Lluís II de Baviera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre el rei de Baviera del segle XIX. Si cerqueu el duc de Baviera del segle xiii, vegeu «Lluís II de Wittelsbach».
Infotaula de personaLluís II de Baviera

Lluís II de Baviera cap al 1874
Nom original(de) Ludwig II. von Bayern Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementLudwig Friedrich Wilhelm
25 agost 1845 Modifica el valor a Wikidata
palau de Nymphenburg Modifica el valor a Wikidata
Mort13 juny 1886 Modifica el valor a Wikidata (40 anys)
Llac Starnberg Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSuïcidi i mort accidental Modifica el valor a Wikidata (Ofegament Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaSant Miquel (Múnic
Rei de Baviera
10 març 1864 – 13 juny 1886
← Maximilià II de BavieraOtó I de Baviera → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Alçada193 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócol·leccionista d'art, monarca Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei Modifica el valor a Wikidata
Casa reialCasa de Wittelsbach
Cònjugecap valor Modifica el valor a Wikidata
ParesMaximilià II de Baviera
Maria de Prússia
GermansOtó I de Baviera Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
9 juny 1886incapacitació
22 gener 1867esposalles Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: c2713522-37e7-4300-b08f-adff04531bb3 Goodreads character: 78102 Find a Grave: 21119988 Modifica el valor a Wikidata

Lluís II de Baviera, Ludwig Friedrich Wilhelm Wittelsbach, més conegut com “el rei boig” i com el “rei de conte de fades” (Nymphenburg, 25 d'agost de 1845 - Llac Starnberg, 13 de juny de 1886), va ser rei de Baviera des de 1864 fins a la seva mort el 1886.

Joventut[modifica]

Lluís II de Baviera

Nascut a Nymphenburg (avui part de Múnic), era fill del rei duc Maximilià II de Baviera, i de la princesa Maria de Prússia. Se li va inculcar des de molt petit el seu poder com a futur rei i estava extremadament aviciat en algunes ocasions, però severament controlat pels seus instructors i sotmès a un règim estricte d'estudi i exercici en d'altres. Els apologistes de Ludwig expliquen que bona part del seu comportament inusual va ser provocat pel fet de créixer en una família reial.

La joventut de Ludwig també va tenir moments feliços, amb les visites a Hohenschwangau i al llac Starnberg amb la seva família. L'adolescent Ludwig es convertí en el millor amic de Paul Maximilian Lamoral von Thurn und Taxis, aristòcrata i actor de la família rica de Baviera Thurn und Taxis. Els dos nois conduïen junts, llegien poesia en veu alta, i planejaven escenes de les òperes romàntiques de Richard Wagner. La relació es va trencar quan Paul es començà a interessar per les noies. Durant la seva joventut, Ludwig també inicià una amistat eterna amb la seva cosina Elisabet de Baviera (emperadriu d'Àustria), coneguda per Sissí. Tant els encantava la natura i la poesia, que s'anomenaven l'un a l'altre l'àguila (Ludwig) i la gavina (Elisabet).

Regnat[modifica]

Ludwig ascendia al tron bavarès a l'edat de 18 anys, per la mort del seu pare. La seva joventut i bon aspecte el feien salvatgement popular a Baviera i a l'estranger. Un dels seus primers actes va ser el patronatge oficial del seu ídol, Richard Wagner. Però també va promoure la reconciliació entre els estats alemanys.

Però de seguida se li generaren dos problemes: l'expectativa per engendrar un hereu, i les relacions amb Prússia. Els dos assumptes venien al primer pla el 1867. Ludwig estava compromès amb la princesa Sofia, la seva cosina i la germana més jove de l'emperadriu Elisabet. Es feia la publicitat del seu compromís el 22 de gener, de 1867, però després d'ajornar repetidament la data del casament, Ludwig finalment anul·lava el compromís el mes d'octubre. Sofia més tard es casa amb Ferdinand Philippe Marie, duc d'Alençon (1844-1910), fill de Louis Charles Philippe Raphael, duc de Nemours. Ludwig mai no es va casar.

Encara que Ludwig s'havia aliat amb Àustria en contra de Prússia en la Guerra de les set setmanes, acceptà un tractat de defensa mutu amb Prússia el 1867 després de ser derrotat. Sota els termes d'aquest tractat, Baviera s'uneix amb Prússia per anar contra França en la Guerra francoprussiana. Sota la petició d'Otto von Bismarck, Ludwig sol·licitava per carta el desembre de 1870 la creació d'un Imperi alemany. Rebia algunes concessions a canvi del seu suport, però l'era d'independència bavaresa s'acabava.

