Últimos testigos: Fraga Iribarne – Carrillo, comunista

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaÚltimos testigos: Fraga Iribarne – Carrillo, comunista
Fitxa
DireccióJosé Luis López-Linares i Manuel Martín Cuenca Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióJosé Luis López-Linares, Manuel Martín Cuenca i Manuel Milián Mestre Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAnahit Simonian Modifica el valor a Wikidata
FotografiaTeo Delgado
Miguel Sales
Javier Serrano Muñoz
Rafael de la Uz
ProductoraMorena Films
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena8 maig 2009 Modifica el valor a Wikidata
Durada163 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt1587890 Filmaffinity: 117482 Letterboxd: ultimos-testigos Allmovie: v513458 TMDB.org: 189248 Modifica el valor a Wikidata

Últimos testigos: Fraga Iribarne – Carrillo, comunista és una pel·lícula documental espanyola del 2009 formada per dos segments basats en un únic concepte: Fraga iribarne, dirigit per José Luis López-Linares i Carrillo, comunista, dirigit per Manuel Martín Cuenca, dos testimonis de la història d'Espanya i dues versions de la transició espanyola aprofitant el 30è aniversari de la Constitució espanyola de 1978.[1][2][3]

Sinopsi[modifica]

El documental repassa la història contemporània d'Espanya aprofitant el testimoniatge privilegiat de dos supervivents polítics i comptant amb una vasta documentació formada per imatges d'arxiu, fotografies, declaracions de personatges com Ramón Tamames o Alberto Ruiz Gallardón, i cartes inèdites que enriquiran les revelacions dels protagonistes. Amb Manuel Fraga Iribarne es repassen qüestions com la Segona República, el paper de l'Església, la figura de Franco, els nacionalismes o la transició. Amb Santiago Carrillo, també testimoni protagonista del que la majoria de companys, i fins i tots deixebles han mort, parla de les seves decisions, que han influït en el rumb dels esdeveniments i a vegades els han marcat significativament. Va repassar el seu paper durant la Junta de Defensa de Madrid i manifiesta que no va ser responsable de les matances de Paracuellos.[4]

Premis i nominacions[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]