Fecundació: diferència entre les revisions
fecundació en les plantes |
|||
| Línia 13: | Línia 13: | ||
:* '''Fecundació interna''': els espermatozoides passen al cos de la femella injectats per òrgans copuladores en el curs d'un acoblament, o bé són presos per la femella en forma d'un [[espermatòfor]] alliberat prèviament pel mascle. |
:* '''Fecundació interna''': els espermatozoides passen al cos de la femella injectats per òrgans copuladores en el curs d'un acoblament, o bé són presos per la femella en forma d'un [[espermatòfor]] alliberat prèviament pel mascle. |
||
:* '''Fecundació externa''': pròpia dels animals aquàtics, implica que òvuls sense fecundar i espermatozoides siguin abocaments a l'aigua, on realitzen la seva trobada. |
:* '''Fecundació externa''': pròpia dels animals aquàtics, implica que òvuls sense fecundar i espermatozoides siguin abocaments a l'aigua, on realitzen la seva trobada. |
||
== La fecudació en les plantes == |
|||
=== Plantes amb flor === |
|||
Després de la [[pol·linització]] carpel·lar, el gra de pol·len germina a causa d’un fluid dolç segregat per l'estigma madur (que sobretot conté sacarosa). De cada gra de pol·len, creix un [[tub pol·línic]] que intenta viatjar cap a l'ovari obrint una ruta a través del teixit femení. El teixit vegetatiu (o tub) i els nuclis generatius del gra de pol·len passen al seu respectiu tub pol·línic. Quan el gra de [[pol·len]] s'adhereix a l’[[estigma]] del [[carpel]] (estructura reproductiva femenina), creix un tub pol·línic i penetra en l’[[òvul]] per un porus petit anomenat [[micròpil]]. |
|||
El tub pol·línic no arriba directament a l'ovari en línia recta. Viatja prop de la superfície de l’[[estil (botànica)|estil]] i s’arrissa cap a la part inferior de l'ovari, és a dir a prop del receptacle, es trenca a través de l'òvul i pel micròpil (l’obertura a la paret de l'òvul) de manera que el tub pol·línic fa una "explosió" dins del sac embrionari. |
|||
Un cop fecundat, l'ovari comença a inflar-se i es convertirà en el [[fruit]].<ref>{{Ref-llibre | last = Johnstone | first = Adam | title = Biology: facts & practice for A level | publisher = Oxford University Press | date = | location = | isbn = 0-19-914766-3 | pages = 95 }}</ref> Amb fruits de múltiples llavors, calen múltiples grans de pol·len per a la singàmia amb cada òvul. El citoplasma vegetatiu (o tub) controla el creixement del tub pol·línic. [[Enzim]]s hidrolítics són secretats pel tub pol·línic que digereix el teixit femení a mesura que el tub va baixant i creixent cap a l'estigma i l'estil; el teixit digerit s’utilitza com a font de nutrients per al tub pol·línic mentre creix. Durant el seu creixement cap a l’ovari, el nucli generatiu es divideix per a produir dos nuclis d’esperma diferents (nombre haploide de cromosomes.<ref name="handbook_of_plant_science">{{Cite book | title = Handbook of plant science | year = 2007 | publisher = John Wiley | location = Chichester, West Sussex, England | isbn = 978-0-470-05723-0 | pages = 466 }}</ref> –un tub pol·línic en creixement, per tant, conté tres nuclis separats, dos espermes i un tub.<ref name="biology_today_a01">{{Cite book | last1 = Kirk | first1 = David | last2 = Starr | first2 = Cecie | title = Biology today | year = 1975 | publisher = CRM | location = [Del Mar, Calif.] | isbn = 978-0-394-31093-0 | pages = 93 }}</ref> Els espermes estan interconnectats i són dimòrfics, el més gran, en cert nombre de plantes, també està unit al nucli del tub i els nuclis dels espermes interconnectats i els nuclis del tub formen la "unitat germinal masculina". <ref>{{Cite book | last1 = Raghavan | first1 = V. (Valayamghat) | title = Double fertilization : embryo and endosperm development in flowering plant | year = 2006 | publisher = Springer-Verlag | location = Berlin | isbn = 978-3-540-27791-0 | pages = 12 }}</ref> |
|||
