Otó I de Grècia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El rei Otó I de Grècia amb vestit tradicional grec, en una fotografia de 1865 durant el seu exili a Baviera

Otó I, (Όθων A') (Otó de Wittelsbach, príncep de Baviera) (Castell de Mirabell, Salzburg, Àustria, 1 de juny de 1815 - Bamberg, Baviera, 26 de juliol de 1867), rei de Grècia de 1832 a 1862

Otó era fill segon de Lluís I de Baviera, fou proclamat rei de Grècia el 1832 en aplicació dels acords de Londres pels quals es reconeixia la independència de Grècia de l'imperi Otomà sota la protecció de les Grans Potències: Gran Bretanya, França i Rússia.

Com que, el 1832, Otó encara era menor d'edat, a Grècia es va constituir un consell de regència format per cortesans bavaresos; arribat a la majoria d'edat, Otó I va apartar del govern els antics regents, força impopulars, i va governar com a monarca absolut fins que, per tal d'evitar una revolta, el 1843 va haver de concedir una constitució.

Otó I sempre va dependre del suport de les Grans Potències; per això, després que Grècia fos sotmesa a bloqueig naval per part de Gran Bretanya el 1850 i el 1853, per evitar un atac grec contra l'imperi Otomà durant la Guerra de Crimea, l'autoritat del rei va entrar en crisi fins que, el 1862, fou destronat. Otó va morir exiliat a Baviera el 1867.


Precedit per:
Avgustinos Kapodístrias
Rei de Grècia
18321862
Succeït per:
Jordi I


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Otó I de Grècia Modifica l'enllaç a Wikidata