Aimeric de Belenoi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Aimeric de Belenoi va ser un clergue i trobador del segle XIII, nascut el 1216 al castell de Las Parras, prop de Bordeus. Com a mínim quinze de les seves cançons sobreviuen i n'hi ha set més que se li atribueixen. Les seves obres fan referència a fets de Tolosa de Llenguadoc, Provença i Itàlia, cosa que sembla demostrar el seu tarannà viatger. El trobem també a la Savoia, Castella i Catalunya, on morí el 1242.

Els versos d'Aimeric van ser editats per primer cop per Maria Dumitrescu, en el seu llibre Poésies du troubadour Aimeric de Belenoi publicat a París el 1935. Dumitrescu valora les composicions d'Aimeric de Belenoi com a "banals", malgrat la seva gran popularitat durant el període que visqué.

Dante el cita a la seva obra De vulgari eloquentia consagrat dins la poesia en llengua vulgar (no llatina).

Biografia[modifica | modifica el codi]

Aimeric de Belenoi va començar la seva carrera com a joglar al costat de Gente de Rius, una dama noble gascona. Després va acostar-se als membres de la Casa de Savoia visitant els seus castells a Chambéry, Suïssa, a Bourget, i també a Évian, a Chillon i a Moudon. Va ser especialment apreciat per Margarida de Genevois (vers 1180-25 d'abril de 1236), esposa del comte Tomàs I de Savoia (1178-1233), a qui dedicà un dels seus poemes:

Dona Na Margarid
E vezers, e gens aculhirs
Provon que res nos vos sofranh
De so que a pro domna tanh


Obres[modifica | modifica el codi]

  • Aissi quo'l pres que s'en cuja fugir
  • Aissi cum hom pros afortitz
  • Ara'm destrenh Amors
  • Meravilh me cum pot hom apelhar
  • No'm laissa ni'm vol retener
  • Nulhs hom no pot complir adrechamen
  • Per Crist s'ieu crezes Amor
  • Pos Dieus nos a restaurat
  • Puois lo gais temps de pascor
  • Selh que promet a son coral amic
  • S'a midons plazia
  • Ailas per que viu lonjamen ni dura
  • Domna, flor
  • Anc, puois qe giois ni canc
  • Tant es d'Amor honratz sos senhoratges
  • A'l prim pres de'ls breus jorns braus
  • Fins e leials e senes tot engan
  • Ja non creirai q'afanz ni cossirers
  • Nulhs hom en re no falh
  • Pus de Joy mou e de Plazer
  • Can mi perpens ni m'arbire
  • Consiros, cum partitz d'amor

Bibliografia específica sobre l'autor[modifica | modifica el codi]

  • DUMITRESCU, Maria: Poésies du troubadour Aimeric de Belenoi. Paris, 1935. (francès)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]