37 del Taure
37 del Taure (37 Tauri) és una única estrella de color taronja a la constel·lació zodiacal de Taure. S'hi pot veure a ull nu, amb una magnitud visual aparent de 4,36.[9] Té un company visual de magnitud 10,01 amb una separació angular de 134,30″ en un angle de posició de 138,6°, a partir del 2003.[10] Basat en un desplaçament de la paral·laxi anual de 17,43 ± 0,21 mas,[11] 37 Tauri s'hi troba a uns 187 anys llum de distància. S'està allunyant del Sol amb una velocitat radial heliocèntrica de 9,5 km.
Es tracta d'una estrella gegant de tipus K evolucionada amb un tipus espectral K0 III-IIIb.[12] A l'edat de 1.39 [13] mil milions d'anys, s'ha convertit en un gegant vermell, cosa que indica que està generant energia a través de la fusió d'heli en el seu nucli.[14] L'estrella té al voltant del doble de la massa del Sol i s'ha expandit fins a 10 [9] vegades el radi del Sol. Està radiant aproximadament 60 [14] vegades la lluminositat del Sol des de la seva fotosfera ampliada a una temperatura efectiva de 4.732 K.[13]
Astronomia xinesa[modifica]
En astronomia xinesa, 37 del Taure és anomenat 月, Pinyin: Yuè, significant Lluna, perquè aquesta estrella s'està marcant i posició sol dins asterisme de Lluna, mansió de Cap Pelut (vegeu : constel·lació xinesa).[15]
Referències[modifica]
- ↑ «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, octubre 1989, pàg. 245–266. DOI: 10.1086/191373.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ 3,0 3,1 Jesus Maldonado «The metallicity signature of evolved stars with planets» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, juny 2013, pàg. 84–84. DOI: 10.1051/0004-6361/201321082.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ «Evolved stars and the origin of abundance trends in planet hosts» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2016, pàg. 98–98. DOI: 10.1051/0004-6361/201527883.
- ↑ David W. Latham «Rotational and radial velocities for a sample of 761 Hipparcos giants and the role of binarity» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 07-12-2007, pàg. 209–231. DOI: 10.1088/0004-6256/135/1/209.
- ↑ Jesus Maldonado «The metallicity signature of evolved stars with planets» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, juny 2013, pàg. 84–84. DOI: 10.1051/0004-6361/201321082.
- ↑ Caroline Soubiran «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, març 2008, pàg. 91–101. DOI: 10.1051/0004-6361:20078788.
- ↑ Eggleton, P. P.; Tokovinin, A. A. «A catalogue of multiplicity among bright stellar systems». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 389, 2, setembre 2008, p. 869–879. DOI: 10.1111/j.1365-2966.2008.13596.x.
- ↑ Mason, B. D.; Wycoff, G. L.; Hartkopf, W. I.; Douglass, G. G. «The Washington Visual Double Star Catalog». The Astronomical Journal, 122, 6, 2014, p. 3466. DOI: 10.1086/323920.
- ↑ Anderson, E.; Francis, Ch. «XHIP: An extended hipparcos compilation». Astronomy Letters, 38, 5, 2012, p. 331. DOI: 10.1134/S1063773712050015.
- ↑ Luck, R. Earle «Abundances in the Local Region. I. G and K Giants». Astronomical Journal, 150, 3, 2015. DOI: 10.1088/0004-6256/150/3/88.
- ↑ 13,0 13,1 Puzeras, E.; Tautvaišienė, G.; Cohen, J. G.; Gray, D. F. «High-resolution spectroscopic study of red clump stars in the Galaxy: iron-group elements». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 408, 2, octubre 2010, p. 1225–1232. DOI: 10.1111/j.1365-2966.2010.17195.x.
- ↑ 14,0 14,1 Piau, L.; Kervella, P.; Dib, S.; Hauschildt, P. «Surface convection and red-giants radii measurements». Astronomy and Astrophysics, 526, 2010, p. 12. DOI: 10.1051/0004-6361/201014442. A100.
- ↑ Ian Ridpath's Star Tales - Taurus the Bull