La doble fertilització és el procés de les [[angiospermes]] (plantes amb flor) en el qual dos nuclis espermàtics de cada tub pol·línic fecunden dues cèl·lules cèl·lules en un ovari. Quan el tub pol·línic arriba a l'ovari, el nucli del tub pol·línic es desintegra i les dues cèl·lules espermàtiques s’alliberen dins d'aquest, una de les dues cèl·lules espermàtiques fecunda la cèl·lula-ou (a la part inferior de l'òvul a prop del micròpil), formant un [[zigot]] [[diploide]] (2n). En aquest punt és quan es té lloc la pròpia fecundació. Cal distingir que la pol·linitzacióo i la fecundació són dos processos diferents. L'altra cèl·lula espermàtica es fusiona amd dos nuclis polars haploides (que es troben en la cèl·lula central) en el centre del sac embrionari (o òvul). La cèl·lula que esdevé és triploide (3n). Aquesta cèl·lula triploide es divideix per mitosi i forma l'endosperma, un teixit ric en nutrients, dins de la [[llavor]]. |
|||
==Fecundació en humans== |
==Fecundació en humans== |
||
| Línia 34: | Línia 51: | ||
* [[Espermatogènesi]]. |
* [[Espermatogènesi]]. |
||
* [[Fecundació interna]]. |
* [[Fecundació interna]]. |
||
==Referències== |
|||
<references /> |
|||
{{Esborrany de biologia}} |
{{Esborrany de biologia}} |
||
Revisió del 12:10, 19 maig 2011
La fecundació és proces mitjançant el qual dos gàmetes, un òvul i un espermatozoide, s'uneixen per formar un zigot. Forma part de la reproducció sexual present en la immensa majoria d'eucariotes.
Modalitats de fecundació
- Segons les similituds i diferències entre els gàmetes:
- Fecundació isogàmica o isogàmia: Unió de dos gàmetes que són idèntics en grandària i estructura; freqüent només en alguns grups, com els protozoa.
- Fecundació anisogàmica o anisogàmia: Unió de dues gàmetes diferents tant en grandària com en estructura, un masculí i altre femení. El més freqüent en la major part dels grups vius.
- Fecundació ovogàmica o ovogàmia: gàmetes molt diferents: el femení és gran i immòbil i aporta totes les reserves nutritives al zigot, mentre que el masculí és petit i mòbil.
- Segons els individus participants:
- Fecundació creuada: fecundació en què cada gàmeta procedeix d'un individu diferent. En algun cas rar, dos individus es fecunden mútuament, com passa en els cargols terrestres (com per exemple Pulmonata).
- Autofecundació: quan els dos gàmetes procedeixen del mateix individu. A les plantes angiospermes, les flors solen ser hermafrodites i és freqüent la autofecundació, gairebé sempre combinada amb la fecundació creuada. En algunes espècies coexisteixen amb les normals certes flors especials que no s'obren, i es produeix la fecundació dins la poncella (cleistogamia).
- Fecundació interna: els espermatozoides passen al cos de la femella injectats per òrgans copuladores en el curs d'un acoblament, o bé són presos per la femella en forma d'un espermatòfor alliberat prèviament pel mascle.
- Fecundació externa: pròpia dels animals aquàtics, implica que òvuls sense fecundar i espermatozoides siguin abocaments a l'aigua, on realitzen la seva trobada.
La fecudació en les plantes
Plantes amb flor
Després de la pol·linització carpel·lar, el gra de pol·len germina a causa d’un fluid dolç segregat per l'estigma madur (que sobretot conté sacarosa). De cada gra de pol·len, creix un tub pol·línic que intenta viatjar cap a l'ovari obrint una ruta a través del teixit femení. El teixit vegetatiu (o tub) i els nuclis generatius del gra de pol·len passen al seu respectiu tub pol·línic. Quan el gra de pol·len s'adhereix a l’estigma del carpel (estructura reproductiva femenina), creix un tub pol·línic i penetra en l’òvul per un porus petit anomenat micròpil.
El tub pol·línic no arriba directament a l'ovari en línia recta. Viatja prop de la superfície de l’estil i s’arrissa cap a la part inferior de l'ovari, és a dir a prop del receptacle, es trenca a través de l'òvul i pel micròpil (l’obertura a la paret de l'òvul) de manera que el tub pol·línic fa una "explosió" dins del sac embrionari.
