Alexandre I de Moldàvia

Alexandre I de Moldàvia
	;
Nom original	(ro) Alexandru cel Bun
Biografia
Naixement	segle XIV
Mort	1r gener 1432 ; Suceava (Romania)
Senyor de Moldàvia
	juny 1400 – 1r gener 1432
Dades personals
Religió	Cristianisme ortodox
Activitat
Ocupació	monarca
Família
Família	House of Mușat (en)
Cònjuge	Rymgajla (en) ; Ana Neacșa (en)
Fills	Iliaș I of Moldavia (en) ; ( Ana Neacșa (en) ); Peter Aaron (en) ; ( ); Stephen II of Moldavia (en) ; ( ); Bogdan II of Moldavia (en) ; ( Oltea (?) (en) ); Petru III of Moldavia (en) ; ( ); Vasilissa (en) ; ( Ana Jagiello of Podolsk (en) )
Pares	Roman I of Moldavia (en) i Anastasia of Moldova (en)

Alexandre I de Moldàvia o Alexandre el Bo (en romanès: Alexandru cel Bun pronounced [alekˈsandru t͡ʃel bun] o Alexandru I Mușat; c. 1375 - 1 de gener de 1432) va ser un voivode (príncep) de Moldàvia, que va regnar entre 1400 i 1432,^[1] fill de Romà I Mușat. Va succeir Iuga al tron,^[2] i, com a governant, va iniciar una sèrie de reformes tot consolidant l'estatus del Principat de Moldàvia.

Política interna[modifica]

Alexandre va ampliar el sistema burocràtic creant el "Consell del Voivoda", la Cancelleria i afegint (el 1403) la institució de Logofăt - Canceller de la Cancelleria oficial.

Durant el seu regnat, va introduir noves lleis fiscals, afegint privilegis comercials als comerciants de Lviv (1408) i Cracòvia (1409), va millorar la situació de les rutes comercials (especialment la que unia el port de Cetatea Albă amb Polònia), va reforçar els forts que els custodiaven, i van ampliar els ports moldaus de Cetatea Albă i Chilia.

També va tenir un paper a l'hora de posar fi al conflicte dels ortodoxos orientals de Moldàvia amb el patriarca de Constantinoble; va construir el monestir de Bistrița on està enterrat i va continuar la construcció del monestir de Neamț que es va iniciar el segle anterior.

Assumptes Exteriors[modifica]

La principal preocupació d'Alexandre el Bo era la defensa del país en guerres contra exèrcits superiors. Per fer-ho, va forjar un sistema d'aliances amb Valàquia i Polònia, generalment contra Hongria (tot i que havia estat recolzat al tron per Segismond d'Hongria). El 1402, va ser vassall jurat de Jogaila, el rei de Polònia.^[3] El tractat es va renovar els anys 1404, 1407, 1411 i 1415.

Alexandre va participar en dues batalles contra els cavallers teutons: el 1410 a Grunwald i el 1422 a Marienburg. El 1420, també va defensar Moldàvia contra la primera incursió dels otomans a Cetatea Albă. També es va involucrar en les lluites de poder de Valàquia, ajudant a Radu II Prasnaglava el 1418-1419 i Alexandru I Aldea el 1429, sobretot per evitar la captura de Xilia.

A causa d'una reclamació territorial de Polònia i del fracàs anterior del rei polonès de complir la seva part del tractat vassàlic durant un atac otomà el 1420, Alexandre va llançar un atac a Polònia durant la Guerra Civil de Lituània (1431–1435). L'atac va acabar amb el Tractat de Suceava el 18 de novembre de 1431.

Esclavitud[modifica]

Alexandre fa la primera confirmació documental de l'esclavitud gitana a Moldàvia, donant al monestir de Bistrița 31 famílies gitanes juntament amb algun bestiar.^[4] ^:14

Vida personal[modifica]

Alexandru cel Bun va tenir quatre esposes legítimes:^{[cal citació]} Margareta Loszonc, Ana Neacşa, Rymgajla (filla de Kęstutis i germana de Vytautas el Gran de Lituània; divorciades el 1421) i Mariana. Va tenir diversos fills:^[5]

Amb la Margareta:

Romà
Vasilisa

Amb Ana Neacşa:

Iliaș

Amb la Margareta o Ana:

Anastasia
Maria

Amb la Mariana:

Petru III
Alexandru
Bogdan

Amb la Stanca, una concubina:

Esteve II

Mare desconeguda:

Pere III Aaron
Bogdan II (pare d'Esteve el Gran)
Cneajna, que es va casar amb Vlad II Dracul

Va morir l'1 de gener de 1432 i va ser enterrat al monestir de Bistriţa.

Referències[modifica]

↑ Vauchez, Andre. Encyclopedia of the Middle Ages. Routledge, 2001-04-01. ISBN 1-57958-282-6.
↑ Williams, Henry Smith. The Historians' History of the World. Hooper & Jackson, 1909, p. 242. ISBN 0-8419-0088-4.
↑ King, Charles H.. The Moldovans: Romania, Russia, and the politics of culture. Stanford, CA: Hoover Institution Press, 2000, p. 15. ISBN 0-8179-9791-1.
↑ Achim, Viorel. The Roma in Romanian History. Central European University Press, 2004. ISBN 963-9241-84-9.
↑ ^{[enllaç sense format]} http://enciclopediaromaniei.ro/wiki/Alexandru_cel_Bun

Enllaços externs[modifica]

Marek, Miroslav. «Muşatin family». Genealogy.EU.

[Vauchez-1] Vauchez, Andre. Encyclopedia of the Middle Ages. Routledge, 2001-04-01. ISBN 1-57958-282-6.

[Williams-2] Williams, Henry Smith. The Historians' History of the World. Hooper & Jackson, 1909, p. 242. ISBN 0-8419-0088-4.

[isbn0-8179-9791-1-3] King, Charles H.. The Moldovans: Romania, Russia, and the politics of culture. Stanford, CA: Hoover Institution Press, 2000, p. 15. ISBN 0-8179-9791-1.

[achim-4] Achim, Viorel. The Roma in Romanian History. Central European University Press, 2004. ISBN 963-9241-84-9.

[5] {[enllaç sense format]} http://enciclopediaromaniei.ro/wiki/Alexandru_cel_Bun

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]