Íngria sueca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Svenska Ingermanland
Íngria Sueca

Domini de l’Imperi Suec

Bandera
1580-1595
1617-1721
Bandera
de}}}Ingria de}}}Ingria
Bandera Escut
Ubicació de Ingria
Capital Narva
Idioma oficial Suec, Finès, ingrià, Vòtic
Forma de govern Domini
Rei de Suècia
 • 1568–92 Joan III
 • 1592–99 Segismund
 • 1611–32 Gustau II Adolf
 • 1720–51 Frederic I
Governador General
 • 1617– Carl Carlsson Gyllenhielm
 • 1659–1673 Simon Grundel-Helmfelt
 • Cessió a Rússia 18 Maig 1595
 • Cessió a Suècia 17 Febrer 1617
 • Gran Guerra del Nord 1700–21
 • Conquesta per Rússia 1708 de {{{any_esdeveniment4}}}
 • Tractat de Nystad 1721
Població
 • 1644 est. 15.000 

Íngria sueca va ser un domini de l'Imperi Suec des de 1580 fins a 1595, i un altre cop de 1617 fins a 1721, quan fou cedida a l'Imperi Rus en el Tractat de Nystad. Íngria va ser cedida a Suècia pel Rússia, juntament amb el Comtat de Kexholm pel Tractat de Stolbova el 1617 que acabava amb la Guerra d'Íngria. Consistia la zona al llarg de la conca del Riu Nevà, entre el Golf de Finlàndia, el riu Narva, el Llac Peipus al sud-oest, i el Llac Ladoga al nord-est. Vorejant Kexholm i la Carèlia Sueca per la riba del Sestra al nord-oest. Íngria va ser ocupada per Suècia en la dècada del 1580, va ser retornada a Rússia en el Tractat de Teusina (1595), i una altra vegada cedida a Suècia en el Tractat de Stolbova (1617). L'interès de Suècia pel territori era estratègic: com zona de contenció contra els atacs de Rússia sobre l'istme de Carèlia i l'actual Finlàndia, i a més a més, el comerç de Rússia es veia forçat a passar pel territori suec. Íngria es va convertir en la destinació dels deportats de Suècia i va romandre escassament poblada. Els intents suecs d'introduir el luteranisme es van trobar amb el rebuig de l'Església Ortodoxa Russa, essent els camperols obligats a assistir als serveis religiosos luterans, i es prometeren beques i reduccions d'impostos als conversos, però l'augment de població luterana es van deure, sobretot, als reassentaments de voluntaris de Savonia i Carèlia. Íngria va ser enfeudada a la noblesa militar sueca i als funcionaris estatals, portant amb ells els seus propis funcionaris i treballadors luterans. Nyen va esdevenir el centre comercial de Íngria, i el 1642 passà a ser el seu centre administratiu. El 1656 un atac rus va malmetre greument la ciutat, i el centre administratiu va ser traslladat a Narva, a la veïna Estònia Sueca.[1] Al segle XVIII, la zona va ser reconquerida per Rússia durant la Gran Guerra del Nord després d'un segle com a possessió sueca. En el lloc on s'emplaçava la ciutat sueca de Nyen, o en finès Nevanlinna ( castell de Neva), prop de la desembocadura del riu Neva al golf de Finlàndia, Rússia construí la seva nova capital política Sant Petersburg fundada el 1703.

Governadors Generals[modifica | modifica el codi]

Estatúders
Governadors d’Íngria (Narva, Ivangorod, Jaama, Koporje and Nöteborg)
Governadors Generals d’Íngria i Livònia
Governadors Generals d’Íngria i el comtat de Kexholm
Governadors d’Íngria
Governadors Generals d’Íngria

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Kurs, Ott (1994). Ingria: The broken landbridge between Estonia and Finland. GeoJournal 33.1, 107-113.

Coord.: 59° 22′ 33″ N, 28° 11′ 46″ E / 59.37583°N,28.19611°E / 59.37583; 28.19611