Durant tot el seu regnat, Ludwig va tenir una successió de relacions amb homes, incloent-hi la seva persona de confiança Richard Hornig, l'estrella de teatre hongaresa Josef Kainz, i el cortesà Alfons Weber. El 1869, començava un diari, en el qual enregistrava els seus pensaments privats i parlava dels seus intents de suprimir els seus desigs sexuals per romandre fidel a les seves creences catòliques. Els diaris originals de Ludwig es van perdre durant la Segona Guerra mundial, i totes les que avui es poden consultar són còpies d'entrades fetes abans de la guerra. Aquestes còpies, junt amb cartes privades i altres documents personals que es guarden, suggereixen que Ludwig lluitava contra l'homosexualitat.

Extravagància arquitectònica[modifica]

Dibuix del castell de Neuschwanstein el 1890

Amb el temps, Ludwig es va anar tornant cada vegada menys públic. Durant els anys 1880, Ludwig passava molt del seu temps reclòs a les muntanyes. Allà hi construïa uns quants palaus molt cars de contes de fades, amb el dissenyador d'escenaris Christian Jank, i s'imaginava a si mateix en un món de somni com a descendent del monarca absolut Lluís XIV de França.

  • Neuschwanstein ('Nou cigne de pedra') és una dramàtica fortalesa romànica amb interiors bizantins i gòtics, que es construïa prop del castell del seu pare: Hohenschwangau. Les nombroses pintures murals descriuen escenes de les òperes de Wagner. La glòria cristiana i l'amor cast figuren predominantment en la iconografia, i eren possiblement per a ajudar Ludwig a estar a l'altura dels seus ideals catòlics. El castell no estava acabat a la mort de Ludwig. És de bon tros el lloc més conegut d'Alemanya avui en dia. Neuschwanstein va inspirar Walt Disney pel castell de la Bella dorment.
El castell de Linderhof prop d'Oberammergau
  • Linderhof, palau decorat amb estil neorococó, amb bonics jardins. Els terres contenen una gruta on els cantants d'òpera actuaven en un llac subterrani il·luminat amb electricitat, una novetat en aquell temps, i la cabana d'un home de fusta romàntic construïda dins d'un arbre artificial. Dins del palau, la iconografia reflecteix la fascinació de Ludwig pel govern absolutista de l'antic règim francès. Ludwig es veia com el rei Lluna, una ombra romàntica del rei Sol anterior, Lluís XIV de França. Des de Linderhof, Ludwig gaudia de passejades amb un elaborat trineu del segle xviii a la llum de la lluna, conduït per portadors vestits de l'època del trineu. En les seves passejades, s'aturava i visitava camperols rurals; tot anava sumant per a la seva llegenda i popularitat.
El castell de Herrenchiemsee a Chiemsee
  • Herrenchiemsee, una còpia del palau de Versalles, França, el qual es volia superar en mida i opulència. Està situat en una illa enmig d'un llac gran. La majoria del palau mai va ser completat, i Ludwig només s'hi quedà una vegada.
  • Castell de Falkenstein, un planejat però mai executat “castell del baró lladre”. Una pintura de Christian Jank mostra l'edifici proposat com una nova versió de conte de fades de Neuschwanstein, enfilat en un penya-segat rocós. Se'n començaren a construir les canonades d'aigua el 1886, però amb la mort del rei, s'abandonà.

Mort[modifica]

El 10 de juny, de 1886, Ludwig va ser declarat oficialment boig pel govern i incapaç d'executar els seus poders governamentals, i el príncep Luitpold era declarat regent. El psiquiatre Bernhard von Gudden, malgrat que mai havia examinat Ludwig, va declarar la seva bogeria, principalment a causa d'històries disseminades per enemics de Ludwig. Alguns historiadors creuen que Ludwig estava sa, i que va ser víctima d'una intriga. L'emperadriu Elisabet va dir:

El rei no estava boig; era només una vida excèntrica en un món de somnis. El podrien haver tractat més suaument, i així potser li haurien estalviat un final tan terrible.

El cop d'estat es feia en secret, i l'esdeveniment resultava tan inusual com la resta de la vida de Ludwig. Una excèntrica i lleial baronessa arribava a la porta del castell per agitar el seu paraigua amenaçadorament contra els homes que acabaven d'empresonar Ludwig. El rei mateix demanava, es va dir, tota classe de càstigs contra els ministres traïdors. Una força enorme de camperols omplia la rodalia de Hohenschwangau per protegir el rei. Estaven disposats a escortar Ludwig fins a la frontera i salvar-lo. Però Ludwig ho rebutjà.

Ludwig intentava fer pública la proclamació següent :[1]

El príncep Luitpold pretén aixecar-se sense la meva voluntat per regentar el meu país. El meu Ministeri ens ha enganyat donant dades falses sobre l'estat de la meva salut i prepara accions d'alta traïdoria contra la meva gent estimada... Demano ajuda a cada persona fidel de Baviera. Que les multituds es posin al costat dels meus fidels per evitar la traïció planejada al rei i al seu país.

