A Bite of China
 | |
| Gènere | documental  |
|---|---|
| País | República Popular de la Xina |
| Llengua original | putonghua |
| Canal original | CCTV-1 |
| Primer episodi | 14 maig 2012 |
| Temporades | 3 |
| Episodis | 15 |
| Més informació | |
| Web oficial | jishi.cntv.cn… |
  | |
A Bite of China (xinés simplificat: 舌尖上的中国, pinyin: Shéjiān shàng de Zhōngguó, traducció literal: Xina a la punta de la llengua, traducció de l'anglés: Un mos de la Xina) és una sèrie documental per a televisió que repassa la història del menjar i la cuina a la Xina. El seu director fou Chen Xiaoqing, el narrador, Li Lihong i la música original va ser composta per Roc Chen.
Tot i ser un programa de cuina, destaca per l'ús de llenguatges inèdits a la televisió xinesa fins a la data, més propis dels documentals de la BBC.[1] Al programa, la cuina és una excusa per a viatjar per la geografia de la Xina i conéixer la història de la seua gent i costums.[1][2]
Es va estrenar el 14 de maig de 2012 pel primer canal de la China Central Television i prompte es va convertir en un programa amb molta audiència.[3][4] La sèrie estava formada per set documentals, que es van començar a filmar el març de 2011, i presentaven la història de tot tipus de menjars en més de seixanta llocs de la Xina continental, Hong Kong i Taiwan.[5] El documental també s'ha considerat com una ferramenta per a donar a conéixer la cultura del menjar de la Xina. Alguns cuiners famosos com Shen Hongfei i Chua Lam van assessorar el projecte.
La segona temporada també estava formada per set episodis, i es va emetre del 18 d'abril al 6 de juny de 2014.[6][7] La tercera temporada s'emeté del 19 al 26 de febrer 2018, durant les vacances del Festival de la Primavera.[8]
Recepció[modifica]
A Bite of China va atraure grans quantitats d'espectadors en la seua estrena per CCTV-1, amb audiències estimades de 100 milions d'espectadors.[9] També té un índex d'aprovació global de 91% en Douban.[10] Oliver Thring de The Guardian, va considerar que era el millor programa de televisió sobre menjar que mai havia vist, arribant-se a preguntar si no seria el millor mai fet sobre la matèria.[11]
Se'l considera com el programa sobre cuina més reeixit de la televisió mundial,[1] i s'ha emés al festival de Cannes.[1] Segons Michael Keane, el programa demostra que no hi existeix cap contradicció entre comercialització i els documentals de qualitat.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Keane, Michael. Handbook of cultural and creative industries in China. Cheltenham, UK: Elgar. ISBN 1782549854.
- ↑ Qian, Li. A Rhetorical Analysis of a Chinese Documentary: A Bite of China. Florida Institute of Technology, 2015, p. 142.
- ↑ Jia, Mei. «Readers sink their teeth into A Bite of China», 24-06-2012. [Consulta: 26 abril 2012].
- ↑ Chow, Jason. «CCTV Finds the Way to Viewers' Hearts is Through Gorgeous Food Documentary», 11-06-2012. [Consulta: 26 juny 2012].
- ↑ «"Shéjiān shàng de zhōngguó" měishí bèihòu de zhǔxuánlǜ». [Consulta: 24 juny 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Shéjiān shàng de zhōngguó dì èr jì». CCTV. [Consulta: 16 abril 2014].
- ↑ «"Shéjiān shàng de zhōngguó" dì èr jì zuìxīn fēnjí jiǎnjiè». CCTV. [Consulta: 30 octubre 2016].
- ↑ «Season 3 of 'A Bite of China' to debut during holiday». CGTN, 11-02-2018. [Consulta: 21 febrer 2018].
- ↑ «"A Bite of China" becomes the rage». Xinhua News Agency.
- ↑ «Shéjiān shàng de zhōngguó (dòubàn)». [Consulta: 2 desembre 2012].
- ↑ Thring, Oliver. «A Bite of China: the finest food TV ever?». The Guardian, 12-09-2012.