.plos.org/10.1371/journal.pone.0044446|publicació=PLoS ONE|data=2012-09-04|issn=1932-6203|pmc=PMC3433451|pmid=22962614|pàgines=e44446|volum=7|exemplar=9|doi=10.1371/journal.pone.0044446|llengua=en|nom=Virginia L.|cognom=Winder}}</ref>

Les poblacions de '''sit pardalenc d'aiguamol''' van disminuir entre un 5% i un 9% anual entre la dècada de 1990 i la dècada de 2010, donant lloc a una disminució total de més del 75%.<ref name=":1" /><ref>{{Ref-publicació|article=Population abundance and trends of Saltmarsh (Ammodramus caudacutus) and Nelson’s (A. nelsoni) Sparrows: influence of sea levels and precipitation|url=http://link.springer.com/10.1007/s10336-015-1266-6|publicació=Journal of Ornithology|data=2016-01|issn=2193-7192|pàgines=189–200|volum=157|exemplar=1|doi=10.1007/s10336-015-1266-6|llengua=en|nom=W. Gregory|cognom=Shriver|nom2=Kathleen M.|cognom2=O’Brien|nom3=Mark J.|cognom3=Ducey|nom4=Thomas P.|cognom4=Hodgman}}</ref> Si no es fa cap intervenció, es preveu que s'extingeixi el 2050.<ref name=":1" /> El '''sit pardalenc d'aiguamol''' va ser inclòs a la llista d'observació d'ocells de l'estat d'Amèrica del Nord del 2016 amb una puntuació de preocupació de 19 sobre 20,<ref>{{Ref-web|títol=Species Assessment Summary and Watch List|url=https://www.stateofthebirds.org/2016/resources/species-assessments/|consulta=2023-10-29|llengua=en-US|editor=North American Bird Conservation Initiative - State of North America's Birds 2016}}</ref> i el [[Servei de Pesca i Fauna Salvatge dels Estats Units]] du a terme una revisió de l'estat per determinar si l'espècie s'ha d'incloure a la llista de la [[Endangered Species Act|llei ambiental d'espècies en perill d'extinció]].<ref>{{Ref-web|títol=Saltmarsh Sparrow (Ammodramus caudacutus)|url=https://www.fws.gov/species/saltmarsh-sparrow-ammodramus-caudacutus|consulta=2023-10-29|llengua=en|editor=U.S. Fish & Wildlife Service}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Saltmarsh sparrow peer review plan for SSA|url=https://www.fws.gov/media/saltmarsh-sparrow-peer-review-plan-ssa|data=2019-09-01|consulta=2023-10-29|llengua=en|editor=FWS.gov}}</ref> La població total es va estimar en 53.000 el 2016.<ref>{{Ref-publicació|article=Population estimates for tidal marsh birds of high conservation concern in the northeastern USA from a design-based survey|url=https://academic.oup.com/condor/article/118/2/274-288/5153269|publicació=The Condor|data=2016-05|issn=0010-5422|pàgines=274–288|volum=118|exemplar=2|doi=10.1650/CONDOR-15-30.1|llengua=en|nom=Whitney A.|cognom=Wiest|nom2=Maureen D.|cognom2=Correll|nom3=Brian J.|cognom3=Olsen|nom4=Chris S.|cognom4=Elphick|nom5=Thomas P.|cognom5=Hodgman}}</ref>

== Taxonomia ==
El nom de l'espècie “''caudacuta”'' és llatí i significa "cua afilada".<ref>{{Ref-llibre|títol=Birds of the Sierra Nevada: Their Natural History, Status, and Distribution|url=https://www.degruyter.com/document/doi/10.1525/9780520954472/html|editorial=University of California Press|data=2019-12-31|isbn=978-0-520-95447-2|doi=10.1525/9780520954472|nom=Ted|cognom=Beedy|nom2=Ed|cognom2=Pandolfino}}</ref> Els parents més propers són el [[sit pardalenc de Nelson]] (''Ammospiza nelsonii'') i el [[sit d'aiguamoll]] (''Ammospiza maritim''a).<ref>{{Ref-publicació|article=Skeletal Analysis of the Ammodramus-ammospiza Grassland Sparrow Complex: A Numerical Taxonomic Study|url=https://www.jstor.org/stable/4083751|publicació=The Auk|data=1971|issn=0004-8038|pàgines=567–590|volum=88|exemplar=3|nom=Jerome D.|cognom=Robins|nom2=Gary D.|cognom2=Schnell}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Patterns of Mitochondrial DNA and Allozyme Evolution in the Avian Genus Ammodramus|url=https://academic.oup.com/sysbio/article-lookup/doi/10.2307/2992452|publicació=Systematic Zoology|data=1990-06|pàgines=148|volum=39|exemplar=2|doi=10.2307/2992452|nom=Robert M.|cognom=Zink|nom2=John C.|cognom2=Avise}}</ref>