Això era imprès per un diari a Bamberg l'11 de juny de 1886, però les còpies foren confiscades pel govern per evitar-ne la distribució. La majoria dels telegrames de Ludwig als diaris i als seus amics van ser interceptats. Ludwig rebia un missatge de Bismarck aconsellant-li anar-se'n a Múnic per mostrar-se a la gent, però Ludwig es negà a deixar Neuschwanstein. El dia 12 de juny, a les 4 del matí, una segona comissió arribà al castell per arrestar el rei transportar-lo al castell de Berg, al sud de Múnic.

Panorama del llac Starnberg amb els Alps de fons

El misteri envolta la mort de Ludwig al llac Starnberg. El 13 de juny, a dos quarts de set de la tarda, Ludwig va demanar fer un passeig amb el professor Gudden. Gudden va demanar als guardes que no els seguissin. Els dos homes mai no retornaren del seu passeig. El rei Ludwig i el professor Gudden van ser trobats a dos quarts de 12 d'aquella nit ofegats dins del llac Starnberg. Una petita capella hi va ser construïda més tard, on se celebra una cerimònia de record cada any el 13 de juny.

Tomba de Lluís II a l'església de Sant Miquel de Múnic.

Oficialment, Ludwig es va suïcidar ofegant-se, però abunden les teories alternatives. És sabut que Ludwig era un bon nedador; l'aigua no li cobria la cintura on es trobà el seu cos, i l'informe de l'autòpsia oficial indica que no hi havia aigua als seus pulmons. Cap prova sòlida de joc brut mai no ha sortit a la llum, però molts sostenen que Ludwig i Gudden foren assassinats pels seus enemics polítics mentre intentaven escapar-se de Berg. Una altra teoria suggereix que Ludwig morí per causes naturals (com un atac de cor o atac de feridura) durant un intent d'escapada.

El cos de Ludwig va ser enterrat a la cripta del Michaelskirche a Múnic.

Llegat[modifica]

Una altra imatge dels últims anys

Ludwig és recordat com un dels governants més inusuals d'Alemanya. Era bastant popular entre la seva gent, probablement per tres raons:

  • Primer, va evitar participar en guerres, donant un temps de pau a Baviera. Si això va ser a causa de pacifisme o per la seva manca d'interès en poder polític és discutible.
  • Segon, finançava la construcció dels seus famosos castells de conte de fades amb els seus propis diners, no amb el pressupost estatal. Això donava feina a molta gent i portava un flux considerable de diners a les regions implicades.
  • Tercer, les seves excentricitats públiques feien que es comprometés força. Encara que odiava les multituds, li agradava viatjar d'incògnit entre la seva gent, i premiava més tard amb regals generosos els que eren hospitalaris amb ell sense saber-ho. Encara se'l recorda a Baviera com l'unser Kini, el nostre rei estimat, en el dialecte bavarès. Tampoc era un governant que s'avergonyís de visitar els plebeus.

Irònicament, malgrat haver estat a punt d'arruïnar la família reial de Baviera amb la construcció dels palaus, ara s'han convertit en atraccions turístiques rendibles per a l'estat.

Ludwig va ser un patró essencial per al compositor Richard Wagner, eixugant-li tot el deute que tenia i finançant-li la construcció de l'edifici dedicat al Festival de Bayreuth. A la seva mort, Ludwig tenia grans plànols i dissenys per a uns altres castells que mai no es construïren, així com altres espais i habitacions per als seus edificis completats. Molts d'aquests dissenys es poden veure avui en el museu del rei Ludwig II a Herrenchiemsee. Els dissenys eren cada vegada més extravagants i nombrosos, a mesura que els artistes s'adonaven que no hi havia necessitat de preocupar-se pel pressupost o per si era pràctic.

Ludwig en la ficció[modifica]

La pel·lícula de 1972 Ludwig, dirigida per Luchino Visconti està basada en la seva vida. El videojoc Gabriel Knight: The Beast Within té unes quantes localitzacions relacionades amb Lluís II i inclou una discussió extensa de la seva vida, encara que té nombrosos elements ficticis. Hi ha també un manga de tres volums publicat per Kadokawa Shoten anomenat Ludwig II (ルートヴィヒⅡ世, Ruutovihi II sei) per l'artista Higuri You (氷栗優), un conte altament novel·lat de la vida amorosa de Ludwig.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís II de Baviera
  1. Bertram, Werner. A Royal Recluse: Memories of Ludwig II of Bavaria (en anglès). M. Herpich & Son, 1900, p. 185.