Alexander Brückner

Alexander Brückner

Biografia
Naixement	24 juliol 1834 (Julià) Sant Petersburg (Rússia)
Mort	27 novembre 1896 (62 anys) Jena
Dades personals
Formació	Universitat de Heidelberg Universitat Frederic Guillem de Berlín Universitat de Jena Petrischule
Activitat
Camp de treball	Història de Rússia
Lloc de treball	Jena (1893–) Tartu (1872–1891) Odessa (1867–1872)
Ocupació	historiador, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Kazan (1891–1893) Universitat de Tartu (1872–1891) Universitat d'Odessa (1867–1872) Escola Imperial de Jurisprudència (1861–1867)
Alumnes	Johannes Haller
Família
Fills	Eduard Brückner, Aleksander Brückner
Germans	Wilhelm Brückner (en)

Alexander Brückner (5 d'agost de 1834, Sant Petersburg – 15 de novembre de 1896, Jena) va ser un historiador alemany bàltic que es va especialitzar en estudis russos. Va ser el pare del geògraf Eduard Brückner i el besavi del violinista Gidon Kremer.

Va estudiar història i economia a les universitats de Heidelberg, Jena i Berlín, rebent el seu doctorat a Heidelberg amb una dissertació sobre la història de la Dieta de Worms (1521). Com a estudiant, entre els seus instructors s'hi van incloure Johann Gustav Droysen, Ludwig Häusser, Leopold von Ranke i Friedrich von Raumer. De 1861 a 1867 va servir com a professor d'història a l'Escola de Llei Imperial a Sant Petersburg, i després fou professor d'història a les universitats d'Odessa (de 1867) i Dorpat (1872–1891).

Obres seleccionades

Bruckner parlava bé l'alemany i el rus, i va fer obres en els dos idiomes. A continuació es mostra una llista d'alguns dels seus escrits alemanys:

• Das Kupfergeld 1856-63 in Russland, 1863 – Els diners del coure a Rússia, 1856–63.
• Culturhistorische Studien, 1878 – Història d'estudis cultutrals.
• Peter der Grosse, 1879 – Pere el Gran.
• Katharina die Zweite, 1883 – Caterina la Gran.
• Dau Europäisierung Russlands Land und Volk, 1888 – L'Europeïtzació del país i les persones de Rússia.
• Geschichte Russlands bis zum Ende des 18 Jahrhunderts, (2 volums, 1896–1913), amb Constantin Mettig – Història de Rússia fins al final del segle xviii.