Gidon Kremer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Gidon Kremer (en letó Gidons Krēmers) (27 de febrer de 1947) és un violinista i director d'orquestra de Letònia. Toca habitualment amb un Guarnerius del Gesù del 1730.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Riga (Letònia), de pares jueus d'origen alemany. Començà l'estudi del violí als quatre anys amb el seu pare i el seu avi que són tots dos violinistes professionals, i després a l'Escola de música de Riga i finalment amb David Oistrakh al Conservatori Tchaïkovski de Moscou. El 1967 obtingué el tercer premi al Concours musical international Reine-Élisabeth-de-Belgique a Brussel·les, el 1969 el primer premi del Concurs Paganini a Gènova i el 1970 el primer premi del Concurs internacional Tchaïkovski, a Moscou.

El seu primer concert fora de la Unió Soviètica té lloc el 1975, a Alemanya, seguit per aparicions al Festival de Salzburg el 1976, i a Nova York el 1977. El 1981, Kremer funda un Festival de música de cambra a Lockenhaus, Àustria, orientat cap a una programació d'obres noves i no convencionals. Des de 1992, el festival és conegut sota el nom de Kremerata Musica i, el 1996, Kremer funda l'orquestra de cambra Kremerata Baltica, que agrupa a joves músics originaris dels Estats bàltics. també és nomenat director artístic del festival Art Projekt 92 de Munic i del festival d'estiu de Gstaad (Suïssa).

Perfil professional[modifica | modifica el codi]

Gidon Kremer està considerat com dels grans violinistes del segle XX. L'originalitat, l'agilitat i l'última convicció de les seves interpretacions fan d'ell una de les personalitats rellevants de la música clàssica actual.

Kremer és conegut per al seu ampli repertori, que s'estén des de Vivaldi i Bach fins als nostres dies. S'ha fet el portaveu d'obres de compositors com Ástor Piazzolla, Philip Glass, Alfred Schnittke, Lera Auerbach, Arvo Pärt, i John Adams. Entre els nombrosos compositors que li han dedicat obres, es poden citar els noms de Sofia Gubaidulina (Offertorium) i Luigi Nono (La lontananza nostalgica utopica futura).

Ha tocat amb Martha Argerich, Mischa Maïsky, Keith Jarrett, Yo-Yo Ma, Kim Kashkashian, Valery Afanassiev, entre d'altres, i amb directors com Leonard Bernstein, Riccardo Muti, Claudio Abbado, Lorin Maazel, Herbert von Karajan, Nikolaus Harnoncourt, Seiji Ozawa. Posseeix una àmplia discografia molta d'ella amb el segell Deutsche Grammophon, per a qui enregistra des de 1978, tot i que també té algunes edicions amb Philips i Decca.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]