Adalbert de Baviera
  | |
| Nom original | (de) Adalbert von Bayern |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (de) Adalbert Wilhelm Georg Ludwig von Bayern 19 juliol 1828 Múnic |
| Mort | 21 setembre 1875 (47 anys) Neuhausen-Nymphenburg (en)  |
| Sepultura | església de Sant Miquel de Múnic |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata, polític |
| Altres | |
| Títol | Príncep de Baviera |
| Família | Dinastia Wittelsbach |
| Cònjuge | Amàlia de Borbó (1856–valor desconegut) |
| Fills | Elisabet de Baviera, Elvira de Baviera, Alfons de Baviera, Lluís Ferran de Baviera, Clara de Baviera |
| Pares | Lluís I de Baviera i Teresa de Saxònia-Hildburghausen |
| Germans | Matilde Carolina de Baviera, Adelgunda de Baviera, Hildegarda de Baviera, Alexandra de Baviera, Otó I de Grècia, Leopold de Baviera i Maximilià II de Baviera |
Premis | |
 | |
 | |
Adalbert de Baviera (alemany: Adalbert von Bayern) (Múnic, 19 de juliol de 1828 - Neuhausen-Nymphenburg, 21 de setembre de 1875) va ser un aristòcrata i militar bavarès, membre de la família reial de bavaresa.
Va néixer a Múnic el 1828, va ser fill de Lluís I de Baviera i de Teresa de Saxònia-Hildburghausen. Va fer carrera militar a l'exèrcit bavarès, com a coronel i major general propietari del regiment de cuirassers número 2.[1]
Sembla que mercès a l'interès que el seu pare sentia pel món mediterrani, el 1856 va acordar-se el seu matrimoni amb la infanta d'Espanya Amàlia de Borbó. El contracte matrimonial va formalitzar-se l'11 de juny. Adalbert va anar fins a Madrid, on es van signar les capitulacions el dia 24 i l'endemà es va celebrar la cerimònia de casament.[2] Van ser padrins de boda els reis d'Espanya, Isabel II i Francesc d'Assís.[3] Van tenir dos fills i tres filles.[4] Ambdós van traslladar-se a Munic i van instal·lar-se al Palau de la Residenz.[3]
Al llarg de la seva vida va ser condecorat i nomenat cavaller de les ordes de Sant Hubert, de Sant Jordi, del Toisó d'Or i de Carles III.[1] Va morir el 21 de setembre de 1875.[5] Va ser enterrat a la cripta de la família reial de Baviera, a l'església de Sant Miquel de Munic.[1]
El 1861 el naturalista alemany Reinhold Brehm va proposar el nom científic aquila adalberti a l'espècie àliga imperial ibèrica, descoberta a Espanya a la segona meitat de segle XIX, en honor al príncep, en prova de gratitud i amistat.[6]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Rey y Cabieses, Amadeo-Martín. «Adalberto de Baviera y Sajonia-Hildburghausen» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 4 maig 2024].
- ↑ Pineda y Cevallos-Escalera, Antonio. Casamientos régios de la Casa de Borbón en España (1701-1879) (en castellà). Madrid: E. de la Riva, 1881, p. 265-277.
- ↑ 3,0 3,1 «Amalia de Borbón y Borbón» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Real Academia de la Historia. [Consulta: 25 març 2023].
- ↑ Ramón, Luis P. de. Diccionario popular universal de la lengua española (en castellà). Barcelona: Heredero de D. Pablo Riera, 1885, p. 176.
- ↑ Fernández de Béthencourt, F. Anales de la nobleza de España. Anuario de 1890 (en castellà). Madrid: Simón y Compañía, 1890, p. 23.
- ↑ González, Luis Mariano. El águila imperial ibérica (en castellà). Bilbao: Fundación BBVA, 2012, p. 13-14.