Òpera d'Oslo
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Teatre d'òpera, sala de concerts i atracció turística  | |||
| Arquitecte | Snøhetta | |||
| Artista | Craig Dykers (en)  | |||
| Construcció | 2008 | |||
| Obertura | 12 abril 2008 | |||
| Cronologia | ||||
| 17 febrer 2003 | primera pedra | |||
| 2004 | col·locació de la primera pedra | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura postmoderna | |||
| Cost | 4.356.000.000 kr | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Oslo (Noruega) | |||
| Localització | Kirsten Flagstads Plass 1 | |||
| ||||
| Patrimoni de Noruega | ||||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Oslo | |||
| Capacitat màxima | 1.964 | |||
| Ocupant | Òpera i Ballet Nacional de Noruega | |||
| Lloc web | operaen.no | |||
L'Òpera d'Oslo (en noruec Operahuset) és la llar de l'Òpera i Ballet de Noruega, i el teatre nacional de Noruega. L'edifici està situat al barri de Bjørvika a tocar del centre d'Oslo, a la capçalera del fiord d'Oslo. Depèn del Statsbygg, l'agència governamental que administra la propietat per al govern noruec. És l'edifici cultural construït més gran de Noruega des de la Catedral de Nidaros que es va completar al voltant de l'any 1300.[1]
Història[modifica]
El 1999, després d'un llarg debat nacional, el legislador noruec va decidir construir una nova òpera a la ciutat. Es va dur a terme un concurs de disseny i, de les 350 propostes rebudes, els jutges van triar la de Snøhetta. La construcció es va iniciar en 2003 i es va acabar en 2007, abans del previst i amb un cost de 300 milions NOK (~ US $ 52 milions) en virtut del seu pressupost de 4,4 mil milions de corones noruegues (~ US $ 760 milions). A la gala d'obertura, el 12 d'abril de 2008 hi va assistir SM Rei Harald, la reina Margarida II de Dinamarca i la presidenta Tarja Halonen de Finlàndia i altres líders. Durant el primer any de funcionament, van passar 1,3 milions de persones per les portes de l'edifici.[2]
L'òpera va guanyar el Premi de la cultura al World Architecture Festival a Barcelona l'octubre de 2008 [3] i el Premi d'Arquitectura Contemporània Mies van der Rohe el 2009.[3]
L'edifici[modifica]
L'edifici està dividit en dues parts per un carrer interior que el travessa de nord a sud. A l'oest, després de la plaça que serveix d'entrada, se situen les àrees per al públic consistents en foyer, cafeteria, restaurant, guarda-roba, els espais de servei, les sales d'assaig i un auditori principal[4] amb una capacitat de 1.364 seients i dos espais d'actuació addicionals que poden integrar 200 i 400 seients. A la zona est es localitzen el moll de càrrega i descàrrega i, al voltant d'un pati enjardinat, les àrees d'administració i producció. L'estructura conté 1.100 sales en una superfície total de 38.500 m². L'etapa principal és 16 m d'ample i 40 m de profunditat.[2] Les superfícies exteriors angulars de l'edifici estan cobertes de marbre de Carrara, (Itàlia) i granit blanc que donen la sensació d'elevar-se de l'aigua.
El sostre de l'edifici convida als vianants a caminar i gaudir de les vistes panoràmiques d'Oslo. Feta amb un disseny de Lovaas i Wagle que evoca patrons de teixits vells, gran part està cobert de granit blanc i La Facciata, un marbre de Carrara italià blanc. El disseny original incorporava en els panells perforacions per permetre l'entrada de llum i aire, i diferents mides de forats contribuirien a la dinàmica visual, però el vent hauria generat sorolls indesitjables en condicions de vent desfavorables i uns forats més grans deixarien entrar la pluja, i la solució final va ser treballar amb vuit mòduls repetits en relleu en lloc de perforar els panells, que es repeteixen fins fer un disseny.[5] La torre està revestida d'alumini blanc.
