37 del Taure

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre 37 Tauri. Vegeu-ne altres significats a «A Tauri».
Infotaula objecte astronòmic37 del Taure
Tipusestel, estrella doble òptica, estrella amb alt moviment propi, estrella doble, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)K0III-IIIb[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióTaure Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra56,7556 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre15.700.000 km[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta0,57 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,37 (banda V)[4] Modifica el valor a Wikidata
Massa1,99 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva4.808 K[5] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi17,6194 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−58,496 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)93,067 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar2,8 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial8,88 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial550 cm/s²[8] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)4h 4m 41.7129s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)22° 4' 54.9468''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,09[3] Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada1,39 mil milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

37 del Taure (37 Tauri) és una única estrella de color taronja a la constel·lació zodiacal de Taure. S'hi pot veure a ull nu, amb una magnitud visual aparent de 4,36.[9] Té un company visual de magnitud 10,01 amb una separació angular de 134,30″ en un angle de posició de 138,6°, a partir del 2003.[10] Basat en un desplaçament de la paral·laxi anual de 17,43 ± 0,21 mas,[11] 37 Tauri s'hi troba a uns 187 anys llum de distància. S'està allunyant del Sol amb una velocitat radial heliocèntrica de 9,5 km.

Es tracta d'una estrella gegant de tipus K evolucionada amb un tipus espectral K0 III-IIIb.[12] A l'edat de 1.39 [13] mil milions d'anys, s'ha convertit en un gegant vermell, cosa que indica que està generant energia a través de la fusió d'heli en el seu nucli.[14] L'estrella té al voltant del doble de la massa del Sol i s'ha expandit fins a 10 [9] vegades el radi del Sol. Està radiant aproximadament 60 [14] vegades la lluminositat del Sol des de la seva fotosfera ampliada a una temperatura efectiva de 4.732 K.[13]

Astronomia xinesa[modifica]

En astronomia xinesa, 37 del Taure és anomenat 月, Pinyin: Yuè, significant Lluna, perquè aquesta estrella s'està marcant i posició sol dins asterisme de Lluna, mansió de Cap Pelut (vegeu : constel·lació xinesa).[15]

Referències[modifica]

  1. «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, octubre 1989, pàg. 245–266. DOI: 10.1086/191373.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. 3,0 3,1 Jesus Maldonado «The metallicity signature of evolved stars with planets» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, juny 2013, pàg. 84–84. DOI: 10.1051/0004-6361/201321082.
  4. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  5. «Evolved stars and the origin of abundance trends in planet hosts» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2016, pàg. 98–98. DOI: 10.1051/0004-6361/201527883.
  6. David W. Latham «Rotational and radial velocities for a sample of 761 Hipparcos giants and the role of binarity» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 07-12-2007, pàg. 209–231. DOI: 10.1088/0004-6256/135/1/209.
  7. Jesus Maldonado «The metallicity signature of evolved stars with planets» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, juny 2013, pàg. 84–84. DOI: 10.1051/0004-6361/201321082.
  8. Caroline Soubiran «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, març 2008, pàg. 91–101. DOI: 10.1051/0004-6361:20078788.
  9. Eggleton, P. P.; Tokovinin, A. A. «A catalogue of multiplicity among bright stellar systems». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 389, 2, setembre 2008, p. 869–879. DOI: 10.1111/j.1365-2966.2008.13596.x.
  10. Mason, B. D.; Wycoff, G. L.; Hartkopf, W. I.; Douglass, G. G. «The Washington Visual Double Star Catalog». The Astronomical Journal, 122, 6, 2014, p. 3466. DOI: 10.1086/323920.
  11. Anderson, E.; Francis, Ch. «XHIP: An extended hipparcos compilation». Astronomy Letters, 38, 5, 2012, p. 331. DOI: 10.1134/S1063773712050015.
  12. Luck, R. Earle «Abundances in the Local Region. I. G and K Giants». Astronomical Journal, 150, 3, 2015. DOI: 10.1088/0004-6256/150/3/88.
  13. 13,0 13,1 Puzeras, E.; Tautvaišienė, G.; Cohen, J. G.; Gray, D. F. «High-resolution spectroscopic study of red clump stars in the Galaxy: iron-group elements». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 408, 2, octubre 2010, p. 1225–1232. DOI: 10.1111/j.1365-2966.2010.17195.x.
  14. 14,0 14,1 Piau, L.; Kervella, P.; Dib, S.; Hauschildt, P. «Surface convection and red-giants radii measurements». Astronomy and Astrophysics, 526, 2010, p. 12. DOI: 10.1051/0004-6361/201014442. A100.
  15. Ian Ridpath's Star Tales - Taurus the Bull