Allium roseum

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Allium roseum
Allium roseum habito.jpg
Allium roseum flor.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Liliopsida
Subclasse: Liliidae
Ordre: Asparagales
Família: Amaryllidaceae
Subfamília: Allioideae
Tribu: Allieae
Gènere: Allium
Espècie: A. roseum
Nom binomial
Allium roseum
(L.) Krock.[1]
Sinònims

Allium ambiguum Sm.
Allium amoenum G.Don.
Allium carneum O.Targ.Tozz.
Allium odoratissimum Desf.
Allium roseum var. bulbilliferum Vis.
Allium roseum subsp. bulbiferum (DC.) E.F.Warb.
Allium roseum var. carneum (O.Targ.Tozz.) Rchb.
Allium roseum var. bulbiferum DC.

L all de bruixa[2] (Allium roseum) és una planta perenne bulbosa de la família de les amaril·lidàcies. És oriünda de la regió Mediterrània. Prolifera en cunetes, vores de camins i terres de cultiu però generalment en llocs amb sol i baixa altitud. L'ús principal és sens dubte la jardineria. Els bulbs són fàcilment plantables i no requereixen una cura exigent, un cop acabada la floració es poden extreure els bulbils que poden ser replantats. El bulb és comestible i de sabor suau.

Herba d'un mig metre, amb tija erecta i buida acabada en inflorescències de tipus umbel·la simple. Com la majoria, encara que no totes les espècies d'Allium, té aquest olor característica a all. Els bulbs ovoides, a uns 10 cm de profunditat, s'omplen de bulbils això fa que apareguin formant mates. Les flors extremes amb pedicels d'un parell de centímetres, són de color blanc o rosat, aquestes últimes amb un nervi central rosa més marcat en els tèpals. Són hermafrodites, és a dir, que tenen ambdós sexes, en aquest cas la segona fotografia ens permet apreciar perfectament el gineceu i l'androceu amb els sacs pol·línics grocs a l'antera. Amb dos plans de simetria o actinomorfes. Les fulles són llargues, uns 2/3 de la tija, verdes, brillants, no gaire amples pel que acaben postrant-se a terra pel pes. És fàcil trobar-les recargolades sobre si mateixes o en forma de cinta. Abraçant a la tija totalment (fulles embeinades), totes en la part basal del mateix, no gaire nombroses entre 2 i 4. Fruit en càpsula.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. L. Publicat per primer cop per Linné a Species Plantarum (1753)
  2. «all». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. - Andrés Ceballos Jiménez. I.C.O.N.A. 1986

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]