Alemtuzumab

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de fàrmacAlemtuzumab
Dades clíniques
Dades de llicènciaEMEA:enllaç, FDA:enllaç
Risc per l'embaràscategoria B2 per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA Modifica el valor a Wikidata
ViaPerfusió intravenosa
Grup farmacològiccompost químic Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCL01XC04 L04AA34 Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC6468H10066N1732O2005S40
Massa molecular145.454,20 g·mol−1
Estat legal
R. dispensació
  • AU: B2
  • EUA: Diagnòstic hospitalari
Dades farmacocinètiques
Vida mitjana~288 hrs
Identificadors
Número CAS216503-57-0
IUPHAR/BPS6770 Modifica el valor a Wikidata
DrugBankBTD00109
UNII3A189DH42V Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL1201587 Modifica el valor a Wikidata

L'alemtuzumab (MabCampath™, Bayer) és un anticòs monoclonal emprat en el tractament de la leucèmia limfocítica crònica de cèl·lules B (LLC-B) i -fora d'indicació- en el limfoma no hodgkinià.[1]

La diana farmacològica és la proteïna de membrana CD52 -també anomenada antígen CAMPATH-1-[2] situada a la superfície del limfòcits madurs, però no a les cèl·lules mare de les quals en deriven aquests. Es pauta com a teràpia de segona línia per a la LLC. Es troba aprovat per la Food and Drug Administration (FDA) -amb el nom de Campath™- i per l'Agència Europea de Medicaments (EMA), per a pacients que han estat tractats amb agents alquilants antineoplàstics i en els quals va fracassar el tractament amb fludarabina.[3]

Una complicació habitual d'aquesta tractament és que augmenta de forma significativa el risc d'infeccions oportunistes, en particular per citomegalovirus reactivats.[4]

L'alemtuzumab també es fa servir en alguns règims de condicionament en el trasplantament de medul·la òssia[5] i de ronyó.[6] També s'ha fet servir en protocols d'assajos clínics en el tractament d'algunes malalties autoimmunes, com l'esclerosi múltiple.[7][8]

Descripció[modifica]

L'alemtuzumab és un anticòs ADN-recombinant humanitzat (Campath-1H) que presenta elevada afinitat contra la proteïna de membrana cel·lular de 21-28 kD anomenada CD52.

Indicacions i ús[modifica]

L'alemtuzumab té indicació aprovada per al tractament de la leucèmia limfocítica crònica de cèl·lules B (LLC-B o B-CLL en anglès), en malalts que ja han estat tractats amb agents alquilants i on ha fallat la teràpia amb fludarabina.

Contraindicacions i precaucions[modifica]

L'alemtuzumab està contraindicat en pacients que presenten infeccions sistèmiques que generen immunodeficiència (p.e. en seropositius per VIH), o hipersensibilitat coneguda de Tipus I[9] o bé amb historial de reaccions anafilàctiques en ser tractats amb qualsevol dels components de la forma farmacèutica (MabCampath™).

Reaccions adverses[modifica]

Les perfusions d'alemtuzumab han estat associades a efectes adversos com la hipotensió arterial, rigidesa, febre, respiració dificultosa, broncospasme, calfreds, i/o erupcions cutànies eritematoses. Han estat notificats trastorns hematològics, circulatoris, respiratoris i cardíacs.[10] Alguns d'ells de mal pronòstic i apareguts durant la teràpia contra l'esclerosi múltiple.[11] Molt rarament, s'han descrit crisis coronàries fatals en individus tractats amb el fàrmac.[12] També es pot donar que l'alteració de les poblacions de limfòcits T-supressors pel Campath-1H pugui conduir a alguns tipus de malalties autoimmunitàries.

Història[modifica]

Els orígens del fàrmac es remunten al Campath-1 que derivava d'anticossos de ratolí,[13] dissenyat contra proteïnes limfocitàries humanes per Herman Waldmann et al.[14] El nom "Campath" deriva del Departament de "Pathology" de la Universitat de Cambridge.

Inicialment el Campath-1 no tenia utilitat terapèutica donat que els pacients podien teòricament reaccionar contra les estructures proteiques determinants de l'anticòs. Per tal de solucionar aquest fet, Greg Winter et al. van humanitzar el Campath-1, extraient els bucles hipervariables que tenien especificitat per la proteïna CD52 i unint-los a una estructura d'anticòs humà. Després d'aconseguir-ho el resultant esdevingué conegut amb el nom de Campath-1H, que serveix de base per l'alemtuzumab.[15]

Referències[modifica]