En un principi es creia que tant el '''sit pardalenc d'aiguamol''' com el sit pardalenc de Nelson eren una sola espècie, anomenada pardal de cua afilada. Evidències en l'[[ADN mitocondrial]]<ref>{{Ref-publicació|article=Patterns of Mitochondrial DNA and Allozyme Evolution in the Avian Genus Ammodramus|url=https://academic.oup.com/sysbio/article-lookup/doi/10.2307/2992452|publicació=Systematic Zoology|data=1990-06|pàgines=148|volum=39|exemplar=2|doi=10.2307/2992452|nom=Robert M.|cognom=Zink|nom2=John C.|cognom2=Avise}}</ref> suggereixen que les dues espècies van [[Divergència genètica|divergir]] fa uns 600.000 anys.<ref>{{Ref-publicació|article=Application of Genealogical-Concordance Principles to the Taxonomy and Evolutionary History of the Sharp-Tailed Sparrow (Ammodramus caudacutus)|url=https://academic.oup.com/auk/article/110/4/844-856/5173407|publicació=The Auk|data=1993-10|pàgines=844–856|volum=110|exemplar=4|doi=10.2307/4088638|nom=James D.|cognom=Rising|nom2=John C.|cognom2=Avise}}</ref> Es creu que una [[Edat glacial|glaciació]] del [[Plistocè]] va separar el sit [[Primogenitura|primogèni]] en poblacions de l'interior i de la costa. El sit de l'interior es va convertir en un especialista en aiguamolls d'aigua dolça no mareal, mentre que el sit costaner es va convertir en un especialista en maresmes salades.<ref name=":4" /> Recentment, el sit pardalenc de Nelson ha ampliat la seva àrea de distribució per incloure les maresmes costaneres i el [[mestissatge]] es produeix on les dues espècies es superposen.<ref>{{Ref-publicació|article=CONCORDANCE BETWEEN MORPHOLOGICAL AND MOLECULAR MARKERS IN ASSESSING HYBRIDIZATION BETWEEN SHARP-TAILED SPARROWS IN NEW ENGLAND|url=https://academic.oup.com/auk/article/122/1/94-107/5147466|publicació=The Auk|data=2005|issn=0004-8038|pàgines=94|volum=122|exemplar=1|doi=10.1642/0004-8038(2005)122[0094:CBMAMM]2.0.CO;2|llengua=en|nom=W. Gregory|cognom=Shriver|nom2=James P.|cognom2=Gibbs|nom3=Peter D.|cognom3=Vickery|nom4=H. Lisle|cognom4=Gibbs|nom5=Thomas P.|cognom5=Hodgman}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Genetic Barcode RFLP Analysis of the Nelson's and Saltmarsh Sparrow Hybrid Zone|url=http://www.bioone.org/doi/abs/10.1676/10-134.1|publicació=The Wilson Journal of Ornithology|data=2011-06|issn=1559-4491|pàgines=316–322|volum=123|exemplar=2|doi=10.1676/10-134.1|llengua=en|nom=Jennifer|cognom=Walsh|nom2=Adrienne I.|cognom2=Kovach|nom3=Oksana P.|cognom3=Lane|nom4=Kathleen M.|cognom4=O'Brien|nom5=Kimberly J.|cognom5=Babbitt}}</ref>

Es reconeixen dues [[Subespècie|subespècies]]:<ref>{{Ref-web|títol=Sparrows – IOC World Bird List v13.2g|url=https://www.worldbirdnames.org/new/bow/sparrows/|consulta=2023-10-14|llengua=en-US|nom=Frank|cognom=Gill|nom2=David|cognom2=Donsker|any=2023|editor=[[Congrés_Ornitològic_Internacional|IOC]]}}</ref>

