Abu-l-Fàraj ibn al-Jawzí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Abd-ar-Rahman ibn Alí ibn Muhàmmad Abu-l-Fàraj ibn al-Jawzí conegut com Abu-l-Fàraj ibn al-Jawzí o, simplement, com Ibn al-Jawzí (Bagdad, 1116-1200), fou un jurista i historiador hanbalita, el més cèlebre de Bagdad. Va tenir gran activitat literària i religiosa i va arribar a dirigir cinc madrasses. Va caure en desgràcia quan fou destituït el visir Ibn Yunus i va pujar al poder el xiïta Ibn al-Qàssab el 1194. La seva obra Muntazam és una font destacada per la història del califat del 871 al 1179; les seves biografies laudatòries (manakib) són també excepcionals.[1] Va ser pare de l'historiador Sibt ibn al-Jawzí.

Referència[modifica | modifica el codi]

  1. Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. "Ibn al-Djawzī".