La 17a etapa del Tour de França de 2011 es disputà el dimecres 20 de juliol de 2011 sobre un recorregut de 179 km entre Gap i Pineròl, a Itàlia. L'etapa fou guanyada pel noruec Edvald Boasson Hagen (Ineos Grenadiers). El francès Thomas Voeckler conservà el lideratge en la classificació general.
Perfil de l'etapa[modifica]
Primera etapa alpina de la present edició del Tour. Els primers 70 km d'etapa són més aviats plans, per tot seguit començar a enllaçar quatre ports de manera consecutiva: els dos primers de tercera categoria, la cota de Sainte-Marguerite (km 71,5) i La Chaussée (km 85,5), per tot seguit afrontar el coll de Montgenèvre, de 2a (km 96,5) i Sestrieras, de primera, al km 117, ja en territori italià. Després d'un llarg descens, de quasi 50 km, s'afronta la cota de Pramatino, de 2a, a sols 8 km per a l'arribada, a Pineròl. L'esprint intermedi es troba a Vilard-Sant Pancraci (km 81,5).[1]
Desenvolupament de l'etapa[modifica]
Nova etapa marcada per un ritme ràpid fruit de la recerca de l'escapada bona. Al km 10 ho intentà un grup de 10 ciclistes entre els quals hi havia Sandy Casar (FDJ), Luis León Sánchez (Team Visma-Lease a Bike), Remy di Gregorio (Astana Qazaqstan Team) o Edvald Boasson Hagen (Ineos Grenadiers). El grup va ser agafat al km 41, sense que hagués aconseguit agafar un minut de diferència respecte al grup principal. Al km 54 Boasson Hagen ho intentà de nou, aquesta vegada acompanyat per 14 corredors, entre els quals hi havia Casar, Sylvain Chavanel (Soudal Quick-Step, Bauke Mollema (Team Visma-Lease a Bike) o Rubén Pérez Moreno (Euskaltel–Euskadi). Aquesta vegada el grup aconseguí obrir diferències, que al km 90 eren de 7' 20".
En l'ascensió al coll de Montgenèvre Nicolas Roche, Johnny Hoogerland i Kevin de Weert sortiren del grup principal en busca dels escapats, sense que poguessin arribar a contactar. En l'ascensió a Sestrieras va ser Pérez Moreno el que atacà i marxà en solitari, aconseguint una màxima diferència d'un minut i mig, però en l'ascensió a la darrera dificultat del dia va ser agafat pels seus antics companys d'escapada. Primer Dmitri Fofónov, després Chavanel i finalment Boasson Hagen, que marxà en solitari a 11 km de meta, lideraren la cursa en aquesta ascensió. Finalment el vencedor en solitari va ser el noruec Edvald Boasson Hagen (Ineos Grenadiers), segon en l'etapa anterior.
Pel darrere, el gran grup es trobava a quasi 6' en el moment de començar l'ascensió a la Cota de Pramantino. Alberto Contador és el que inicià els atacs, però a diferència del dia anterior no va poder desfer-se de cap dels seus rivals. En la baixada ho tornà a intentar, deixant momentàniament el grup dels germans Schleck, però arribaren junts a meta. Thomas Voeckler perdé 27" respecte a la resta de rivals, després de caure en dues ocasions en el perillós descens.[2]
Ports de muntanya[modifica]
|
- 2. La Chaussée. 1.333 m. 3a categoria (km 85,5) (1,4 km al 8,3%)
|
- 3. Coll de Montgenèvre. 1.860 m. 2a categoria (km 96,5) (7,9 km al 6,1%)
|
- 4. Sestrieras. 2.035 m. 1a categoria (km 117) (11,1 km al 6,3%)
|
Classificació de l'etapa[modifica]
Classificació general[modifica]
Enllaços externs[modifica]
Notes i referències[modifica]
Gap
Pineròl
Edvald Boasson Hagen (NOR) (Ineos Grenadiers)
Bauke Mollema (NED) (Team Visma-Lease a Bike)
Jelle Vanendert (BEL) 74 pts
Mark Cavendish (GBR) 320 pts
Rigoberto Urán (COL) 73h 31' 25"
Rubén Pérez Moreno (ESP)
Garmin-Cervélo 219h 41' 46"
Edvald Boasson Hagen
Bauke Mollema
Jonathan Hivert
Dmitri Fofónov
Maciej Paterski
Borut Božič
Cadel Evans
Frank Schleck
Paolo Tiralongo (Astana Qazaqstan Team): abandona.[3]