* ''A. c. caudacuta'' ([[Johann Friedrich Gmelin|Gmelin]], 1788), la subespècie nominal, localitzada al nord-est del [[Estats Units d'Amèrica|USA]], cria des de [[Maine]] fins a [[Nova Jersey]],
* ''A. c. diversa'' ([[Lois Bennett Bishop|Bishop]], 1901), a l'est d'USA, cria a [[Maryland]] i [[Virgínia]]. Té ratlles més contrastades a l'esquena i una capçada més fosca que ''A. c. caudacuta''.<ref>{{Ref-web|url=https://www.biodiversitylibrary.org/item/224629#page/168/mode/1up|títol=Photo Essay: Subspecies of Saltmarsh Sparrow and Nelson's Sparrow|llengua=en|editor=North American Birds|data=2011|nom=Fletcher M|cognom=Smith|format=PDF|pàgina=368–377|obra=vol . 65 (2)}}</ref>

== Referències ==
{{Referències}}

{{Projectes germans}}
⚫
{{Bases de dades taxonòmiques}}
⚫
[[Categoria:Passerèl·lids]]
[[Categoria:Llistes d'ocells d'Amèrica]]

Revisió del 14:43, 1 nov 2023

Infotaula d'ésser viuSit pardalenc d'aiguamoll
Ammospiza caudacuta

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
En perill
UICN22721129 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaPasserellidae
GènereAmmospiza
EspècieAmmospiza caudacuta
Nomenclatura
ProtònimAmmodramus caudacutus
Distribució

     Nidificació     Tot l'any     No nidificació

El sit pardalenc d'aiguamoll[1] (Ammospiza caudacuta) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels passerèl·lids (Passerellidae) que habita en aiguamolls d'Amèrica del Nord.

Distribució i hàbitat

Només es troba a els aiguamolls amb marees al llarg de la costa atlàntica dels Estats Units. Es reprodueix al llarg de la costa nord, des de Maine fins a la badia de Chesapeake i hiverna al llarg de la costa sud, des de Carolina del Nord fins a Florida.[2] El sit pardalenc d'aiguamoll prefereix l'hàbitat de pantans alts, dominat per l'herba de prat salat (Spartina patens) i el jonc del pantans (Juncus gerardii), que no s'inunda amb tanta freqüència com els aiguamolls baixos.[3]

Migra de nit, viatjant per la costa. Aparentment només fa distàncies curtes i la majoria dels individus hiverna al llarg de la costa atlàntica sud.[4]

Comportament

Vocalitzacions

Només els mascles canten.[3] El cant és una sèrie complexa de brunzits, trinats i clapoteig roncs i amb prou feines audibles. Es distingeix del sit pardalenc de Nelson perquè és un brunzit més fort i com si xiulés seguit d'un «xip» brunzit. Els reclams d'ambdues espècies són aguts i indistingibles.[5]

Dieta

El sit pardalenc d'aiguamoll s'alimenta a terra al llarg dels canals dels aiguamolls o a la vegetació dels pantans, de vegades sondejant el fang durant la marea baixa. Més del 80% de la dieta consisteix en mosques, amfípodes, llagostes i arnes, especialment les larves, les pupes i les mosques soldats adultes.[6] Durant l'hivern, també menja llavors.[2] És oportunista i no fa fàstics a qualsevol tipus d'aliment.[6]

Reproducció

El sit pardalenc d'aiguamol no és territorial i té grans àrees d'habitat superposades. Els territoris d'habitat masculins són dues vegades més grans que els de les femelles i poden abastar 50 hectàrees.[7]

Són promiscus i la majoria de cries són de descendència mixta.[8] Durant l'època de nidificació, els mascles recorren llargues distàncies perseguint i copulant amb femelles independentment de la receptivitat. Només les femelles tenen cura dels polls, construeixen el niu, coven els ous i proporcionen menjar a les cries.[9] El niu és una copa oberta construïda amb herba, generalment unida a l'herba d'algun tipus de poàcea com l'Spartina patens o de joncs (Juncus gerardii) a una alçada de 6 a 15 centímetres. La mida de la posta és de 3 a 5 ous. La incubació comença després de la posta de l'últim ou i triga entre 11 i 12 dies. Les cries emplomen entre 8 i 11 dies després de l'eclosió però romanen dependents de la mare durant 15 a 20 dies més.[2]

La causa principal de la mortalitat en els nius són les inundacions a causa de les tempestes i les marees de primavera periòdiques excepcionalment altes que es produeixen cada 28 dies durant la lluna nova. El sit pardalenc d'aiguamol presenta diverses adaptacions a les inundacions, com ara la reparació del niu, la recuperació d'ous, la re-nidificació ràpida i la sincronització de la reproducció amb el cicle lunar.[10][11] La nidificació comença immediatament després d'una marea de primavera, permetent que les cries s'enfilin abans de la següent marea de primavera.[11] Normalment es crien dos polls per temporada de reproducció.[2]

