Junta de Defensa de Madrid

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióJunta de Defensa de Madrid
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusorganització Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació6 novembre 1936
Governança corporativa
Seu
PresidènciaJosé Miaja Menant Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

La Junta de Defensa de Madrid va ser un organisme creat el 6 de novembre de 1936 pel Govern republicà presidit pel socialista Francisco Largo Caballero. Va estar encarregat de la defensa «costi el que costi» de la ciutat de Madrid davant la possibilitat que aquesta caigués en mans franquistes durant la Guerra Civil. La seva constitució i presidència li van ser conferides al general Miaja, autodissolguent-se el 23 d'abril de 1937.[1]

Postal de campanya, Junta de Defensa de Madrid

Antecedents[modifica]

El Consell de Ministres encapçalat per Largo Caballero havia creat mitjançant decret de 28 de setembre de 1936 un organisme homònim, encapçalat pel mateix cap del Govern i integrada per representants de les diferents formacions que donaven suport al capdavant Popular, encara que amb meres funcions consultives. No obstant això, dels representants d'aquesta, únicament dues -Francisco Caminero Rodríguez (Partit Sindicalista) i José Carreño Espanya (IR)- passarien a ser part del nou organisme plenipotenciari.

Composició[modifica]

La carta rebuda pel general José Miaja de part del Govern establia que la Junta contaria «amb representacions de tots els partits polítics que formen part del Govern i en la mateixa proporcionalitat que en aquest tenen dites partides», sense especificar, no obstant això, la manera de designació d'aquests. Finalment es va acordar que cadascun dels partits estigués representat per un titular i un suplent, quedant conformada la seva composició com segueix:

Frade i Mije van ser substituïts el dia 4 de desembre de 1936 per De Dios i Diéguez respectivament. Santiago Carrillo va cessar en el seu càrrec de conseller d'Ordre Públic el dia 24 de desembre d'aquest mateix any, sent substituït l'endemà pel seu suplent, José Cazorla.

Referències[modifica]

  1. Jackson, 1994, p. 15.

Bibliografia[modifica]