Un cop fecundat, l'ovari comença a inflar-se i es convertirà en el fruit.[1] Amb fruits de múltiples llavors, calen múltiples grans de pol·len per a la singàmia amb cada òvul. El citoplasma vegetatiu (o tub) controla el creixement del tub pol·línic. Enzims hidrolítics són secretats pel tub pol·línic que digereix el teixit femení a mesura que el tub va baixant i creixent cap a l'estigma i l'estil; el teixit digerit s’utilitza com a font de nutrients per al tub pol·línic mentre creix. Durant el seu creixement cap a l’ovari, el nucli generatiu es divideix per a produir dos nuclis d’esperma diferents (nombre haploide de cromosomes.[2] –un tub pol·línic en creixement, per tant, conté tres nuclis separats, dos espermes i un tub.[3] Els espermes estan interconnectats i són dimòrfics, el més gran, en cert nombre de plantes, també està unit al nucli del tub i els nuclis dels espermes interconnectats i els nuclis del tub formen la "unitat germinal masculina". [4]
La doble fertilització és el procés de les angiospermes (plantes amb flor) en el qual dos nuclis espermàtics de cada tub pol·línic fecunden dues cèl·lules cèl·lules en un ovari. Quan el tub pol·línic arriba a l'ovari, el nucli del tub pol·línic es desintegra i les dues cèl·lules espermàtiques s’alliberen dins d'aquest, una de les dues cèl·lules espermàtiques fecunda la cèl·lula-ou (a la part inferior de l'òvul a prop del micròpil), formant un zigot diploide (2n). En aquest punt és quan es té lloc la pròpia fecundació. Cal distingir que la pol·linitzacióo i la fecundació són dos processos diferents. L'altra cèl·lula espermàtica es fusiona amd dos nuclis polars haploides (que es troben en la cèl·lula central) en el centre del sac embrionari (o òvul). La cèl·lula que esdevé és triploide (3n). Aquesta cèl·lula triploide es divideix per mitosi i forma l'endosperma, un teixit ric en nutrients, dins de la llavor.
Fecundació en humans
En l'ésser humà, aquest procés té lloc al tracte genital femení i consta de diferents etapes.
Penetració de les cèl·lules del cúmulus
Quan l'espermatozoide troba l'òvul, necessita travessar la corona radiada o cúmulus, una capa de cèl·lules que envolten l'òvul, per tal de poder-s'hi unir. Mitjançant la hialuronidasa present al cap de l'espermatozoide o acrosoma. Aquest enzim degrada l'àcid hialurònic de la matriu de les cèl·lules del cúmulus i es va obrint camí fins que aconsegueix arribar a la zona pel·lúcida.
Adhesió a la zona pel·lúcida
La zona pel·lúcida és la matriu extracel·lular de l'òvul, rica en proteïnes ZP1, ZP2 i ZP3 que s'uneixen formant una xarxa. A la membrana plasmàtica de l'espermatozoide hi ha múltiples còpies de proteïnes que reconeixen específicament la ZP3 de la zona pel·lúcida. Quan l'espermatozoide reconeix la zona pel·lúcida de l'òvul, s'hi adhereix i es produeix l'activació d'un procés que incrementa la concentració d'ions calci al citoplasma de l'espermatozoide. En cada espècie, les proteïnes de reconeixement varien i generalment no és possible la unió d'un espermatozoide i un òvul d'espècies diferents.. (Vegeu hibrid o mula)
Reacció acrosòmica
L'augment de la concentració d'ions calci comporta la fusió de la membrana del cap de l'espermatozoide amb la membrana externa del seu acrosoma. Llavors els enzims continguts en l'acrosoma s'alliberen i degraden la zona pel·lúcida.
Penetració de la zona pel·lúcida
L'espermatozoide arriba a l'espai perivitel·lí de les trompa de fal·lopi, i l'òvul avança amb els moviments de les trompes de fal·lopi, mitjançant petites contraccions musculars indolores. L'espermatozoide entra a l'òvul i de cop i volta es crea una membrana protectora que protegeix l'òvul d'agressions mecàniques i bioquímiques i també impedeix l'entrada de més espermatozoides.
Temes relacionats
Referències
- ↑ {{{títol}}}. ISBN 0-19-914766-3.
- ↑ Handbook of plant science. Chichester, West Sussex, England: John Wiley, 2007, p. 466. ISBN 978-0-470-05723-0.
- ↑ Kirk, David; Starr, Cecie. Biology today. [Del Mar, Calif.]: CRM, 1975, p. 93. ISBN 978-0-394-31093-0.
- ↑ Raghavan, V. (Valayamghat). Double fertilization : embryo and endosperm development in flowering plant. Berlin: Springer-Verlag, 2006, p. 12. ISBN 978-3-540-27791-0.