Estat de conservació

L'estat de conservació del sit pardalenc d'aiguamol és molt preocupant a causa de la pèrdua d'hàbitat que provoca la fragmentació en petites poblacions.[2][12] Les maresmes són un dels hàbitats més amenaçats del món per l'extensió natural limitada, la llarga història de modificació humana i l'augment anticipat del nivell del mar.[13] La propagació de les Phragmites (canya invasora) també ha contribuït a la pèrdua d'hàbitat. El sit pardalenc d'aiguamol és molt sensible a l'augment del nivell del mar per les inundacions que provoquen la destrucció dels nius.[14] A més, és especialment susceptible a la bioacumulació de mercuri, però els efectes d'aquest sobre la supervivència no estan clars.[15][16][17]

Les poblacions de sit pardalenc d'aiguamol van disminuir entre un 5% i un 9% anual entre la dècada de 1990 i la dècada de 2010, donant lloc a una disminució total de més del 75%.[2][18] Si no es fa cap intervenció, es preveu que s'extingeixi el 2050.[2] El sit pardalenc d'aiguamol va ser inclòs a la llista d'observació d'ocells de l'estat d'Amèrica del Nord del 2016 amb una puntuació de preocupació de 19 sobre 20,[19] i el Servei de Pesca i Fauna Salvatge dels Estats Units du a terme una revisió de l'estat per determinar si l'espècie s'ha d'incloure a la llista de la llei ambiental d'espècies en perill d'extinció.[20][21] La població total es va estimar en 53.000 el 2016.[22]

Taxonomia

El nom de l'espècie “caudacuta” és llatí i significa "cua afilada".[23] Els parents més propers són el sit pardalenc de Nelson (Ammospiza nelsonii) i el sit d'aiguamoll (Ammospiza maritima).[24][25]

En un principi es creia que tant el sit pardalenc d'aiguamol com el sit pardalenc de Nelson eren una sola espècie, anomenada pardal de cua afilada. Evidències en l'ADN mitocondrial[26] suggereixen que les dues espècies van divergir fa uns 600.000 anys.[27] Es creu que una glaciació del Plistocè va separar el sit primogèni en poblacions de l'interior i de la costa. El sit de l'interior es va convertir en un especialista en aiguamolls d'aigua dolça no mareal, mentre que el sit costaner es va convertir en un especialista en maresmes salades.[9] Recentment, el sit pardalenc de Nelson ha ampliat la seva àrea de distribució per incloure les maresmes costaneres i el mestissatge es produeix on les dues espècies es superposen.[28][29]

Es reconeixen dues subespècies:[30]

  • A. c. caudacuta (Gmelin, 1788), la subespècie nominal, localitzada al nord-est del USA, cria des de Maine fins a Nova Jersey,
  • A. c. diversa (Bishop, 1901), a l'est d'USA, cria a Maryland i Virgínia. Té ratlles més contrastades a l'esquena i una capçada més fosca que A. c. caudacuta.[31]