  1. ↑ Fitxa tècnica del producte Arxivat 2007-08-20 a Wayback Machine. (castellà)
  2. ↑ UniProt «CAMPATH-1 antigen» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2020 Ag 12; P31358 -CD52_HUMAN- (rev), pàgs: 9 [Consulta: 21 setembre 2020].
  3. ↑ PubChem «Fludarabine» (en anglès). NCBI, US National Library of Medicine, 2020 Set 19; Compound Summary CID 657237 (rev), pàgs: 46 [Consulta: 21 setembre 2020].
  4. ↑ Laurenti, L; Piccioni, P; Cattani, P; Cingolani, A; et al «Cytomegalovirus reactivation during alemtuzumab therapy for chronic lymphocytic leukemia: Incidence and treatment with oral ganciclovir» (en anglès). Haematologica, 2004 Oct; 89 (10), pp: 1248-1252. ISSN 0390-6078. PMID: 15477211 [Consulta: 21 setembre 2020].
  5. ↑ Poiré, X; van Besien, K «Alemtuzumab in allogeneic hematopoetic stem cell transplantation» (en anglès). Expert Opin Biol Ther, 2011 Ag; 11 (8), pp: 1099-1111. DOI: 10.1517/14712598.2011.592824. PMC: 3126913. PMID: 21702703 [Consulta: 21 setembre 2020].
  6. ↑ van der Zwan, M; Baan, CC; van Gelder, T; Hesselink, DA «Review of the Clinical Pharmacokinetics and Pharmacodynamics of Alemtuzumab and Its Use in Kidney Transplantation» (en anglès). Clin Pharmacokinet, 2018 Feb; 57 (2), pp: 191-207. DOI: 10.1007/s40262-017-0573-x. PMC: 5784003. PMID: 28669130 [Consulta: 21 setembre 2020].
  7. ↑ Li, Z; Richards, S; Surks, HK; Jacobs, A; Panzara, MA «Clinical pharmacology of alemtuzumab, an anti-CD52 immunomodulator, in multiple sclerosis» (en anglès). Clin Exp Immunol, 2018 Des; 194 (3), pp: 295-314. DOI: 10.1111/cei.13208. PMC: 6231011. PMID: 30144037 [Consulta: 21 setembre 2020].
  8. ↑ Rolla, S; Maglione, A; De Mercanti, SF; Clerico, M «The Meaning of Immune Reconstitution after Alemtuzumab Therapy in Multiple Sclerosis» (en anglès). Cells, 2020 Jun 3; 9 (6), pp: 1396. DOI: 10.3390/cells9061396. PMC: 7348777. PMID: 32503344 [Consulta: 21 setembre 2020].
  9. ↑ Clark, SL: Tse, JY; Fisher, DC; LeBeouf, NR; et al «Histopathologic Spectrum of Hypersensitivity Reactions Associated with anti-CD52 Therapy (Alemtuzumab)» (en anglès). J Cutan Pathol, 2016 Nov; 43 (11), pp: 989-993. PMID: 27531597. DOI: 10.1111/cup.12800. PMC: 5507594 [Consulta: 21 setembre 2020].
  10. ↑ Jean, Klastersky «Adverse effects of the humanized antibodies used as cancer therapeutics» (en anglès). Current Opinion in Oncology, 18, 4, 2006 Jul, pp: 316-320. DOI: 10.1097/01.cco.0000228734.32261.62. ISSN: 1040-8746. PMID: 16721123 [Consulta: 8 març 2012].
  11. ↑ Holmøy, T; Fevang, B; Olsen, DB; Spigset, O; Bø, L «Adverse events with fatal outcome associated with alemtuzumab treatment in multiple sclerosis» (en anglès). BMC Res Notes, 2019 Ag 12; 12 (1), pp: 497. PMID: 31405369. DOI: 10.1186/s13104-019-4507-6. PMC: 6689881 [Consulta: 21 setembre 2020].
  12. ↑ Basquiera, AL; Berretta, AR; García, JJ; Palazzo, ED «Coronary ischemia related to alemtuzumab therapy» (en anglès). Ann Oncol, 2004 Mar; 15 (3), pp: 539-540. ISSN 1569-8041. DOI: 10.1093/annonc/mdh114. PMID: 14998865 [Consulta: 21 setembre 2020].
  13. ↑ KEGG «CAMPATH-1 Mus musculus (mouse)» (en anglès). Proteins, 2019 Ag 12; T01002 (rev), pàgs: 1 [Consulta: 22 setembre 2020].
  14. ↑ Hale G, Bright S, Chumbley G, Hoang T, Metcalf D, Munro AJ, Waldmann H «Removal of T cells from bone marrow for transplantation: a monoclonal antilymphocyte antibody that fixes human complement» (en anglès). Blood, 1983 Oct; 62 (4), pp: 873-882. ISSN 0006-4971. DOI: 10.1182/blood.V62.4.873.bloodjournal624873. PMID: 6349718 [Consulta: 21 setembre 2020].
  15. ↑ Riechmann, L; Clark, M; Waldmann, H; Winter, G «Reshaping human antibodies for therapy» (en anglès). Nature, 1988 Mar 24; 332 (6162), pp: 323-327. ISSN 0028-0836. DOI: 10.1038/332323a0. PMID: 3127726 [Consulta: 21 setembre 2020].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alemtuzumab&oldid=32152792»