Abraham Fraenkel

Abraham Fraenkel

Nom original	(he) אברהם הלוי (אדולף) פרנקל (de) Abraham Halevi (Adolf) Fraenkel
Biografia
Naixement	17 febrer 1891 Múnic (Alemanya)
Mort	15 octubre 1965 (74 anys) Jerusalem (Israel)
Sepultura	Mont del Repòs 31° 47′ 53″ N, 35° 10′ 40″ E
Dades personals
Grup ètnic	Jueus
Formació	Universitat de Marburg (1913–1914) Universitat de Breslau (1912–1913) Universitat Frederic Guillem de Berlín (1911–1912) Universitat de Marburg (1910–1911) Universitat de Múnic (1909–1910) Luitpold Gymnasium (–1909) Luitpold Gymnasium (en)
Tesi acadèmica	Über die Teiler der Null und die Zerlegung von Ringen  (1914 )
Director de tesi	Kurt Hensel
Activitat
Camp de treball	Teoria de conjunts, lògica matemàtica i matemàtiques
Lloc de treball	Universitat Hebrea de Jerusalem Marburg
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat Bar-Ilan (1957–) Universitat Hebrea de Jerusalem (1933–1957) Universitat Christian Albrecht de Kiel (1931–1933) Universitat Hebrea de Jerusalem (1929–1931) Universitat Christian Albrecht de Kiel (1928–1929) Universitat de Marburg (1918–1928) Exèrcit Imperial Alemany (1914–1918)
Membre de	Acadèmia Israeliana de Ciències i Humanitats Unió Matemàtica d'Israel
Alumnes	Abraham Robinson i Moshe Shimrat (en)
Carrera militar
Conflicte	Primera Guerra Mundial
Obra
Obres destacables teoria de conjunts de Zermelo-Fraenkel
Estudiant doctoral	Haim Hanani, Azriel Lévy, Albert Noack i Julius Merzbach (en)
Família
Cònjuge	Wilhelmina Malka A. Prins
Pares	Sigmund Aviezri Fraenkel i Charlotte Chaja Sara Neuburger
Parents	Aviezri Fraenkel (nebot)
Premis (1962)  Premi Rothschild (1956)  Premi Israel

Abraham Fraenkel (hebreu: אברהם הלוי (אדולף) פרנקל) (Múnic, 17 de febrer de 1891 - Jerusalem, 15 d'octubre de 1965) va ser un matemàtic israelià d'origen alemany.

Vida i Obra

Fraenkel, que era fill d'un comerciant de llana, líder religiós del judaïsme ortodox i economista conseller del govern alemany, va fer els estudis secundaris a Múnic. Els estudis universitaris els va fer a partir de 1909 canviant d'universitat, de tal forma que va passar per les universitats de Múnic, Marburg, Berlín i Breslau. El 1914 va obtenir el doctorat amb una tesi dirigida per Kurt Hensel en la qual va establir per primera vegada una definició axiomàtica d'anell.

En esclatar al Primera Guerra Mundial va ser mobilitzat va passar els anys següents com soldat de l'exèrcit alemany. Va intentar, sense èxit, lluitar en les unitats alemanyes que combatien a Palestina al costat dels otomans.

El 1919, acabada la guerra, va ser nomenat professor de la universitat de Marburg, en la qual va romandre fins al 1928. El curs següent va ser nomenat professor de la universitat de Kiel, en la que només hi va estar un curs, ja que el 1929 va demanar i obtenir un permís de dos cursos per anar a la universitat Hebrea de Jerusalem. A més de jueu ortodox, Fraenkel era un fervent sionista i volia ajudar a millorar una universitat recentment fundada, tot i que era excessivament laica pel seu gust. El 1931 va retornar a Kiel, però l'arribada dels nazis al poder el 1933, va fer que tornés a marxar a la universitat de Jerusalem, de la qual es va retirar el 1959. Encara va continuar la seva carrera académica uns anys fent classes a la universitat Bar-Ilan, propera a Tel-Aviv i una mica més confesional que la de Jerusalem.

El 1946, acabada la guerra amb la derrota nazi, va rebre una proposta de la universitat de Kiel per reprendre la seva càtedra, però va declinar enèrgicament la invitació (amb una carta escrita en hebreu i una traducció a l'anglès!) dient que no podria viure en un país en el que els seus habitants havien ignorat o col·laborat directament en la matança de sis million de jueus (incloent molts membres de la família holandesa de la seva dona).

Fraenkeñ és recordat, sobre tot, per les seves aportacions a l'axiomatització de la teoria de conjunts; tan és així que la F de la teoria ZFC correspon al seu cognom (Zermelo, Fraenkel, Choice).

Bibliografia

• Corry, Leo. Modern Algebra and the Rise of Mathematical Structures (en anglès). Birkhäuser, 2004. ISBN 978-3-7643-7002-2. 
• Ferreirós, José. Labyrinth of Thought (en anglès). Birkhäuser, 1999. ISBN 3-7643-5749-5. 
• Fraenkel, Abraham A. Recollections of a Jewish Mathematician in Germany (en anglès). Birkhäuser, 2016. ISBN 978-3-319-30845-6. 
• Pla i Carrera, Josep. Introducció a la metodologia de la Matemàtica. Publicacions i edicions de la universitat de Barcelona, 2006. ISBN 84-475-3065-5. 
• Remmert, Volker R. «Forms of Remigration: Émigré Jewish Mathematicians and Germany in the Immediate Postwar Period» (en anglès). The Mathematical Intelligencer, Vol. 37, Num. 1, 2015, pàg. 30-40. DOI: 10.1007/s00283-014-9524-7. ISSN: 0343-6993.
• Segal, Sanford L. Mathematicians under the Nazis (en anglès). Princeton University Press, 2003. ISBN 0-691-00451-X. 
• Trimbur, Dominique «Juif, allemand, sioniste : itinéraire(s) du mathématicien Adolf Abraham Halevi Fraenkel (1891‑1965)» (en francès). Diasporas, Vol. 20, 2012, pàg. 85-100. DOI: 10.4000/diasporas.3048. ISSN: 2431-1472.
• Van Dalen, Dirk «Brouwer and Fraenkel on Intuitionism» (en anglès). Bulletin of Symbolic Logic, Vol. 6, Num. 3, 2000, pàg. 284-310. DOI: 10.2307/421057. ISSN: 1079-8986.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abraham Fraenkel

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Abraham Fraenkel» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Van Rootselaar, B. «Fraenkel, Adolf Abraham». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 23 setembre 2020]. (anglès)