Referències

  1. ↑ «Sit pardalenc d'aiguamoll». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/02/2023(català)
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Greenlaw, Jon S.; Rising, James D. «Saltmarsh Sparrow (Ammodramus caudacutus)». The Birds of North America Online, 01-01-1994. DOI: 10.2173/bna.112.
  3. ↑ 3,0 3,1 Greenlaw, Jon S.; Woolfenden, Glen E. «WINTERING DISTRIBUTIONS AND MIGRATION OF SALTMARSH AND NELSON'S SHARP-TAILED SPARROWS» (en anglès). The Wilson Journal of Ornithology, 119, 3, 2007-09, pàg. 361–377. DOI: 10.1676/05-152.1. ISSN: 1559-4491.
  4. ↑ «Saltmarsh Sparrow» (en anglès). Audubon Field Guide. [Consulta: 28 octubre 2023].
  5. ↑ «The Sibley field guide to birds of eastern North America» (en anglès). Choice Reviews Online, 41, 04, 01-12-2003, pàg. 41–2180–41-2180. DOI: 10.5860/CHOICE.41-2180. ISSN: 0009-4978.
  6. ↑ 6,0 6,1 Post, William; Greenlaw, Jon S. «Nestling diets of coexisting salt marsh sparrows: Opportunism in a food-rich environment» (en anglès). Estuaries and Coasts, 29, 5, 2006-10, pàg. 765–775. DOI: 10.1007/BF02786527. ISSN: 1559-2723.
  7. ↑ Shriver, W. Gregory; Hodgman, Thomas P.; Gibbs, James P.; Vickery, Peter D. «Home Range Sizes and Habitat Use of Nelson's and Saltmarsh Sparrows» (en anglès). The Wilson Journal of Ornithology, 122, 2, 2010-06, pàg. 340–345. DOI: 10.1676/09-149.1. ISSN: 1559-4491.
  8. ↑ Hill, Christopher E.; Gjerdrum, Carina; Elphick, Chris S. «Extreme Levels of Multiple Mating Characterize the Mating System of the Saltmarsh Sparrow ( Ammodramus caudacutus )» (en anglès). The Auk, 127, 2, 2010-04, pàg. 300–307. DOI: 10.1525/auk.2009.09055. ISSN: 0004-8038.
  9. ↑ 9,0 9,1 Greenlaw, Jon S. «Behavioral and Morphological Diversification in Sharp-Tailed Sparrows (Ammodramus caudacutus) of the Atlantic Coast». The Auk, 110, 2, 1993, pàg. 286–303. ISSN: 0004-8038.
  10. ↑ Gjerdrum, Carina; Elphick, Chris S.; Rubega, Margaret «NEST SITE SELECTION AND NESTING SUCCESS IN SALTMARSH BREEDING SPARROWS: THE IMPORTANCE OF NEST HABITAT, TIMING, AND STUDY SITE DIFFERENCES» (en anglès). The Condor, 107, 4, 2005, pàg. 849. DOI: 10.1650/7723.1. ISSN: 0010-5422.
  11. ↑ 11,0 11,1 Shriver, W. Gregory; Vickery, Peter D.; Hodgman, Thomas P.; Gibbs, James P. «FLOOD TIDES AFFECT BREEDING ECOLOGY OF TWO SYMPATRIC SHARP-TAILED SPARROWS» (en anglès). The Auk, 124, 2, 2007, pàg. 552. DOI: 10.1642/0004-8038(2007)124[552:FTABEO]2.0.CO;2. ISSN: 0004-8038.
  12. ↑ DiQuinzio, Deborah A.; Paton, Peter W. C.; Eddleman, William R. «SITE FIDELITY, PHILOPATRY, AND SURVIVAL OF PROMISCUOUS SALTMARSH SHARP-TAILED SPARROWS IN RHODE ISLAND» (en anglès). The Auk, 118, 4, 2001, pàg. 888. DOI: 10.1642/0004-8038(2001)118[0888:SFPASO]2.0.CO;2. ISSN: 0004-8038.
  13. ↑ Gedan, K. Bromberg; Silliman, B.R.; Bertness, M.D. «Centuries of Human-Driven Change in Salt Marsh Ecosystems» (en anglès). Annual Review of Marine Science, 1, 1, 01-01-2009, pàg. 117–141. DOI: 10.1146/annurev.marine.010908.163930. ISSN: 1941-1405.
  14. ↑ Bayard, Trina S.; Elphick, Chris S. «Planning for Sea-level Rise: Quantifying Patterns of Saltmarsh Sparrow ( Ammodramus Caudacutus ) Nest Flooding Under Current Sea-level Conditions» (en anglès). The Auk, 128, 2, 2011-04, pàg. 393–403. DOI: 10.1525/auk.2011.10178.
  15. ↑ Lane, Oksana P.; O’Brien, Kathleen M.; Evers, David C.; Hodgman, Thomas P.; Major, Andrew «Mercury in breeding saltmarsh sparrows (Ammodramus caudacutus caudacutus)» (en anglès). Ecotoxicology, 20, 8, 2011-11, pàg. 1984–1991. DOI: 10.1007/s10646-011-0740-z. ISSN: 0963-9292.
