Abu-l-Maghrà ibn Mussa ibn Zurara
Abu-l-Maghrà ibn Mussa ibn Zurara (àrab: أبو المغراء بن موسى بن زرارة, Abū l-Maḡrāʾ b. Mūsà b. Zurāra) fou emir d'Arzen del 853 al 898.
Fet presoner el seu pare Mussa ibn Zurara per Bogha al-Kabir, ostikan d'Armènia, Abu-l-Maqra va recollir la successió.
El 868 el príncep Gurguèn de Mardastan li va prendre alguns territoris de l'orient de l'emirat.
Des del 886 fou vassall del rei d'Armènia Aixot I el Gran.
El 897 l'emir de Diyar Bakr, Àhmad ibn Issa ibn Xaykh, cridat pels feudals de Vaspurakan, va atacar l'emirat d'Arzen on Abu-l-Maqra era lleial al rei d'Armènia. Va atacar també el principat de Taron que va annexar. Llavors va annexar també l'emirat d'Arzen i les muntanyes de Khoit i Sassun (que abans havien estat de Taron però darrerament pertanyien a Abu-l-Maqra).
Abu-l-Maqra estava casat amb una princesa armènia però els autors no estan d'acord en si era una bagràtida de Taron (com diuen els historiadors àrabs) o una Artsruní de Vaspurakan (com diu l'armeni Joan el Catolicós).
Després de la conquesta d'Arzen fou empresonat pels xaibànides i va morir en captivitat no gaire després.
Referències[modifica]
- Al-Baladhuri, Ahmad ibn Jabir. The Origins of the Islamic State, Part I. Nova York: Universitat de Colúmbia, 1916.
- Al-Tabari, Abu Ja'far Muhammad ibn Jarir. The History of al-Ṭabarī, Volume XXXIV: Incipient Decline.. Albany, NY: State University of New York Press, 1989. ISBN 0-88706-874-X.
- Ter-Ghevondyan, Aram. The Arab emirates in Bagratid Armenia. Lisboa: Fundació Calouste Gulbenkian, 1976.
- Al-Ya'qubi, Ahmad ibn Abu Ya'qub. Historiae, Vol. 2. Leiden: E. J. Brill, 1883.