Abu-Tàlib ibn Abd-al-Múttalib

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Abu Talib Khan».

Abu-Tàlib Abd-Manaf ibn Abd-al-Múttalib ibn Hàixim, més conegut com a Abu-Tàlib o Abu-Tàlib ibn Abd-al-Múttalib (en àrab أبو طالب عبد مناف بن عبدالمطلب بن هاشم, Abū Ṭālib ʿAbd Manāf ibn ʿAbd al-Muṭṭalib ibn Hāxim) fou el cap del clan dels Banu Hàixim i oncle del profeta Muhàmmad.

Era fill d'Abd-al-Múttalib ibn Hàixim i de Fàtima bint Amr (dels Makhzum) i germà del pare de Mahoma. Se suposa que va heretar del seu pare dos oficis lucratius: el de siqaya (aprovisionament dels peregrins d'aigua) i el de la rifada (aprovisionament dels peregrins de queviures) però és possible que en realitat inicialment aquestos oficis fossin del seu germà Al-Zubayr, que per un temps fou el cap dels Banu Hàixim. Va haver de vendre els oficis a Al-Abbàs ibn Abd-al-Múttalib, per poder pagar un deute; després va agafar la direcció dels Banu Hàixim.

Quan va morir el seu pare es va fer càrrec de Mahoma, que estava sota la seva custòdia. La seva protecció a Mahoma li va costar l'enemistat i el boicot d'altres clans. Va morir el 619 i com a cap de clan li va succeir probablement son germà Abu-Làhab ibn Abd-al-Múttalib. Dels seus fills, Alí i Jàfar foren musulmans i Tàlib va combatre a Mahoma a la batalla de Badr. Algunes tradicions diuen que es va convertir abans de morir però probablement són tradicions tardanes de poca credibilitat.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Montgomery Watt, Muhammad at Mecca