El vestíbul està envoltat per finestres altes de 15 m amb enquadrament mínim i vidre especial que permet un màxim de vistes de l'aigua. El sostre està sostingut per columnes angulars primes dissenyades també per a no interferir amb les vistes.
Les superfícies interiors estan cobertes de roure per aportar caliu als espais en contrast amb la frescor del color blanc exterior. L'auditori principal té una forma de ferradura i està il·luminat per un llum de canelobre ovalat que conté 5.800 vidres fets a mà. Els seients inclouen monitors per al sistema de llibret electrònic, el que permet al públic seguir els llibrets d'òpera en noruec, en anglès, a més de la llengua original.[6]
Art[modifica]
Diversos projectes d'art van ser encarregats per a l'interior i l'exterior de l'òpera. El més notable és Ella Lies, una escultura construïda de panells d'acer inoxidable i vidre per Monica Bonvicini.[7] Està instal·lada de forma permanent en una plataforma de formigó al fiord adjacent a l'òpera i flota sobre l'aigua, seguint els moviments de les marees i el vent, per crear una imatge sempre canviant als espectadors. L'obra va ser inaugurada per la reina Sònia de Noruega l'11 de maig del 2010.
Un panell de paret perforada que cobreix el sostre i recolza al vestíbul va ser dissenyat per Olafur Eliasson. Compta amb una obertura hexagonal i s'il·lumina des de baix i enrere per crear la il·lusió d'una fusió del gel. Altres artistes que van participar en la construcció inclouen Kristian Blystad, Jorunn Sannes i Kalle Grude, que va dissenyar la forma de les llambordes al pati i al sostre; Bodil Furu i Trine Lise Nedreaas, que van crear un projecte de cinema i vídeo; Mart Aas, Talleiv Taro Manum, Tom Sandberg, Gerd Tinglum i Nina Witoszek Fitzpatrick, que van crear el llibre d'art Site Seeing; i Linus Elmes i Ludvig Löfgren, que van crear la primera pedra[8] La cortina de l'escenari principal és el treball de Pae White que la va dissenyar perquè sembles paper d'alumini arrugat.
Galeria d'imatges[modifica]
-
La audiència pujant les escales del vestíbul. -
El vestíbul vist des d'un balcó. -
La decoració de Olafur Eliasson. -
Paret de fusta.
Referències[modifica]
- ↑ «Norway’s Opera House - Norway official travel guide». visitnorway.com, 21-04-2010. [Consulta: 16 maig 2017].
- ↑ 2,0 2,1 «Benvingut a la Nova Òpera d'Oslo». Operaen.no. Arxivat de l'original el 8 de març 2018. [Consulta: 16 maig 2017].
- ↑ 3,0 3,1 «Opera Forlag». Operaforlag.no. Arxivat de l'original el 7 de juliol 2015. [Consulta: 16 maig 2017].
- ↑ «Oslo Opera House, Norway» (en castellà). Arquitectura Viva. [Consulta: 10 novembre 2021].
- ↑ Strømodden, Jarle. «Harder stuff. Løvaas & Wagles decoration of the opera house at Bjørvika» (en anglès). Løvaas & Wagle. [Consulta: 10 novembre 2021].
- ↑ Jackie Craven. «Oslo Opera House in Oslo, Norway». About.com, 2010. Arxivat de l'original el 14 de gener 2011. [Consulta: 16 maig 2017].
- ↑ David Cecchetto, Nancy Cuthbert, Julie Lassonde. Collision: Interarts Practice and Research (en anglès). Cambridge Scholars Publishing, 2008, p. 125. ISBN 1443802530.
- ↑ «H.M. Reina Sonja participa en la inauguració de Ella Lies The Opera». koro, 11-05-2010. Arxivat de l'original el 23 de febrer 2013. [Consulta: 16 maig 2017].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Òpera d'Oslo |