Aldonça Roig d'Ivorra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAldonça Roig d'Ivorra
Biografia
Naixement1454 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Cervera (Regne d'Aragó) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 abril 1513 Modifica el valor a Wikidata (58/59 anys)
Saragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaFerran el Catòlic Modifica el valor a Wikidata
FillsAlfons d'Aragó Modifica el valor a Wikidata

Aldonça Roig d'Ivorra (Cervera, 1454Saragossa, 4 d'abril de 1513) fou una aristòcrata catalana, vescomtessa d'Èvol, amant de Ferran II d'Aragó i mare d'Alfons d'Aragó, arquebisbe de Saragossa, València i lloctinent de Catalunya i Aragó.[1][2]

Nasqué a Cervera l'any 1454 sent filla de Pere Roig i Alemany, vescomte d'Èvol, i Aldonça d'Ivorra. Fou amant del rei Ferran II d'Aragó des que van coincidir a Cervera el 1468 durant les negociacions per al casament entre Ferran i Isabel de Castella, quan Ferran d'Aragó tenia 17 anys i Aldonça 19. D'aquesta relació va néixer un fill, Alfons d'Aragó, que va tenir diferents càrrecs de la màxima importància: arquebisbe de València, arquebisbe de Saragossa, lloctinent de Catalunya i del regne d'Aragó.[3] Un net d'Alfons d'Aragó fou sant Francesc de Borja.

Aldonça Roig va casar-se amb Francesc Galceran Castro-Pinós, vescomte d'Èvol i de Canet, baró de Pinós i Mataplana, tot i que va mantenir el contacte amb el rei Ferran a qui, segons la tradició, acompanya sovint vestida d'home.[4]

Referències[modifica]

  1. Crusafont, Miguel. Medalles commemoratives dels Països Catalans i de la Corona catalano-aragonesa: (S. XV-XX). Institut d'Estudis Catalans, 2006, p. 114–. ISBN 978-84-7283-864-2. 
  2. Iborra, Joan. Martí de Viciana: Libro tercero de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reino (en castellà). Universitat de València, 3 febrer 2016, p. 683–ss.. ISBN 978-84-370-9385-7. 
  3. Miguel Batllori. La familia de los Borjas. Real Academia de la Historia, 1999, p. 59–. ISBN 978-84-89512-34-4. 
  4. Pons, Marc. «Aldonça Roig, l'ombra catalana que perseguia Isabel la Catòlica». ElNacional.cat, 11-03-2018. [Consulta: 15 març 2018].