  16. ↑ Cristol, Daniel A.; Smith, Fletcher M.; Varian-Ramos, Claire W.; Watts, Bryan D. «Mercury levels of Nelson’s and saltmarsh sparrows at wintering grounds in Virginia, USA» (en anglès). Ecotoxicology, 20, 8, 2011-11, pàg. 1773–1779. DOI: 10.1007/s10646-011-0710-5. ISSN: 0963-9292.
  17. ↑ Winder, Virginia L. «Characterization of Mercury and Its Risk in Nelson’s, Saltmarsh, and Seaside Sparrows» (en anglès). PLoS ONE, 7, 9, 04-09-2012, pàg. e44446. DOI: 10.1371/journal.pone.0044446. ISSN: 1932-6203. PMC: PMC3433451. PMID: 22962614.
  18. ↑ Shriver, W. Gregory; O’Brien, Kathleen M.; Ducey, Mark J.; Hodgman, Thomas P. «Population abundance and trends of Saltmarsh (Ammodramus caudacutus) and Nelson’s (A. nelsoni) Sparrows: influence of sea levels and precipitation» (en anglès). Journal of Ornithology, 157, 1, 2016-01, pàg. 189–200. DOI: 10.1007/s10336-015-1266-6. ISSN: 2193-7192.
  19. ↑ «Species Assessment Summary and Watch List» (en anglès americà). North American Bird Conservation Initiative - State of North America's Birds 2016. [Consulta: 29 octubre 2023].
  20. ↑ «Saltmarsh Sparrow (Ammodramus caudacutus)» (en anglès). U.S. Fish & Wildlife Service. [Consulta: 29 octubre 2023].
  21. ↑ «Saltmarsh sparrow peer review plan for SSA» (en anglès). FWS.gov, 01-09-2019. [Consulta: 29 octubre 2023].
  22. ↑ Wiest, Whitney A.; Correll, Maureen D.; Olsen, Brian J.; Elphick, Chris S.; Hodgman, Thomas P. «Population estimates for tidal marsh birds of high conservation concern in the northeastern USA from a design-based survey» (en anglès). The Condor, 118, 2, 2016-05, pàg. 274–288. DOI: 10.1650/CONDOR-15-30.1. ISSN: 0010-5422.
  23. ↑ Beedy, Ted; Pandolfino, Ed. Birds of the Sierra Nevada: Their Natural History, Status, and Distribution. University of California Press, 2019-12-31. DOI 10.1525/9780520954472. ISBN 978-0-520-95447-2. 
  24. ↑ Robins, Jerome D.; Schnell, Gary D. «Skeletal Analysis of the Ammodramus-ammospiza Grassland Sparrow Complex: A Numerical Taxonomic Study». The Auk, 88, 3, 1971, pàg. 567–590. ISSN: 0004-8038.
  25. ↑ Zink, Robert M.; Avise, John C. «Patterns of Mitochondrial DNA and Allozyme Evolution in the Avian Genus Ammodramus». Systematic Zoology, 39, 2, 1990-06, pàg. 148. DOI: 10.2307/2992452.
  26. ↑ Zink, Robert M.; Avise, John C. «Patterns of Mitochondrial DNA and Allozyme Evolution in the Avian Genus Ammodramus». Systematic Zoology, 39, 2, 1990-06, pàg. 148. DOI: 10.2307/2992452.
  27. ↑ Rising, James D.; Avise, John C. «Application of Genealogical-Concordance Principles to the Taxonomy and Evolutionary History of the Sharp-Tailed Sparrow (Ammodramus caudacutus)». The Auk, 110, 4, 1993-10, pàg. 844–856. DOI: 10.2307/4088638.
  28. ↑ Shriver, W. Gregory; Gibbs, James P.; Vickery, Peter D.; Gibbs, H. Lisle; Hodgman, Thomas P. «CONCORDANCE BETWEEN MORPHOLOGICAL AND MOLECULAR MARKERS IN ASSESSING HYBRIDIZATION BETWEEN SHARP-TAILED SPARROWS IN NEW ENGLAND» (en anglès). The Auk, 122, 1, 2005, pàg. 94. DOI: 10.1642/0004-8038(2005)122[0094:CBMAMM]2.0.CO;2. ISSN: 0004-8038.
  29. ↑ Walsh, Jennifer; Kovach, Adrienne I.; Lane, Oksana P.; O'Brien, Kathleen M.; Babbitt, Kimberly J. «Genetic Barcode RFLP Analysis of the Nelson's and Saltmarsh Sparrow Hybrid Zone» (en anglès). The Wilson Journal of Ornithology, 123, 2, 2011-06, pàg. 316–322. DOI: 10.1676/10-134.1. ISSN: 1559-4491.
  30. ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Sparrows – IOC World Bird List v13.2g» (en anglès americà). IOC, 2023. [Consulta: 14 octubre 2023].
  31. ↑ Smith, Fletcher M. «Photo Essay: Subspecies of Saltmarsh Sparrow and Nelson's Sparrow» (PDF) (en anglès). vol . 65 (2) p. 368–377. North American Birds, 2011.
En altres projectes de Wikimedia:
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sit_pardalenc_d%27aiguamoll&oldid=32627105»