40 del Lleó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmic40 del Lleó
Tipusestel, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)F6IV-V[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióLleó Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra21,2199 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta3,13 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,5 (banda R)[3]
5,24 (banda B)[4]
4,037 (banda J)[5]
3,944 (banda H)[5]
4,02 (banda K)[5]
4,657147 (banda G)[2] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva6.504 K[6] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi47,1255 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−214,069 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−230,589 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar17,5 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial6,237 km/s[8] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial13.500 cm/s²[6] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)10h 19m 44.1672s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)19° 28' 15.286''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,11[9] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
2MASS J10194419+1928157 (2MASS)
HD 89449 (Henry Draper Catalogue)
HIP 50564 (Catàleg Hipparcos)
HR 4054 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
IRAS 10169+1943 (IRAS)
SAO 99065 (Catàleg SAO)
GJ 388.1 (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
GJ 9324 (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
ASCC 863627 (All-sky Compiled Catalogue)
BD+20 2466 (Bonner Durchmusterung)
CSV 101116 (Catalogue of suspected variable stars)
GC 14170 (Catàleg General de Boss)
GCRV 6500 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 50564 (Hipparcos Input Catalogue)
JP11 1930 (JP11)
LSPM J1019+1928 (LSPM-NORTH catalog)
LTT 12762 (Luyten Two-Tenths catalogue)
NLTT 24018 (New Luyten Two-Tenths catalogue)
NSV 4822 (New Catalogue of Suspected Variable Stars)
PLX 2421 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PLX 2421.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PPM 127314 (Catàleg d'estrelles PPM)
ROT 1556 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
TD1 14746 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
TYC 1423-1351-1 (Catàleg Tycho)
UBV 9552 (UBV)
uvby98 100089449 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
WDS J10197+1928A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
YZ 19 3992 (YZ)
YPAC 164 (Yunnan Photoelectric Astrolabe Catalogue)
Gaia DR2 624684408880100992 (Gaia Data Release 2)
GPM 154.934625+19.471436 (GPM - compiled catalogue of absolute proper motions of stars in selected areas of sky with galaxies)
WEB 9275 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
40 Leo (nomenclatura de Flamsteed)
Gaia DR3 624684408880100992 (Gaia DR3)
TIC 95431211 (TESS Input Catalog)
AG+19 1050 (AGK3U)
UBV M 16125 (UBV) Modifica el valor a Wikidata

40 del Lleó (40 Leonis) és un estel de magnitud aparent +4,80.[10] S'hi localitza an la constel·lació del Lleó, 23 minuts d'arc al sud de la brillant Algieba (γ Leonis). Distant 69 anys llum del sistema solar, és el quart estel més proper de la constel·lació —després de Denebola (β Leonis), Duhr (δ Leonis) i 83 Leonis— entre les recollides en el Catàleg d'Estrelles Brillants.

40 del Lleó és un subgegant de tipus espectral F6IV; a diferència del Sol, els estels subgegants han acabat, o estan a punt de fer-ho, la fusió nuclear del seu hidrogen intern, cosa que es tradueix en que són lleugerament més brillants que els estels de la seqüència principal del mateix tipus espectral. 40 del Lleó, amb una temperatura efectiva aproximada de 6.441 - 6.493 K, és 4,3 vegades més lluminosa que el Sol.[10][11][12] Gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació d'almenys 17,3 km/s, completant un gir en menys de 5,44 dies.[13]

40 del Lleó presenta un contingut metàl·lic —entenent per metalls aquells elements més pesants que l'heli— una mica més elevat que el solar ([Fe/H] = +0,09).[11] La seva massa és aproximadament un 38% major que la massa solar. Igual que el Sol, és un estel del disc fi, amb una edat estimada entre 1.800 i 3.400 milions d'anys.[14][11][14] Pot ser lleugerament variable —de tipus Delta Scuti—, per la qual cosa rep la denominació de variable provisional NSV 4822.[15]

Referències[modifica]

  1. ↑ Christopher J. Corbally «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 Parsecs: The Northern Sample. I» (en anglès). Astronomical Journal, 4, octubre 2003, pàg. 2048–2059. DOI: 10.1086/378365.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. ↑ Harold F. Levison «The USNO-B Catalog» (en anglès). Astronomical Journal, 2, febrer 2003, pàg. 984–993. DOI: 10.1086/345888.
  4. ↑ Afirmat a: SIMBAD.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Afirmat a: VizieR Online Data Catalog: 2MASS All-Sky Catalog of Point Sources (Cutri+ 2003). Indicat a la font segons: SIMBAD. Autor: Schuyler D. Van Dyk. Pàgina: -1. Llengua del terme, de l'obra o del nom: rus. Data de publicació: juny 2003.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Abundances in the local region. III. Southern F, G, and K dwarfs» (en anglès). Astronomical Journal, 3, març 2018. DOI: 10.3847/1538-3881/AAA9B5.
  7. ↑ «Abundances in the Local Region II: F, G, and K Dwarfs and Subgiants». Astronomical Journal, 1, 21-12-2016. DOI: 10.3847/1538-3881/153/1/21.
  8. ↑ Caroline Soubiran «Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, agost 2018, pàg. 7–7. DOI: 10.1051/0004-6361/201832795.
  9. ↑ «The atmospheric parameters and spectral interpolator for the MILES stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, juliol 2011, pàg. 165–165. DOI: 10.1051/0004-6361/201116769.
  10. ↑ 10,0 10,1 «40 Leo -- Variable Star of delta Sct type» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 11 desembre 2020].
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Holmberg, J.; Nordström, B.; Andersen, J. «The Geneva-Copenhagen survey of the solar neighbourhood. III. Improved distances, ages, and kinematics». Astronomy and Astrophysics, 501, 3, 2009. pp. 941-947 (Taula consultada en CDS).
  12. ↑ Cenarro, A. J.; Peletier, R. F.; Sánchez-Blázquez, P.; Selam, S. O.; Toloba, E.; Cardiel, N.; Falcón-Barroso, J.; Gorgas, J.; Jiménez-Vicente, J.; Vazdekis, A. «Medium-resolution Isaac Newton Telescope library of empirical spectra - II. The stellar atmospheric parameters». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 374, 2, 2007. pp. 664-690.
  13. ↑ Reiners, A. «Rotation- and temperature-dependence of stellar latitudinal differential rotation». Astronomy and Astrophysics, 446, 1, 2006. pp. 267-277.
  14. ↑ 14,0 14,1 Ibukiyama, A.; Arimoto, N. «HIPPARCOS age-metallicity relation of the solar neighbourhood disc stars». Astronomy and Astrophysics, 394, 2002. pp. 927-941.
  15. ↑ «NSV 4822» (en anglès). VizieR - Catàleg General d'Estrelles Variables. [Consulta: 11 desembre 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=40_del_Lleó&oldid=30665683»