Gidon Kremer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Gidon Kremer (en letó Gidons Krēmers) (27 de febrer de 1947) és un violinista i director d'orquestra de Letònia. Toca habitualment amb un Guarnerius del Gesù del 1730.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Riga (Letònia), de pares jueus d'origen alemany. Començà l'estudi del violí als quatre anys amb el seu pare i el seu avi que són tots dos violinistes professionals, i després a l'Escola de música de Riga i finalment amb David Oistrakh al Conservatori Tchaïkovski de Moscou. El 1967 obtingué el tercer premi al Concours musical international Reine-Élisabeth-de-Belgique a Brussel·les, el 1969 el primer premi del Concurs Paganini a Gènova i el 1970 el primer premi del Concurs internacional Tchaïkovski, a Moscou.

El seu primer concert fora de la Unió Soviètica té lloc el 1975, a Alemanya, seguit per aparicions al Festival de Salzburg el 1976, i a Nova York el 1977. El 1981, Kremer funda un Festival de música de cambra a Lockenhaus, Àustria, orientat cap a una programació d'obres noves i no convencionals. Des de 1992, el festival és conegut sota el nom de Kremerata Musica i, el 1996, Kremer funda l'orquestra de cambra Kremerata Baltica, que agrupa a joves músics originaris dels Estats bàltics. també és nomenat director artístic del festival Art Projekt 92 de Munic i del festival d'estiu de Gstaad (Suïssa).

Perfil professional[modifica | modifica el codi]

Gidon Kremer està considerat com dels grans violinistes del segle XX. L'originalitat, l'agilitat i l'última convicció dels seves interpretacions fan d'ell una de les personalitats rellevants de la música clàssica actual.

Kremer és conegut per al seu ampli repertori, que s'estén des de Vivaldi i Bach fins als nostres dies. S'ha fet el portaveu d'obres de compositors com Ástor Piazzolla, Philip Glass, Alfred Schnittke, Lera Auerbach, Arvo Pärt, i John Adams. Entre els nombrosos compositors que li han dedicat obres, es poden citar els noms de Sofia Gubaidulina (Offertorium) i Luigi Nono (La lontananza nostalgica utopica futura).

Ha tocat amb Martha Argerich, Mischa Maïsky, Keith Jarrett, Yo-Yo Ma, Kim Kashkashian, Valery Afanassiev, entre d'altres, i amb directors com Leonard Bernstein, Riccardo Muti, Claudio Abbado, Lorin Maazel, Herbert von Karajan, Nikolaus Harnoncourt, Seiji Ozawa. Posseeix una àmplia discografia molta d'ella amb el segell Deutsche Grammophon, per a qui enregistra des de 1978, tot i que també té algunes edicions amb Philips i Decca.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]