Maximilià I Josep de Baviera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el rei de Baviera del segle XIX. Si cerqueu el Príncep Elector de Baviera del segle XVII, vegeu «Maximilià I de Baviera».
Maximilià I Josep de Baviera
MaxI.jpg
Maximilià I Josep de Baviera el 1820, per Joseph Karl Stieler
Rei de Baviera
1 de juny de 1806 (1806-06-01) – 13 d'octubre de 1825 (1825-10-13)
← Cap
Elector de Baviera
16 febrer de 1799 (1799-02-16) – 1 gener de 1806 (1806-01-01)
Cap →
Duc de Zweibrücken
1795 – 1799
Cap →
Dades biogràfiques
Naixement Maria Michael Johann Baptist Franz de Paula Joseph Kaspar Ignatius Nepomuk
27 de maig de 1756
Schwetzingen, Baden
Mort 13 d'octubre de 1825 (als 69 anys)
Munic, Baviera
Sepultura Theatinerkirche (Munic)
Casa reial Casa de Wittelsbach
Cònjuge Augusta Guillemina de Hesse-Darmstadt
Carolina de Baden
Fills
Pares Frederic Miquel de Zweibrücken-Birkenfeld
Maria Francesca de Sulzbach

Escut d'armes de Maximilià I Josep de Baviera

Maximilià I de Baviera altrament dit Maximilià Josep (Schwetzingen (Baviera), 1756 - Munic 1825) va ser primer rei de Baviera, el primer sobirà bavarès que no pertanyia a la branca pricipal de la família dels Wittelsbach sinó a la secundària, la comtal palatina. Gràcies a la unió entre els Wittelsbach de Baviera i els del Palatinat es pogueren reunir tots els territoris històrics de la família sota un únic sobirà. Anteriorment ja tenia els títols de duc de Zweibrücken (de 1795 a 1799) i elector de Baviera (com a Maximilià IV Josep de 1799-1805).

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Nascut a Schwetzingen, prop de Heidelberg, el 27 de maig de 1756, era fill del comte palatí Frederic Miquel de Zweibrücken-Birkenfeld i de l'aristòcrata Maria Francisca Sulzbach. Els comtes palatins eren una branca secundària de la família dels Wittelsbach de Baviera nascuts per la lògica medieval de partir les herències i de deixar a cada fill una part dels territoris familiars.

Educat majoritàriament a França, ben aviat entrà a formar part de l'exèrvit francès on escalà amb pocs anys fins a la posició de general. Ara bé, en el moment en què estallà la revolució canvià les armes franceses per les austriaques. L'any 1795 heretà el comtat palatí de Zweibrücken-Birkenfeld de part del seu germà el comte Carles II.

A als dominis familiars del comtat palatí s'hi afegí, l'any 1799, l'Electorat de Baviera com a conseqüència de l'extinció de la branca familiar que regnava a Baviera.

Políticament parlant Maximilià I de Baviera fou més que brillant, a través d'una hàbil política de matrimonis casà una de les seves filles amb el fill de la primera esposa de Napoleó I de França i una altra amb l'emperador Francesc I d'Àustria, assegurant-se que Napoleó l'elevés al rang de rei i que després amb la caiguda de l'emperador francès, els austriacs li mantinguessin el títol i no el penalitzessin pel seu suport als francesos.

A més a més, aconseguí pel Tractat de París de 1814[1] intercanviar el comtat del Tirol que li havia cedit Napoleó per l'arquebisbat de Würzburg amb Àustria aconseguit una major unitat i continuïtat territorial del regne bavarès.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Maria Guillermina de Hessen-Darmstadt

Casat en dues ocasions, en primeres núpcies ho féu amb la princesa Maria Guillermina de Hessen-Darmstadt, filla de Jordi Guillem de Hessen-Darmstadt, de la qual tingué:

  • SAR la princesa Amàlia de Baviera, nascuda el 1790 i morta el 1794.
  • SAR el príncep Carles Teodor de Baviera, nascut el 1795 i mort el 1873. Es casà en dues ocasions i en les dues ho féu de forma morganàtica. En primeres núpcies amb Sophie Petin, creada baronessa von Bayrstorff, i en segones núpcies amb Henriette Schoelter, creada baronessa von Frankenberg.

Es casà en segones núpcies amb la princesa Carolina de Baden, filla de Carles Lluís de Baden, amb la qual tingué:

  • SAR el príncep Maximilià de Baviera, nascut a Munic el 1800 i mort el 1803.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Chapman, Tim. The Congress of Vienna: origins, processes, and results (en anglès). Routledge, 1998, p.33. ISBN 0415179947.