Maximilià I Josep de Baviera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Retrat de Maximilià I Josep de Baviera, obra de Joseph Karl Stieler (1820)

Maximilià I de Baviera altrament dit Maximilià Josep (Schwetzingen (Baviera), 1756 - Munic 1825) va ser primer rei de Baviera, el primer sobirà bavarès que no pertanyia a la branca pricipal de la família dels Wittelsbach sinó a la secundària, la comtal palatina. Gràcies a la unió entre els Wittelsbach de Baviera i els del Palatinat es pogueren reunir tots els territoris històrics de la família sota un únic sobirà.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Nascut a Schwetzingen, prop de Heidelberg, el 27 de maig de 1756, era fill del comte palatí Frederic Miquel de Zweibrücken-Birkenfeld i de l'aristòcrata Maria Francisca Sulzbach. Els comtes palatins eren una branca secundària de la família dels Wittelsbach de Baviera nascuts per la lògica medieval de partir les herències i de deixar a cada fill una part dels territoris familiars.

Educat majoritàriament a França, ben aviat entrà a formar part de l'exèrvit francès on escalà amb pocs anys fins a la posició de general. Ara bé, en el moment en què estallà la revolució canvià les armes franceses per les austriaques. L'any 1795 heretà el comtat palatí de Zweibrücken-Birkenfeld de part del seu germà el comte Carles II.

A als dominis familiars del comtat palatí s'hi afegí, l'any 1799, l'electorat de Baviera com a conseqüència de l'extinció de la branca familiar que regnava a Baviera.

Políticament parlant Maximilià I de Baviera fou més que brillant, a través d'una hàbil política de matrimonis casà una de les seves filles amb el fill de la primera esposa de Napoleó I de França i una altra amb l'emperador Francesc I d'Àustria, assegurant-se que Napoleó l'elevés al rang de rei i que després amb la caiguda de l'emperador francès, els austriacs li mantinguessin el títol i no el penalitzessin pel seu suport als francesos.

A més a més, aconseguí pel Tractat de París de 1814[1] intercanviar el comtat del Tirol que li havia cedit Napoleó per l'arquebisbat de Würzburg amb Àustria aconseguit una major unitat i continuïtat territorial del regne bavarès.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Maria Guillermina de Hessen-Darmstadt

Casat en dues ocasions, en primeres núpcies ho féu amb la princesa Maria Guillermina de Hessen-Darmstadt, filla de Jordi Guillem de Hessen-Darmstadt, de la qual tingué:

  • SAR la princesa Amèlia de Baviera, nascuda el 1790 i morta el 1794.
  • SAR el príncep Carles Teodor de Baviera, nascut el 1795 i mort el 1873. Es casà en dues ocasions i en les dues ho féu de forma morganàtica. En primeres núpcies amb Sophie Petin, creada baronessa von Bayrstorff, i en segones núpcies amb Henriette Schoelter, creada baronessa von Frankenberg.

Es casà en segones núpcies amb la princesa Carolina de Baden, filla de Carles Lluís de Baden, amb la qual tingué:

  • SAR el príncep Maximilià de Baviera, nascut a Munic el 1800 i mort el 1803.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Chapman, Tim. The Congress of Vienna: origins, processes, and results (en anglès). Routledge, 1998, p.33. ISBN 0415179947.